Projectat per l'arquitecte Eusebi Bona i Puig (1890-1972) i situat molt aprop de l'inici de l'avinguda de Montanyans, davant de l'esplanada pròxima al Palau Nacional, aquest pavelló era d'estil racionalista i destacava especialment per la seva torre coronada per la figura d'una cigonya, símbol corporatiu emprat per identificar els automòbils de la marca.
La base de l'edifici era rectangular i tres dels seus quatre costat eren vidrats, la qual cosa atorgava una gran lluminositat a la planta baixa i als cotxes que s'hi exposaven. Just per davant del pavelló girava el trenet de l'Exposició procedent de la zona de la Foixarda.
La base de l'edifici era rectangular i tres dels seus quatre costat eren vidrats, la qual cosa atorgava una gran lluminositat a la planta baixa i als cotxes que s'hi exposaven. Just per davant del pavelló girava el trenet de l'Exposició procedent de la zona de la Foixarda.
La cigonya identificativa dels automòbils de la marca apareixia sovint a la part davantera del morro del motor dels Hispano-Suiza.
La Hispano-Suiza s'havia fundat a Barcelona el 1904 impulsada per l'empresari Damià Mateu i un grup de socis. Es va especialitzar en la fabricació de cotxes de luxe i també de motors naùtics i d'aviació.
Amb els anys va constituïr una filial a França amb fàbrica a Levallois-Perret primer i a Bois-Colombes després. Hispano-Suiza comercialitzava part de la seva producció d'automòbils a l'estranger i va assolir també notables èxits amb els seus prototips esportius i de competició. Coincidint amb la celebració de l'Exposició de 1929, l'empresa vivia una moments dolços de creixement.
Ben aviat però, aquella bona tendència canviaria. A partir de la proclamació de la Segona República els Hispano-Suiza van començar a ser mal vistos perquè representaven un article de luxe propi de les classes més benestants i recordaven a l'abolida monarquia, que sempre havia tingut en ells la seva marca preferida de vehicles. L'esclat de la guerra complicaria encara més la supervivència de l'empresa que va ser col·lectivitzada.
Acabada la Guerra Civil la familia Mateu va recuperar la propietat de l'empresa. El país però, estava immers en una situació de misèria generalitzada provocada pels estralls del conflicte bèlic i l'economia no estava per comercialitzar cotxes de luxe. Així doncs, el 1946 l'Institut Nacional d'Indústria (INI) va comprar la fàbrica de la Sagrera i va posar en marxa l'empresa pública ENASA, que iniciaria tot seguit la fabricació dels camions de la marca Pegaso.
Amb els anys va constituïr una filial a França amb fàbrica a Levallois-Perret primer i a Bois-Colombes després. Hispano-Suiza comercialitzava part de la seva producció d'automòbils a l'estranger i va assolir també notables èxits amb els seus prototips esportius i de competició. Coincidint amb la celebració de l'Exposició de 1929, l'empresa vivia una moments dolços de creixement.
Ben aviat però, aquella bona tendència canviaria. A partir de la proclamació de la Segona República els Hispano-Suiza van començar a ser mal vistos perquè representaven un article de luxe propi de les classes més benestants i recordaven a l'abolida monarquia, que sempre havia tingut en ells la seva marca preferida de vehicles. L'esclat de la guerra complicaria encara més la supervivència de l'empresa que va ser col·lectivitzada.
Acabada la Guerra Civil la familia Mateu va recuperar la propietat de l'empresa. El país però, estava immers en una situació de misèria generalitzada provocada pels estralls del conflicte bèlic i l'economia no estava per comercialitzar cotxes de luxe. Així doncs, el 1946 l'Institut Nacional d'Indústria (INI) va comprar la fàbrica de la Sagrera i va posar en marxa l'empresa pública ENASA, que iniciaria tot seguit la fabricació dels camions de la marca Pegaso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada