TEATRO DE LA ZARZUELA. Passeig de Gràcia. (1865-1872)

MIQUEL BARCELONAUTA 

Article elaborat amb JOANA FRANCÈS i ENRIC COMAS i PARER 

 

1865.- El Teatre de la Zarzuela en un gravat publicat en la revista satírica Un tros de Paper el 2 de juliol d'aquell any (Font: ARCA)

Tot i que s'ha trobat alguna referència en documents de l'època anteriors al 1865, sobre algun local anomenat Teatro Zarzuela o Teatro de la Zarzuela [1], el cert és que la hipòtesi més plausible és la que emplaça aquest local al Passeig de Gràcia a partir de l'inici de l'estiu de 1865 [2] en dos emplaçaments diferents i consecutius en el temps i també molt pròxims l'un de l'altre en l'espai. El primer emplaçament, molt efímer (a penes 20 dies), el situa al terrenys del Criadero [3] des de finals de maig de 1865, si bé a partir de mitjans de juny d'aquell mateix any, el Teatro de la Zarzuela ja apareix situat al centre de l'illa formada per la Gran Via (carrer Corts), el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya a la banda Llobregat del passeig de Gràcia. És en aquest segon emplaçament, just al darrera del Palau d'Exposicions de Belles Arts que s'edificà uns anys després (1868) i sobre els terrenys que més tard (1869) passarien a ser propietat del noble Llorenç Oliver, on el Teatro de la Zarzuela va adquirir vida i popularitat. 

El Passeig de Gràcia d'aquells anys 1860's era una via ampla i arbrada i encara poc edificada, que enllaçava el Portal de l'Angel amb la vila de Gràcia amb fileres d'arbres a cada costat i envoltat de diversos jardins (Camps Elisis, Euterpe, Prado Catalán, el Criadero, etc). Aquest últim feia les funcions de viver d'arbres i plantes per abastir les necessitats del propi passeig i d'alguns dels jardins que l'envoltaven. Segons la premsa de l'època el Teatro de la Zarzuela era una instal·lació modesta, de comoditat limitada i d'higiene molt justa, que va rebre l'apel·latiu popular de El Barracón. 

*1865.- Anunci a la premsa de la primera representació al Teatro Zarzuela situat a la primera part del Criadero. La inauguració es va produir el 3 de juny d'aquell any i el programa incloia la sarsuela Jugar con fuego i la peça de Josep Anselm Clavé titulada De bon matí interpretada a capella (a voces solas) per la Societat d'Amics Tintorers. (Font: Diario de Barcelona / ARCA. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la). 

*1865.- El trasllat del Teatro Zarzuela del Criadero a l'altre costat del Passeig de Gracia no va trigar gaires dies en produir-se. En aquest anunci de la funció del dia 13 de juny, s'hi va afegir una nota informativa advertint de l'imminent canvi d'emplaçament del teatre. (Font: Diario de Barcelona / ARCA. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

Gràfic del trasllat del primer Teatro Zarzuela situat als terrenys del Criadero al seu emplaçament definitiu a l'illa del costat. Plànol de Tomàs Sanmartí de 1845, retocat amb paper de calca per Antonio del Castillo als anys 1940's en el que s'identifiquen els diferents jardins i locals d'oci i d'esbarjo de la història del Passeig de Gràcia.

*1865.- Retall del Diario de Barcelona (Edició del 10 de juny d'aquell any) on es fa esment a l'imminent trasllat del primer Teatro Zarzuela. 

Funcions representades al primer Teatro Zarzuela situat al Criadero (1865) [4] 

3 de juny . 

Jugar con fuego (sarsuela) 

de Francisco Asenjo Barbieri (compositor) i Ventura de Vega (llibretista)

De bon matí (peça musical coral) 

de Josep Anselm Clavé.

5 de juny

El postillón de La Rioja (sarsuela) 

de Cristóbal Oudrid (compositor) i Luis Olona (llibretista)

El niño (entremès líric) 

de Francisco Asenjo Barbieri (compositor) i Mariano Pina (llibretista)

7 de juny

El gran bandido (sarsuela) 

de Cristóbal Oudrid i Manuel Fernández Caballero (compositors) Francesc Camprodón (llibretista)

El último mono (sarsuela) 

de Cristóbal Oudrid (compositor) i Narciso Serra (llibretista).

10 de juny 

Un tesoro escondido (sarsuela) 

de Francisco Asenjo Barbieri (compositor) i Ventura de Vega (llibretista)

11 de juny 

Jugar con fuego (sarsuela) 

de Francisco Asenjo Barbieri (compositor) i Ventura de Vega (llibretista)

14 de juny

¡Diez mil duros! (peça lírico-dramàtica)

1860's.- L'emplaçament definitiu del Teatre de la Zarzuela. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

L'última representació al Criadero va ser el 15 de juny de 1865. Només uns dies després, el 22 de juny, el Teatro de la Zarzuela inaugurava la seva nova ubicació amb la presentació de Los diamantes de la Corona, una sarsuela de Francisco Asenjo Barbieri sobre un llibret de Francesc Camprodón. D'acord amb el nom del local s'hi representaven bàsicament sarsueles, a banda de comèdies i fins i tot algun espectacle de circ eqüestre. Hi van tenir també molta anomenada els bufos, comediants que interpretaven les obres. Les localitats per accedir al teatre estaven dividides en tres classes amb preus d'un a tres reials i es podien adquirir a emplaçaments cèntrics de la ciutat com ara el Liceu. També estaven disponibles abonaments a totes les sessions, que apareixien numerades durant la temporada d'estiu. 

La fama i popularitat del Teatro de la Zarzuela va venir però, a partir de la Revolució de Setembre de 1868, coneguda com La Gloriosa, que provocaria la fugida d'Isabel II i l'inici d'un període liberal conegut com el Sexenni Democràtic. Fou aleshores quan arribà al local un tipus de ball provinent e Paris que anomenat cancan [5] i que va provocar escàndols i adhesions entusiàstiques en funció de la moral i la manera de pensar de l'espectador. 

Ball de cancan. Henri de Tolouse-Lautrec. Troupe de Mlle. Églantine  

*1868.- Durant la temporada d'estiu d'aquell any van tenir un notable èxit els Bufos Madrileños i es va organitzar una funció a benefici de Juan Orejón, un popular tenor còmic madrileny. (Font: Hemeroteca Diario de Barcelona / ARCA)

*1868.- Caricatura de l'actor i tenor còmic madrileny Juan Orejón habitual en les sarsueles de l'època. (Font: Madrid Cómico).

D'altra banda, al Teatre de la Zarzuela s'hi oferien concerts de la Societat Coral Barcino (fundada el 1865) de Ramon Bartomeus, que rivalitzava amb d'altres agrupacions similars del moment com ara la Societat Coral Euterpe de Josep Anselm Clavé.

La desaparició del teatre es calcula que es va produir al 1872, quan va desaparèixer de les cartelleres d'espectacles que diàriament publicava la premsa local.

________

[1].- Carme Tierz i Xavier Muniesa (Barcelona Ciutat de Teatres - 2013) i Alberto del Castillo Yurrita (De la Puerta del Ángel a la plaza de Lesseps. Ensayo de biologia urbana-1945) assenyalen 1864 com l'any d'obertura del Teatre de la Zarzuela. No obstant en la recerca a hemeroteques hem trobat que el crític musical Antoni Fargas i Soler deixa clar que al juny de 1865 estava recent inaugurat als terrenys del Criadero.

[2].- El primer anunci sobre representacions al Teatre Zarzuela és de 3 de juny de 1865 amb la sarsuela Jugar con fuego de Francisco Asenjo Barbieri. 

[3].-  S'anomenava el Criadero a uns terrenys situats al costat Besòs del Passeig de Gràcia, entre la Gran Via i el carrer Diputació, que servien de viver de reposició de plantes i arbres per mantenir l'embelliment vegetal dels carrers i jardins contigus al passeig de Gràcia i pel propi passeig. El Criadero estava dividit en dues parts, a la primera hi hagué l'efímer primer Teatre Zarzuela, mentre que a la segona, tocant a la Gran Via, s'hi instal·là el Teatre Variedades. 

[4].- Les obres s'esmenten només en el dia de la seva primera representació.

[5].- Als inicis del segle XIX el cancan parisenc es ballava en parella, si bé posteriorment evolucionà cap a quadres de ball executats exclusivament per ballarines femenines, que aixecaven les cames i mostraven les calces per sota dels enagos. Aquest detall va ser mal vist per alguns sectors que el consideraven indecent i pecaminós.