MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a JORGE ÁLVAREZ
Construïda entre 1882 i 1884 d'acord amb un projecte de l'arquitecte August Font i Carreras (1845-1924) [1], la Casa dels Marquesos de Camps era un palauet que s'aixecava al número 20 del carrer de la Canuda on hi havia l'entrada principal. La façana lateral de l'edifici s'estenia pel carrer del Duc de la Victòria (actualment només carrer del Duc) fins arribar a un jardí annex de dues alçades situat a la part del darrera de la casa. L'altra banda de la finca limitava amb l'església del Convent de les Carmelites Descalces del Sagrat Cor.
Era una construcció d'estil eclèctic amb baixos i tres alçades que disposava d'una secció arrodonida a la cantonada Canuda/Duc coronada per una cúpula de pissarra que era el punt més alt de tot l'edifici. Disposava de dues entrades, una pel carrer del Duc per on accedien a l'edifici els inquilins dels pisos superiors (segon i tercer) i una altra de principal al carrer de la Canuda reservada als propietaris,
L'interior, especialment els baixos i la planta primera o principal, presentaven uns nivells de sumptuositat remarcables. Hi destacaven l'arc de la porta d'entrada des del carrer de la Canuda i ja dins de l'edifici l'escala d'accés al pis principal. Al costat de l'escala, hi havia un pati interior amb celobert sustentat per quatre columnes de ferro colat amb magnífics capitells, un teginat del sostre molt treballat i una porta vidriera que donava accés a les cavallerisses, les quadres i el jardí de la part posterior de l'edifici.
Al pis principal hi destacaven el menjador i especialment la sala de ball, que assolia l'alçada dels dos pisos superiors. Aquí els amplis cassetons de l'enteixinat del sostre eren guarnits amb pintures de Victorià Codina Langlín (1844-1911) que representaven les quatres fases del dia (matí, migdia, tarda i nit). Hi destacaven també uns amplis miralls amb cornucòpies venecianes i una espectacular aranya de cristall de Murano.
L'edificació de la casa havia estat promoguda el 1881 pel terratinent i polític figuerenc Pelagi de Camps i de Matas (1828-1889) [2], al que el Papa Pius IX havia concedit uns anys abans, el 1878, el títol nobiliari de Marquès de Camps. El palau va ser posteriorment rebut en herència pel seu fill Carles de Camps i d'Olzinellas (1860-1939), que va morir al final de la Guerra Civil a Donostia/Sant Sebastià, on havia fugit després que al 1936 l'edifici fos confiscat i emprat com a hospital de convalescents. Acabada la guerra el franquisme va retornar l'edifici a la família Serra que el cedí perquè s'hi pogués instal·lar, a partir del 1941, l'Institut d'Ensenyament Milà i Fontanals.
Al 1946 es va decidir reurbanitzar la zona, un cop desaparegut el Convent de les Carmelites i realitzats els enderrocs derivats d'algun bombardeig de la Guerra Civil. L'operació va comportar el naixement de la plaça Vila de Madrid i la construcció d'un gran edifici promogut per la Caixa de Pensions i projectat per l'arquitecte Adolf Florensa al costat del Palau dels Marquesos de Camps. La integritat arquitectònica de l'edifici original dels Marquesos de Camps ja havia estat força afectada per les diferents funcions socials (sanitària, educativa ) que havia adquirit al llarg del temps i al 1946 va perdre part del jardí en obrir-se el passatge del Duc de la Victòria (actual carrer Francesc Pujols) que connectava el carrer del Duc amb la nova plaça Vila de Madrid.
El palau va ser definitivament enderrocat al 1961, la qual cosa va permetre completar la nova edificació de tota aquella illa amb un bloc d'habitatges projectat per l'arquitecte Albert Argimón, que donava continuïtat a l'edifici de Florensa i que va ser promogut per la immobiliària Urbana de Edificios SA (URDESA). Avui (2024) els baixos i entresòl de l'edifici actual són ocupats per la botiga de material esportiu Decathlon.
__________
[1].- Entre les obres més rellevants d'August Font hi figuren la Plaça de Toros de les Arenes, el restaurant Maison Dorée de la plaça de Catalunya i el Palau de les Heures.
[2].- Pelagi de Camps i de Matas, va tenir una intensa carrera política des que el 1876 va ser nomenat diputat provincial. Posteriorment va ser elegit diputat a Corts pel Partit Conservador el 1876 i el 1879. Finalment entre 1881 i 1886 va ser senador per la província de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada