L'any 1966 en plena eclosió de la música pop i ye-yé, la proliferació dels clubs jovenils a la ciutat estava a l'ordre del dia. Hi actuaven conjunts que aferrats als novedosos ritmes de moda intentaven obrir-se pas en el nou panorama musical. En aquest context, l'anomenat Club 66 (que feia honor a l'any en curs) va obrir portes a la part de dalt del carrer Gran de Gràcia prop del lloc on hi havia hagut l'històric Cine Roxy. El mític i incombustible Georgie Dann ja animava el local a l'estiu de 1966 amb el ball El pijama.
L'experiència del Club 66 va durar poc més de dos anys. El 1969 el local va ser reformat de dalt a baix per convertir-se en una discoteca, la més futurista d'Europa segons apuntava la pretenciosa publicitat de l'època, que també l'anuncia com una boite psicocrática. El nom es va catalanitzar i naixia així Nostremón. Hi destacaven unes gegantines imatges dels Beatles i un curiós logotip en el que hi apareixia la figura d'una mena de rèptil. Hi havien també actuacions en directe com el conjunt de Ernie Garrett i el grup femení Ruby Rats a l'estiu de 1969. L'obertura del Drug Blau -un drugstore de vida efímera- just davant va col·laborar també a animar la vida nocturna a la zona en aquella Barcelona temerosa dels darrers projectes municipals del porciolisme que pretenien esborrar la plaça Lesseps amb una autopista enlairada. Nostremón va durar fins poc després de la fi de la dictadura, quan la legalització del joc i l'emergent negoci del bingos començaven a ser més rendibles que algunes discoteques. Una d'aquestes sales de taxtar números als cartronets i esperar l'arribada de la sort (el bingo del Club d'Escacs Vulca), va ocupar el local a començaments de 1984.
