Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Salut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Salut. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 d’octubre del 2018

HOSPITAL MAISON D'ASSISTANCE FRANÇAISE (1917-1937) / HOSPITAL D'EUZKADI. (1937-1938). Plaça de la Font Castellana.

Agraïments a ELOY FC, MIQUEL F. PACHA i FRANCISCO ARAUZ

*1920.- Vista de l'Hospital Maison d'Assistance Française a la Plaça de la Font Castellana. (Foto: Josep Brangulí).
 
Als inicis del segle XX el carrer Castillejos ja moria en creuar-se amb una via anomenda passeig de la Font Castellana als peus del Turó de la Rovira. Per aquell punt, a cavall entre els barris de La Salut i del Guinardó on discorria la futura avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, la Société Générale de Bienfaisance Française, una entitat que aplegava la colònia gala afincada a Barcelona, va adquirir uns terrenys de més de 14.000 metres quadrats per aixecar-hi un petit hospital.  
L'edifici amb façana d'estuc de pedra i maó vist tenia un cos central amb una cridanera teulada inclinada cap a les quatre bandes que s'enlairava sobre un cos allargat amb semisoterrani i planta baixa, lleugerament enlairada sobre el nivell del carrer. Una tanca enreixada, que encara avui es conserva parcialment juntament amb la de l'entrada, separava el terreny del carrer davant de la façana principal.
La primera pedra de l'edifici es va posar el 28 de maig de 1916 en un acte protocolari al que hi assistiren el cònsol francès a Barcelona i Lucien Poincaré, germà del president de la República Francesa. L'hospital va començar a funcionar a l'any següent.

 
*1916.- Parlaments en l'acte de col·locació de la primera pedra de l'hospital (Foto: Frederic Ballell Maymí).

*1917- Una altra imatge de l'hospital recent inaugurat. (Foto: Frederic Ballell Maymí).

*1933.- Emplaçament de l'hospital en un plànol municipal de l'època (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). 
 
A l'any 1937, en plena Guerra Civil, l'hospital va ser cedit pel govern francès al govern basc després d'haver estat un temps sota el control sindical de la UGT. Rebatejat com a Hospital d'Euzkadi, la seva finalitat era assistir a refugits ferits de guerra del nord i era atès per personal sanitari d'origen basc. El nom d'Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat havia estat en aquells temps substituït pel d'Avinguda Ascaso.

*1937.- Autoritats del Govern Basc en una foto amb el personal sanitari de l''Hospital d'Euzkadi a la porta del centre assistencial. (Font: Hemeroteca la Vanguardia)

*1937.- Crònica de la inauguració de l'Hospital d'Euzkadi, successor de l'hospital francès durant els ultims anys de la Guerra Civil. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 27 de novembre.)
 

*1939.- Última notícia de l'Hospital d'Euzkadi ja ocupat per les tropes franquistes. (Font: Hemeroteca La Vanguardia.)

La història d'aquest edifici continua amb l'inici del franquisme, ja sense la seva funció assistencial i amb la reconversió posterior en l'Escola de Formació Professional José Antonio Girón.

dimarts, 14 de gener del 2014

CASA GALOBART. Travessera de Dalt (1932-1970's)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ


Una de les poques obres tristament desaparegudes de l’arquitecte racionalista Josep Lluís Sert (1902-1983) la teniem a Barcelona. Es tracta de la Casa Galobart construida l’any 1932 sobre una parcel·la existent a la cantonada de la Travessera de Dalt amb el carrer Massens a la zona nord de Gràcia tocant al barri de la Salut.

*1932.- Localització de la parcel·la on es va aixecar la Casa Galobart encara amb l'antic edifici que hi havia abans de la intervenció de Sert. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la) 

*1932.- Perspectiva axonomètrica de la la Casa Galobart i el seu jardí. (Font: AC. Documentos de Activitat Contemporánea. 1934).

Es tractava d’una edificació baixa que en realitat va suposar una intervenció/ampliació sobre un edifici ja preexistent. Sert va projectar aquesta reforma de manera que el volum del nou habitatge quedava adossat a l’antic respectant les mateixes alçaries. Al mateix temps, la vella construcció va ser despullada d’ornaments per garantir una uniformitat de disseny amb l’obra nova. La intervenció va tenir la seva continuïtat en la reforma del jardí que  envoltava la casa. L’antic era en pendent i Sert el va redissenyar tot creant dues terrasses a diferent nivell. La jardineria i l’ornamentació vegetal de tot l’exterior van anar a càrrec d'Artur Rigol i Riba, un reconegut dissenyador de jardins, que dissortadament moriria només dos anys després en ser atropellat per una ambulància militar a  la plaça Universitatd el dia 10 de desembre de 1934.
A partir de la dècada dels 1960's la Travessera de Dalt va ser reurbanitzada i un allau de nous edificis de 10 plantes (amb entresòl, àtic i sobreàtic inclosos) va irrompre per canviar la fesomia del traçat d'aquella via, que només va conservar lliure d'edificacions la zona en pendent situada davant del Santuari de Sant Josep de la Muntanya. A l'altra banda de la Travessera, la Casa Galobart i el seu jardí van caure com unes víctimes més d'aquella eufòria constructora i d'especulació immobiliària tan estesa a començaments dels anys 1970's.

*1963.- Imatge aèria de la zona nord del casc urbà de la vila de Gràcia. El cercle vermell coincideix amb la localització de la Casa Galobart. L'estel groc situa el Santuari de Sant Josep de la Muntanya. (Font: Fons SACE. Institut Cartogràfic de Catalunya).


*1934.- Dues imatges de l'ordenació del jardí dissenyada per Sert amb la col·laboració d'Artur  Rigol. (Font: AC. Documentos de  Actividad Contemporánea. 1934).