dissabte, 4 de gener del 2014

TEATRE GUIMERÀ. Carrer del Pi 11. (1958-1964)

El 16 d'abril de 1958 va obrir portes al cor de Ciutat Vella el Teatre Guimerà, que va suposar un petit pas més en la recuperació del teatre català i en català en aquells anys difícils per la nostra cultura. 
El Guimerà era una sala de petit format, amb prou feines 200 butaques, en un espai situat en un antic edifici del segle XVI situat al número 11 del carrer del Pi, prop del cinema Maldà.
La primera companyia del teatre va incloure actors com Lluís Orduna, Maria Matilde Almendros, Núria Torray i Carles Lloret entre d'altres. A partir del mes d'octubre d'aquell primer any d'activitat, la programació de la sala va oferir també teatre infantil els dissabtes i diumenges.

*1958.- Anunci de la funció inaugural del Teatre Guimerà i retall de la notícia. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)


L'any 1960 la companyia teatral habitual de la sala Alexis de la  Rambla de Catalunya va tenir problemes amb l'arrendament del local i es va veure forçada a traslladar-se al Guimerà, on va aconseguir un gran èxit amb la representació de la peça Smith de Somerset Maugham adaptada per Xavier Regàs.
A l'estiu de 1961, a la vista de l'èxit obtingut, el local va ser objecte de reformes per millorar la comoditat dels espectadors.
En la seva última temporada, la 1963/64, la companyia teatral de Carlos Lucena i Dora Santacreu va monopolitzar pràcticament tota la programació de la sala que s'especialitzà en vodevils. 


*1963.- En els seus últims anys al Guimerà s'hi van representar alguns vodevils com aquest de l'anunci.

Llista d'algunes obres i espectacles representats al Teatre Guimerà:

1958
El pobre d'esperit i els altres de Josep Maria de Sagarra dirigit per Lluís Orduna
(Lluís Orduna, Maria Matilde Almendros, Berta Cambra y Emilia Baró)
* Pulgarcito y los Gigantes de Lluís Coquard (infantil)
* La zorra y las uvas de Guilherme Figuereido
(Pepe Romeu i María Guerrero)
* La flor de la vida dels Germans Álvarez Quintero
(Pepe Romeu i María Guerrero)
* Un home entre herois de Rafael Tasis.
(Lluís Orduna, Teresa Cunillé i Carme Contreras)
* Jesús és nat de Joan Serrat i Francesc d'Assís Picas
* Pobre Gabriel de Xavier Regàs

1959
* Bala perduda de Lluís Elias
* Leyla de Romero Marchén i J. L. Navarro
* El chalet de los chalaos de José María Iglesias
(José Sazatornil Saza, Lolita Cristóbal i Jesús Guzmán)
* Trip y Trap en el castillo maldito (infantil) d'Armand Matías Guiu
* Los frescos de Pedro Muñoz Seca
(José Sazatornil Saza, Aurèlia Ballesta, Marisol Gabaldón i Jesús Guzmán)
* El barret dels cascabells (Luigi Pirandello) traducció de Josep Maria de Sagarra.

1960
* Smith de Somerset Maugham i adaptació de Xavier Regàs
(Francisco Vals, Consuelo de Nieva, Maria Quadreny i Ana Maria Solsona)
* La cinglera de la mort de Cecilia A. Mantua
* La princesa pell d'ase (infantil)
(Paquita Ferrándiz)
* Triángulo blanco de Jaime Salom

1961
* Los blancos dientes del perro d'Edurad Criado
(Francisco Vals, Lluis Padrós, Mary Quadreny i Elisenda Ribas)
* El millor dependent del món de Francesc Lorenzo i Gracia
(Francisco Vals, Maria Quadreny, Lluís Padrós i Elisenda Ribas)
* En el umbral de la puerta de Manuel Escobedo i adaptació de Francisco Vals.
(Francisco Vals i Maria Quadreny)
* Hamlet solista y Medea, la encantadora de José Bergamín
(Carlos Janer i Dora Santacreu)
¿Conoce usted la Vía Láctea? de Karl Witinger i adaptació de Angel F. Montesinos
(Manuel Collado i Lluís Torner)

1962
El prestamista de F. Josseau, dirigida per Fernando Cobos
(Raúl Montenegro)
Amadeo d'Eugène Ionesco, dirigida per José Maria Nunes
(Dora Santacreu i Carlos Lucena)
* La señorita Julia d'August Strindberg, dirigida per José Maria Nunes
(Dora Santacreu, Pau Garsaball i Carmen Pradillo)

1963
* Les arrels d'Arnold Wesker 
* El círculo de tiza de Cartagena de José Rodríguez Méndez
(Dora Santacreu, Carlos Lucena i Pau Garsaball)
* Mademoiselle Mama (vodevil)
Cena de matrimonios d'Alfonso Paso
* El glorioso soltero de Joaquín Calvo Sotelo
(Dora Santacreu i Carlos Lucena)
* El hada de medianoche (infantil)

1964 
* Boeing, Boeing (vodevil) de Marc Camoletti en versió de José Luís Mañes
(Carlos Lucena, Rosa Maria Sardà, Maria Pilar Fanlo, Ana Maria Simón i Rosario Cuadras)
* Alma negra de Giuseppe Patroni Griffi amb direcció de Carlos Lucena
(Ramón Carroto, Dora Santacreu, Montserrat Carulla i Antonio Blasco).
* Divorcio a la francesa (vodevil) de Michel André i Roger Bernstein
(Dora Santacreu, Antonio Iranzo, Marta Flores i Pepe Aspas).


FONT DE LA NEREIDA. Passeig de l'Esplanada (1802-1870's)

 
*1870's.- La Font de la Nereida al centre del Passeig de l'Esplanada. Al fons es pot veure també la Font d'Hèrcules que tancava el jardí per la part nord. 
 
Un dels brolladors que ornamentaven el recorregut del Passeig de l'Esplanada era el de la Font de la Nereida. Juntament amb la font del Tritó era situada en la part central del jardí. No s'ha pogut esbrinar qui fou l'autor d'aquesta escultura de finals del segle XVIII instal·lada en aquest indret en inaugurar-se el passeig l'any 1802.
Representava la imatge de la nimfa nua i enfilada sobre un dofí amb un dels seus braços subjectant-se el cap entre un brollador que projectava l'aigua verticalment. L'estàtua era situada al centre d'una bassa circular plena d'aigua i protegida per una tanca metàl·lica.
Les Nereides segons la mitologia grega eren filles de Nereu, el déu del Mar, i de Doris filla d'Oceà i per això eren considerades nimfes del mar.
Aquesta font va desaparèixer a finals dels anys 1870's quan es va reurbanitzar la zona dels voltants del Born aprofitant l'enderrocament de l'antiga Ciutadella.
 
*1850.- Litografia de la ciutat de Barcelona a vol d'ocell. El cercle groc coincideix amb l'emplaçament de la Font de la Nereida. (Font:  Arxiu Històric de la Ciutat. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la.)