MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
*1919.- Fragment del projecte original del Coliseum en el que es veu la cúpula de l'edifici. (Font: Arxiu Històric del COAC).
Situat sobre el mateix solar que anteriorment havia acollit el Palacio de la Ilusión, l'edifici del Coliseum (1919-1923), va ser construït segons un projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Nebot (1883-1965) al número 575 de la Gran Via, entre Balmes i Rambla de Catalunya. Es va inaugurar el 10 d'octubre de 1923 amb la projecció cinematogràfica del film de la Gaumont, La moderna Dalila amb l'actriu hongaresa Maria Corda encapçalant el repartiment. El cine sonor no hi arribaria fins sis anys després, quan al 27 de setembre de 1929 s'hi va presentar el film La chanson de Paris protagonitzada per Maurice Chevalier.
L'edifici d'un estil eclèctic monumental inspirat en el corrent Beaux-Arts parisenc, disposava en la seva part superior d'una cúpula situada sobre el pati de butaques, que permetia realitzar-hi activitats paral·leles a les que es presentaven a la sala principal del local. Són precisament aquestes activitats artistiques i culturals i l'ús que es va fer durant molts anys de l'espai de la cúpula, el que justifica la inclusió en aquest blog sobre la Barcelona desapareguda d'aquest espai de l'actual sala Coliseum, que avui segueix funcionant com a sala de teatre i d'espectacles musicals.
*1919.- Plànol de la façana completa del Coliseum. El local aplegava en el moment de la seva inauguració un total de 1.815 butaques. (Font: Arxiu Històric del COAC).
A l'espai interior situat entre el sostre de la sala i la coberta octogonal de cúpula se'l va anomenar Cúpula del Coliseum. L'arquitecte Francesc de Paula Nebot va presentar un projecte a l'octubre de 1923 que preveia instal·lar-hi un casino. No obstant, aquesta idea mai no va reeixir.
*1923.- Plànol signat per Francesc de Paula Nebot del projecte que preveia instal·lar un Gran Casino a la cúpula del Coliseum. (Font: Arxiu Històric del COAC). Malgrat la desestimació del projecte inicial del casino, la cúpula acolliria al llarg de la seva existència la seu de diverses entitats, així com un seguit de manifestacions culturals i artístiques que recollim tot seguit:
1935-1939
A la dècada següent, concretament al 1935, van començar les obres d'adeqüació de la cúpula i el seu entorn per instal·lar-hi la seu permanent del Foment d'Arts Decoratives (FAD), que des de 1929 era emplaçada al carrer Avinyó.
*1935.- Dues imatges captades des de la terrassa exterior, sobre la façana del Coliseum i davant de l'espai de la cúpula, que recullen els treballs que s'hi realitzaven per adequar la sala interior. (Fotos: Gabriel Casas i Galobardes).
*1935.- Tres imatges dels operaris treballant a l'interior de la cúpula per enllestit la nova seu del FAD. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes).
Finalment al maig de 1936, el Foment d'Arts Decoratives (FAD) va establir la seu de l'entitat a la cúpula de l'edifici en un acte d'inauguració que va comptar amb la presència del president de la Generalitat Lluís Companys. L'espai interior havia estat dissenyat pel decorador i interiorista Valeri Corberó i Trepat (1908-2001) i va quedar distribuit en dos pisos, el més baix decorat amb frescos de Evarist Molrà, mentre que el superior, que s'utilitzà com a sala d'exposicions, quedava conformat com un espai octogonal envoltat de columnes i decoració de Santiago Marco.
*1936.- Inauguració de la Cúpula del Coliseum amb la presència del president la de Generalitat Lluís Companys i del conseller de Cultura Ventura Gassol, que apareixen al centre d'aquesta imatge captada des del pis superior. (Foto: Carlos Pérez de Rozas).
*1936.- Un dels accessos a l'espai de la Cúpula del Coliseum poc després de la seva inauguració com a seu del FAD (Foto: Sala)
L'edifici del Coliseum es va salvar miraculosament dels efectes d'una explosió al març de 1938 que va destruir els
edificis colindants a la cruïlla amb Balmes, a menys de 50 metres. Una de les bombes llançades per l'aviació italiana aliada de Franco, va impactar sobre un camió carregat d'explosius i el resultat va ser dantesc.
*1938.- Efectes de l'explosió produïda la la cantonada Balmes / Gran Via, al costat del Coliseum, el dia 17 de març d'aquell any.
1941-1950
Després de la Guerra Civil l'espai de la cúpula fou condicionat per celebrar-hi diverses desfilades de moda amb participació exclusiva de modistos espanyols davant la Guerra Mundial i l'aislacionisme dels aliats cap al règim de Franco. Mentrestant el FAD patia la lògica repressió del nou règim més ocupat en manifestacions de caire patriòtic que no pas artístic.
*1942.- Les demostracions de pentinats amb ondulación permanente presentades per l'empresa Solriza també van ser presents a la cúpula aquells anys (Fotos: Brangulí)
Un dels certàmens més populars dels celebrats a la cúpula era el Salón de la Moda Española, que periòdicament organitzava la Coordinadora d'Alta Costura. Se n'hi celebraven varies edicions al llarg de l'any fins que a la dècada següent el saló va canviar d'ubicació passant a ocupar els salons de l'Hotel Ritz.
*1941.- Fullet informatiu del 1r. Saló de la Moda Espanyola amb el simbol de Falange a la coberta.
*1944.- Desfilada en l'acte inaugural del Salón de la Moda Española el 27 de setembre d'aquell any. (Foto: Carlos Pérez de Rozas /AFB).
*1944.- Cartell del Salón de la Moda Española organitzat per la Cooperativa d'Alta Costura.
Durant aquest període el FAD no va deixar d'organitzar tota mena de manifestacions artístiques, exposicions de pintura i escultura i concerts de petit format, que malgrat les dificultats que sovint imposava l'autoritat vigent, permetien mantenir viu aquell petit racó de cultura al mig de la ciutat.
*1945.- Programa de l'homenatge organitzat pel FAD al pianista d'ascendència anglesa nascut a Catalunya Frank Marshall (1883-1959).
1950-1971
*1953.- Vista aèria de la Cúpula del Coliseum amb l'edifici de l'Instituto Nacional de Previsión en construcció darrera, quan ja s'enllestien les seves plantes superiors sobre el solar arrassat per l'explosió de 1938.
A l'any 1951 el FAD va organitzar a la cúpula el primer Salón del Hogar Moderno, que tindria una periodicitat anual i seria l'embrió del posterior saló Hogarhotel, que a partir de 1961 es va celebrar a l'espai firal de Montjuïc, i després esdevindria ExpoHogar.
*1956.- Cartell de la sisena edició del Salón del Hogar Moderno dissenyat per Joan-Josep Tharrats. (Font: todocoleccion.com)
Cap a finals de la dècada dels 1950's. el crític d'art Alexandre Cirici i Pellicer funda l'Associació d'Artistes Actuals i concep la idea de crear un Museu d'Art Contemporani a Barcelona tot aprofitant l'espai de la cúpula per obrir-hi aquest espai de museístic. Lògicament l'oficialitat de l'època, que tenia poc o gens d'interès per l'art contemporani, refusa el projecte i no recolza la proposta. Cirici ho planteja aleshores al FAD i amb el suport del jurista, escriptor i crític d'art Cesáreo Rodríguez-Aguilera es crea una societat anònima per impulsar el futur museu amb 100 participacions de 1.000 pessetes de l'època. Als propietaris se'ls atorga la condició de socis fundadors.
Només un any després, el 21 de juny de 1960, s'inaugura aquest primer centre d'art contemporani de la ciutat, autèntic precedent de l'actual MACBA, a base de petites donacions d'artistes i entitats. A banda d'artistes catalans com Guinovart, Argimon, Ràfols Casamada, Tharrats o Hernández Pijuán també hi participen també alguns d'espanyols com Rafael Canogar, Antonio Saura o Rafael Zabaleta i d'altres d'estrangers instal·lats a Espanya com l'alemany Erwin Bechtold, l'equatorià Enrique Tábara o la francesa Nadia Werba.
*1960.- Acte d'inauguració a la Cúpula del Coliseum del primer Museu d'Art Contemporani de la ciutat, una iniciativa d'Alexandre Cirici i Pellicer, al que podem veure a la dreta de la foto, juntament amb d'altres autoritats i la senyora Maria Carme Pallejà Ricart, directora del museu, al centre de la imatge.
*1960.- Ressenya publicada a La Vanguardia del dia 23 de juny d'aquell any, que dóna compte de la inauguració del Museu d'Art Contemporani. El nou espai quedava configurat com un afegitó al Museu d'Art Modern del Parc de la Ciutadella, que tancava el seu recorregut cronològic en el modernisme. Sense cap mena de suport ni subvenció oficial, aquesta experiència museística a la Cúpula del Coliseum amb prou feines va durar tres any. Entre 1960 i 1963 s'hi van celebrar un total de 23 exposicions. L'última d'elles, titulada El arte y la paz, un tema prou delicat als ulls de l'oficialitat del moment, va generar la desconfiança del règim i l'espai va ser clausurat. El seguent capítol de la història dels orígens d'un museu d'art contemporani a Catalunya seria al castell de la Geltrú a partir de 1969.
Relació d'exposicions presentades al Museu d'Art Contemporani de la Cúpula del Coliseum.
* 1960
Moisès Villèlia
Antoni Bonet
Romà Vallès
Gravats britànics contemporanis
* 1961
Angel Ferrant
Jean Fautrier
Ràfols-Casamada
Enrique Tábara
Jordi Curós
Josep Maria de Sucre
Eva Fischer
* 1962
Massieu-Monzón
August Puig
Miquel Vázquez
Grupo Hondo
Juan Ripollés
Ietta Donega
Grupo Signo
Nadia Werba
* 1963
Exposició El Arte y la Paz (censurada)
Finalment a l'any 1970 el FAD va abandonar la Cúpula del Coliseum per instal·lar la seva nova seu al carrer de Brusi número 45 tocant a Plaça Molina. És a partir d'aleshores que la cúpula va quedar com un espai tancat, inutilitzat i tristament oblidat.
* 2020's.- Estat actual de l'escultura que corona la cúpula del Coliseum.
