diumenge, 27 de juny de 2021

SENYOR PARELLADA. Restaurant. Argenteria 37. (1983-2021)

 



Era l'any 1983 quan Ramon Parellada, propietari de la Fonda Europa de Granollers i cap visible d'una llarga nissaga de restauradors, va emprendre l'aventura d'instal·lar un restaurant a Barcelona. Va escollir un local del carrer Argenteria, pròxim a la Basílica de Santa Maria del Mar, on anteriorment hi havia hagut una fonda, on s'oferia al client menjar, allotjament, bany i la possibilitat de comprar els passatges per sortir en vaixell cap a les Amèriques. Aquest establiment, situat als pisos superiors del restaurant, es va convertir amb el canvi de segle en l'actual Hotel Baños Orientales.

Ben aviat el restaurant del Senyor Parellada es va fer un lloc entre els establiments preferits dels amants de la cuina catalana. Els macarrons, els canalons trufats, el cap-i-pota, l'escudella i carn d'olla i l'oferta d'arrossos encapçalada per la Paella Parellada, figuraven entre els plats preferits de la clientela. Era freqüentat per molts diputats del Parlament de Catalunya que s'hi acostaven des del parc de la Ciutadella.    

El nom del local semblava provenir d'un restaurant antic i històric com passa amb Can Culleretes o les 7 Portes, però no era pas així. El nom de Parellada era just el del senyor que sovint atenia directament les taules explicant les característiques dels plats de la carta. I ell mateix explicava que aquest nom de senyor Parellada li havia posat el mateix Josep Pla quan visitava la Fonda Europa a Granollers. La mare del jove Ramon Parellada li encarregava que tingués cura de l'atenció al notable escriptor empordanès i era ell qui anomenava al jove Ramon, Senyor Parellada.  

* 2020.- Ramon Parellada al pis superior del seu restaurant. (Foto: Sergio Lainz)

El restaurant va gaudir durant tots els seus 38 anys d'història d'una gran acollida i consideració entre la societat barcelonina. La seva excel·lent trajectòria es va trencar dissortadament a causa de la pandèmia del Covid-19. Ja al 2020 el local només va poder obrir amb limitacions horàries als migdies amb els problemes econòmics que això suposava. Finalment, al març de 2021 Ramon Parellada va decidir abaixar definitivament la persiana i tornar a Granollers per ajudar a la seva germana Ada al front de la direcció de la Fonda Europa. 

* 2020.- Un dels menjadors del restaurant. L'interiorisme cuidava tots els detalls i permetia menjar en una atmosfera d'intimitat.

dijous, 24 de juny de 2021

SALÓN ESTORIL. Diagonal 488. (1940-1942)

Situat a la vorera muntanya de la Diagonal entre el carrer Balmes i la Via Augusta, el Salón Estoril va tenir una curta existència de només un parell d'anys. Inaugurat el 30 d'octubre de 1940, havia estat promogut per Joaquín Cruspineda y José Pujades, que el van concebre com un local polivalent que permetria la celebració de conferències, presentació de productes de qualitat, exposicions de pintures, escultures i fotografia i tota mena d'actes culturals i socials. L'interior disposava d'una sala gran per acollir-hi al voltant de 300 persones i s'hi respirava una atmosfera burgesa, acomodada i patriòtica pròpia dels vencedors de la Guerra Civil.

Les expectatives esmentades no van acabar quallant i el local va orientar-se envers un establiment amb les característiques pròpies d'un saló de té amb orquestra i ball totes les tardes i fins i tot ala migdies durant  els caps de setmana.  D'altra banda, s'hi organitzaven actes i cinema per a la mainada fins al punt que va arribar a aparèixer a la cartellera infantil amb el sobrenom de El Palacio de los Niños.







*1940-1941.- Activitats diverses que s'organitzaven al Salón Estoril. Ball, espectacles infantils i altres actes socials (Font: Hemeroteca La Vanguardia

En realitat, l'existència del Salón Estoril s'ha d'explicar com el precedent històric que va ser d'un altre local, que sí que tindria un èxit i una gran acollida entre el públic durant la resta dels anys 1940's i la totalitat dels 1950's. Ens referim a les populars i sempre concorregudes Granges La Catalana que van ocupar el mateix local a partir de mitjans de l'any 1942.

dimecres, 23 de juny de 2021

NEBRASKA. Restaurant Cafeteria. General Goded 3. (1951-1959)


En acabar la Guerra Civil, els franquistes van dedicar l'àmplia i curta via enjardinada, que connecta l'actual plaça Francesc Macià amb els Jardins del Turó Parc, al general Manuel Goded. Aquest militar havia estat el responsable de l'aixecament militar del 19 de juliol de 1936 a Barcelona. Un simple repàs a la història ens recorda que aquell va ser un cop d'estat frustrat des dels seus inicis per l'acció de les forces populars i una part important de la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil que van romandre fidels a la República. Goded i els seus col·laboradors ho van pagar amb la vida, acusats de traïció i afusellats a Montjuïc, només unes setmanes després, el 12 d'agost d'aquell mateix estiu de l'any que va començar la Guerra. 

L'Avinguda del General Goded, que com avui ja havia estat dedicada anteriorment a Pau Casals va transformar-se en una de les vies preferides dels poders oficials victoriosos a la Guerra. Els edificis de la zona es van convertir ben aviat en un nucli burgés especialment apreciat per aquesta nova burgesia sorgida del resultat de la guerra. Com recorda Lluís Permanyer [1] personatges del bàndol vencedor com els Calviño, Juncadella o Garí juntament amb un jove i emergent Samaranch es van fer els amos d'aquell sector, que tenia en l'edifici corbat de la plaça de Calvo Sotelo el seu màxim exponent de l'oci nocturn amb el Lamoga com a buc insignia.  

El trànsit dels anys 1940's als 1950's va tenir en l'obertura de la cafeteria restaurant Nebraska, al número 3 de General Goded, un altre dels exponents de local aburgesat. L'establiment disposava d'una animada terrassa exterior al passeig central de l'avinguda i s'hi organitzaven revetlles d'estiu i reveillons de cap d'any.

*1951.- Sopar de Cap d'Any al Nebraska per rebre el nou any 1952.

*1953.- Les revetlles eren també habituals al Nebraska 

*1955.- Fotograma del film Contrabando (Contraband Spain), codirigit per Lawrence Huntington i Julio Salvador, on podem veure al protagonista Richard Greene llegint el diari vespertí La Prensa assegut a la terrassa exterior del Bar Restaurant Nebraska de l'aleshores avinguda del General Goded

Als inicis de 1960 el local va passar a ser el Restaurant Snack-Bar Welcome de vida efímera.

*1960.- Anunci del Restaurant Snack Bar Welcome. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Posteriorment, entre 1963 i 1970, el local va ser ocupat per la cafeteria Katanga, que sovint apareixia a les planes d'anuncis de la premsa amb ofertes de feina de cambreres per a noies amb bona presència.

Finalment al novembre de 1973 s'hi va instal·lar una de les botigues de moda d'E. Furest, que ha perdurat fins l'actualitat (2021)

[1].- Permanyer, Lluís.- Biografia de la Diagonal. Edicions La Campana. Barcelona, 1996

dimarts, 15 de juny de 2021

LA FONT DE L'OCA A LA PLAÇA COMAS. Les Corts (1951-1958)

 

*1951.- Obres de reforma de la plaça Comas i d'instal·lació de la Font de l'Oca davant de l'Escola Ausiàs March. A l'esquerra veiem el carrer Joan Güell.

Als anys 1920's l'ajuntament va encarregar la realització d'una sèrie d'escultures per tal que servissin d'ornament a un conjunt de fonts públiques que l'ajuntament volia escampar per l'Eixample. 

Una d'aquestes escultures, feta en bronze i obra de Frederic Marés, representava un ànec o una oca. No hem pogut documentar ni trobar a quina font va ser destinada originalment l'oca. El cert és que a la tardor de 1951, coincidint amb les obres de condicionament de la plaça Comas de Les Corts, l'escultura va ser col·locada al cim d'una font que es va instal·lar al centre de la renovada plaça.

No hi va durar molts anys. Al 1958, els veïns van demanar de treure-la de la plaça i l'ajuntament li va buscar un nou emplaçament al barri del Camp de l'Arpa, just a l'espai triangular del final del carrer dels Enamorats que fa cantonada amb València, tocant amb Rogent. Avui (2021) continua en aquest indret convertit en un frondós jardí públic.

*2020.- La font de l'Oca al seu emplaçament actual al final del carrer dels Enamorats. (Foto: Autor desconegut)

diumenge, 13 de juny de 2021

SKATING CLUB. Pista de Gel. Roger de Flor 168. (1974-2021)



Va ser a l'any 1974 quan a l'única pista de gel existent a la ciutat, la del FC Barcelona, li va sortir un competidor. El 15 de desembre d'aquell any, dos germans van decidir tirar endavant l'aventura d'una segona pista de gel que es va ubicar als baixos de l'immoble de Roger de Flor 168, tocant a Consell de Cent. Naixia així l'Skating Club

La instal·lació, més cèntrica que la del Barça, podia aplegar fins a 500 patinadors i va aconseguir en poc temps un important nombre de clients habituals. Aviat es va convertir en escenari idoni per festes d'aniversari, comiats de solters i altres celebracions familiars i socials. En la memòria de moltes generacions d'adolescents de l'últim quart del segle XX i de les primeres dècades del XXI hi quedarà gravada la imatge d'aquella pista com a lloc d'esbarjo i divertiment de moltes tardes de cap de setmana.

*1974.- Anunci publicat a La Vanguardia el 13 de desembre d'aquell any, que anunciava la inauguració de l'Skating Club.



El pingüí que reproduïa el logotip de l'Skating, eina bàsica per aprendre a patinar (Fotos: Facebook de l'Skating Club).

Res no feia esperar un tancament d'aquesta emblemàtica instal·lació esportiva i recreativa fins que al març de 2020 va arribar el COVID-19. Els efectes de la pandèmia van provocar l'obligatori tancament de la pista i la presentació d'un ERTO als 34 treballadors que configuraven la plantilla. A la llarga però, la mesura va resultar insuficient i al febrer e 2021 va entrar en concurs de creditors que ja fa fer témer per la seva continuïtat.

Malgrat alguna campanya de recollida de firmes que es va promoure per demanar a l'ajuntament que no deixés perdre aquella instal·lació, en els primers dies de juny de 2021 es van confirmar els pitjors auguris. L'espai va ser adquirit pel grup Carrefour per encabir-hi un supermercat. 

dimarts, 8 de juny de 2021

EL TAURÓ CAPITALISTA DE BLU. Graffitti. Carrer del Santuari. El Carmel. (2009-2021)

 

*2009.- El tauró capitalista de Blu pintat sobre un mur de la baixada del carrer del Santuari al barri del Carmel.

Al febrer de 2009 el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va organitzar el Festival Influencers 2009 que va portar a Barcelona un grafiter italià d'identitat oficial desconeguda, que se'l coneixia amb el nom artístic de Blu. Fou en el marc d'aquest esdeveniment artístic que Blu, amb el suport de l'entitat Espai Jove Boca Nord, va pintar un gran mural al barri del Carmel que va perdurar durant més d'una dècada. Representava la figura d'un tauró amb la pell coberta de bitllets verds de cent euros, amb una boca de dents esmolats i blancs. Era situat a la baixada del carrer del Santuari quan connecta amb el de Calderón de la Barca 

La boca de l'esquàlid coincidia amb una antiga pintada mural del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) de tonalitats vermelles i grogues que figurava a l'indret des de principis de la dècada dels 1990's i que va anar esborrant-se amb el temps. 

*2009.- Vídeo realitzat al febrer d'aquell any en plena execució del mural. S'hi poden sentir comentaris diversos de veïns del barri sobre les sensacions que els produïa el graffitti. 

El logotip de l'artista italià Blu.

El graffitti de Blu, amb una càrrega simbòlica clara de denúncia envers la voracitat del sistema capitalista representada en aquest tauró folrat de diners, va esdevenir durant una llarga dècada com un referent artístic del barri del Carmel. Amb el temps va anar perdent color i va quedar envoltat d'altres pintades. Dissortadament el tauró va desaparèixer al maig de 2021 després que empleats municipals el cobrissin de pintura amb un poc convincent argument de invocava la necessitat de reforçar el mur de la paret on hi havia la monumental pintada. 

Els graffittis, gairebé per definició, no tenen de voluntat de perdurar en el temps. Aquest el recordarem gràcies a les moltes fotografies que li van fer i d'algun fotograma de la pel·lícula Biutiful (Alejandro González Iñárritu) que protagonitzà Javier Bardem al 2010.  

*2009.- La boca del tauró coincidia amb una pintada les sigles i el nom del PCC, el Partit dels Comunistes de Catalunya, una formació política que va aparèixer a l'any 1982 com una escissió prosoviètica dels eurocomunistes del PSUC. 

*2010.- Fragment d'un fotograma de la pel·lícula Biutiful.

*2021.- Inici dels treballs de cobriment del tauró per funcionaris municipals que van tapar el mural (Foto: Ricard Cugat / El Periódico).