CASA TARRAGÓ. Segona façana pintada de La Carboneria. (2014-2020)

*2014.- La façana de La Carboneria a l'antiga Casa Tarragó amb el gegantí graffiti pintat sobre la façana. A la dreta es pot apreciar la coberta del mercat provisional del llibre dominical. 

Després del desallotjament practicat a La Carboneria al març de 2013, els okupes tornarien a entrar a l'immoble de l'antiga Casa Tarragó. Una de les primeres accions va ser renovar el graffiti de la façana al que van aplicar un canvi radical configurant un nou macromural que com a l'etapa anterior ocupava íntegrament tota la superfície de la façana.

La nova intervenció artística substituïa l'anterior paisatge de troncs i branques i era molt més acolorida. Presentava un globus aerostàtic com a principal icona, que apareixia en la part central de la façana enlairant-se cap al cel al costat d'altres elements (una bomba Orsini també enlairada i un parella pedalant sobre un tàndem en el cel a la façana lateral), tot plegat sobre un bosc de cadenes trencades pintades als baixos de l'edifici que evocaven una atmosfera d'alliberament.

*2016.- Detall del globus, l'element més rellevant d'aquella façana pintada. 

Al febrer de 2014 els okupes van tornar a ser desallotjats en una operació policial no exempta de moments de tensió i a l'any 2016 l'ajuntament d'Ada Colau es va decidir a protegir l'edifici incloent-lo en la llista de nivell de protecció C dins el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb interès urbanístic. Això impedia a l'empresa propietària (la immobiliària Barclays) d'enderrocar-lo o alterar la seva volumetria original aplicant remuntes a l'edifici.

La gran pintada graffitera del globus aerostàtic es va fer molt popular i fins  i tot apareixia reflectida en algunes guies turístiques de la ciutat.

A l'estiu de 2020, coincidint amb les tasques de recuperació i restauració de l'edifici. el mural va ser eliminat en una intervenció polèmica que va privar al barri d'aquest espectacular element icònic. 

BARGELONA: PISTA DE GEL A LA PLAÇA CATALUNYA (2011-2015)

 

 

*2012.- Aspecte que oferia el centre de la plaça Catalunya amb la pista de gel instal·lada.

 

Durant quatre temporades, que van coincidir amb les del mandat del convergent Xavier Trias com alcalde de la ciutat, la plaça Catalunya va tenir una gran pista de gel oberta al públic durant les festes nadalenques. La iniciativa, promoguda amb el suport dels comerços i botigues del sector, aplegats sota el nom de la Fundació Barcelona Comerç, tenia com a objectiu atraure compradors al centre de la ciutat i va tenir una bona acollida entre els ciutadans i els turistes.

Les associacions de comerciants ja havien intentat durant els precedents governs municipals socialistes disposar d'aquesta pista, que sempre els havia estat negada per raons de mobilitat i seguretat.

 

*2011.- Imfografia publicada a El Periódico de Catalunya sobre les característiques de la pista de gel. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

El dissabte 3 de desembre de 2011 es va inaugurar la primera temporada de la pista. La instal·lació era de grans dimensions, es presentava com la més gran d'Europa i canviava radicalment l'aspecte habitual del centre de la plaça. No trigaren gaire en arribar les primeres crítiques de l'oposició municipal al·legant que el muntatge era poc sostenible per la quantitat d'energia que requeria el seu manteniment.

El 2012 els preus per patinar-hi eren de 7 euros la mitja hora i 9 per una hora i la pista es va batejar amb el nom de BarGelona.

El 21 de novembre de 2014 es va obrir la pista en la que seria la seva última temporada. El preu per l'hora completa havia passat ja a 10 euros i la pista va romandre oberta fins a l'11 de gener de 2015. L'ajuntament l'havia vinculat a la promoció de la candidatura olímpica d'hivern Barcelona-Pirineus del 2026, mentre l'oposició seguia manifestant el seu descaord amb la pista i denunciava que part del seu cost era sufragat dels pressupostos públics municipals, que amb inicitives com aquesta fomentaven un comerç compulsiu durant els nadals. Els diners públics que s'hi destinaven eren procedents de la taxa turística. Aquesta última pista tenia una superfície de 1.500 metres quadrats als que calia afegir els 250 de la pista infantil.

*2014.- Dues patinadores durant la presentació de l'última temporada de la pista de gel a plaça Catalunya. (Foto: Álex Garcia / La Vanguardia)

El canvi de color polític a l’ajuntament de Barcelona amb l’arribada d’Ada Colau i els comuns a partir de 2015, va suposar la fi d’aquesta iniciativa i la pista de gel seria substituïda per altres iniciatives d’ocupació del centre de la plaça.

Les plaques de gel i la coberta, que s'enmagatzemaven al del recinte del Fòrum, van passar posteriorment a l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que durant els Nadals va instal.lar la pista als terrenys del recinte firal de La Farga.

ZUCKERHAUS. Pastisseria artesana. Parlament/ Viladomat. (2012-2018)

 

Durant la dècada dels 2010's el barri de Sant Antoni es va anar convertint cada cop més en una zona de concentració turística amb una creixent població flotant, generalment de joves estudiants i visitants ocasionals, circumstàncies que van posar de moda el barri i van provocar una pèrdua progressiva de referents històrics i locals emblemàtics del barri.

Però a la vegada també van desaparèixer locals nous que havien tingut una correcta integració al barri i acabarien tambe essent víctimes de l'especulació comercial i de l'imperi de les franquícies i dels les grans cadenes d'oci i restauració.  

La petita pastisseria Zuckerhaus (casa de sucre en alemany) en va ser un exemple. Situada a la cantonada entre els carrers Viladomat i Parlament, el local havia estat una antiga perruqueria de senyors que al voltant de l'entrada encara conservava els seus rajols de colors blau cel i negre a la façana. Manuela Caruso, una noia de mare alemanya i pare italià, va decidir-se a llogar el local, el va restaurar conservant l'exterior i el paviment hidràulic del terra de l'interior de la botiga i va instal·lar-hi un obrador per començar a vendre els seus originals pastissos.

Manuel Caruso, la dona alemanya que va fer possible Zuckerhaus.

L'aspecte del petit establiment evocava contes de fades, imatges de Hansel i Grettel, amb una decoració acurada i curulla de petits objectes. Més enllà d'això els pastissos que Manuela posava a disposició de la clientela eren d'una qualitat suprema i donaven al local un toc de singularitat. El reduidíssim espai del local impossibilitava la consumició in situ dels dolços i el negoci era per emportar-se la mercaderia.  

Zuckerhause, igual que el seu veí, el bar Tarannà, van tenir una vida limitada per la massificació i turismització del barri. Un cop tancada i desapareguda la pastisseria de la Manuela, el local va passar a ser una vulgar pizzeria take-away.

TARANNÀ. Bar/Cafè. Viladomat/Parlament. (2012-2019)

 

 

*2012.- Graffitti a la porta del local en els primers anys de Tarannà.

El divendres 27 de gener de 2012 va obrir, a la cantonada del carrer Parlament amb Viladomat, un establiment que naixia amb la voluntat de quedar perfectament integrat en un barri de Sant Antoni, que començava a manifestar símptomes d'un certa fagocitació per part del tauró turístic que envaia la ciutat. Els carrers d'aquells sector començarien aviat a poblar-se d'establiments d'oci i restauració franquiciats i  glamourosos que posaven en perill el manteniment de l'inequívoc encant del barri al que amenaçaven amb la desaparició d'històrics i emblemàtics comerços.  

Probablement la informalitat era la nota més rellevant de Tarannà. Això li va permetre adquirir una àura de cosmopolitisme i progresia. La seva disposició dels espais cercava un aprofitament de l'interior amb un certa i atractiva sensació de "desordre ordenat". No hi faltaven estanteries plenes de publicacions i fullets que informaven el client de les activitats artístiques i culturals més rellevants que es celebraven al barri i a la ciutat.

I també era poc habitual el menjar que s'hi servia, ple de propostes d'una cuina mediterrània i alternativa, que gairebé sempre deixava entre satisfet i sorprès al client i que s'apuntava a l'anomenat brunch, aquest mot híbrid entre breakfast i lunch, que al cap i a la fi evoca el costum de menjar a qualsevol hora.   

*2012.- Anunci de la inauguració del local.

El local gaudia també de menjador privat per organitzar sopars de colla i funcionava pràcticament tot el dia des de les 9 del matí fins passada la mitjanit. Una terrassa adornada de plantes i cactus colocats sobre planxes de fusta reclicada donaven un to rústic a la terrassa de la vorera de la cantonada.

Amb el pas dels anys però, les previsions més pessimistes sobre la deshumanització progressiva dels comerços i locals del barri s'anaven confirmant. Josetxu Navarro, l'home que va promoure i consolidar el Tarannà va dir prou. Acabaven de tancar El Pa i Trago i El Jabalí. I gairebé coincidint amb la inauguració de la part sud de la superilla de Sant Antoni, el local va tancar portes deixant un record entranyable dels seus set anys de vida al barri. Eren els últims dies del mes de juny de 2019.

*2014.- La terrassa de Tarannà sobre la vorera de la cantonada Viladomat/Parlament.

*2016.- L'interior del cafè-bar Tarannà.

ASGARD. Botiga viquinga. Entença/Sepúlveda. (2017-2019)

Curiosa botiga de temàtica viquinga, celta i altres divinitats i mitologies del nord d’Europa, Asgard va obrir portes al dia 4 de febrer de 2017 a la cantonada dels carrers d'Entença i Sepúlveda, al sempre animat barri de Sant Antoni.

La seva cartera de serveis era d’allò mes variada i fins i tot s'hi podia contractar l'organització de casaments amb els nuvis guarnits amb vestits pròpis de les divinitats escandinaves. Entre la clientela habitual hi predominaven els grups de joves d'estètica gòtica.

Hi destacava l'exposició i venda de tota mena d’objectes de decoració d'ús personal, fins i tot queviures i begudes típiques i pròpies dels països dels mars del nord com les cerveses elaborades amb mel.

Asgard no va tenir una vida gaire llarga a Sant Antoni i va tancar portes als inicis de 2019 amb l'avís als clients que es traslladarien a un altre local .

 

 

 

Diversos productes que es podien trobar a Asgard

 

*2017.- Graffitti que decorava la persiana exterior del local

 

JARDÍ PROVISIONAL. Presó Model. Entença/Rosselló (2016-2017)

 

(Foto: Joan Cortadellas / La Vanguardia)

En el llarg procés de tancament de la Presó Model, finalment reeixit al juny de 2017 amb el trasllat dels interns, es va produir un primer pas per palesar l'imminent retorn a la ciutadania d'aquell espai de dues illes de l'Eixample. Fou encara durant el mandat de l'equip de govern de l'alcalde Xavier Trias que es va decidir dur a terme aquella primera actuació consistent en l'enderroc del Centre Obert de Reinserció, situat a la cantonada del recinte de la presó amb els carrers Entença i Rosselló.

Aquest centre, un edifici de baixos i dues alçades era independent de la presó i acollia uns 200 interns de tercer grau. Només hi anaven a dormir. La resta del dia podien fer vida per reinsertar-se, buscar feina o treballar.

El 27 de març de 2015 l'ajuntament convergent va organitzar un acte per fer palès l'inici de l'enderrocament amb l'alcalde Trias i altres responsables municipals presents. Aquesta iniciativa va ser molt criticada per alguns sectors perquè consideraven que traspuava estratègia electoralista davant la proximitat de les eleccions municipals. Els resultats dels comicis van portar Ada Colau a l'alcaldia i el jardinet que s'havia dissenyat segons els patrons de l'equip de Xavier Trias va tenir que esperar a ser retocat pels nous responsables municipals.

*2014.- El Centre Obert de Reinserció, un edifici de dues plantes a la cantonada Entença/Rosselló i el seu recinte annex entre els murs de la presó va ser l'espai escollit per evidenciar que el fi de la Model com a presó s'acostava. (Foto: Josep Losada / El Punt Avui) 

*2015.- Un  grup de responsables de l'Ajuntament i de la Generalitat encapçalats per l'alcalde Trias contempla els primers treballs per enderrocar el Centre de Reinserció. (Foto: La Vanguardia)  

 

 

* 2015.- Final de les obres d'enderrocament a l'espai. (Foto: La Vanguardia)  

 

El govern municipal d'Ada Colau sempre va considerar com un fet oportunista haver alliberat aquest espai. No obstant això, el va condicionar de forma senzilla i modesta com a zona verda sense cap acte d'inauguració i d'una forma i gairebé imperceptible. Un any després de l'enderroc, el 29 de març de 2016 s'obria al públic.

El disseny definitiu de la placeta va resultar molt més simple i auster que el que havia ideat l'ajuntament convergent. Més formigó que verd, fanals i bancs nous i arbrat escàs amb una palmera supervivent de l'antic pati del Centre de Reinserció. La part baixa dels murs de la Model que delimitaven l'espai va ser pintada d'un color beige i mesos més tard donaria pas a un mural reivindicatiu de la recuperació de l'espai de la presó per a l'ús ciutadà.

Al nou espai, de 1215 metres quadrats,  hi van començar a créixer dos pebrers bords, gespa i plantes autòctones i va ser protagonista d'algunes actes i celebracions veïnals. S'hi van col·locar plafons amb grans fotografies sobre la memòria històrica de la presó.

 

  

 *2016.- El nou jardí provisional enllestit. (Foto: Marc Arias/La Vanguardia)  

 

*2016.- Els murs que delimiten l'espai de la placeta (Foto: La Vanguardia) 

*2016.-Festes i celebracions ciutadanes al nou espai verd.

*2016.- Panell d'informació sobre la història de la Presó Model. Al fons es veu un mural pintat amb referències a l'alliberament i la transformació de l'espai. (Foto: La Vanguardia)  

 

Al juny de 2017, la Presó Model va ser buidada d'interns que foren traslladats a d'altres centres penitenciaris. Començava realment l'etapa de la recuperació. La placeta provisional d'Entença/Rosselló va ser arrassada a l'espera de quedar integrada en el projecte general i definitiu. 

Mentrestant s'hi va instal·lar un equipament docent provisional construït amb mòduls prefabricats.

LA RESISTÈNCIA. Cerveseria. Viladomat 107 (2012-2016)

 

 

Un local que va néixer a la tardor de 2012, fruit de la passió per la cervesa de dos homes, Sergi Gili i David Pié, aquest últim propietari de la botiga especialitzada Rosses i Torrades del carrer Consell de Cent tocant a Urgell.

La Resistència era un espai diàfan i fred. Una gran pissarra situada rera el taulell informava de les graduacions i orígens de les cerveses que se servien a través de dotze tiradors de la barra. També s'hi podien degustar algunes tapes, bàsicament formatges i embotits, i ocasionalment s'hi programava alguna actuació musical en un ambient sempre molt familiar i d'agradable companyonia entre els clients i els habituals.

Els propietaris mai van arribar a elaborar cervesa pròpia i a mitjans del 2016 el negoci va tancar per problemes econòmics, que probablement van afectar fins i tot a l'ambient que es respirava al local. En els últims mesos de vida de La Resistència, els misstages que alguns clients deixaven a la xarxa feien reiterada referència a la mala atenció al client que s'hi dispensava. Sigui com sigui, la desaparició d'aquest local fou una pèrdua pel barri i pels bons desgustadors de cervesa.  

 

*2012.- L'entrada a la cerveseria La Resistència des del carrer Viladomat

 

*2013.- Interior del local amb la pissarra que identificava les cerveses dels dotze tiradors.

 

Curiosament el local que va suplir a La Resistència duia un nom ben diferent: La Consentida.

FERRARI STORE. Passeig de Gràcia / Consell de Cent. (2011-2014)

Al mes de maig de 2011 la marca automobilística italiana Ferrari va obrir una botiga als baixos de l'edifici de La Equitativa a la cantonada del Passeig de Gràcia amb Consell de Cent.

La presència del pilot espanyol Fernando Alonso a les files de l'escuderia de la marca del cavallino rampante va ser el detonant perquè l'estratègia comercial de Ferrari decidís obrir aquest tipus de botigues a Madrid i Barcelona.

*2011.- El dia de la inauguració amb la presència del pilot asturià Fernando Alonso (dreta)

El local estava estructurat en tres nivells: planta baixa, un petit altell i soterrani. En total eren uns 350 metres quadrats de superfície comercial. El seu principal reclam era una rèplica del prototip de fòrmula 1 de Fernando Alonso exposat permanentment en un dels aparadors. En el seu moment es va dir que aquell era el més fotografiat de tot el passeig de Gràcia. L'establiment orientat bàsicament al turisme oferia productes a uns preus força prohibitius per algunes economies. Com a mostra una gorra amb visera valia 32 euros, un forro polar 120, i un polo 80. 

Aquest establiment era una mostra rellevant del sotmetiment absolut al turisme d'elit que pateix el passeig de Gràcia  i el centre de la ciutat.

Al juny de 2014 els responsables de Ferrari van anunciar el tancament de la botiga mentre Fernando Alonso abandonava l'escuderia per retornar a McLaren. Es va obrir un període de liquidació d'existències i tot seguit es va procedir al traspàs del local. Mentrestant, Ferrari anunciava que el futur de la seva presència comercial a Catalunya passava pel projecte de Parc Temàtic a Port Aventura que portaria el nom de la marca. Quan la store de Passeig de Gràcia va tancar, 40.000 euros mensuals era el preu del lloguer del local.

*2014.- Liquidació d'existències i tancament de la Ferrari Store.