MIQUEL BARCELONAUTA
Els inicis de la dècada dels 1970's van suposar l'acabament d'una de les obres d'infraestructura més importants de l'últim terç del segle XX a Barcelona. Ens referim a la cobertura de les vies a l'Avinguda de Roma des del carrer Comte d'Urgell fins a l'eix Numància-Tarragona i la construcció de l'Estació Central de Barcelona-Sants que perllongava aquella gegantina obra pública. La intervenció realitzada va permetre uns anys després la construcció de la Plaça dels Països Catalans sobre la gran esplanada resultant. El projecte d'ordenació d'aquesta gran plaça, obra d'Albert Viaplana i Helio Piñón, guardonat amb el premi FAD 1984, va ser l'exponent més clar d'una tendència arquitectònica de tractament de l'espai públic, que els primers ajuntaments democràtics van convertir en una mena d'estàndard dels nous temps: la plaça dura, un concepte altament discutit al seu dia per l'absència vegetal i la radical grisor del ciment i els revestiments que s'hi aplicaven.
A l'espai format pels carrers Avinguda de Roma, Rector Triadó, Mallorca i Tarragona es va edificar un complex d'edificis que incloïen un hotel en forma d'edifici horitzontal, amb façana a l'inici del carrer Mallorca, i una torre d'una alçada de 24 plantes per allotjar-hi oficines, que posteriorment va ser reconvertida en hotel. L'edifici té 80 metres d'alçada i va ser dissenyat per l'arquitecte Agustí Borrell i Calonge (1940-2006). Amb la instal·lació d'una agulla publicitària de 20 metres, avui desapareguda, l'altura total del l'edifici arribava als 100 metres fins al juny de 2021 quan va ser enretirada aquesta estructura.
La reforma posterior de l'edifici va eliminar les plaques de marbre blanc i el revestiment de les finestres que van permetre que l'edifici presentés una nova aparença de línies més fosques i modernes.
