MIQUEL BARCELONAUTA
La versió més longeva del quiosc de begudes de la Rambla de Canaletes és la que va abastar del 1919 fins al 1951 en què fou enderrocat.
Desmuntada la versió anterior, obra de Josep Godall d'inspiració clarament modernista, el nou quiosc va aparèixer el 1919. Com a element extern més significatiu presentava una cúpula situada sobre la part central del quiosc, que ben aviat va acabar envoltada de rètols publicitaris i panells de propaganda. Les dimensions del taulell de marbre eren força generoses i s'organitzava en cinc seccions al votant d'una disposició de pilar metàl·lics que n'emmarcaven les arestes. Contràriament, al cantó contigu a la calçada lateral de la Rambla no hi havia barra i era d'un sol tram protegit als seus extrems per una marqueteria de vidre.
Internament, el quiosc disposava d'un petit magatzem soterrani així com un entresolat sota la cúpula al voltant dels reclams publicitaris, Fou principalment a partir dels anys 1920's que, al voltant del quiosc, van començar a proliferar les tertúlies improvisades a peu dret sobre la marxa de les competicions esportives. Cal no oblidar que Esteve Sala seria president del FC Barcelona entre els anys 1934 i 1935.
Aquesta versió del quiosc es perllongà durant la dictadura primoriverista, la segona República i la Guerra Civil quan va romandre durant algunes etapes tancat.
L'última etapa de la vida d'aquest quiosc de begudes correspon a l'època de la dictadura de Franco. Acabada la Guerra Civil el quiosc torna a obrir-se i continua presidint el balcó de la Rambla. Manté la mateixa estructura que durant la República, si bé exteriorment s'hi realitzen algunes reformes a la part superior.
*1946.- El quiosc de Canaletes rera la font.
En contraposició als ovals i cercles que contenien els anuncis a l'etapa anterior, la publicitat passa aleshores a exhibir-se en panells rectangulars o quadrats que circumden tota la coberta al voltant de la cúpula. S'anuncien bàsicament licors de tota mena, però als últims anys la marca Montplet, creadora de begudes alcohòliques com Anís Azul, Ron Prunés, Kummel 42 o conyac Barbarroja, és la principal beneficiària de la publicitat del quiosc. S'arriba a col·locar un rètol metàl·lic sobre el que se situen unes grans lletres amb el nom d'aquesta marca comercial visibles des del mig de la Rambla i també des de la vorera del Bar Canaletes. Al cim de la cúpula s'hi col·loca també un rètol rodó amb publicitat de Montplet.
*1950.- Una vista del quiosc des de la cantonada de la Rambla amb el carrer Pelai, pocs mesos abans de la seva desaparició.
*1949.- Destil·leries Montplet comercialitzava els seus productes al quiosc de Canaletes durant els anys 1940's i en monopolitzava la publicitat. (Font: Arxiu La Vanguardia)
Però la continuïtat del quiosc sembla condemnada. Les autoritats municipals, que ja havien permès eliminar la cúpula original de forma arrodonida de l'edifici de la Telefònica a la Plaça Catalunya, continuaven la seva creuada implacable i depuradora de l'art dels temps daurats de la ciutat. Així doncs, el 1951, el quiosc de Canaletes, amb l'excusa hipòcrita de voler convertir la Rambla en una via ràpida (?), va ser enderrocat sota el mandat de l'alcalde Simarro davant l'estupefacció dels vianants i de la fidel clientela de l'establiment.
