diumenge, 19 de setembre de 2021

GALERIA JOAN PRATS. Rambla de Catalunya 54. (1976-2014)


*1976.- La Galeria Joan Prats durant la seva exposició inaugural. (Foto: Arxiu Històric de Barcelona)

Inaugurada el 23 de març de 1976 per Manuel i Joan de Muga, pare i fill, aquesta galeria va ser durant l'últim quart del segle XX i les dues primeres dècades del XXI un dels punts referencials de projecció de l'art contemporani a Barcelona.

Instal·lada en el mateix local que anteriorment ocupava la barreteria Joan Prats, davant del desaparegut cinema Kursaal, la nova galeria va conservar el nom de l'antic propietari, en reconeixement da la seva tasca de suport a l'art contemporani i d'avantguarda i va arrencar amb una exposició inaugural titulada Presència de Joan Prats on s'exposava obra del seu amic Joan Miró. Efectivament, Joan Prats i Vallès (1891-1970) va ser un notable col·leccionista d'art i promotor cultural que des dels foscos anys del franquisme va  mantenir oberta la connexió de Barcelona amb el món de l'art d'avantguarda. Prats havia estat encarregat de gestionar la barreteria familiar del carrer Ferran que després va passar al local de Rambla de Catalunya 54. Muga havia heredat de la seva família un negoci de gravació que a principis dels anys 1960's esdevindria l'Editorial Polígrafa, especialitzada en llibres d'art. Va ser en aquella època que Muga i Prats van començar a col·laborar estretament.

*1976.- Cartell de l'exposició inaugural de la Galeria Joan Prats a la Rambla de Catalunya

*1976.- Congregació de personalitats del mon artístic i cultural barceloní la nit de la inauguració de la Galeria Joan Prats

*1976.- Apunt de Lluís Permanyer publicat a La Vanguardia amb motiu de la inauguració de la galeria.

La conversió de l'antiga barreteria en una moderna galeria d'art contemporani va anar a càrrec de l'arquitecte Josep Lluís Sert, en la que seria una de les seves últimes obres en vida. Sert va conservar i respectar al màxim l'antiga barreteria adaptant-la a les necessitats d'espais i llums d'un galeria d'art  


  

      




Alguns dels cartells de les exposicions i actes que va acollir la Galeria Joan Prats al llarg dels seus anys a Rambla Catalunya.

El prestigi i la projecció de la Galeria Joan Prats de Joan de Muga va possibilitar d'obrir sucursals a Nova York, Tòquio i Los Angeles 

En la seva darrera etapa Patrícia i Marta de Muga van ser les directores de la sala. La Galeria Joan Prats va continuar la seva vida en l'altra sala d'exposicions, emplaçada al mateix número 54, però del veí carrer de Balmes.

El 2015 tancada ja la galeria, una multinacional va reformar el local on desaparegueren un gran nombre de les intervencions que Sert hi va executar al 1975 en transformar l'antiga barreteria en la Sala Joan Prats. Una botiga de moda (Nautica) [1] va ser la següent inquilina del local un cop tancada la galeria. Es van respectar els miralls exteriors que emmarcaven els aparadors amb el nom de Joan Prats gravat en color daurat sobre el vidre. Lògicament però, tot el glamour artístic que desprenien aquells espais i parets va passar a millor vida. 

[1].- Actualment (2021) el local és ocupat per una botiga de la marca catalana de moda Kaotiko.

divendres, 3 de setembre de 2021

PALAU DE L'ESTAT ESPANYOL. Exposició Internacional de 1929. Montjuïc. (1929-1931)

 Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1928.- Vista a vol d'ocell del Palau d'Espanya poc després de completar-se la seva construcció. Al fons veiem el Palau Nacional i al costat el desaparegut Palau d'Art Modern.

El Regne d'Espanya, aleshores representat per la figura del monarca Alfons XIII, va disposar lògicament d'un pavelló propi a l'Exposició de Barcelona del 1929. Tot i l'extensa superfície que abastava, no va ser una construcció especialment reeixida ni destacada entre la multitud d'edificis que es van erigir per representar a països i empreses. S'estenia entre l'actual avinguda de l'estadi i l'aleshores coneguda com Avinguda Internacional, avui ocupada per l'esplanada i on abans de la cita olímpica de 1992 es realitzaven els obligats exàmens per aconseguir el permís de conduir.

*1929.- Emplaçament exacte del Palau de l'Estat Espanyol en el plànol editat durant l'exposició. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz).

*1929.- Accés principal al palau. Al fons es pot veure la torre de l'estadi. (Font: Targetes Postals E.I.B.)

L'arquitecte que va dissenyar aquest palau va ser Antoni Darder (1885-1956), que també havia construït a pocs metres el Palau d'Art Modern, així com el Palau de les Missions i el Pavelló de la Compañia de Tabacos de Filipinas. Darder, un home vinculat a l'ajuntament de la ciutat, on exercí diversos càrrecs vinculats a les àrees d'arquitectura i urbanisme, va participar en el projecte de reforma de la plaça Catalunya i també en el projecte de la plaça d'Espanya com accés principal al recinte de  l'Exposició Internacional. 

El Palau d'Espanya (oficialment conegut com el Palacio del Estado Español) destacava per les seves dues torres situades als extrems de l'edifici amb una ornamentació d'estil plateresc amb arcs de mig punt i columnes de capitells corintis. Els diversos cossos que conformaven l'edifici quedaven disposats simètricament amb una façana posterior d'aspecte molt més auster. 

Durant l'exposició aquest pavelló es va dedicar a presentar les novetats dels Govern de l'Estat i els seus ministeris i va començar a ser enderrocat poc després de tancar el certamen el 1930.

*1929.- Retall de les Notas de un visitante de la Exposición on es descriu amb detall el contingut que es presentava a l'interior del Palau de l'Estat Espanyol (Font: Col.leció privada Francisco Arauz).

*1929.- Una altra imatge de la façana principal del palau. (Font: Diario de la Exposición. Col·lecció privada Francisco Arauz). 

*1929.- Façana posterior del palau en una targeta postal de l'època. (Font: Targetes Postals E.I.B.)