Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 2000's. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 2000's. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 d’agost del 2026

ROSAS 5. Club privat BDSM. Atenes 5. (2002 - 2023)

MIQUEL BARCELONAUTA



Local de caràcter privat orientat als aficionats a la cultura sadomasoquista i fundat pel suís Kurt Walter Fisher. Era situat a la cantonada entre el carrer d'Atenes i el del Turó de Monterols i els habituals l'anomenaven simplement Rosas.

Disposava d'una masmorra visible des d'un altell entresolat habilitat com a bar amb taules i cadires, des d'on es podia seguir l'espectacle. S'anunciava com el primer club d'Europa d'aquestes característiques orientat a la comunitat BDSM. Exteriorment, va estar completament invisibilitzat fins al 2016 quan va aparèixer per primera vegada a la porta d'entrada la seva marca gràfica.

2017.- Imatge del fundador de Rosas 5 Kurt Walter Fisher en un flyer editat amb motiu de la celebració del sisè aniversari de la seva mort.

Després de l'empenta inicial del fundador Kurt Walter Fisher, que va morir al 2011, la següent etapa del club es va realitzar sota la direcció de Mikel Truhan que va morir el 2018 als 68 anys. Una de les especialitzacions del club va ser l'art de lligar amb cordes mitjançant el sistema de bondage japonès anomenat shibari, del que s'impartien cursets d'iniciació i perfeccionament. També s'hi celebraven actes i tertúlies sobre temes vinculats al BDSM. L'últim dels gerents del local va ser Jordi Lucena i s'hi programaven diverses activitats periòdiques. 

Interior del Rosas 5 amb una vista de la masmorra des de l'altell del local.



La pandèmia de la COVID-19 va suposar un cop molt dur per aquest local que va haver de suspendre les activitats del club, i malgrat que un cop superada va continuar programant activitats vinculades al món del BDSM ja no va recuperar els seus dies d'esplendor al local d'Atenes 5. Finalment va tancar a mitjan de 2023. Avui el local de la planta baixa i els baixos és ocupat per una escola de ball.

divendres, 1 de maig del 2026

BARCELONA TEATRE MUSICAL (BTM). Palau dels Esports del carrer de Lleida (2000-2014)

MIQUEL BARCELONAUTA 



Després de la construcció del Palau Sant Jordi a l'anella Olímpica de Montjuïic, l'equipament de l'antic Palau d'Esports de carrer Lleida va caure en desús per acollir esdeveniments esportius, tot i que continuava sent l'escenari de grans concerts de figures del pop-rock i altres gèneres musicals. No onstant això, l'ajuntament va intentar donar-li una nova vida vinculant-lo a espectacles teatrals musicals de gran format. El projecte quedava integrat dintre d'una idea més global de constituir una anomenada Ciutat del Teatre que aplegaria diverses instal·lacions de la zona relativament properes amb el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i el Teatre Grec. 

Després d'una remodelació interior del vell palau d'esports per adequar-lo a la nova realitat, el Barcelona Teatre Musical, conegut també amb l'acrònim BTM, va ser l'única d'aquestes propostes teatrals que no va aconseguir reeixir al llarg dels anys, fins al punt que el gran projecte que inicialment constituia va caure progressivament en desgràcia fins quedar immers en una decadència progressiva de l'edifici del Palau dels Esports. Va acabar convertit en un equipament gairebé tancat i barrat, abandonat, brut i al capdavall refugi del sensellarisme en tot el seu entorn. Va ser entrada la dècada dels 2010 que el projecte ja havia  començat a perdre pistonada i el 2014 significaria la definitiva defunció del projecte.

*2005.- L'antic Palau dels Esports del carrer de Lleida després de ser remodelat per acollir el Barcelona Teatre Musical. La imatge està captada des del carrer de la Guàrdia Urbana. (Foto: Autor desconegut)



2010's.- Dues imatges de l'interior del teatre

Abans d'aquest trist final, l'antic Palau dels Esports, havia acollit concerts de les grans estrelles del pop/rock i d'altres gèneres, fins que va ser remodelat com a recinte de teatre musical per portar a la ciutat grans musicals. Sota la iniciativa del Barcelona Teatre Musical s'hi van organitzar tot un seguit d'espectacles entre els que cal recordar els següents:

Notre-Dame de Paris (2001-2002), basat en l'obra de Victor Hugo i presentada en castellà amb llibret de Luc Plamondom i música de l'italià afincat a França Richard Cocciante. Thais Ciurana i Carles Torregrossa van ser els seus principals intèrprets. Va ser estrenat el 28 de novembre de 2001 i va perllongar les seves representacions fins al 3 de març de l'any següent.


Los miserables (2011-2012), una altra adaptació musical de l'obra de Victor Hugo, que ja havia recorregut les principals capitals europees i que es va estrenar a Barcelona el 29 de setembre de 2011 i va romandre en cartell fins al 3 de març de l'any següent.


Mamma Mia ! (2007-2009). Un dels grans èxits del BTM abans de ser també representada a d'altres escenaris barcelonins. Obra de l'anglesa Catherine Johnson basada en 23 temes del grup suec ABBA, un quartet molt popular als anys 1980's, va tenir a la cantant catalana Nina com a principal estrella d'aquest musical, que va romandre gairebé 14 mesos en cartell al Palau d'Esports del carrer Lleida, entre el 29 de novembre de 2007 i l'11 de gener de 2009.


La Bella y la Bestia (Beauty and the Beast). (2002-2003) Després d'haver triomfat abastament a Broadway, es va presentar al BTM entre el 17 de setembre de 2002 i el 22 de juny de 2023. Era la primera producció de la Disney Theatrical Group que es veia a Barcelona amb direcció artística de Glenn Casale i direcció musical de Santiago Pérez.


Clausurada la instal·lació del Palau dels Esports, altres locals més cèntrics de la ciutat, com el Teatre Tivoli o el Teatre Coliseum, van prendre el relleu en la presentació de musicals a Barcelona.  

divendres, 23 de gener del 2026

CARRER PELAI. Botigues i comerços. Anys 2000's.

 MIQUEL BARCELONAUTA


A la primera dècada del segle XXI la globalització és ja un fenòmen consolidat i imparable a Barcelona. La immigració estrangera ha crescut exponencialment i la presència de turistes, que va iniciar-se amb les olimpiades del 1992, és constant. Les grans franquícies i marques es van instal·lant d'una manera decidida i majoritària al carrer Pelai que, com a gran via comercial de la ciutat, destaca per les botigues de moda, parfums i sabates. Alguns comerços històrics aguanten l'embestida, però els venciments dels contractes de  lloguer comencen a fer dificil el manteniment d'aquelles botigues d'abans. En aquest sentit, l'entrada al segle XXI resulta definitivament demolidora.
El centre comercial El Triangle s'ha consolidat a sobre de l'espai que cobreix l'antiga estació del tren de Sarrià i la macroperfumeria Sephora ocupa el soterrani de l'antiga avinguda de la Llum. Els hotels també han avançat posicions, si bé se'n mantenen alguns d'històrics com l'Hotel Lleó convenientment reformat. Els grans magatzems d'abans (El Águila, Capitolio i El Siglo) ja només han quedat en el record. Les voreres dels anys 1960`s ja han estat també reformades i aquell pis de terratzo amb formes de nusos dels anys 1960's ja han desaparegut. Es resultat final és com un gran centre comercial a l'aire lliure.


Vorera Mar (Parells)

2-4.- Bershka (Roba)  





6.- Hotel Marvi (**)   
Tabacs (Expendeduria núm. 65) 
FotoPrix (Fotografia)

8.- Padeví (Calçats)

Stucom (Centre d'Estudis)
Cinemes Lauren Universitat

10.- Nivel 10 (Fotografia)

12.- Cadira (Calçats)
Cerveseria d'Or

14.- Women'secret (llenceria i moda femenina)
Hotel Inglaterra (***)

16.- Viena 

18.- Casanova. Foto X. (Fotografia)
Hotel Atlantis (***)

22-24.- Hotel Lleó (***)

26.- Punto Roma. (Moda)
Felgar. (Moda)

28.- Hotel Catalonia Ramblas (****)

30.- Stradivarius (Moda)

32.- Scarpa (Sabateria)

34.- Querol

36.- Zoë

38.- Bershka (Moda)

40.- Tezenis (Roba interior i llenceria)

Ella y El (Perfumeria)
El Gato Negro (Administració de loteria núm. 44)
Creu Blanca (Centre Mèdic)
Pull and Bear (Moda)


42.- Celio. (Moda) 
Fosco

44.- Altis (Autoscola)
Etam (Moda)

46.- Noel (sabates i botes camperes)

48.- La tienda de Lolín (Moda)
Mango (Moda)

50.-Oysho
Díez 

52.- Promod
Scala Dei (sabateria)

54.- C&A (Magatzems de moda)

56.- Golden Park (Jocs Recreatius)
Administració de Loteries

58.- Zara (Moda)

60.- Padeví (Sabateria)

62.- McDonals (Hamburgueseria)
Hotel Monegal

64.- Raig (mecanismes de precisió)


Vorera Muntanya (Senars)

1.- Marni (Saló Recreatiu)
Hotel City Park HO  (**)
Majó (Filatèlia) fins el 2009
Blanco (Boutique de moda)

3.- Hotel Jazz
Adolfo Domínguez (Moda)
Vodafone (Telefonia)
La Vanguardia

5.- Confucio (Restaurant xinès)
Caixa Penedès

7.- Raul & Alba Rodríguez (Sabateria)

9.- Duran (Farmàcia)
Vital Dent (Odontologia)
Orange (Telefonia)
Jordi Bas (Fotografia)

11.- Caixa de Pensions. La Caixa 

15.- Centre Comercial El Triangle

Starbucks Coffee (Cafeteria)
Sephora (Parfumeria)
Accessorize (Roba íntima)
Subway (Entrepans)
Desigual (Moda)
Camper (Sabates)
Levi Strauss & Co. (Texans)
Foot Looker (Prendes esportives)
Sephora (Perfumeria)
Massimo Dutti (Moda)
Ferrocarrils de la Generalitat
Goddiva