MIQUEL BARCELONAUTA
El nom de Prado Catalán va ser recurrent en la denominació de locals d'espectacles entre el darrer terç del segle XIX i els primers anys del XX. Probablement fou com una mena de reacció envers la popularitat del Prado madrileny en un intent de demostrar que Barcelona podia també tenir el seu particular Prado. I així, a banda dels coneguts al Passeig de Gràcia/Casp (1863-1893) i a la plaça Lesseps (1909-1914), n'hi va haver un altre al Paral·lel, situat al número 85 del carrer Vila i Vilà, al mateix terreny que anys després ocuparia la històrica sala El Molino.
Carme Tierz en el seu repàs per la història dels teatres de Barcelona [1], situa l'activitat d'aquesta sala d'espectacles entre 1888 i 1898. No s'han trobat imatges del local i les referències a les cartelleres dels diaris de l'època són mínimes. Tot sembla indicar, i així ho explica Antonio R. Dalmau [2], que la sala i els seus números de circ van tenir un notable èxit entre els veins dels barris de la zona. El Circ Cannety altrament dit Pabellón suizo de los hermanos Canetti havia estat el precedent d'aquest Prado Catalán que també va oferir espectacles de circ. Una atracció de figures de cera representant crims terrorífics va ser d'altra banda el més sonat que es coneix sobre l'activitat en aquest teatre.
Aquest Prado Catalán del Paral·lel va tancar portes cap a finals de 1898 per donar pas a La Pajarera Catalana (1899-1905) i a d'altres locals de varietats abans que s'hi establís el Petit Moulin Rouge (antecedent del posterior i popular El Molino).
_______
[1].- Tierz, Carme i Minuesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Viena Edicions. Barcelona, 2013.
[2].- Dalmau, Antonio R. El circo en la vida barcelonesa. Edicions Llibreria Millà. Barcelona, 1947
