MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments ENRIC COMAS i PARER i ROBERTO LAHUERTA MELERO
Sala de cinema construïda a la plaça de Catalunya, als baixos de la Casa Teodor Bosch, entre l'inici de la Rambla de Canaletes i el carrer de Bergara. En els seus més de vuitanta anys d'història va tenir moments àlgids i altres no tan esplendorosos, però sens dubte passarà a la història com un dels grans cinemes de la ciutat i, sens dubte, com el més rellevant de la plaça de Catalunya, en la que l'oferta cinematogràfica pràcticament només s'ha limitat a aquesta sala. Va ser inaugurat el dissabte 22 de juny de 1912, d'acord amb un projecte de l'arquitecte Claudi Durán i Ventosa (1864-1925) [1] i del decorador i interiorista Boix. El seu primer gerent i propietari fou Josep Vives Oliver.
Segons apuntava l'historiador del cinema Joan Monsó Cabús [2] la construcció d'aquesta sala va requerir d'uns fonaments fins a de 17 metres de profunditat, perque per allà hi havia la llera de l'antiga Riera de'n Malla en el seu camí cap a la Rambla, abans de ser desviada de la Rambla de Catalunya a l'alçada del carrer Casp. El cinema s'assentava sobre el frontis de l'antiga muralla que discorria pel carrer de Pelai. La ventilació va ser resolta amb uns grans finestrals situats rere de la paret de la pantalla que s'obrien a la veïna estació del tren de Sarrià encara sense soterrar.
Amb un aforament de 1.112 espectadors, el Salón Cataluña va cobrir la seva primera etapa projectant pel·lícules de cinema mut fins al 1930 després de posar-se en servei amb la presentació dels films Un héroe, Mirka la gitana, El santo rosario, Ciudado de la tisis i el noticiari d'Actualitats Gaumont.
*1912.- Article sobre la imminent obertura del Salón Cataluña a les planes de El Diluvio (20 de juny) i retall de La Vanguardia (22 de juny) amb l'anunci del primer programa projectat en aquest local (Font: ARCA).
L'èxit de la sala va possibilitar ben aviat la projecció de films de llarga durada amb metratges superiors a les dues hores. El primer va ser La alondra y el milano també coneguda com El muchacho de París, estrenat el 19 de maig de 1913 i Fantoches, presentada el 9 de juny del mateix any.
*1913.- Retalls de La Publicidad (18 de maig) i La Veu de Catalunya (7 de juny).
*1928.- L'entrada al Salón Cataluña en els seus temps de cinema mut, quan s'hi projectava, entre d'altres la comèdia Muy confidencial (Very confidential) amb l'actriu Madge Bellamy, i el film de George O'Brien Tenorios del mar (Sharp Shooters), els cartells de les quals veiem a la imatge inferior
L'any 1930 el Salón Cataluña va tancar la seva etapa de cinema mut per convertir-se en una de les primeres sales de la ciutat en projectar cinema sonor. El canvi va requerir tancar la sala durant uns mesos, així com l'adquisició d'un nou equip de projecció de la Western Electric. El film escollit per encetar la nova etapa fou la producció de la Fox amb actors de parla espanyola Del mismo barro, que s'hi estrenà el dia 10 d'octubre [3].
*1930.- La notícia del primer programa de cinema sonor al Salón Cataluña a les pàgines del diari El Diluvio del divendres 10 d'octubre d'aquell any. (Font: ARCA)
Mona Harris i Juan Torena protagonistes del film
Del mismo barro i un cartell del film
*1930's.- Interior del Salón Cataluña durant la Segona República.
Des de la irrupció del cinema sonor la sala combinava indistintament les denominacions de Cine Cataluña i Salón Cataluña. Durant el període republicà va adquirir més protagonisme i continuava essent considerada com aristocràtica i de màxim confort.
El 4 de maig de 1933 s'hi va inaugurar la setmana del cinema català, que va organitzar Seleccions Muria i era patrocinada pel comitè pro catalanització del cinema. S'hi va estrenar Gloria, amb subtítols en català i la pel·lícula catalana Draps i Ferro Vell.
*1933.- El film Gloria. amb l'actriu alemanya Brigitte Helm, famosa pel seu paper a Metropolis, va ser projectada amb subtítols en català.
Un altre film que va quedar per sempre lligat a la història d'aquest cinema és Morena Clara (1936) de Florián Rey amb Miguel Ligero i Imperio Argentina. Havia estat estrenada poques setmanes abans de l'esclat de la guerra civil el juliol de 1936, però l'evolució del conflicte bèl·lic i el clima de tensió creixent que es vivia al carrer, va obligar a suspendre les projeccions i tancar la sala. Amb l'arribada dels nacionals i l'inici de la dictadura de Franco, el film va ser reposat a partir del 2 de febrer de 1939 amb un notable èxit entre la ciutadania.
*1939.- La Reina Mora va ser una de les primeres pel·lícules que es van projectar a la sala després de l'acabament de la Guerra Civil. (Foto: Carlos Pérez de Rozas).
*1939.- Canvi de decorat per l'estrena de La Canción de Aixa amb Imperio Argentina. (Foto: Carlos Pérez de Rozas).
*1939.- A finals d'aquell any s'estrenava l'adaptació cinematogràfica de Gonzalo Delgrás de La tonta del bote. (Font: Destino / ARCA).
La sala va continuar funcionant durant tots els anys de la dictadura, alternant la seva condició de cinema d'estrena i reestrena. El 1943 va ser reformada en profunditat amb l'eliminació de les llotges dels laterals.
A l'edició de l'Anuario del Cine Español de la temporada 1955/56 hi constava que l'aforament del Catalunya en aquells anys era de 1.088 butaques i que l'empresa explotadora de la sala era Comercial Verdaguer S.A.
El 1970 es va emprendre una gran reforma del cine Catalunya amb un projecte de l'interiorisme de Jordi Galí, que va reduir notablement l'aforament del local fins a deixar-lo en 427 butaques. El nou Catalunya destacava per la comoditat dels seus seients i la separació que hi havia entre ells. Això el va convertir en el més ampli i confortable de la ciutat.
*1970's.- Les còmodes i àmplies butaques de l'interior del cinema després de la reforma de la sala.
El 8 de maig de 1974 Cinesa prenia la direcció del cinema i van tornar les estrenes amb Gritos y Susurros del director suec Ingmar Bergman. El tancament definitiu del cinema va ser el 2 de novembre de 1993 amb la projecció de Jurassic Park de Steven Spielberg.
*1989.- Porta d'accés al cinema Catalunya en la seva darrera etapa
[1].- Claudi Duran i Ventosa era fill del polític Manuel Duran i Bas i fins a la seva mort va ser l'arquitecte de la Diòcesi de Solsona. També va ser arquitecte municipal als pobles del Pla de Barcelona Sant Joan d'Horta i Sant Martí de Provençals per incorporar-se posteriorment a l'Ajuntament de Barcelona. Se'l considera un dels pioners en la utilització del ciment armat en l'arquitectura.
[2].- Monsó Cabús, Joan. El cinemes de Barcelona. Editorial. Barcelons 199x.
[3].- Al film Del mismo barro hi actuava l'actor Juan Torena (1898-1983). El seu nom real era Juan de Garchitorena, un esportista d'ascendència basca i nascut a Manila (Filipines). Segons la revista Panenka, era cosí germà de Paulino Alcántara, també filipí, i havia jugat a les files del Futbol Club Barcelona prèviament a iniciar la seva carrera d'actor als Estats Units.
