divendres, 19 d’octubre de 2018

HOSPITAL MAISON D'ASSISTANCE FRANÇAISE (1917-1937) / HOSPITAL D'EUZKADI. (1937-1938). Plaça de la Font Castellana.

Agraïments a ELOY FC, MIQUEL F. PACHA i FRANCISCO ARAUZ

*1920.- Vista de l'Hospital Maison d'Assistance Française a la Plaça de la Font Castellana. (Foto: Josep Brangulí).
 
Als inicis del segle XX el carrer Castillejos ja moria en creuar-se amb una via anomenda passeig de la Font Castellana als peus del Turó de la Rovira. Per aquell punt, a cavall entre els barris de La Salut i del Guinardó on discorria la futura avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, la Société Générale de Bienfaisance Française, una entitat que aplegava la colònia gala afincada a Barcelona, va adquirir uns terrenys de més de 14.000 metres quadrats per aixecar-hi un petit hospital.  
L'edifici amb façana d'estuc de pedra i maó vist tenia un cos central amb una cridanera teulada inclinada cap a les quatre bandes que s'enlairava sobre un cos allargat amb semisoterrani i planta baixa, lleugerament enlairada sobre el nivell del carrer. Una tanca enreixada, que encara avui es conserva parcialment juntament amb la de l'entrada, separava el terreny del carrer davant de la façana principal.
La primera pedra de l'edifici es va posar el 28 de maig de 1916 en un acte protocolari al que hi assistiren el cònsol francès a Barcelona i Lucien Poincaré, germà del president de la República Francesa. L'hospital va començar a funcionar a l'any següent.

 
*1916.- Parlaments en l'acte de col·locació de la primera pedra de l'hospital (Foto: Frederic Ballell Maymí).

*1917- Una altra imatge de l'hospital recent inaugurat. (Foto: Frederic Ballell Maymí).

*1933.- Emplaçament de l'hospital en un plànol municipal de l'època (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). 
 
A l'any 1937, en plena Guerra Civil, l'hospital va ser cedit pel govern francès al govern basc després d'haver estat un temps sota el control sindical de la UGT. Rebatejat com a Hospital d'Euzkadi, la seva finalitat era assistir a refugits ferits de guerra del nord i era atès per personal sanitari d'origen basc. El nom d'Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat havia estat en aquells temps substituït pel d'Avinguda Ascaso.

*1937.- Autoritats del Govern Basc en una foto amb el personal sanitari de l''Hospital d'Euzkadi a la porta del centre assistencial. (Font: Hemeroteca la Vanguardia)

*1937.- Crònica de la inauguració de l'Hospital d'Euzkadi, successor de l'hospital francès durant els ultims anys de la Guerra Civil. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 27 de novembre.)
 

*1939.- Última notícia de l'Hospital d'Euzkadi ja ocupat per les tropes franquistes. (Font: Hemeroteca La Vanguardia.)

La història d'aquest edifici continua amb l'inici del franquisme, ja sense la seva funció assistencial i amb la reconversió posterior en l'Escola de Formació Professional José Antonio Girón.

dimarts, 16 d’octubre de 2018

POSADA EL PORC ALEGRE. Restaurant. Comte d'Urgell /Buenos Aires. (1974-1985)

 


Un dels locals que va contribuir a consolidar la zona sud de la plaça Francesc Macià quan encara es deia Calvo Sotelo va ser el restaurant Posada El Porc Alegre situat a la cruilla entre els carrers de Buenos Aires i Comte d'Urgell.
Era un local ideal pels sopars de grup i les celebracions en colla. Els preus resultaven molt interessants perquè totes les butxaques hi arribessin i es podia gaudir d'una bona vetllada. La terrassa, situada sobre la vorera de la mateixa cantonada, era també un lloc ideal per prendre una copa i contemplar l'agitació carrerenca d'aquella zona de gent benestant i chic, (altrament dita pija) que freqüentava l'entorn.
A mitjans de la dècada dels 1980's el local va ser reformat a fons i convertit en Carles Grill, un restaurant especialitzat en carns a la brasa. El porquet va deixar de somriure en aquella cantonada.
El pas del temps va confirmar que aquella era una cantonada ideal per un restaurant. Arketipus, un local de platillos i tapes, o darrerament la vinateria Cabernet Sauvignon o Chef Corner foren altres propostes gastronòmiques, cada cop amb més presència durant les hores diurnes de dirigents del PP català, que havien establert la seva seu central just davant del local.

dilluns, 15 d’octubre de 2018

PAVELLÓ DE LA BROWN BOVERI / SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ELECTRICIDAD. Exposició de 1929. Montjuïc. (1929-1930)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ


*1929.- Vista del pavelló des de la làmina d'aigua situada davant del Pavelló de Barcelona. (Font: Notas de un visitante de la Exposición. Col·leccio privada Francisco Arauz)
 
Les empreses i companyies d'electricitat i les vinculades al sector energètic van ser les grans protagonistes dels pavellons privats estesos pel recinte de Montjuïc durant els dies de l'Exposició Internacional de 1929.
La suïssa Brown Boveri, fundada a Baden a l'any 1891 va ser una de les capdavanteres en la producció de material i components elèctrics. Aquesta societat helvètica havia participat en la creació de la Compañía Española de Fluido Eléctrico i es va vincular també a la Sociedad Española de Electricidad amb la que comparegué a l'exposició.
El seu pavelló, que no destacava especialment per la seva arquitectura amb un estil similar als edificis del Mercat de les Flors, era emplaçat davant del Pavelló de Barcelona a l'Avinguda Rius i Taulet.

*1929.- Emplaçament del Pavelló de Brown Boveri (cercle blau) en un dels extrems de l'esplanada de la Font Màgica. (Font: Plànol de l'Exposició de 1929. Col·lecció privada Francisco Arauz) 

*1929.- La presència de Brown Boveri a l'Exposició de 1929 es complementava amb dos stands a l'Exposició Suïssa  situada rera el Palau de Projeccions. (Font: todocoleccion) 

 



diumenge, 14 d’octubre de 2018

OFICINA DE MISSATGERIA DEL FRONT. Bergara/Pelai/Balmes. (1937-1938)


*1937.- Una imatge de l'oficina de missatgeria del front. Al fons al carrer Pelai es pot distingir el remat esfèric de l'edifici dels magatzems El Siglo (Foto: Autor desconegut. Arxiu Nacional de Catalunya)
 
Durant la Guerra Civil es va habilitar al centre de la ciutat una oficina de correu per a l’enviament i recepció de cartes i paquets entre Barcelona i el front. El lloc escollit va ser la cruïlla de Pelai amb Balmes i Bergara. Allà es congregaven  dia rere dia centenars de persones amb l’esperança de rebre alguna notícia dels seus parents i amics que combatien al front contra les tropes franquistes.
La vida quotidiana a la reraguarda tenia el neguit permanent de pensar en la sort dels desplaçats a defensar la causa de la República. Alguns no van rebre mai la carta tant esperada, altres s'asabentaren després de la mort de la persona estimada, altres mai no en van saber res més.

PALAU DE LES DIPUTACIONS. Exposició de 1929. Montjuïc (1929-1931)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i ELOY FC


Obra del prolífic arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, aquest palau de curta existència, fou bastit a Montjuïc davant la plaça de Sant Jordi on l'avinguda de Montanyans, que venia del Palau Nacional, interseccionava amb l'avinguda de Santa Madrona, avui dedicada a Ferrer i Guàrdia. La font de Ceres, que havia estat anteriorment al Poble-Sec, ocupava el centre de la plaça.
 
*1929.- El Rei Alfons XIII i el seguici d'autoritats el dia de la inauguració del palau.(Font: AFB).
 
El Palau de les Diputacions va ser inaugurat pel Rei d'Espanya Alfons XIII el divendres 4 d'octubre de 1929. Ocupava una superfície de 2.350 metres quadrats en una sola planta i en ell quedaven representades les diputacions provincials espanyoles. La planta de la façana dibuixava una corba còncava i era d'estil gòtic plateresc. La formaven una torre central amb dues seccions laterals, simètriques i emmerletades, que acabaven en sengles torres als extrems d'alçada inferior a la central.   
A l'interior hi destacava l'escultura eqüestre de Sant Jordi que quan va ser desmantellat el palau va quedar a l'exterior orientada cap al mirador de ponent sobre l'actual Zona Franca.

 
 
*1929.- Retall del text dedicat al Palau de les Diputacions que apareixia publicat a la Guia Oficial de l'Exposició de 1929. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
 
*1929.- Dues imatges de la façana del Palau de les Diputacions rera la font de Ceres. (Foto: Esteve Puig Pascual / AFB)

*1929.- Mobles exhibits per la Diputació de Conca a l'interior del palau. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la). 
 
*1929.- Imatge de l'escultura de sant Jordi a l'interior del palau. (Font: AFB).

*1929.- Imatge nocturna del Palau de les Diputacions. (Font: AFB)
 
El palau va tenir una vida efímera. Al juny de 1931, abnas d'arribar als dos anys de vida, es va procedir al seu enderroc i a la reurbanització de l'entorn. Aquest lloc en temps recents ha estat l'escollit per grups neofeixistes i d'extrema dreta per celebrar efemèrides com el 12 d'octubre, Día de la Raza o els aniversaris de la mort de Franco.
 
 
*1931.- Anunci publicat a La Vanguardia del 18 de juny de 1931 que fa referència a l'enderrocament del Palau de les Diputacions.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

LA PORTORRIQUEÑA. Torrefactora de cafès. Primer establiment. Bonsuccés 3. (1911-1920)

 
 
 
Tot i que a l'aparador a botiga de cafè La Portorriqueña del carrer Xuclà 25 hi figura el 1902 com l'any en que fou fundada, no va ser fins als inicis del 1911 que la premsa va començar a publicar anuncis d'aquest comerç, que es presentava com el dispensador del millor cafè de la ciutat amb un sistema de torrefacció pròpia. La publicitat informava que el cafè provenia d'una hisenda pròpia situada a la localitat de Ciales, a l'illa caribenya de Puerto Rico.
La botiga havia obert el 1902 com un negoci de queviures al número 3 del carrer del Bonsuccés, tocant a la Rambla, on avui hi ha l'hotel que acull el restaurant La Poma  als baixos. Un indià català de nom Miquel Ferrer va tornar d'Amèrica amb una noia portorriquenya que li va inspirar el nom de l'establiment. Posteriorment Eloy Álvarez va reconduir el negoci cap a la torradora de cafè.
La Portorriqueña romangué en aquest local de Bonsuccés 3 fins que al 1921 s'instal·là al numero 25 del carrer Xuclà on encara la podem trobar avui.

*1911.- Un dels primers anuncis publicats a la premsa de La Portorriquenya, al seu emplaçament original del carrer Bonsuccés. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1922.- La botiga s'havia instal·lat ja en el seu actual emplaçament al carrer Xuclà 25 amb vistes a la Plaça Bonsuccés. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

dijous, 4 d’octubre de 2018

PLAÇA DEL CARRIL I PONT VALLESPIR-RIEGO. Entorn de l'Estació de Sants. (1932-1967)

Agraïments a XAVIER FALCÓ i GRES


*1960's.- El pont que formava l'espai de la Plaça del Carril i unia els carrers Vallespir i Riego després de les andanes cobertes de l'estació de Sants. (Font: SACE). 

El dissabte 30 de març de 1925 s'iniciaven oficialment les obres de rectificació dels rasants de la via fèrria que travessava Barcelona per l'Eixample. El projecte abastava des de la plaça Letamendi fins a la Riera Blanca, al límit municipal de Barcelona amb l'Hospitalet de Llobregat. Consistia a rebaixar uns metres el nivell de les vies i així facilitar la connectivitat mar-muntanya d'alguns carrers de la ciutat donant-los continuïtat a través de diversos ponts.
Un dels punts importants d'aquesta obra el constituia el pas de les vies per l'entorn de l'Estació de Sants i concretament la connexió entre el nucli d'aquest barri i el del seu veí d'Hostafrancs.
Fins aleshores, com que calia anar fins al carrer del Nord (avui Galileu) o la carretera de Sants per travessar en condicions de seguretat, molts veins de la zona feien el trajecte a través d'un pas a nivell de vies situat a l'acabament de les andanes de l'estació. No fa falta dir que els accidents amb conseqüències lamentables eren a l'ordre del dia i ocupaven sovint les planes dels diaris. Un dels objectius de la nova reordenació era doncs la construcció d'un pont que millorava i donava seguretat als vianants que circulaven entre Sants i Hostafrancs.

*1920's.- Vista de l'antiga estació de Sants amb el pas a nivell (linia groga) per on es travessaven les vies per anar del carrer de Riego a Vallespir. (Foto: Autor desconegut).

El projecte es va concretar amb l'execució d'un pont sobre les vies que enllaçava el final del carrer de Riego amb el començament de Vallespir. Prèviament havia estat instal.lat un primer pont provisional enlairat a manera de pasarel·la metàl·lica, que hi romangué fins que el definitiu va poder ser inaugurat el dia xx de xxxxx 1935, amb una gran festa popular.
La superficie resultant que cobria el pont adequadament enllambordada era prou àmplia, de manera que l'espai guanyat per als vianants fou batejat d'una forma força convencional amb el nom de plaça del Carril. Abaix mentrestant les obres de les vies continuaven fins acabar d'enllestir les noves andanes cobertes de la nova estació de Sants, l'edifici principal de la qual no s'inauguraria fins després de la Guerra Civil a l'any 1948.  


*1925.- El 31 de març d¡'aquell any s'iniciaven les obres de rebaix del nivell de la via fèrria que circulava per l'actual avinguda de Roma des de la plaça Letamendi fins a la Riera Blanca. Això afectava el pas per l'estació de Sants. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
 
*1931.- Obres de construccio del pont sobre les vies entre Riago i Valles`ppr qie donaria lloc a la plaça del Carril. Al fons hi veiem la passarel·la provisional que es va habilitar durant les obres. (Foto: Autor desconegut).
 
 
  
*1932.- La noticia a pareguda a La Vanguardia del 31 de juliol, l'endemà de la inauguració del pont i una imatge del públic congregat a l'espai que es va guanyar per als vianants i que va ser conegut com a Plaça del Carril. (Foto: Josep Brangulí). 
   

*1963.- Inici del carrer Vallespir i el pont que va donar lloc a la Plaça del Carril (Foto: Joan Jané / Arxiu Històric de Sants).

La plaça del Carril va acabar sent un punt de pas i trobada molt lligat a la vida qüotidiana d'aquests dos barris durant els anys 1940's i 1950's.
Va ser a mitjans dels anys 1960's amb motiu de la construcció de la Línia 5 del metroque es va excavar una altra galeria paralel·la a la del ferrocaril. L'antyic pont i la plaça van acabar essent substituïts per un pont nou i pocs anys després començarien les llargues obres de cobertura de les vies que varen donar lloc la gran estació central de Barcelona.- Sants. Amb la reordenació de la zona una via àmplia, com és l'actual carrer de Sant Antoni, es va consolidar entre la plaça de Sants (aleshores encara de Salvador Anglada) i la nova estació de RENFE. La vella i desapareguda plaça del Carril quedaria avui emplaçada davant dels actuals Cinemes Palau Balañá.



*1967.- El pont i la plaça del Carril han estat substituïts per una pasarel·la que uneix Sants amb Hostafrancs mentres es realitzen les excavacions de la linia 5 del metro. (Foto: Autor desconegut).

Enllaç d'interès:

Agus Giralt. Blog Memòria de Sants. El carrer Vallespir