MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
Durant les dues primeres dècades del segle XX, quan el futbol era encara un esport emergent en procés d'expansió, un gran nombre de camps per a la pràctica d'aquest esport es van anar estenent per la zona de l'Esquerra de l'Eixample al voltant de l'entorn de l'Hospital Clínic i l'Escola Industrial
Aquest conjunt de camps de futbol, dels qual en trobareu notícia en aquest mateix blog a través dels seus corresponents articles, eren pràcticament un al costat de l'altre.
L'àrea en questió estava delimitada pels carrers d'Aribau, Coello (actual Londres), Comte Borrell i Provença.
El Futbol Club Barcelona fundat pel suís Hans Gamper va establir-se a partir de 1912 al Camp del carrer de la Indústria, altrament conegut com l'Escopidora, que era situat entre els carrers Indústria (avui Paris), Comte d'Urgell, Coello (avui Londres) i Villarroel. Va abandonar-lo al 1922 per inagurar el seu nou Camp de Les Corts.
El Club Deportivo Español, al que el rei Alfons XIII va atorgar el titol de Real a partir de 1912, va jugar al camp del carrer Muntaner, conegut també com el camp de les fabes, des de 1911 fins que es va traslladar al camp de la carretera de Sarrià, inicialment conegut com Can Ràbia. al 1923. Anteriorment al camp del carrer Muntaner hi havien jugat l'Hispania (1901-1903) i el Barça (1905-1909) i durant dues temporades va estar ocupat pel Velòdrom Parc d'Esports (1909-1911).
El FC España, va tenir el seu terreny de joc dins la quadrícula formada pels carrers Urgell/Rosselló/Villarroel/Còrsega enfront l'Hospital Clínic. Posteriorment es va instal·lar al camp del carrer Balmes cantonada amb Travessera de Gràcia.
L'Sport Club Català, considerat el club degà del futbol català per haver estat fundat el 1898, va tenir el seu camp de joc dins l'illa formada pels carrers Aribau/Indústria/Muntaner i Coello.