Entre els anys 1946 i 1949 es va aixecar a la cantonada de Passeig de Gràcia amb la Gran Via l'imponent edifici del Banco Vitalicio de España. És una construcció monumentalista de línies clàssiques i perfecta sintonia amb els cànons de l'arquitectura franquista, obra de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (1893-1993), un dels deixebles d'Antoni Gaudí més compromesos en la continuïtat de les obres de la Sagrada Família.
Aquella nova seu del Vitalicio, inaugurada al gener de 1950, va superar en alçada a l'Edifici Fàbregas de la plaça Urquinaona/Trafalgar, esdevenint el més alt de Barcelona durant els anys 1950's, fins que el Banco Comercial Transatlántico de Diagonal /Passeig de Gràcia li va prendre la corona.
*1947-1949.- Dues imatges de l'edifici del Banco Vitalicio en construcció, captades des de la terrassa de la Casa Pich i Pon de Plaça Catalunya. La torre que corona l'edifici va ser construïda al final, quan moltes de les dependències del nou edifici ja eren ocupades. (Font: todocoleccion. com)
L'edifici va canviar de propietari a l'any 2009 després de l'adquisició del Vitalicio pel grup assegurador Generali, nom amb el que se'l coneix avui.
*1950.- Fragment de l'article publicat al diari madrileny ABC el 5 de febrer d'aquell any en ocasió de la inauguració de l'edifici.
L'aspecte original de l'edifici, d'acord amb el projecte arquitectònic de Bonet, presentava una façana coronada per un conjunt de 12 pinacles o agulles en forma d'obelisc, que envoltaven la balaustrada en el punt més alt de la torre central a 70 metres del nivell del carrer.
Aquest elements eren situats sobre els petits pedestals que delimitaven les diferents seccions de la balaustrada. Tenien forma d'obelisc sobre una base arrodonida en forma d'atuell. Cada costat de la balaustrada tenia quatre pinacles, dos de centrals i dos als vèrtexs, disposats de forma equidistant entre tots ells.
Avançada la dècada del 1960's i coincidint amb una època d'eliminació generalitzada de coronaments i terminals dels edificis a causa de la nul·la protecció oficial dels elements artístics dels edificis i tot cercant un manteniment més econòmic o inexistent de l'estructura que eliminava els perills de despreniments, l'edifici del Vitalicio va veure també com perdia els seus pinacles. Malgrat ser un edifici de menys de vint anys que no havia passat pels bombardeigs de la Guerra Civil, va tenir l'honor d'entrar també dins la gran familia dels edificis escapçats de la ciutat, circumstància que probablement ha passat inadvertida a molts ciutadans.
La publicitat va ser en aquest cas la causa de la desaparició d'aquestes agulles. Un primer rètol de Banco Vitalicio, situat al cim de l'edifici, su bé només al lateral del torreó encarat cap al xamfrà, va començar a amenaçar els pinacles a final de la dècada, que encara van aguantar aquest primer envit.
Fou a la dècada següent que els rètols publicitaris del Banco Vitalicio acabarien abastant els quatre laterals de la torre. Els pinacles foren discretament eliminats, com tambe alguns altres de característiques similars que hi havia als vèrtexs de les balconades dels pisos inferiors, uns metres més avall. En aquest cas, cal pensar que ho foren per motius de seguretat davant la inexistència de publicitat en aquest sector de la façana.
La restauració de l'edifici promoguda pel grup Generali va preservar alguns d'aquest pinacles però no va retornar els originals del capdamunt de la torre, que segueix com a zona reservada a publicitat.
*2000's.- La publicitat de Vitalicio, ja integrada dins el grup Generali, continua ocupant les quatre bandes de la torre sobre la barana que havien ocupat els pinacles. Similars als que hi havia al cim en podem veure d'altres als extrems de les balconades dels pisos inferiors.
