L'expressió castellana cabal que equival a raonable i assenyat, té d'altres accepcions si l'apliquem al llenguatge del flamenc. A Andalusia el terme cabal es referit també a quan una obra flamenca assoleix la seva perfecció. [1].
A l'entrada del carrer Gínjol, al número 1 i paret per paret amb el cabaret La Buena Sombra, va obrir-se a la dècada dels 1940's un local de flamenc conegut amb el nom de Los Cabales. El local s'inscrivia dins els grup de bars on al llarg del dia s'escoltava, gairebé permanentment, el repicar de les palmes i del cant flamenc. No s'hi trobava a faltar tampoc la presència de dones, barrejades entre el públic, interessades en exercir la prostitució. Un sector de Ciutat Vella, que girava al voltant del carrer dels Escudellers, on aquest tipus de locals havien proliferat i deixat excel·lents referents com La Venta Andaluza, la Macarena o El Charco de la Pava.
*1954.- Fragment del reportatge publicat a la revista Destino del 6 de juny d'aquell any, en la que es descrivia l'ambient existent a l'interior de Los Cabales durant una visita guiada per a turistes estrangers.
*1954.- Un grup de turistes contemplen les evolucions d'una parella de ball flamenc a l'interior del bar Los Cabales (Font: Revista Destino).
Los Cabales va gaudir d'un període de màxim esplendor amb l'arribada a l'any 1956 de la Sisena Flota nordamericana al port de Barcelona. Ja abans però, el local havia quedat inscrit dins les rutes nocturnes típiques on hi feien cap la major part dels turistes i forasters que visitaven la ciutat. L'arribada dels mariners americans va accentuar la popularitat del local, que tingué cura de la seva projecció mitjançant reclams en llengua anglesa per fer més atractiu el local.
La beguda oficial del local era lògicament la manzanilla, el conegut vi generós blanc i sec, original de Sanlúcar de Barrameda. Una gran quantitat d'ampolles s'hi buidaven a diari a Los Cabales, com succeïa a totes les bodegues i bars d'ambient flamenc, provocant sovint entre els turistes algun rodament de cap.
La historia de Los Cabales s'estengué fins a la reordenació urbanística de la zona projectada en la segona meitat de la dècada dels 1980's i executada en el marc de les olimpíades de 1992. La reforma de l'entorn i la construcció de les dependències de la Universitat Pompeu Fabra van fer desaparèixer el record de l'estret carrer Gínjol i les finques van ser expropiades.
El rètol de lletres vermelles de Los Cabales va ser aprofitat pel restaurant Los Caracoles del carrer Escudellers per reposar alguna lletra quan el local de flamenc va tancar.
*1991.- Anunci publicat a la premsa en relació a l'expedient d'expropiació de les finques del carrer Gínjol, entre elles la que ocupava el bar flamenc Los Cabales.
[1].- El gènere flamenc conegut com cabal és una de les variants estilístiques de les seguiriyas i se l'anomena sovint seguiriya cambiá en referència al canvi de tonalitat (modal per tonal) que diferencia les cabals de la resta de seguiriyas. En general, en el món del flamenc, s'aplica la denominació cabal al cant interpretat amb coneixement i seriositat.
