ESGLÉSIA I ASIL DEL BON PASTOR. (1880-1947)

 

*1925.- Dependències de l'Asil del Bon Pastor des del carrer Aribau. (Foto: Josep Brangulí / AFB)

 

Situat a la part sud del terme municipal de l'antiga Vila de Gràcia, aquest centre subvencionat públicament per la beneficiència municipal, formava part juntament amb el proper Asil Duran (a la part alta del carrer Tuset) del conjunt d'equipaments destinats a acollir infants i joves per part de les monges de la congregació que hi eren instal·lades. Ambdós centres van arribar a assumir les funcions benèfiques de l'Escola Municipal de la Reforma. 

Mentre que l'Asil Duran era per interns masculins, el del Bon Pastor era femení, i bàsicament acollia nenes i noies sense familia o abandonades, tot i que entre les internes també hi havia dones de més edat que no tenien llar ni lloc on viure. Inicialment l'Asil Duran s'havia ocupat de tot l'internat. El considerable augment dels acollits però, va fer que posteriorment l'internat femení fos traslladat i assumit per la comunitat religiosa del Bon Pastor.

El conjunt disposava de diverses escoles i d'una església, al curt carrer del Bon Pastor, que enllaça Muntaner i Aribau i on avui hi trobem emplaçat l'edifici del Col·legi d'Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Barcelona, fàcil d'identificar per la cridanera intervenció artística de Joan Brossa amb la figura d'un llagost al cim i un conjunt de lletres acolorides escampades per la façana.

Les primeres monges de la congregació de la Mare de Déu de la Caritat del Bon Pastor van arribar a Barcelona procedents de França al 1880 i s'instal·laren al número 28 del passeig de Gràcia. El 1883 es van traslladar a Gràcia i dos anys després van comprar uns terrenys al carrer Aribau cantonada amb l'actual carrer Bon Pastor, que aleshores era encara el carrer Buenos Aires que travessava la Diagonal.

El 25 de maig de 1885 es va col·locar la primera pedra de l'edifici dedicat a l'internat femení i un any després les religioses es van traslladar al nou recinte. Un altre pavelló per a l'internament va començar a construir-se el 1890 després de l'adquisició de més terrenys en direcció al carrer Muntaner. Al mateix temps, es va procedir a la construcció de l'església d'estil neogòtic que no va ser acabada i beneïda pel bisbe de la ciutat fins el 12 d'abril de 1898.

El convent-asil es va anar ampliant en el decurs de les primeres dècades del segle XX incorporant nous pavellons i dependències per a les internes.  L'esclat de la Guerra Civil va provocar la incautació del convent i l'asil pels revolucionaris i les monges van ser desallotjades.

 

*1930's- Interior de l'església original.

 

*1930's.- L'asil a l'esquerra de la imatge amb la Diagonal en primer terme.

 

*1933.- Terrenys que ocupava l'Asil del Bon Pastor entre els carrers Muntaner i Aribau tot just per sobre de la Diagonal. L'estel coincideix amb el lloc des d'on està captada la imatge de l'encapçalament d'aquest article. Cliqueu sobre el plànol per ampliar-lo. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

 

*1940's.- L'església de l'Asil a la postguerra (Foto: Autor desconegut)

 

*1940's.- Vista exterior del convent a la cantonada Bon Pastor / Aribau

 

*1940's.- Un dels patis interiors del recinte de l'Asil (Foto: Autor desconegut)

 

*1940's.- L'interior de l'església abans de la reforma.

 

*1960's.- L'interior de l'església ja reformada i convertida en parròquia de la Mare de Déu de Núria.

 

L'estat que presentaven el convent i les dependències de l'asil  en acabar el conflicte era lamentable. El 1941 la congregació va adquirir un solar al carrer del Císter cantonada Quatre Camins al barri de la Bonanova. L'església del convent va ser comprada pel bisbat de Barcelona i el 1947 les monges abandonaren definitivament el recinte del carrer del Bon Pastor i es traslladaren a la Bonanova.

La resta dels terrenys van ser venuts a particulars per edificar-hi habitatges.

L'església encara avui existent va ser reconstruida i novament beneïda el 16 de juliol de 1946. Els canvis van ser molt notables. Es va suprimir la balaustrada de l'arc del presbiteri, es van tancar els mus laterals superiors per poder encabir les dependències parroquials  i es va reformar la part posterior del presbiteri per donar-li forma d'absis i encaixar-hi quatre vidrieres i el nou camerí de la Mare de Déu de Núria a la que es va dedicar la parròquia. Finalment els murs interiors es varen decorar amb pintures policromades. La nova parròquia va entrar totalment en funcionament el 1950.

 

*2000's.- Imatge actual de la parròquia de la Mare de Déu de Núria, successora de l'església del convent del Bon Pastor.

 

MAGATZEM SORMANÍ / ALBERG MUNICIPAL NOCTURN. Rocafort/Consell de Cent (1905-1980's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1905.- Entrada i façana de l'asil/alberg (Foto: Arxiu Mas)

Obra de l'arquitecte Joan Plantada i Artigas (1876-1925) aquest magatzem situat al costat de la Fàbrica de Teixits Blanch, a la cantonada dels carrers Rocafort i Consell de Cent, va ser construït el 1904 per iniciativa de Manuela Sormaní, mare de Joan Amat, que fou alcalde de Barcelona entre 1901 i 1902.

Només un any després el magatzem esdevindria alberg/asil per a homes i nens gestionat per l'ajuntament. Els serveis socials que oferia aquesta instal·lació municipal comprenien llits, aigua corrent per rentar-se, lavabos i també assistència mèdica. Era conegut com l'Asil de Rocafort i per poder-lo utilitzar es cobraven 15 cèntims als adults i era gratuït per als nens.

Raquel Lacuesta i Xavier González Toran [1]  sostenen que probablement Manuela Sormaní i el seu fill van cedir el local a l'ajuntament per acollir-hi l'alberg que va ser inaugurat el 3 de juliol de 1905. Disposava de 110 llits per a homes adults i uns altres 40 per a nens.

L'edifici era de només planta baixa amb les dues portes d'accés situades al xamfrà. Lacuesta i González Toran apunten també que el 1937 s'hi van fer obres amb la intenció de construir un asil nou. L'edifici romangué fins als anys 1980's quan s'hi va aixecar un edifici d'habitatges.

*1905.- Retall de La Vanguardia del dia 4 de juliol en el que s'informa de la inauguració de l'alberg

*1905.- Quatre imatges de l'alberg nocturn de Rocafort: Vista exterior. Sector de dormitoris, Lavabos i llits plegats (Font: La Hormiga de Oro)

*1927.- Emplaçament de l'Alberg Nocturn de Rocafort en una foto aèria captada sobre la plaça Espanya. (Font: Barcelona Coleccionismo. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

[1].- Lacuesta, Raquel i González Toran, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona de l'Eixample. Editorial Base. Barcelona, 2014

ASIL DEL BON CONSELL. Les Corts (1886-1936)

*1932.- Els edificis principals del recinte de l'Asil del Bon Consell des de la zona del Torrent dels Morts on avui hi ha la Gran Via de Carles III. S'hi poden distingir la torre i la capella de l'església (Foto: Batlle i Piera Arxiu Municipal de Les Corts).

L'Asil del Bon Consell s'aixecava sobre l'antiga finca de Can Duran (també anomenada Can Feló) al nord del barri de Les Corts en el camí que conduia cap a Sarrià. A la finca hi havia una masia medieval, que la família Duran havia ampliat afegint-hi un gran edifici en el que hi destacaven una torre i una capella. Tot el conjunt era envoltat per grans extensions d'horts i jardins.
A mitjans del segle XIX, la finca passà a mans del canonge Josep Morgades, que el 1886 va encarregar a les monges dominiques franceses de l'orde de la Presentació la gestió del recinte, que fou destinat a una triple funció: Asil per a joves de mala reputació, col·legi per educar en la fe catòlica a nenes orfes o abandonades i pensionat. Una benefactora de l'asil fou la senyora Dorotea de Chopitea que va sufragar l'ampliació de l'edifici.
L'Asil del Bon Consell de Les Corts va mantenir la seva activitat fins a l'octubre de 1936, mesos després de començar la guerra civil, quan els milicians de la FAI varen incautar l'edifici que s'acabaria convertint en la Presó de Dones de Les Corts.

ASIL DURAN. Carrer Tuset. (1890-1942)

*1904. Una imatge de L'Asil Duran. El carrer estret que es veu en primer terme es l'actual carrer Tuset. L'entrada principal correspon al carrer de la Granada del Penedès. Curiosament en aquesta cantonada que mostra la foto hi hagué setanta anys després La Cova del Drac.

Toribi Duran i Garrigolas (1814-1888) va ser un emprenedor industrial empordanès que havia fet fortuna a Amèrica. A la seva mort va deixar un llegat de mig milió de pessetes per construir un asil per a nens orfes, pobres o abandonats que s'instal·là al costat de l'església parròquia de Santa Maria de Gràcia. L'asil es convertí en un reformatori per a delinqüents menors d'edat, que ocupava tota l'illa delimitada pels carrers La Granada del Penedès (on hi havia l'entrada principal), Tuset, Travessera de Gràcia i Riera d'en Malla (després Balmes). Els interns hi podien aprendre un ofici que en alguns casos els facilitava la incorporació al món laboral.
L'origen dels interns asilats, que tenien entre 5 i 15 anys, era divers: Un primer grup eren enviats per l'ajuntament (orfes, abandonats, captaires); un altre era els que enviaven el seus pares directament per rehabilitar-los (correcció paterna); el tercer grup eren joves delinqüents enviats per la Junta de Presons i finalment els enviats per la Junta de Protecció de la Infància.  
L'activitat diària dels nens a l'Asil Duran era de 45 minuts dedicats a les pràctiques religioses, 6 hores al treball (consistent en tallers de fusteria, sabateria, impremta i metall) i 3 hores i 45 minuts a l'ensenyament.

*1920.- Vista de l'Asil Duran al capdamunt del carrer Tuset, que és el que puja des de la dreta de la imatge (Foto: Lucien Roisin)

*1920.- L'hora del pati a l'Asil Duran. (Foto: Lucien Roisin)

El 1909 s’hi afegí una granja agrícola en una caseta annexa a l’edifici, que en obrir-se el carrer Balmes cap a 1928 es va enderrocar. El 1936 l'asil fou incendiat, quedant malmès pel seu ús. Restaurat a dures penes després de la Guerra Civil, el 1942 va ser traslladat al carrer Vilana, al barri de La Bonanova, on avui hi ha la Clínica Teknon. El trasllat va permetre la completa urbanització del carrer Tuset. El perímetre de l'antic asil és encara avui perceptible a l'ultima illa de Tuset, a partir del carrer de la Granada del Penedès fins a Travessera de Gràcia, on el carrer s'eixampla esbiaixadament resseguint la línia de la façana de l'antic asil.

*1930's.- El carrer Tuset vist en tota la seva llargària des de la cantonada amb Travessera de Gràcia, amb l'Asil Duran a l'esquerra i la Diagonal al fons. (Foto: Arxiu Huertas)

HOSPITAL-ASIL INFANTIL (1867- 1882) ESGLÉSIA DELS MISSIONERS DEL SAGRAT COR (1882- 1936)

*1870.- Un gravat de l'Hospital Asil a la cantonada Muntaner-Rosselló aleshores dins el límits de la vila de Gràcia. 

El día 14 de desembre de 1867, el Pare Benito Menni va inaugurar un Asil-Hospital per a nens escrofulosos i raquítics a la cantonada dels carrers Muntaner i Rosselló.

Aquest establiment pot ser considerat com la primera Casa de la Restauració de l'Orde de Sant Joan de Déu i el primer centre hospitalari infantil de l'Estat espanyol i tercer d'Europa on només hi havien els dos hospitals parisencs de la Rue Ormond de Couvres i el dels Enfants Malades, de la Rue du Sávres. El 1875 van fer una ampliació de l'edifici, però aviat se'ls quedà petit i decidiren traslladar-se a Les Corts.

Fou al 1882 quan els Missioners del Sagrat Cor varen comprar l'edifici als germans de Sant Joan de Déu i s'hi varen establir. A partir de 1898 hi començà a funcionar el Col·legi Sant Miquel.

L'església situada a la cantonada va ser objecte de saqueig i incendi el 1909 i pràcticament destruida el dia 19 de juliol de 1936 en produir-se l'aixecament dels militars contra la República.

*1909.- El claustre amb forces de la guàrdia civil que custodiaven l'edifici després dels esdeveniments de la Setmana Tràgica 

*1910's.- Els alumnes formats al pati delimitat pel claustre, després de la reconstrucció del col.legi (Foto: Revista del Col·legi Sant Miquel. Gentilesa d'Eugenio Guardiola)

 

 



 *1936.- Imatges de l'estat en què va quedar l'església dels Missioners del Sagrat Cor i part del col·legi després de l'aixecament militar del 19 de juliol. (Fotos: Carlos Pérez de Rozas)  

Acabada la Guerra Civil, els Missioners del Sagrat Cor varen refer la façana de la cantonada tal i com avui pot veure's, tornaren a reconstruir el Col·legi Sant Miquel, varen salvar el claustre interior i en els anys seixanta varen edificar una nova església al carrer Rosselló. 

ASIL DE LES HERMANITAS DE LOS POBRES (1881-2004)

* 1900's - Una imatge de l'asil a començaments de segle XX (Foto: Joan Martí)

Aquest conjunt ocupava més de la meitat de l'illa Consell de Cent-Viladomat-Diputació-Comte Borrell.

Els edifics van començar a buidar-se a començaments de 1996 amb el trasllat dels ancians asilats al centre que la mateixa congregació tenia a la plaça Tetuan.

L'any 1998 la congregació va vendre el solar i l'edifici a l'ajuntament i a l'Hospital Clinic, que el van adquirir amb l'idea de fer-hi equipaments escolars i sociosanitaris. L'antic jardí del convent es va obrir al públic el desembre de 2000 com un interior d'illa, que després va ser dedicat a  la religiosa Emma de Barcelona. S'inicià un debat per determinar si calia catalogar el conjunt com a patrimoni històric-artístic i així protegir-lo. Finalment va quedar descartada aquesta possibilitat i es va inciar l'enderroc que es va completar l'any 2004 amb la desaparició del convent.

*2000's - L'antic jardí amb altes palmeres va ser recuperat per obrir-hi l'interior d'illa dedicat a Emma de Barcelona