THEBAL. Boîte. Discoteca. Carrer Artesania 38. (1967-1970's)

MIQUEL BARCELONAUTA.

Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO

Una de les discoteques pioneres d'aquest tipus de locals apareguda al final de la dècada dels 1960's a la zona perifèrica de La Guineuteta.

El nom del local (Thebal) semblava combinar les denominacions típiques fins aleshores dels llocs d'oci amb musica com eren el Saló de Thé i el Ball, si bé va imposar el nom de boîte, importat de França, que li donava un caire de modernor.

Era situada al número 38 carrer  Artesania, prop de la plaça Llucmajor i les primeres referencies a nivell de publicitat corresponen als anuncis de la seva inauguració, que es va produir l'últim dia de 1967 coincidint amb el reveillon de la nit de Cap d'Any de 1968, un any clau en la història de la humanitat en el món occidental, si bé a l'Espanya d'aleshores les coses anaven d'una altra manera per causa del règim de Franco al que encara quedava gairebé una dècada de supervivència. En aquella primera nit de Thebal, el grup hispano-argentí Yerba Mate s'encarregaria d'amenitzar el nou any als assistents a la inauguració. 

*1967.- Un dels primers anuncis publicats en premsa sobre la discoteca Thebal. (Font: El Noticiero Universal / ARCA).

*1967.- El disc Tuset Street del grup Yerba Mate incorporava el tema que donava nom al LP, dedicat al carrer de moda de Barcelona a ritme de xarleston. 

*1970's.- Entrada a la discoteca al costat de l'estanc corresponent a l'expendeduria de tabacs número 278. (Foto: Autor desconegut)

A Thebal s'hi arribava des del centre de la ciutat amb líníes de tramvia  47, 48 i 50 i amb els autobusos de les línies 13 i 31 de l'època. Malgrat el seu caràcter de discoteca, hi eren freqüents les actuacions en directe d'artistes i conjunts de la música pop de l'època que buscaven obrir-se camí cap a la fama. 

La discoteca va sobreviure fins entrats els anys 1970's.

PUB BOGART. Passeig de Verdum 35. (1977-1984)

Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO

Bogart va ser un dels pubs que es van obrir als anys 1970's al barri de Verdum.  Ocupava un dels locals baixos interiors del grup d’habitatges de lloguer Calinova, que juntament amb els de Barcinova (aquests de venda i propietat), varen permetre la urbanització de l’entorn de l’antic Hospital Mental de la Santa Creu i Sant Pau, prop de la plaça de Llucmajor (avui de la República). Aquella zona del districte de Nou Barris s'havia poblat d'aquest tipus de locals amb noms com Ginger, Tarantula, Gattot, Yoko&Ono o Mogambo.

El local quedava un xic amagat rera dels edificis que donaven al passeig de Verdum i ocupava un dels blocs baixos a l'interior d'aquell grup d'habitatges. Va obrir el 1977 i  disposava d'una capacitat per a 80 persones. Set anys després va tancar i el seu promotor va obrir un altre local anomenat Bond. 

 

 

 

*2019.- Estat actual del local interior del grup d'habitatges Calinova on estigué emplaçat el Pub Bogart. (Foto: Roberto Lahuerta Melero)

CINE CRISTAL. (1961-1984)

 

 



*1970's.- Façana del Cine Cristal (Foto: Autor desconegut)

 

El cinema Cristal era emplaçat als números 82-84 del carrer de Viladrosa. Els veins del barri de Verdum identificaven aquesta via com el carrers dels cinemes perquè també hi havia el cine Roquetas

Els antecedents del Cristal han estat estudiats per Roberto Lahuerta Melero, una de les veus més acreditades en la història del cinemes de barri de la ciutat. Segons el seu treball de recerca, el local havia estat anteriorment una sala de ball i varietats amb el nom de Salón Cristal Club. Aquest local havia estat promogut per Martín Urrutia Miró propietari del solar, que als anys 1950's hi havia aixecat un magatzem d'una sola planta que va condicionar com a ball per a la gent del barri [1].

A l'any 1959, l'arquitecte Josep Canela Tomàs va presentar un projecte per transformar el local en sala de projecció cinematogràfica i executades les obres el cinema Cristal va poder obrir portes al juny de 1961. Exteriorment tenia un aspecte senzill. De la línia de la façana sobresortia una mena de galeria dividida en dos pisos amb grans finestres de vidre.

L'interior estava dividit en platea i amfiteatre amb un aforament  de 728 i 375 butaques respectivament que en totalitzaven 1.103. 

Al cap d'un any i mig de vida i coincidint amb l'inici de 1963, l'empresari Manuel Barber i l'empresa de Pere Balañà es van associar per explotar conjuntament la sala a la que dotaren de més comoditats entre elles la instal·lació de l'aire condicionat. La societat Barber/Balañà es va dissoldre el 1973 i a partir d'aleshores Pere Balañà va continuar gestionant la sala en solitari.

Durant tota la seva existència el cinema Cristal va projectar programes dobles en modalitat de reestrena i durant algun temps va arribar a oferir matinals els diumenges i festius. El 1977 Balañà va presentar una última reforma i el Cristal es mantingué actiu fins a l'últim dia de 1984 que va tancar portes definitivament. El video domèstic començava a fer mal als cinemes de barri.

El local trigaria encara a ser enderrocat una bona pila d'anys després del tancament de la sala. Finalment s'hi va aixecar un equipament consistent en un Centre de Dia del Departament de Benestar Social de la Generalitat.  

[1].- Lahuerta Melo, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. Madrid 2015.

GRUP ESCOLAR AGUSTINA DE ARAGON. Roquetes. (1954-1974)

Com cada any, per celebrar el dia de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el règim organitzava un seguit d'actes i inauguracions. El 26 de gener de 1954 amb presencia de l'alcalde Simarro i d'altres autoritats es va inaugurar a la Via Júlia una escola per a nenes i pàrvuls que es va batejar amb el solemne nom d'Agustina de Aragón, una de les icones patriòtiques per excel·lència com a notable heroïna de la Guerra del Francés defensant Saragossa de les tropes napoleòniques.

L'acte va començar cap a quarts d'una del migdia amb dues fileres de futures alumnes perfectament alineades, que marcaven el camí cap a la porta del centre escolar per rebre a les autoritats.

Aquest edifici, que s'aixecava just al costat del Colegio Nacional Roquetas obert el 1933, havia estat construït en el termini record de 21 dies mitjançant una estructura formada de panells prefabricats pionera en aquells moments a la ciutat. 

El Grup Escolar Agustina de Aragón va donar servei al barri fins el 1974 quan es va obrir el Colegio Nacional Cardenal Cisneros (actualment CEIP Prosperitat)

*1954.- Acte de inauguració oficial del Grup Escolar Agustina de Aragón de la Via Júlia

*1954.- Descripció de les instal·lacions del Grup Escolar Agustina de Aragón a les pàgines de La Vanguardia (Edició del 27 de gener)

*1954.- Només uns dies després (30 de gener) La Vanguardia tornava a parlar d'aquesta escola per glossar les virtuts d'aquest tipus de construccions prefabricades. 

PARROQUIA PROVISIONAL DE SANT SEBASTIÀ. Verdum. (1959-1966)

*1959.- Vista exterior de la parròquia provisional de Sant Sebastià de Verdum. Darrera es veu la serra de Collserosa. (Foto: Francesc Català-Roca)

 

El barri de Verdum va patir durant els primers anys del franquisme una mancança cruel d'equipaments i d'inversió pública mentre s'hi aplegaven centenars de famílies obreres majoritàriament immigrants. Aquesta manca de serveis va afectar durant molts anys també a l'església fins al punt que les misses dominicals s'havien de celebrar en descampats habilitats a l'efecte.

Cap a finals dels anys 1950's, el bisbat i l'ajuntament porciolista van promoure la construcció d'una parròquia provisional a la cantonada de la Via Favència amb el carrer Artesania per pal·liar aquesta manca de serveis religiosos al barri. Ja a començaments de 1958 el bisbe Modrego havia signat un decret en el que urgia la construcció d'aquesta església i a la vegada ampliava els límits de la demarcació parroquial de Sant Sebastià, atès l'alt increment demogràfic experimentat al barri. Aquesta nova església, de carácter provisional, va ser projectada pels arquitectes Oriol Bohigas i Josep Maria Martorlell amb el suport de l'aparellador Josep Penedés. Constava de dues parts clarament diferenciades i connectades per un curt passadís. D'una banda la sala de cult, situada dins una nau d'estructura de fusta amb coberta inclinada per ambdues bandes de sostre d'uralita. I de l'altra, les dependències annexes de coberta plana que acollien el despatx parroquial, la sacristia i altres serveis.

L'altar era de formigó i tenia al darrera un panell corbat d'obra fet de totxo pla. Els vidres de les parets eren de colors i el sostre de vigues de fusta. A l'exterior hi destacava una creu de formigó de quatre braços.

La inauguració tingué lloc el dia 4 de març de 1959. En aquells temps l'entorn era encara muntanyós i descampat amb el Parc de la Guineueta encara per fer i sense els grans polígons d'habitatges que ben aviat contribuirien a poblar encara més la zona. 

La provisionalitat va durar set anys fins que no es va construir la nova parròquia de Sant Sebastià al carrer de Viladrosa 96-98, inaugurada l'any 1966. La nau que havia acollit la parròquia provisional encara es va aprofitar per fer-hi funcions docents per a nens deficients durant una bona pila d'anys.

 

*1959.- Notícia apareguda a La Vanguardia del dia 5 de març d'aquell any sobre els actes d'inauguració de la parròquia provisional. 

 

 

*1959.- Interior de l'església amb l'altar. (Cuadernos de Arquitectura, 45. 1961) 

 

 

Plànol de la planta del conjunt amb l'església i les dependències annexes (despatx parroquial i sacristia). (Cuadernos de Arquitectura, 45. 1961)