diumenge, 22 d’agost del 2021

AGULLA PUBLICITÀRIA AL CIM DE LA TORRE CATALUNYA. Plaça dels Països Catalans. (1992-2021)



A l'any 1992, coincidint amb l'efervescència olímpìca que va viure la ciutat, va ser instal·lada al cim de la Torre Catalunya una agulla publicitària giratòria de grans dimensions amb neons de color blau. El seu disseny era com una mena de rèplica de la Torre de Comunicacions de Collserola que sota un projecte de Norman Foster, s'havia aixecat mesos abans prop del cim del Tibidabo, constituint un dels reclams arquitectònics de la fita olímpica.

El panell publicitari de la Torre Catalunya, promogut per la empresa VSA va ser adjudicat a la multinacional japonesa SONY i durant més de vint anys va presidir aquell gratacels. Havia estat construït al 1970, coincidint amb la posta en marxa de nova Estació de Sants, i a partir d'aleshores ha tingut usos d'oficines i d'hotel, acollint el Gran Hotel Torre Catalunya primer i el Nobu Hotel després. La instal·lació de l'antena publicitària de 20 metres d'alçada va permetre ampliar la de l'edifici dels 80 metres que té la construcció fins als 100 amb l'afegitó de l'estructura publicitària.   

Al panell situat a la part central de l'agulla, els llums de neó eren de color blau amb progressió vertical  d'encesa i apagada i rotació completa de tot el panell. Això permetia veure l'anunciant des dels 360 graus.

A l'any 2014 va canviar d'anunciant i les lletres de SONY van ser substituïdes per les de PHILIPS que hi van romandre per un periode de set anys

*2018.- La Torre Catalunya amb l'agulla publicitària anunciant Philips. 

*2018.- Vista nocturna de la Torre Catalunya des del capdamunt del carrer Numància.

A finals de juny de 2021 una grua de considerables dimensions va executar durant diversos dies les tasques de desmuntatge de l'estructura del panell publicitari i la Torre Catalunya va quedar orfa d'aquests element retornant al seu aspecte original.  

*2021.- La grua desplegada per eliminar l'agulla i la torre ja sense ella.

divendres, 20 d’agost del 2021

CASA JAUME RÀFOLS MATA. Diagonal/Tuset. (1909-1985)

Construït per Josep Maria Sagnier i Villavecchia al 1909, aquest edifici noucentista regi i aburgesat va aixecar-se al costat Besòs de la cruïlla del carrer Tuset amb la Diagonal. Va ser el primer edifici que es va construir a la zona de l'inici del carrer Tuset, que fins a l'any 1927 no va veure com s'enlairava a  l'altra cantonada amb Diagonal la imponent Casa Balbina Mas de Miquel.

Jaume Ràfols i Mata (1857-1930) va ser un economista i polític penedesenc nascut al poble de Torrelavit. El seu fill Enric Ràfols i Martí va arribar a ser  parlamentari al congres dels diputats al 1923 i fundador del Partit Agrari Català. 

*1915.-  Vista general de l'edifici des de la Diagonal. Observi's l'estretor del carrer de Tuset pràcticament encara pendent d'urbanització. (Foto: Josep Maria Madurell Marimón)

*1910's.- Aspecte de l'entrada i la tribuna del pis principal de l'edifici. (Font: © enricsagnier.com) 

L'edifici va ser encarregat pels Ràfols a Sagnier, que era un bon amic de la família i amb el que realitzarien d'altres col·laboracions. Constava d'una planta semisoterrada. l'entresol, un pis principal en el que hi destacava una ornada tribuna a la façana de la Diagonal i tres pisos més.

A l'any 1985 la Casa Jaume Ràfols va ser enderrocada i sobre el solar resultant s'hi va aixecar un vistós edifici d'oficines, revestit de color magenta, obra dels arquitectes Federico Correa i Alfons Milà.

*2000's.- Edifici d'oficines emplaçat avui sobre el solar on hi hagué la Casa Jaume Ràfols. (Foto: Autor desconegut).

diumenge, 15 d’agost del 2021

SANT PERE DE LES PUEL·LES. Monestir Benedictí. Torre dels Ocells, Claustre i altres elements desapareguts (Segle XII - 1873/1909)

Ja al segle IX va existir en aquest indret una primera església dedicada a Sant Sadurní que va ser reemplaçada per un monestir promogut pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda de Tolosa, els quals van col·locar a la seva filla Adelaida com a primera abadessa. Del monestir se'n conserva com a document més antic l'acta de la consagració de la seva església romànica datada de l'any 945 i realitzada pel bisbe Guilarà. Posteriorment es va procedir a aixecar el claustre, de la construcció del qual se'n va trobar documentació datada del 1143. Aquest claustre tenia dos pisos, l'inferior d'estil romànic i el superior construït al segle XIV amb arcs gòtics. 

*1858.- Planta del conjunt de Sant Pere de les Puel·les, segons el plànol de Miquel Garriga i Roca, quan s'utilitzava com a presó. (Font: Arxiu Històric de Barcelona).

L'activitat generada per aquest monestir, que quedava inicialment situat fora muralles, va permetre a través dels anys el desenvolupament de la zona que l'envolta, especialment a partir que Jaume I va ampliar el perímetre de les muralles amb una nova disposició que seguia el curs de l'actual Ronda de Sant Pere tot tancant el barri de la Ribera, que molts anys després patiria les conseqüències dels atacs de les tropes borbòniques de Felip V al 1714. D'altra banda, la presència del curs d'aigua del Rec Comtal va contribuir també a afavorir el desplegament d'activitat industrial.

Al segle XIX les desamortitzacions sobre els edificis religiosos van afectar al conjunt que, després de ser utilitzat com a presó, seria enderrocat al 1873 amb l'excepció de l'església que va esdevenir parròquia. El conjunt va quedar doncs limitat a l'església amb la Torre del Ocells, un campanar quadrat aixecat al segle XIV complementat al XVIII amb una segona torre campanar més alta. La comunitat religiosa femenina va traslladar-se al carrer Anglí de l'actual barri de Sarrià on encara avui hi té la seva seu.  

*1873.- Dibuix de la destrucció del claustre del monestir.
*1905.- Postal de l'església a començaments del segle XX en la que podem distingir perfectament el finestral encegat al costat de la porta d'accés. (Foto: Ángel Toldrá Viazo).

*1909.- Vista de l'església de Sant Pere pocs dies després dels atemptats patits durant els fets de la Setmana Tràgica.  A la imatge es pot veure encara, davant del campanar, la silueta de la Torre del Ocells poc abans dels seu enderrocament. També s'hi aprecien les marques de fum a les finestres de la façana situades a un i altre costat de la portalada d'entrada com a conseqüència de l'incendi que van provocar els assaltants. (Foto: Ángel Toldrá Viazo).

Un altre moment delicat per la integritat d'aquest conjunt van ser els fets de la Setmana Tràgica a l'estiu de 1909. La ira popular es va desfermar sobre l'església que resultaria incendiada produint-se greus danys en l'estructura de la Torre dels Ocells que va haver de ser eliminada. De l'església romànica amb planta de creu grega i àbsis a la capçalera en va quedar ben poca cosa. El 1911 es va procedir a restaurar l'església, que va ser objecte de moltes variacions sobre la seva estructura original. Aquesta restauració, realitzada per l'arquitecte Eduard Mercader i Sacanella, qualificada per molts historiadors de l'art com excessiva, va alterar significativament l'aparença interior i exterior de l'església que va passar a tenir una planta basilical. L'antiga planta de creu és però, encara identificable i s'hi conserven les columnes exemptes romàniques amb capitells corintis originals, així com les voltes el canó i el cimbori del segle XII i algunes impostes d'arc amb relleus del segle X pertanyents a l'antiga església-capella de Sant Sadurní.

*1909.- Primeres obres de l'enderrocament de la Torre dels Ocells després de quedar malmesa pels aldarulls de la Setmana Tràgica. La foto fou publicada en portada al setmanari gràfic La Actualidad. (Font: AHB). 
*1911.- Les obres de reconstrucció i restauració de l'església després dels fets de la Setmana Tràgica (Foto: Frederic Ballell). 

Amb l'esclat de la Guerra Civil al 1936 va tornar a patir atacs i novament va cremar per l'acció dels revolucionaris anarquistes. El franquisme va tenir cura de de restaurar i reconsagrar l'església al 1945 i el pintor muralista osonenc Felip Vall i Verdaguer va pintar el sostre de la capella del Santíssim aquell mateix any. 

L'aparença externa que podem veure avui de Sant Pere de les Puel·les presenta una façana d'estil eclèctic, producte de l'obsessió del restaurador per donar-li una aparença romànica. És com un mur que oculta diferents elements amb la pretensió de donar-los uniformitat i en el que destaquen els gran finestrals neogòtics, que van ser dissenyats seguint el model d'un finestral del segle XV encegat que hi havia sobre el mur del transsepte. L'únic element original es la porta d'accés a l'església que data del segle XV i conserva en el seu timpà una escultura gòtica de Sant Pere. 

Del que va ser el claustre enderrocat al 1873, se'n conserven avui a Terrassa (carrer de Sant Ignasi 1-3) deu arcs gòtics corresponents a la planta superior, mentre que a les sales del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Montjuïc, se n'hi poden veure tres de romànics amb els capitells esculpits.

*2007.- Façana actual de l'església de Sant Pere de les Puel·les.

dijous, 5 d’agost del 2021

APOLO PATÍN CLUB. Nou de la Rambla/ Vila i Vilà. (1951-1971)

*1952.- Vista general de la pista de l'Apolo Patín Club durant una demostració de patinatge (Foto: Autor desconegut)

Entre les nombroses activitats lúdiques conegudes amb el nom d'Apolo, (teatre, bodega, atraccions, sala de ball,...) que al llarg del segle XX van establir-se a la cantonada del Paral·lel amb el carrer Nou de la Rambla (Conde del Asalto anteriorment), hi hagué també una pista de patinatge i un club d'hoquei patins, sovint oblidats en la memòria històrica d'aquell sector del barri del Poble-Sec. Parlem de l'Apolo Patín Club, una entitat fundada al 1951, que va arribar a competir en la primera divisió del campionat de Catalunya d'aquest esport tan arrelat a Catalunya i que en aquell temps vivia una etapa d'especial rellevança gràcies al Campionat del Món disputat a Barcelona i assolit pel combinat espanyol format íntegrament per jugadors catalans.     

*1952.- Una altra imatge de la pista de patinatge de l'Apolo Patín Club (Foto: Autor desconegut)

La pista de patinatge es trobava enlairada a la terrassa exterior sobre l'edifici annex a la Sala de ball Apolo, fent cantonada amb el carrer de Vila i Vilà. Disposava d'unes graderies suplementaries, que permetien allotjar-hi fins a 500 persones, i va estar activa de 1951 a 1957. La seva inauguració es va produir el dia 15 de setembre de 1951.

*1951.- Entrevista a Josep Vallès i Rovira primer president de l'Apolo Patín Club pocs dies abans de la inauguració de la nova pista del carrer Vila i Vilà (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo).

*1951.- Medalla commemorativa de la inauguració de l'Apolo Patín Club (Font: todocoleccion.com)

*1952.- Retall de premsa amb esment dels actes del primer aniversari del club. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo)

L'Apolo Patín Club va militar entre 1953 i 1958 a la primera divisió del Campionat de Catalunya, quan encara no existia la lliga espanyola a nivell de tot l'Estat. La dissolució del club no es va produir fins el 1971.