Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Botigues. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Botigues. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de juny del 2025

ERNEST GRANDIN. Segells, esmalts, gravats i plaques. Portal de l'Angel 25 / Placa Catalunya. (1893-1924)

MIQUEL BARCELONAUTA 

Agraïments a JOANA FRANCÈS ENRIC COMAS i PARER


Tot i que hem trobat referències d'una primera botiga d'Ernest Grandin al número 19 de la Rambla de Santa Mònica, aquest empresari va instal·lar-se als baixos de la Casa Rosés (Portal de l'Àngel/Plaça de Catalunya) a partir de 1893. Gravador i esmaltador, Grandin (de nom complet Ernest Jean Baptiste Grandin Enibout) era natural d'Orleans (França) i s'havia establert a Barcelona on va esdevenir un autèntic líder com a inventor de petits aparells, així com en la comercialització de segells de goma, plaques metàl·liques, i altres efectes d'identificació de persones i empreses.

*1885.- Publicitat del primer establiment d'Ernest Grandin a la Rambla de Sant Mònica. (Font: El Diluvio / ARCA)


*1900's.- Vista del Portal de l'Àngel des de la Plaça Catalunya. A la dreta de la imatge, al baixos de la Casa Rosés, podem veure la botiga de Grandin. (Foto: Antoni Espluga).

La popularitat de Grandin va créixer a partir de l'obertura de la botiga als baixos de la Casa Rosés a l'emergent plaça de Catalunya.

*1895.- Dos anys després, Grandin s'anunciava ja al Portal de l'Angel 25 i liquidava la botiga de Rambla de Santa Mònica (Font: El Diluvio / ARCA).

El 1903 resulta l'adjudicatari del concurs-subhasta, convocat per l'ajuntament de Barcelona, per fabricar les plaques i rètols de metall per als vehicles de tracció animal. D'altra banda, al 1906 guanya el concurs públic per retolació dels carrers de l'Eixample i del centre de la ciutat. Les plaques són realitzades en català i castellà.


Ernesto Grandin va casar-se amb Augusta Smith, de la que curiosament donava notícia el diari La Publicidad en un episodi d'intent de robatori que ella mateixa va evitar.

*1902.- Notícia publicada el 3 de març d'aquell any, sobre l'intent de robatori a la botiga de Grandin frustrat per la seva esposa. (Font: La Publicidad. /ARCA)
 

Una placa esmaltada fabricada per l'empresa Grandin, en la que es pot veure el nom del fabricant al marge inferior dret. (Font: todocolección.com). 

Al març de 1905 Puig i Cadafalch es va oposar a que l’ajuntament acceptés la làpida de ferro esmaltat que Grandin volia regalar per exposar-la a la plaça dels Josepets, que en poc temps seria dedicada oficialment a Fernando de Lesseps.

*1905.- El Diluvio comentava així l'episodi entre Puig i Cadafalch i Ernest Grandin. (Font: ARCA)

La dedicació dels Grandin a l'ofici de gravadors i fabricants de segells de goma i d'esmaltats de plaques va a tenir continuïtat en el seu fill Guillem Grandin i Smith. que ja als 1904 havia guanyat el concurs d'aprenents en la modalitat d'esmaltats sobre ferro.

*1914.- Al gener d'aquell any, Ernest Grandin moria i el diari Las Noticias recollia així la notícia en la seva edició del dia 28. (Font: ARCA)

*1921.- Vista del Portal de l'Angel des de la Plaça de Catalunya amb la botiga dels Grandin en els seus darrers anys. (Foto: Josep Brangulí).

A partir de 1924 amb la reforma i transformació de l'antiga Casa Rosés per esdevenir Casa Segura, els successors de Grandin abandonen l'edifici i s'instal·len al número 10 del carrer dels Arcs amb magatzem al carrer Joaquim Pou. A partir de 1931 amb l'arribada de República els Grandin figuren al carrer Martí i Julià número 4.

dimarts, 10 de juny del 2025

CISTELLERIA SISCART. Creu Coberta 123. (1896-2020)

MIQUEL BARCELONAUTA

Un dels molts establiments històrics que van desaparèixer del carrer Creu Coberta al barri d'Hostafrancs va ser la centenària Cistelleria Siscart, situada al número 123, passat el mercat en direcció cap a Sants, entre els carrers del Moianès i del 26 de gener de 1641.

La botiga va ser oberta a finals del segle XIX i a l'Anuari Riera de 1896 ja hi figurava situada a la finca del costat. Especialitzada en articles de vímet i tota mena de complements, els cistells van constituïr l'objecte fonamental d'aquest negoci, que amb els anys s'anà ampliant a catifes, cortines, persianes esteres, escombres, garrafes i cordes.

Un dels primers papers per embolicar els objectes de cistelleria que es venien a Can Siscart.

Joana Siscart besneta, dels fundadors, una familia d'origen lleidatà que es va establir al barri, va ser l'última encarregada de la botiga. La competència dels basars xinesos, el poc suport al comerç de barri, però sobretot la jubilació de la propietària, sense que cap dels seus fills optessin per encarregar-se de la continuïtat del negoci, el van portar al seu tancamant al setembre de 2020, uns temps tristament dominats per la pandèmia del COVID-19. La Joana va poder llegir el pregó de les festes d'Hostafrancs el dia 27 de setembre de 2020 pocs dies abans del tancament definitiu de la botiga.  

*2020.- Últims dies de la Cistelleria Siscart en aquesta imatge nocturna, on ja apareix amb el rètol que anunciava el tancament del negoci per jubilació de la propietària. (Foto: Lluís Sergi Sarri Camargo).

dimarts, 20 de maig del 2025

EL PROGRESO. Grans Magatzems. Rambla Catalunya / Gran Via. (1901-1907)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i JOANA FRANCÈS


Els grans magatzems El Progreso, promoguts inicialment per Custodio Herrero Escorihuela (1842-1910) i altres dos socis, a la Rambla Catalunya número 15 cantonada amb el carrer Corts (Gran Via) 250 (624 després de la posterior actualització de la numeració), ocupaven els espais dels baixos de la Casa Bernardí Montells en els locals que anteriorment, havien allotjat primer el Cafè Güell (des de 1892 a 1895) i després la Cerveseria Restaurant de Viena (de 1895 a 1899).

La societat promotora del negoci s'havia creat per Herrero juntament amb els seus socis Juan Conde i Javier Jimeno el 10 de desembre de 1900 per explotar el negoci durant un periode cinc anys.  Tot sembla indicar que Custodio Herrero va acabar adquirint les participacions dels seus socis o, si més no, va acabar erigint-se com a soci majoritari, atès que només el seu nom figura en referències posteriors als grans magatzems El Progreso. 

*1901.- Notícia de la data de constitució de la societat mercantil de Conde, Gimeno i Herrero a la revista ilustrada de Banca, Ferrocarriles, Industria y Seguros el 25/7/1901.

Els magatzems es van inaugurar el dia 21 d'abril de 1901 i es dedicaven bàsicament a la venda de productes tèxtils, incloent també seccions de barreteria, perfumeria, sabateria i objectes per a viatge, entre d'altres.

*1901.- La premsa es va fer ressó de l'obertura dels grans magatzems El Progreso, amb anuncis com aquest que esmentaven el monument a Güell, ubicat justament davant, com a referència del seu emplaçament. (Font: El Diluvio edició del dia 20 d'abril / ARCA).  

*1901.- Un anunci publicat durany els primers mesos de funcionament dels grans magatzems El Progreso, amb tot el reguitzell de seccions i productes que s'hi podien trobar. Apareixia a l'edició de La Vanguardia del 19 d'octubre d'aquell any. 

*1902.- Sol·licitd presentada el 21 d'agost d'aquell any per Custodio Herrero per tal de registrar oficialment amb el nom de El Progreso el negoci del seus grans magatzems. (Font:  Boletín Oficial de la Propiedad Intelectual e Industrial núm. 387 de data 1/10/1902)  

*1902.- Capçalera d'una factura emesa per Custodio Herrero en nom dels Grans Magatzems El Progreso. (Font: todocolección.com).

*1903.-  El magatzems El Progreso a l'Anuari Riera d'aquell any.  

Al juliol de 1907 la premsa anunciava l'inici de la liquidació d'existències a El Progreso. Només uns mesos després els locals serien ocupats per la Pelleteria La Sibèria

*1910.- Esquela de Custodio Herrero, mort als 68 anys a l'agost d'aquell any, publicada al diari tortosí El Restaurador.

divendres, 15 de novembre del 2024

DANIEL'S. Sastreria i Camiseria. Rambla Catalunya 13. (1933-1957)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS.



Daniel Güell i Coll va obrir al 1933 una sastreria al número 13 de la Rambla de Catalunya, que aviat va destacar per l'ampli assortit de corbates que oferia als seus clients. Güell va optar per donar al negoci el seu nom de pila acabat en genitiu saxó, la qual cosa li donava una aparença més internacional. La botiga ocupava el mateix local on només uns mesos abans, a l'octubre de 1932, s'havia inaugurat la Camiseria Farré i Alcayne

*1932.- La Gran Camiseria Farré Alcayne S.A. va ser el precedent immediat de Daniel's. S'havia inaugurat un any abans i ho anunciava a la premsa sa amb aquest retall. (Font: La Vanguardia. Edició del dia 1 d'octubre d'aquell any.

*1933.- Un dels primers anuncis de Daniel's publicat a La Vanguardia el 28 de setembre d'aquell any. 

En el seu moment Daniel's passava per ser una de les botigues de roba masculina més distingides de la ciutat i els seus anuncis apareixien al programa de mà del Gran Teatre del Liceu, on no s'hi anunciava qualsevol. 

*1933.- Anunci de Daniel's al programa de mà del Liceu. (Font: todocoleccion.com).

*1935.- Publicitat a la publicació D'aci i d'allà. (Font: ARCA). 

Com a molts botiguers, Güell no va tenir gens fàcil la convivència del seu negoci amb el clima revolucionari que es vivia als carrers de Barcelona a partir de 1936 i durant la guerra. No hi manquen a les hemeroteques referencies a multes imposades a Güell per la oficialitat revolucionària i anarcosindicalista quan considerava abusiu el marge de guanys aplicat a la venda de camises.

*1938.- Referència a una multa imposada a Daniel Güell durant la Guerra Civil. (Font: La Humanitat / ARCA).

El negoci va superar la Guerra Civil i va romandre actiu durant la postguerra fins a la jubilació del seu fundador. 


*1957.- Anuncis de la liquidació final per tancament de Daniel's al novembre d'aquell any. (Font: El Noticiero Universal /ARCA).

Com a nota curiosa Daniel's va conservar el mateix logotip i grafia des de la seva fundació fins al tancament de la botiga al 1957.

*1964.- Esquela mortuòria del senyor Daniel Güell i Coll publicada al diari El Noticiero Universal del 7 de maig d'aquell any. (Font: ARCA).

dijous, 12 de setembre del 2024

PLAÇA CATALUNYA. Botigues i comerços. 1890's.

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÊS i ENRIC COMAS i PARER


L'estudi dels comerços i botigues establerts a peu de carrer en la Plaça Catalunya durant l'última dècada del segle XIX, ens obliga a considerar les numeracions de les primeres finques dels carrers Rambla de Catalunya, Fontanella i Passeig de Gràcia, encara no integrats a la numeració oficial de la plaça fins als primers anys del segle XX. També és destacable que encara existien edificis al centre de la plaça que van anar desapareixent fins alliberar-ne totalment l'espai. 


Tram de Rambla Catalunya (de Canaletes a Ronda Universitat)
Rambla Catalunya Núm. 1. (després Plaça Catalunya 1). Estació del Ferrocarril de Sarrià
      Xocolateria La Catalana.

Rambla Catalunya Núm. 2. (al centre de la plaça) Panorama de Waterloo (desmuntat el 1890)
       Orxateria. Cafè Waterloó 


Rambla Catalunya Núm. 3. (després Plaça Catalunya 2). Casa Manuel Puig
      Rothwell, Dietlin i Götz. Corretges i màquines

  
Rambla Catalunya Núm. 4. (al centre de la plaça).  Museu de l'Armeria


Rambla Catalunya Núm. 5-7. (després Plaça Catalunya 3)Casa Teodor Bosch 
      Antonio Amat. Esteras (des de 1896)
      Jaume Vivé. Taller de fotografia 
      Doctor Tutau. Malalties de la pell i venèries.

Rambla Catalunya Núm. 6. (al centre de la plaça) Casa Estruch 
      Oficina de Repatriats de les Filipines (1899)


Rambla Catalunya Núm. 9-11. (després Plaça Catalunya 4). Casa Ignasi Carsi    
      Salvador Coromina. Lampisteria. (des de 1896)

Rambla Catalunya Núm. 13.(després Plaça Catalunya 5). Teatro Eldorado
     Estanc. Expendeduria de Tabacs núm. 183 (dintre del teatre) 
     Quiosc de Premsa Eldorado (a la vorera davant del teatre)


Rambla Catalunya Núm. 15. (després Plaça Catalunya 6). Casa Vives        
  
Rambla Catalunya Núm. 17. (després Plaça Catalunya 7). Casa Marcel·lí Jané
      Mobles José Ribas

Rambla Catalunya Núm. 19. (després Plaça Catalunya 8). Casa Ròmul Bosch i Alsina     

Rambla Catalunya Núm. 21. Teatre Gayarre (1890), després Casa Agustí Manaut (1895)
     Teatre Gayarre. (des de 1890, antic Nuevo Retiro)
     Colmado Gayarre (des de 1895, després Colmado Ramon Carbonell)
     Liceo Políglota. (des de 1896)


Tram de Ronda Universitat (Rambla Catalunya a Passeig de Gràcia)
Ronda Universitat Núm. 9. (després Plaça Catalunya 9). Casa Narcís Pla   
       Cafè de La Alhambra  (des del 1891)

Ronda Universitat Núm. 10.(després Plaça Catalunya 10). 
       Gran Cafè Restaurant Colón (des de 1897)


Ronda Universitat s/n (al centre de la plaça) Casa Gibert (fins el 1895)
     Oficina de Correus
     Colegio de Vilar


Ronda Universitat s/n (al centre de la plaça) Gran Cafè del Siglo XIX (La Pajarera)

 


Tram de Passeig de Gràcia (de Ronda Universitat a Portal de l'Àngel)
Passeig de Gràcia 20-24. Casa Pascual Pons 

Passeig de Gràcia 12. (després Plaça Catalunya 12) Casa Miquel Buxeda
     Orxateria Italiana

Passeig de Gràcia 10. (després Plaça Catalunya 13) Casa Jaumandreu 
     
Passeig de Gràcia 8. (després Plaça Catalunya 14) Casa Joan Girona
     Farmàcia Balasch
     Banco de Préstamos y Descuentos

     Ekadsograhe (després Cinematògraf X)


Passeig de Gràcia 6(després Plaça Catalunya 15) Casa Isidre Bonsoms
     Josep Fontcuberta. Mosaics

Passeig de Gràcia 3(al centre de la plaça) Casa Rosich

 
Tram de Fontanella (de Portal de l'Àngel a Canaletes)
Passeig de Gràcia 2-4 i Fontanella 17. (després Plaça Catalunya 16).  Casa Sicart (1867)
     Sociedad Catalana General de Créditos (Agencia Ensanche)


     
Fontanella 16. (després Plaça Catalunya 16) Casa Manuel Baixeras
     Gran Hotel Inglaterra
     

Fontanella 12-14 (després Plaça Catalunya 17-18) Casa Rosés (1876)
     La Neotafia. Funerària


    La Comisión. Botiga de teixits 


     Casa Guilló.
Sastreria per a senyores.
     

Fontanella 10 
(després Plaça Catalunya 19)
     Esteban Melgar. Sastreria 


     La Terrasse. Restaurant-Cerveseria.
   
Fontanella 8. (després Plaça Catalunya 20) Casa Joan Pou. (1887)
     Lorza. Sastreria, camiseria i gèneres de punt.

Fontanella 6. (després Plaça Catalunya 21) Casa Agustín Goytisolo (1884)
     Vídua de Mas Candela. Estereria i Catifes 
     Cerveseria de Munich (des de 1897)

Fontanella 4. (després Plaça Catalunya 22) Casa Teresa Maspons (1888)
     José Camins. Articles de ferro, balances i llits 
     La Mallorquina. Xocolateria i Restaurant. (fins el 1897)

     Maison Dorée. Restaurant (des de 1897, inaugurat definitivament el 1903)

Fontanella 2. (després Plaça Catalunya 23)  Casa Ignasi Serra (1876)
     Gran Cafè Restaurant Continental
     Gran Hotel Continental 

Fontanella s/n (al centre de la plaça) Casa Grases

Al centre de la plaça. (rere la Casa Grases) Circ Equestre Alegria (fins al 1895)   
  

dilluns, 2 de setembre del 2024

SELLO. Botigues de Moda. Gran Via 609 (Homes) i Diputació 241 (Dones). (1942-1983)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat en col·laboració amb JOANA FRANCÈS 
Agraïments a CARME GRANDAS


Entre les botigues de moda que durant la postguerra es van establir i consolidar a la ciutat, la marca Sello en va ser una de les primeres i de les de més anomenada. La seva botiga principal disposava d'una localització envejable als baixos de l'antic Palau Marcet (Gran Via - Passeig de Gràcia) entre el Comedia, que fins al 1960 presentava només funcions de teatre, i l'hotel Avenida Palace que s'havia aixecat al 1951 sobre el solar que anteriorment ocupava el luxós i selecte restaurant i saló de té Casa Llibre.

L'empresa Trajes y Camisas Sello S.A. havia estat constituïda oficialment a Barcelona el 13 de maig de 1942 [1]. L'edifici del Palau Marcet acabava de completar la seva reforma, ja iniciada abans de la Guerra Civil per acollir-hi el Teatre Comedia. Al frontal de la façana de Granvia s'hi havien adaptat els baixos per acollir-hi comerços i botigues. Sello va ocupar una d'aquestes botigues situada entre la sortida lateral del Comedia i un establiment de RENFE. 


*1943.- Imatge ampliada respecte de la superior en la que es poden apreciar les obres per enllestir l'obertura de la botiga de Sello al Palau Marcet. L'edifici baix de la l'esquerra havia acollit Casa Llibre i seria enderrocat uns anys després per aixecar-hi l'hotel Avenida Palace.

Durant els seus primers anys Sello va donar suport a l'esport, tot establint un seguit de primes per premiar als guanyadors de les etapes de la Volta a Catalunya. Al 1945 la botiga inicial, situada als baixos del número 609 de Gran Via, començava a aparèixer en la secció d'anuncis de la premsa demanant personal per atendre les funcions de chalequera. A l'any 1949 es va sol·licitar i obtenir permís per ampliar la botiga adequant-hi les plantes superiors. El resultat fou un luxós i selecte establiment que es distribuia en tres plantes. Als baixos, camiseria, corbateria i gèneres de punt; a la primera, sastreria a mida per a homes i dones; i a la segona, camiseria, sastreria i articles de tota mena per a nens i cadets.

*1950.- Aspecte exterior nocturn de la botiga de Sello als baixos i primer pis del Palau Marcet en un fullet publicitari de l'empresa. A baix dues imatges de l'interior de la botiga. 



*1960's.- La botiga de Sello vista des dels Jardinets de la Reina Victòria a la Gran Via. 

El lema que va adoptar Sello per atraure clientela va ser Al servicio del bien vestir, que donava al negoci un aire selecte i de categoria social. Al seu costat altres marques de moda de l'època (Gales, Maxcali, Gonzalo Comella... etc), es van establir també al centre de Barcelona. En el decurs dels anys 1950's, el fenòmen del pret-à- porter va integrar-se també a l'activitat comercial Sello, que l'incloia a la seva publicitat l'expressió traduïda del francès anunciant  prendes "prontas a llevar".

Sello era també popular perquè nodria d'uniformitat als alumnes de diversos col·legis privats i religiosos de la ciutat i a la botiga regalaven caramels de pal als menuts que hi encarregaven el seu vestuari col·legial.

*1962.- Els vestits de primera comunió eren també una de les especialitats de Sello. 

El 30 d'octubre de 1964 Sello va ampliar el negoci amb l'obertura d'una segona botiga dedicada amb exclusivitat a la moda femenina. Era situada al carrer Diputació 241, entre Balmes i Rambla de Catalunya i fou batejada amb el nom de Sello-Estilo.

*1964.- Ressenya publicada a La Vanguardia sobre la inauguració de Sello-Estilo la botiga de roba femenina.

*1964.- Publicitat inserida a la premsa local barcelonina amb motiu de l'obertura de la segona botiga al carrer Diputació dedicada a la moda femenina. 


*1968.- Els anuncis de premsa de Sello ja incloïen les dues botigues. La de moda per a senyores a Diputació i la de vestuari per a homes a Gran Via amb Passeig de Gràcia. Així mateix, s'hi incorporava una imatge pop adreçada a la clientela jove per advertir que la casa no s'oblidava d'aquest segment de la població que en aquells anys ja despuntava amb les seves indumentàries menys convencionals. (Font: El Noticiero Universal / ARCA). 

Tot i que el local de Diputació va néixer orientat només a clientela femenina, al 1973 oferia també als clients roba masculina. Amb l'arribada de la democràcia al país, Sello va anar perdent pistonada fins desaparèixer al gener de 1983. A la històrica botiga del Palau Marcet s'hi va instal·lar només uns mesos després un nou establiment de la marca Elite i posteriorment cap a finals dels 1980's el mateix local va ser ocupat per la marca de moda Massimo Duti del grup Inditex

*1983.- Un dels últims anuncis de Sello publicats en premsa fou el de les rebaixes de gener d'aquell any. Només uns mesos després Elite prendria en relleu a la botiga de Gran Via 609. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).


_____

[1].- De la documentació consultada sobre la constitució de l'empresa Sello i els seus primers anys sembla desprendre's que la seva activitat podria haver-se iniciat al número 36 del Passeig de Gracia, als locals de Joan Busquets, un acreditat ebenista i dissenyador de mobles.