diumenge, 29 de setembre del 2013

TRIANÓN ALHAMBRA. Paral·lel / Comte Borrell. (1913-1915)

El dia 20 de desembre de 1913 el local conegut anteriorment com Teatro de las Delicias (1900-1906) i després com a Teatro Lírico del Paralelo (1906-1913) va tornar a obrir portes amb el nom de Trianón, un nom força habitual entre els locals d'espectacles del Paral·lel de començaments del segle XX. La nova direcció afrontava aquesta nova etapa després d'una reforma integral i s'orientava definitivament caps als gèneres de la revista i el music-hall. Posteriorment al 1915 el local adoptaria el nom de Trianón-Alhambra amb l'actuació d'un quadre flamenc que duia aquest nom.
Durant les seves dues temporades de vida, aquest local va presentar a artistes populars com les cançonetistes Leonor Esteve, Avelina Garcia o les germanes Aparicio. Altres belleses destacades que van passar per l'escenari del Trianon foren La Torrerica, Pilar Teruel, Ellen Dacris, la Niña de Lucena, La Cachavera, Violeta de Oriente, la parella de ball Los Mingorances o el grup de còmics 4 Tag-Lia 4. El canvi d'artistes i programació era permanent.

*1915.- Dos retalls publicats a La Publicidad amb els artistes que actuaven al Trianón-Alhambra (Font: Arxiu de Revistes Catalanes. Parlament de Catalunya).
Es van presentar obres en format revista com Todo por la minina amb María Manzano i Rafael Fernández o El imperio de Luzbel.
Cap a finals de 1915 uns empresaris xilens, que s'havien establert a Barcelona, varen comprar el local i sense canviar la seva dedicació al music-hall varen reobri-lo amb el nom de Madrid-Concert.

PAS A NIVELL DEL FERROCARRIL DE SARRIÀ A LA DIAGONAL (1863-1929)

 
*1920.- Vista de la intersecció de la Diagonal amb la linia del ferrocarril de Sarrià quan passava per la superficie. A la foto, captada des del començament de la Via Augusta,  s'hi pot veure també el guàrdia encarregat de regular el trànsit quan s'apropaven els combois. (Foto: Arxiu FGC)


La línia del ferrocarril de Sarrià sortia de l'estació situada al carrer Pelai/Bergara, al costat de la Plaça Catalunya, i enfilava en superfície el carrer Balmes amunt, però no arribava a la cantonada d'aquest carrer amb la Diagonal. Passat el carrer Rosselló les vies es desviaven cap a la dreta en direcció a Gràcia i anaven a buscar el traçat de l'actual Via Augusta per on el trajecte continuava cap a l'actual plaça de la Gal·la Placídia on hi havia l'estació de Gràcia.
Un lloc especialment crític va començar a ser el creuament de la Diagonal, atesa la importància creixent d'aquesta via. Mentre el tren va circular per superficie, és a dir fins el 1929, hi havia un pas a nivell que amb el temps va ser regulat per un guàrdia vigilant que donava els senyals d'aturar i arrencar al trànsit i als trens. Aquesta cruïlla va ser testimoni de nombrosos accidents com es recollia habitualment a la premsa de l'època.
 
*1923.- El dia 22 de març La Vanguardia donava compte d'un dels nombrosos accidents que es produien en el pas a nivell.
 
 
*1924.- El Reial Automòbil Club de Catalunya informava amb aquesta nota, difosa el dia 25 de març a través de les pàgines de La Vanguardia, d'haver sol·licitat a l'ajuntament una millor adequació de l'estat de les vies del tren en el pas a nivell de la cruïlla de la línia amb el carrer Argüelles (Diagonal).
 
 
Finalment, l'any 1927 van començar les obres de soterrament de les vies i es va construir el túnel soterrat que va suposar la definitiva desaparició del pas a nivell.