Projectat per l'arquitecte Francesc Rogent i promogut per Artur Vilaseca, l'any 1897 es va edificar a la cantonada de la plaça Catalunya amb el Passeig de Gràcia un elegant edifici modernista que va acollir el Cafè Colón. A la façana, de planta baixa i un pis, hi destacaven les grans vidrieres dels finestrals que permetien la projecció a l'interior d'una gran lluminositat.
L'aforament total del local s'acostava a les 1.500 persones. La distribució de la planta baixa acollia el cafè-restaurant juntament amb l'escola de billar. Pero l'espai més impressionant dels baixos era el gran saló presidit per una espectacular claraboia de colors de la qual penjava una monumental aranya amb molts becs de gas.
*1898.- L'acadèmia de billar iluminada des de l'exterior a través dels grans finestrals de la façana.
Des del primer pis, on hi havien 27 taules de billar, una llarga balconada de metre i mig d'ample, que recorria tot l'edifici, permetia unes vistes magnífiques sobre l'emergent plaça Catalunya, que en aquell temps començava ja a adquirir carta de naturalesa. El local rebia també el nom de Salón de Billares Tresillo.
Des del primer pis, on hi havien 27 taules de billar, una llarga balconada de metre i mig d'ample, que recorria tot l'edifici, permetia unes vistes magnífiques sobre l'emergent plaça Catalunya, que en aquell temps començava ja a adquirir carta de naturalesa. El local rebia també el nom de Salón de Billares Tresillo.
La inauguració va tenir lloc el 26 de maig del 1897 i molt aviat l'establiment va arrelar com a lloc de tertúlies i reunions socials mentre començava a assolir un gran renom entre la societat barcelonina en aquells anys del canvi de segle. Aquest èxit explica probablement la seva curta vida, ja que el 1902, només cinc anys després de la seva obertura, va ser enderrocat per transformar-lo en el primer Hotel Colón que hi hagué a la plaça.
*1898.- Dues imatges de la plaça Catalunya de finals del segle XIX, amb la part central encara per urbanitzar. Al fons s'hi pot veure l'edifici del Cafè Colón. (Fotos: Arxiu Andreu Valldeperes)
