dijous, 21 d’octubre de 2021

ALFA. Bar musical. Gran de Gràcia 36. (1991-2021)

 


Situat a la part baixa el carrer Gran del barri de Gràcia, entre els carrers de Jesús i de Maria, l'Alfa era un local a mig camí entre un bar musical, una discoteca i un local de música en viu. De fet, a través dels seus gairebé trenta anys de vida va arribar a congregar a una parròquia fidel i molt engrescada, que va fer seu aquell enclau de la sempre animada nit gracienca. 

Obert en plena febre olímpica a finals d'octubre de 1991, a l'Alfa hi van actuar des d'artistes que després serien famosos com la Rosalía, fins a d'altres menys coneguts com Laia Vehí & Iseo o el trio Pelogruesoul. S'hi organitzaven també xerrades científiques i d'altres propostes artístiques i el local va servir de palanca de promoció de noves bandes i grups musicals emergents de l'època. 

Va ser també un lloc habitual per veure en grup els partits del Barça i xalar amb els blaugranes de l'època daurada de Guardiola i Messi. L'interior era molt acollidor amb elements de fusta i una llarga barra amb tamborets rodons que donava pas al fons a una pista de ball on s'hi organitzaven els concerts 

L'Alfa va ser probablement un dels local més emblemàtics de l'època del canvi de segle a Gràcia. La pandèmia del COVID-19 i els seus estralls econòmics en molts locals i botigues de la ciutat, van precipitar també en aquest cas la caiguda i clausura d'aquest entranyable local, que va tancar portes definitivament a l'octubre de 2021.




*2010's.- Diverses imatges dels acollidors espais de l'interior del local (Font: facebook del bar Alfa)

*2018.- Vista del bar Alfa des del carrer al numero 36 de Gran de Gràcia.

divendres, 15 d’octubre de 2021

SENYAL DE PERILL AL VAGÓ DEL METRO (1980's-2000's)

 


Caps als anys 1980's, a les portes dels vagons del metro de la ciutat van començar a veure's cobertes amb aquest adhesiu que prevenia del perill de les portes quan s'obrien. Eren les portes que s'obrien automàticament sense que el passatger hagués d'accionar cap botó ni palanca per obrir-les. Els vagons de la línia 5 eren tots d'aquesta tipologia.

Es fàcil imaginar que algun dramàtic accident va ser el causant de la difusió d'aquesta terrorífica imatge on es veia un nen amb la mà atrapada a causa de l'obertura automàtica de la porta del vagó amb la seva mare al costat. La imatge era singular i no formava part de cap grup de senyals amb el mateix patró estètic i de disseny i de dibuix.  

dimarts, 12 d’octubre de 2021

QUIOSCS DE BEGUDES A LA PLAÇA UNIVERSITAT (1910-1960's)

Agraïments a MAITE MAR, FRANCISCO ARAUZ, JORGE ÁLVAREZ i ROSER OLMO.

Dels dos quioscs de begudes que han existit a la plaça de la Universitat a peu de carrer, el primer d'ells, construït cap a finals de la dècada els 1910, apareixia en una excel·lent imatge nocturna captada pel fotògraf Josep Brangulí. Quedava emplaçat entre les dues fileres d'arbres del passeig lateral més pròxim al centre de la plaça. La part posterior del quiosc quedava encarada amb la calçada central del carrer de les Corts, actual Gran Via de les Corts Catalanes. 

*1910's.- Dos cambrers i un client en una imatge nocturna del primer quiosc de begudes de la plaça Universitat. (Foto: Josep Brangulí).

1920's.- Emplaçament del quiosc en una targeta postal de l'època.

Aquest primer quiosc tenia punts de semblança amb els que hi hagueren al costat de la font de Canaletes al capdamunt de la Rambla. Si bé era molt més simple de materials, es limitava a un taulell obert al carrer des d'on se servien refrescos i altres begudes als clients que esperaven dempeus. La coberta del quiosc presentava diversos cossos esglaonats fins quedar coronat amb una petita cúpula.  

*1920's.- Imatge aèria de la Universitat i la plaça on es pot distingir el primer quiosc de begudes. (dins del rectangle groc).  

A finals de la dècada dels 1920's i coincidint amb l'efervescència urbanística que va comporta la celebració de l'Exposició Internacional de 1929, el quiosc va ser suprimit del seu emplaçament original i refet a l'altra banda de la Gran Via entre les dues fileres d'arbres que s'estenien a la vorera de davant de l'edifici de la Universitat.

Els dos emplaçaments on hi hagueren els quioscs de begudes. Al cercle vermell abans de la Segona República i al verd posteriorment. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).


*1930's.- Durant els anys de la Segona República el quiosc ja havia estat traslladat a l'altra banda de la Gran Via i s'emplaçava en un dels extrems de l'ampla vorera de la façana de la Universitat. (Foto: IEFC / Louis Roisin).
 

Acabada la Guerra Civil, i durant els anys de la dictadura franquista el quiosc va romandre al nou emplaçament davant de la tanca de reixa dels jardins laterals de la Universitat. Se'l va conèixer amb el nom de Kiosco Deporte i era lleugerament més gran que l'anterior amb parets exteriors de vidre i marqueteria. A banda del seu espai interior, disposava també d'un bon grapat de taules i cadires a l'abast dels clients sobre l'ampla vorera, que recorria d'Aribau a Balmes tota la façana principal del recinte universitari. Era freqüentat majoritàriament per funcionaris, oficinistes i alguns universitaris. 


*1940's.- El senyor Valentí Olmo Telo va treballar després de la Guerra com a cambrer al quiosc de begudes de la plaça Universitat. Aquí el veiem amb dos clients (foto superior) i davant del quiosc (foto inferior). (Imatges gentilesa de Roser Olmo González).

*1962.- El Kiosco Deporte durant la nevada de desembre d'aquell any (Font: La Barcelona Desapareguda de Giacomo Alessandro).

Cap a finals dels anys 1960's la reurbanització de les voreres de la zona, amb l'obertura d'un carril exclusiu pels autobusos i taxis va alterar considerablement la distribució dels espais i el Kiosco Deporte va ser desmantellat definitivament. 

*1966.- El Kiosco Deporte envoltat d'automòbils que aparcaven i circulaven sense control per la vorera de la Universitat. (Foto: Postals PostalColor).

Cap a finals dels anys 1960's la reurbanització de les voreres de la zona, amb l'obertura d'un carril exclusiu pels autobusos i taxis va alterar considerablement la distribució dels espais i el Kiosco Deporte va ser desmantellat definitivament. 

*1968.- Un altra imatge del quiosc en els seus últims anys.  A la dreta es poden veure les taules i cadires de la terrassa. (Foto: Col·lecció privada Jorge Álvarez).