L'edició del Diario de Barcelona del dia 10 de maig de 1805 publicava un suplement en el que es donava notícia de la imminent obertura d'uns banys de caràcter públic. Era aquest el primer establiment d'aquestes característiques que s'obria a la ciutat. El seu promotor era el francès Jean-Joseph Lebaud, un home vinculat a la cultura de l'aigua i de l'higienisme, un moviment que encara trigaria anys en representar una opció amb suficients adeptes dins una ciutat com Barcelona, que en aquest sentit es beneficiava d'aquestes noves modes desenvolupades especialment a França i altres països europeus.
A l'Europa de finals del segle XVIII i especialment des de la publicació al 1790 del llibre del metge vienès J.P.Frank titulat La misèria del poble, mare de les malalties, es va anar consolidant una nova disciplina mèdica separada de la medicina pública o forense que, com a ciència profilàctica desplegava tot un cos doctrinal propi per tal d'erradicar malalties com la febre groga o el còlera molt pròpies d'ambients urbans amb gran concentració de persones.
Tot aquest moviment, que s'aniria consolidant a través del segle XIX, va tenir a Barcelona l'expressió del seu caràcter pioner en aquest establiment, probablement el primer quant a la seva acurada organització i multiplicitat de l'oferta de serveis. L'article esmentat classificava i descrivia els serveis d'higiene que s'oferien a la població en tres grans grups: Els banys bàsics de neteja personal, els destinats a la salut (banys de mar) i finalment els banys orientats específicament a la cura de diverses afeccions o malalties concretes. Els banys anaven acompanyats d'altres serveis suplementaris que incloïen, tovalloles, roba blanca, llits per descansar, o fins i tot articles de restauració (begudes i entrepans) per fer més agradable l'estada.
Els preus dels serveis quedaven fixats en reals de velló, la moneda en curs en aquella època. I s'oferien subscripcions i abonament amb una rebaixa considerable sobre el preu del bitllet unitari convencional del servei.
Al 1808 en plena ocupació napoleònica derivada de la Guerra del Francès, l'establiment va ser traslladat i va quedar emplaçat, en un format més senzill, al carrer de l'Arc del Teatre prop del Jardí Botànic.
