dilluns, 27 de maig del 2024

DON PANCHO. Cafeteria. Restaurant. Aribau / Travessera de Gràcia. (1956 - 2003)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS


Va ser a mitjans de la dècada dels 1950's que en un dels baixos del número 50 de la Travessera de Gràcia, gairebé tocant al xamfrà amb Aribau, va obrir una cafeteria restaurant de nom Don Pancho, que amb el pas del temps esdevindria un referent al barri.  
Caracteritzada per la seva distinció va ser aviat captada per un públic burgés de butxaca plena i d'alguns famosos que en van fer el seu local de referència. En els seus primers anys era habitual veure-hi a Ladislau Kubala, Gustau Biosca i altres jugadors del Barça de l'època.
En aquells temps la zona començava a destacar també per la seva efervescència comercial i d'oci. Feia poc havia obert el Restaurant Reno (1954) només cent metres més enllà en direcció a Gal·la Placídia. L'ambient d'oci nocturn es recolzava en la proximitat dels cinemes Balmes (1953) i Aristos (1946) i del night club Las Vegas (1952) al carrer Aribau. Amb el pas dels anys, el barri es va acabar de consolidar sobretot a partir del boom que va produir el carrer Tuset una dècada més tard a l'època de Tuset Street.  
L'èxit de Don Pancho va propiciar la seva ampliació incorporant-hi el local adjacent de la cantonada amb Aribau. També es va engrandir la terrassa exterior que era una de les més notables de la zona. Les seves taules van passar de la vora de la façana a quedar situades al costat de la vorera. La cafeteria i el restaurant mai van deixar de ser un lloc de trobada de gent vinculada al món del futbol i no només de jugadors sinó també de presidents i directius. 

*1956.- Fotograma del film hispano-mexicà El ojo de cristal dirigida per Diego Santillán, que tenia una de les seves escenes ambientada al Bar Cafeteria Don Pancho, d'on surten els dos policies de la imatge. 

*1956.- Don Pancho poc temps després de la seva obertura al número 50 de Travessera de Gràcia. (Foto: Autor desconegut. todocolección.com)

Olga Navarro Verona, va ser la mestressa i l'ànima per excel·lència del local, que va tenir una vida de gairebé 50 anys fins al inicis del segle XXI. Fou aleshores quan el negoci va ser traspassat i va donar lloc a una nova proposta gastronòmica anomenada Bombilate. Darrerament (2024) s'hi ha assentat el Wymwood.