Arribada la dècada dels anys 1970's, l'entorn definit per la plaça de Calvo Sotelo (actualment Francesc Macià) i les avingudes de Sarrià i de la Infanta Carlota (actual Josep Tarradellas), s'havia consolidat com una àrea de centralitat de l'oci i els negocis esperonada pel desarrollisme que havia presidit el deceni anterior.
En aquest context es multiplicaven els locals d'oci, restaurants i altres alternatives. El Zuiderzee, nom referit a l'entrada del mar del Nord als Paisos Baixos que va ser en
part dessecada i en part convertida en llac d'agua dolça durant el
segle XX, era un local situat al carrer Loreto tocant a l'avinguda de Sarrià davant la plaça del doctor Ignasi Barraquer. S'hi respirava una atmosfera càlida ideal per la relació en la distància curta. Era, en altres paraules, el clàssic scotch-bar a l'anglesa, amb el pedigrí burgués propi de la zona. Un lloc idòni per prendre una copa amb música de fons sense estridències. Allà va romandre durant tots els anys 1970's a l'ombra de l'Hotel Melià i de la sala de festes Starlet's i ben aprop de l'Hotel Derby i el cinema Loreto. En els seus últims anys, traspassada ja la frontera dels 1980's s'hi podia escoltar habitualment música en viu, bàsicament jazz i samba, en un ambient tranquil i intimista.
