ANTIGA PISCINA SANT JORDI A L'ESCOLA INDUSTRIAL (1929-1961)

 MIQUEL BARCELONAUTA 

*1930's.- Emplaçament de l'antiga piscina al recinte de l'Escola Industrial. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)  

L'actual piscina Sant Jordi, construïda entre 1961 i 1966 per l'arquitecte tarragoní Manuel Baldrich i Tibau (1911-1966) i emplaçada al sector muntanya del recinte de l'Escola Industrial adjacent al carrer París, va tenir un precedent immediat en el mateix lloc. Era una instal·lació descoberta que completava la zona esportiva del recinte i que havia estat inaugurada l'any 1929. El projecte va ser de l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver [1], que va aprofitar una de les diverses basses de les que disposava l'adoberia on es tractava la pell a l'antiga Fàbrica Batlló en aquella zona del recinte. La piscina disposava també d'una cisterna annexa enlairada per allotjar-hi aigua i també s'hi van projectar uns vestidors que no es van arribar a realitzar.

*1940's.- Classe de gimnàstica al costat de la piscina durant els primers anys de la dictadura franquista. Al fons es pot veure la cisterna d'aigua i l'edifici de la cantonada París/Comte Borrell encara existent avui. (Foto: Autor desconegut. Fons. Escola del Treball).

[1].- Rubió i Bellver va ser deixeble d'Antoni Gaudí amb qui va treballar en la construcció del temple de la Sagrada Família i també va col·laborar en d'altres obres com la Casa Batlló, la Casa Calvet i la Torre de Bellesguard entre d'altres. D'altra banda, va ser un destacat polític de la Lliga Regionalista, regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1905) i president del Cercle Artístic Sant Lluc. 

PISCINES I ESPORTS. Carretera de Sarrià (1935-1987)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA i FRANCISCO ARAUZ

Els terrenys esportius de Can Ràbia de la carretera de Sarrià, que anteriorment havien acollit les instal·lacions del Real Polo Jockey Club (1912-1932), van convertir-se a partir del 24 de juliol de 1935 en parc esportiu Piscinas y Sports. El nou centre esportiu ocupava la major part de la superfície de l'antic recinte, si bé la vella pista d'hípica va ser condicionada com a Canòdrom Kennel Sarrià (1935-1938), després de la Guerra rebatejat com a Canòdrom Barcelona. 

*1935.- Dues imatges de la piscina gran i el pont-trampolí en construcció. Al fons a la dreta es pot veure la silueta dels edificis de la plaça Francesc Macià. El complex encara trigaria uns mesos a ser inaugurat. (Fotos: Pérez de Rozas)

*1935.- Anunci de la inauguració de Piscines i Esports. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo. Edició del dia 25 de juliol)

A Piscines i Esports hi destacava la gran piscina central, que la publicitat de l'època qualificava com la més gran el món. Va ser batejada inicialment com Piscina de la Mercè i era creuada per un pont de ferro i formigó sobre el que s'emplaçaven tres trampolins a diferent nivell, idonis per llançar-se a l'aigua. El parc esportiu disposava també d'un gimnàs, una pista de patinar, un mini-golf i hi funcionava una escola de natació que dirigia el nedador Ramon Artigas. Un ampli espai de restauració i festa completava les instal·lacions. La inauguració es va celebrar la nit de la revetlla de Sant Jaume amb la presència de l'alcalde Joan Pich i Pon.

*1935.- Publicitat de la primera i curta etapa de Piscines i Esports durant la Segona República. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo. Edició del dia 10 d'agost)

El complex va acollir durant el seus primers anys campionats esportius escolars i olimpiades populars a banda d'altres alternatives d'oci com festes populars, revetlles i balls. L'esclat de la Guerra Civil trencaria progressivament aquell espai d'oci i esport fins esdevenir centre de reclutament de joves que anaven al front a lluitar al costat de la República contra els feixistes sublevats.

Acabada la guerra el complex recuperaria la seva original funció de centre privat esportiu gestionat per l'empresa Atracciones Sarriá S.A. amb el nom oficial de Piscinas y Deportes.

*1939.- Serveis de transport públic entre la Plaça Catalunya i Piscinas y Deportes poc després d'acabada la guerra. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Era també una alternativa d'oci molt freqüentada pels barcelonins amb les seves revetlles i balls nocturns estiuencs amb orquestra a l'aire lliure.
Al juny de 1944 s'hi va disputar el primer campionat d'Espanya d'hoquei patins amb victòria final del RCD Espanyol on hi jugava un jove anomenat Juan Antonio Samaranch. 

*1948 / 1955.- Anuncis de revetlles a Piscines i Esports. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1945.- Als anys de la postguerra es permetia també navegar per una de les piscines. (Foto: Col·lecció Privada Eugenio Guardiola Santafé)

*1950's.- Diverses imatges de les piscines

*1955.- Vista aèria del complex amb la plaça de Sant Gregori Taumaturg en primer pla amb l'església rodona en construcció. (Foto: Fons TAF / ANC)

1950's.- Pèrgola del recinte on s'organitzaven balls per les revetlles i festes (Foto: Fons Ferran /ANC)

*1950's.-  L'escenari on habitualment se situava l'orquestra que amenitzava les festes. (Foto: Fons Ferran /ANC)

*1960's.- Dues imatges d'un dia d'estiu a Piscines i Esports amb força concorrència de públic. La publicitat ja havia envait l'estructura dels trampolins.

Durant els anys 1950's i 1960's Piscines i Esports va ser un recinte molt popular a Barcelona no només per les seves piscines sino també per la programació continuada de actuacions de conegudes figures de la música del moment. En pocs anys l'entorn del recinte on encara quedaven descampats i bàsicament torres i xalets antics, va ser objecte d'una intensa actuació immobiliària, es completaren les traçats dels carrers i emergiren nous edificis en aquella zona tan pròpia de les classes benestants de la ciutat.

*1960's.- Imatges de l'entorn de la piscina i la zona de restauració. (Fotos: Fons Ferran /ANC)

*1965.- Amb l'entorn ja totalment urbanitzat i l'església de Sant Gregori Taumaturg acabada, la foto capta en primer pla la zona d'accés a Piscines i Esports. (Foto: Fons TAF / ANC)

*1968.- Cap d'Any a Piscines i Esports amb un conjunt d'artistes força populars en aquells anys. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1969.- Al programa del reveillon per rebre el nou de any 1970 apareixien dues figures tan diverses com el veterà Antonio Machin i l'emergent Georgie Dann. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1980's.- El pont dels trampolins, icona  permanent de Piscines i Esports, als últims anys del complex. (Font: Cuadernos de Arquitectura)

Al mes de gener de 1987 Piscines i Esports va tancar definitivament les seves portes. Els propietaris ja feia temps que volien deixar el negoci i es van produir diverses manifestacions en contra del tancament. Oriol Regàs va presentar un projecte de remodelació que incorporava també zones d'oci amb cinemes i restaurants i fins i tot el trasllat a l'interior del recinte de l'església de Sant Gregori Taumaturg. Inicialment l'ajuntament socialista li va donar el seu suport. L'oposició municipal i els veïns de la zona però, no el van veure amb bons ulls. El projecte fou finalment desestimat i tot plegat es va anar endarrerint. Va haver de passar una dècada per remodelar definitivament aquell espai. El 1999 l'alcalde Joan Clos hi va inaugurar un nou complex esportiu amb piscines i gimnàs soterrat, al qual s'afegí posteriorment una zona de restauració i el complex de multicinemes Cinesa Diagonal.

PISCINA DEL CN BARCELONETA. Passeig Marítim (1968 - 1995)

 

*1968.- Vista de la piscina coberta del CN Barceloneta poc després d'inaugurar-se en un gairebé desèrtic Passeig Marítim

El 17 de juliol 1968 al barri de la Barceloneta es va inaugurar una nova piscina coberta situada al final del passeig Maritim (aleshores dedicat al General Acedo), davant mateix de la platja i al costat de l'Hospital del Mar. Tres anys abans, el 27 de maig de 1965, havia estat col·locada la primera pedra en un acte simbòlic presidit per Juan Antonio Samaranch. No ha d'estranyar que un equipament modest d'aquestes característiques trigués més de tres anys en quedar enllestit, perquè aquest era el ritme habitual de les obres públiques en aquells temps. 

Des dels estaments oficials municipals ja feia temps que s'intentava que el CN Barceloneta i el CN Atlètic optessin per la fusió en un sol club i compartissin la piscina, però aquest intent es va veure finalment frustrat. Els socis del CN Atlètic s'hi van oposar en una última votació, quan els del CN Barceloneta ja havien donat llum verda a la fusió.

 

*1968.- La premsa esportiva barcelonina es feia ressó de la rivalitat entre el CN Atlètic i el CN Barceloneta, que va impedir que els dos clubs gestionessin conjuntament la piscina. (Font: El Mundo Deportivo)

 

La piscina, construida pel l'Ajuntament, va ser finalment adjudicada al CN Barceloneta.  Era una instal·lació amb façana de vidres translúcids que deixaven entreveure des del passeig les siluetes del banyistes que circulaven més aprop del vidre. La piscina, que no era olímpica, tenia unes dimensions de 25 x 16 metres i al costat n'hi havia una altra d'infantil de 16 x 8 metres.

A partir de les vigílies olímpiques el paisatge de tota aquella zona començaria a canviar radicalment. A finals de 1990 el CN Barceloneta va veure com la seva seu social de la platja de Sant Miquel, al costat dels xiringuitos,  era enderrocada per imperatiu de la Llei de Costes, mentre la piscina del passeig Marítim quedava també afectada per la nova reordenació del sector. Finalment, la frustrada fusió del anys 1960's es va poder produir al juny de 1992 i així va néixer el Club Natació  Atlètic Barceloneta.

El nou club fusionat s'instal·là en una nova seu construida on abans hi hagueren els Banys de Sant Sebastià, prop de la del seu gran rival el CN Barcelona. L'espai de la vella piscina del passeig Marítim, enderrocada el 1995, és avui ocupat pel Parc de Recerca Biomèdica.

PISCINA MUNICIPAL DEL RAVAL. Plaça Folch i Torres (1966 - 2003)

*1966.- Imatge captada durant la cerimònia d'inauguració de les piscines amb el general Franco present a la tribuna.

El dia 4 de juliol de 1966, coincidint amb una de les visites del general Franco a Barcelona, es va inaugurar la piscina de la plaça Folch i Torres que contribuia a pal·liar la manca d'equipaments esportius al Raval.

La cerimònia d'inauguració va congregar al costat del Caudillo les principals autoritats del règim amb l'alcalde Porcioles i Juan Antonio Samaranch al capdavant.

 

 

*1966.- Dos retalls de La Vanguardia de l'endemà de la inauguració de les piscines on s'informa de la cerimònia presidida per Franco i de les característiques de la nova instal.lació esportiva

 

 

El complex ocupava l'espai delimitat pels carrers Lleialtat, Reina Amàlia, Carretes i Hort de la Bomba i constava de diverses instal.lacions, un gimnàs i tres piscines, la més gran apta per a la pràctica del waterpolo. La gestió va ser atorgada al Club Natació Montjuïc i com a detall curiós el primer soci d'honor infantil va ser Francisco Franco Martínez-Bordiu, nét del dictador, que també va participar activament a la cerimònia inaugural.

En el seus ultims anys de vida les piscines van patir un abandonament progressiu, sobretot des que el CN Montjuic va establir definitivament les seves instal·lacions esportives i socials al costat de l'estadi Serrahima. Finalment les piscines Folch i Torres van ser clausurades al maig de 2002 per l'ajuntament, que va al·legar serioses deficiències en l'estructura de la coberta. Només un any després van ser enderrocades dintre d'un pla urbanístic que va convertir aquell sector en nous equipaments i habitatges, amb alguns conflictes amb els veins, que es queixaven de la manca de transparència de les decisions municipals i del perill d'especulació que comportava l'operació urbanística. Però el problema era també que no  estava llesta una alternativa, que encara trigaria quatre anys en arribar quan el 2006 es van inaugurar les noves piscines del complex esportiu de Can Ricart a la Rambla del Raval.

PISCINA MUNICIPAL. CLUB NATACIÓ POBLENOU. Plaça Lope de Vega. (1960-1989)

*1961.- La plaça Lope de Vega (avui Josep Trueta) amb la piscina municipal al fons, poc després de la seva inauguració (Foto: Arxiu Històric del Poblenou).

El Club Natació Poblenou, fundant l'any 1931, havia iniciat les seves activitats esportives a primera linia del litoral en la zona de la platja de la Mar Bella on els seus socis es dedicaven també a la pràctica de la vela. Durant molts anys els dirigents del club van lluitar aferrissadament per poder comptar amb unes instal·lacions i una piscina pròpia al barri. Després de fussionar-se amb el Club Olímpic, una altra antiga entitat esportiva del barri, el Natació Poblenou va poder aconseguir, durant el mandant del president Leoncio Doménech, la promesa municipal de veure construida la desitjada piscina als terrenys de la plaça Lope de Vega, (avui Jardins del doctor Josep Trueta).

Fou inaugurada el mes de maig de 1960 i era la primera piscina municipal totalment coberta de la ciutat. Tenia 6 carrers amb unes dimensions de 25 x 11,80 metres i disposava de dos trampolins. En un dels seus laterals hi havia una petita graderia per a 200 persones i a l'altra banda la paret que donava a l'exterior era pràcticament tota de vidre, la qual cosa donava una magnífica lluminositat a l'interior. Com a serveis annexes tenia una petita pista polisportiva, un frontó i un solarium. L'Ajuntament va cedir la gestió i el manteniment d'aquell equipament esportiu al Club Natació Poblenou per periodes de 5 anys renovables.

*1960.- Diverses imatges de la publicitat emesa amb motiu de la inauguració de la piscina.

*1966.- Vista interior de la piscina. (Foto: Arxiu Històric del Poblenou) 

Cap a finals de la dècada dels 1970's, la piscina començava a presentar greus defectes estructurals que aconsellaven plantejar-se la seva reforma en profunditat o bé un trasllat. El tema fou objecte d'una permanent reivindicació veinal. Però no seria fins l'any 1989 que el club es traslladaria al Catex-Can Felipa i una nova piscina s'ubicaria també en aquell antic recinte industrial rehabilitat. Al mateix temps, l'antiga piscina de la plaça Lope de Vega va ser enderrocada. Avui només se'n conserva, com a testimoni, un tram de les graderies que queda en un dels extrems de la plaça i serveix de coberta a un transformador del llac dels jardins.

*1962.- La plaça Lope de Vega amb la piscina després de la gran nevada.

*1965.- La jove cantant italiana Gigliola Cinquetti interpretava amb una guitarra la seva cançó Non ho l'età, des de la graderia de la piscina de la Plaça Lope de Vega del Poblenou, al començament de la pel·lícula hispano-italiana Dio, come ti amo (Miquel Iglesias 1965). Més informació en aquest enllaç:

http://musicsdel-poplenou.blogspot.com.es/2012/07/gigliola-cinquetti-al-cnpn.html