divendres, 13 de maig del 2011

RIERA D'EN MALLA.


*1885.- Un plànol d'Enric Vilaplana en el que s'ha marcat en blau el curs de la Riera d'En Malla. Hi podem apreciar el gir sobtat que feia el curs de la riera abans d'arribar a la plaça Catalunya on prenia la direcció del carrer de Casp i després s'orientava cap al Bogatell. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

*1892.- Església dels Jesuites del carrer de Casp. La Riera d'en Malla seguia el curs d'aquest carrer en direcció cap a Fort Pienc i el Bogatell. Observi's l'alçada de la vorera i el pont amb baranes instal·lat per creuar la riera. (Foto: Arxiu Històric de Barcelona)  

Entre les nombroses rieres que surcaven el pla de Barcelona des de Collserola en direcció al mar, l'anomenada Riera d'en Malla en el seu primer tram feia de separació natural entre els antics termes municipals independents de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles. El nom de Malla venia d'una gran finca situada a la part més alta de l'actual Rambla de Catalunya.
De fet, recollia les aigues de la riera de Vallcarca i iniciva el seu curs a partir de la plaça Lesseps. La seva llera coincidia amb el traçat sinuós de l'actual avinguda Príncep d'Astúries. En aquest tram se l'anomenava també Riera de Cassoles. En arribar al principi del carrer Saragossa s'unia amb la Riera de Sant Gervasi i baixava fins a l'actual Plaça Gal·la Placídia. Seguint el seu curs descendent, es tornava a bifurcar en dos: La Riera de Sant Miquel i la pròpia Riera d'en Malla que continuava fins a creuar la Diagonal i s'endinsava cap a l'Eixample fins prendre el curs de l'actual Rambla de Catalunya per arribar fins els límits de la muralla de Barcelona. De fet, l'antiga Estació del tren de Martorell, que hi havia a la Rambla de Catalunya cantonada amb Ronda Universitat, va rebre també el nom d'Estació de la Riera d'en Malla.
A mesura que l'Eixample anava urbanitzant-se es feia cada cop més urgent procedir a canalitzar i desviar aquesta riera. Els dies de pluja intensa el fang cobria els carrers de la trama Cerdà i la Riera d'en Malla esdevenia una amenaça pels ciutadans.
Mentre la ciutat patia greus problemes de salut pública a conseqüència de les inundacions provocades per les baixades d'aigua cap a la ciutat, el projecte de canalització i soterrament de la Riera d'en Malla, va estar sempre impregnat de polèmica en gran part perque es varen plantejar diverses alternatives.
Finalment la riera es desviava abans d'arribar a la plaça Catalunya, a partir de l'indret on després hi hagué el Teatre Barcelona,  tot encarant el carrer Casp en direcció cap a Fort Pienc i el Bogatell. Nombrosos ponts i pontets acompanyaven el seu recorregut abans que no va ser coberta del tot.

*1888.- Pont sobre la Riera d'en Malla a la cruïlla amb el Passeig de Gràcía en un dibuix de l'època. (Font: Arxiu Històric de Barcelona)



*1895.- Dos dibuixos del pas de la Riera d'en Malla pel carrer de Casp. En la de dalt davant l'església del Jesuïtes i en la d'abaix a la cruïlla amb Roger de Llúría on el curs de la riera feia un revolt i abandonava el  carrer Casp.

*1890's.- Imatge fotogràfica captada des d'un punt molt similar al del dibuix anterior a la cantonada Casp / Roger de Llúria. (Font: Casp Històric).

LA PANSA. Cafè. Plaça Espanya. (1900-1968)


*1900's.- Un dels tendals de La Pansa. Al fons la plaça de toros Les Arenes. 

*1920's.- Una vista del Cafè La Pansa a la cantonada de la Plaça Espanya amb l'arrencada del carrer Tarragona.

Un dels dos establiments que varen obrir portes a la plaça Espanya durant les vigílies de la inauguració de la nova plaça de toros de Les Arenes, va ser el cafè La Pansa. Aquest negoci era propietat d'un fabricant de cartró de Sants, que també ho era del local veí anomenat La Montera, on només se servien menjars. A l'altra banda hi havia un altre cafè Al Canto i el primer Cinema Boheme just on actualment arrenca el carrer Creu Coberta. A La Pansa se servien bàsicament cafès i begudes. A partir d'aquell 1900 en que començaren les curses de braus a Les Arenes, aquest establiment va començar a adquirir protagonisme en l'entorn d'una plaça Espanya, que encara només era un cercle descampat on cada any s'instal·lava l'envelat de la festa major d'Hostafrancs.  

*1900's.- La plaça Espanya a començaments del segle XX amb la imatge de La Pansa al fons a l'esquerra de la imatge.

Sobre els orígens de La Pansa és destacable i admirable la tasca de recerca històrica duta a terme per Antoni García Palacín, que també aporta dades inèdites sobre la història del barri d'Hostafrancs. Segons les seves investigacions el nom de La Pansa prové dels gots d'aiguardent amb una pansa dins amb que el nou local intentava atraure l'atenció dels habituals de la zona. Amb el pas dels anys l'àmplia terrassa de La Pansa va esdevenir lloc idoni pels resopons dels clients dels locals del Paral.lel, que acabaven allà les seves rutes nocturnes.
Curiosament  la reurbanització de la plaça amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 i l'aixecament de l'edifici del rellotge no va acabar amb La Pansa, que va continuar als baixos de la cantonada amb Creu Coberta d'aquell Hotel número 1 de façana de totxo, que després va ser caserna militar i escola. La mort de La Pansa no es produeix fins el 1968.

*1903.- Una vista de La Pansa des del mig de la Plaça Espanya, a l'esquerra el cafè Al Canto i el Cinema Boheme ja al carrer Creu Coberta. (Foto: Angel Toldrà Viazo)

*1903.- Imatge panoràmica que ubica la foto de dalt en l'entorn de la Plaça Espanya (Foto: Ángel Toldrà Viazo. Cliqueu a sobre per ampliar-la)

*1937.- La Pansa reubicada a la cantonada amb Creu Coberta després de la construcció de l'Hotel núm. 1 de l'Exposició. (Foto: Carlos Pérez de Rozas).


*1960's.- Una altra imatge de La Pansa en els seus últims anys a la cantonada amb Creu Coberta.