PÒRTICS D’ORDENACIÓ DEL TRÀNSIT ALS CARRILS CENTRALS DE LA DIAGONAL (1986-2024)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Aquests pòrtics van ser instal·lats a l'any 1986 al llarg del tram de l’Avinguda Diagonal que s'estén entre la plaça Francesc Macià i el pont sota la Ronda de Dalt, que dóna entrada al municipi d'Esplugues de Llobregat i a l'autopista. Constaven de tres pantalles situades respectivament sobre els tres carrils centrals. En elles hi podien aparèixer una fletxa verda o bé una aspa vermella. La intenció era regular i graduar el sentit dels vehicles que circulaven per aquests carrils fent-los reversibles en funció del flux de trànsit. En el seu disseny hi va col·laborar l'arquitecte valencià Santiago Calatrava, que en aquella època va deixar a la ciutat obres com el pont de Bac de Roda sobre les vies del tren o la torre de Comunicacions de la Telefònica a la plaça Europa de Montjuïc.

2020's.- Un dels pòrtics situat al tram final de la Diagonal 

Durant prop de 40 anys els pòrtics van conformar el paisatge de la part final de la Diagonal, la més ampla d’aquesta via. La seva supressió a l’estiu de 2014 va obeir bàsicament a raons d'inutilitat, atès que en la pràctica els carrils ja no eren reversibles sinó que romanien sempre en la mateixa direcció d'acord amb la senyalització horitzontal.

2010's.- El primer dels pòrtics sortint des de Francesc Macià era situat abans de la cruïlla de la Diagonal amb l'Avinguda de Sarrià. (Foto: Àlex Garcia/La Vanguardia)

SENYAL DE PERILL AL VAGÓ DEL METRO (1980's-2000's)

 

Caps als anys 1980's, a les portes dels vagons del metro de la ciutat van començar a veure's cobertes amb aquest adhesiu que prevenia del perill de les portes quan s'obrien. Eren les portes que s'obrien automàticament sense que el passatger hagués d'accionar cap botó ni palanca per obrir-les. Els vagons de la línia 5 eren tots d'aquesta tipologia.

Es fàcil imaginar que algun dramàtic accident va ser el causant de la difusió d'aquesta terrorífica imatge on es veia un nen amb la mà atrapada a causa de l'obertura automàtica de la porta del vagó amb la seva mare al costat. La imatge era singular i no formava part de cap grup de senyals amb el mateix patró estètic i de disseny i de dibuix.  

TANQUES DE SENYALITZACIÓ A LES VORERES (1932)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ, JORGE ALVAREZ i ENRIC COMAS i PARER

*1932.- Tires de tanques col·locades al límit de la vorera davant de la Casa Segura a la cantonada de la Plaça Catalunya i el Portal de l'Àngel. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes) 

 

Ampliació de la imatge anterior.

Els anys 1930's van ser especialment actius pel que fa a l'ordenació i senyalització del trànsit d'automòbils i vianants pels carrers de la ciutat. La prevenció aplicada als vianants va anar més enllà de la senyalització dels llocs per on s'havien de creuar els carrers. En algunes zones cèntriques es complementava amb unes tanques, molt més baixes que les actuals que separaven les voreres més transitades tot deixant lliures les zones del pas de vianants per les que calia creuar el carrer.

*1932.- Retall de premsa en el que s'informava dels avantatges que comportaven aquestes tanques per a la seguretat dels vianants. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 14 de setembre de 1932)

Al 1932 es va realizar una mena de prova pilot abans de tramitar-se el corresponent concurs públic. El model de tanca escollit inicialment per aquesta prova s'organitzava al voltant  d'unes pilones separades uns tres metres entre elles i enllaçades per una trama de xarxa metàl·lica, que separava el límit de la vorera del començament de la calçada. D'aquest model se'n van instal·lar a la cantonada entre Plaça Catalunya, Portal de l'Àngel i Fontanella.

*1932.- Una tira de tanques davant la Joieria Puelles-Sellés al carrer Fontanella al costat de l'edifici de la Telefònica. (Font: Autor desconegut)

 

Aquest tipus de tanca es composava de sèries de pilones separades uns tres metres entre elles, que quedaven enllaçades per una trama de metall a manera de xarxa, que separava el límit de la vorera del començament de la calçada.

 

 

*1932.- El mateix emplaçament de la imatge anterior ara captat des de l'interior de la joieria.  (Font: Autor desconegut)

 

*1932.- Imatge captada des dels primers pisos del edifici de Telefònica sobre el pas de vianants del Portal de l'Àngel. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes) 

 

Aquestes tanques però, no van reeixir. Ho demostra clarament un crític reportatge fotogràfic de Josep Brangulí datat del 1933 amb unes imatges que palesaven els seus punts febles.

 

 

 

 

*1933.- El recull d'imatges que va captar Brangulí sobre la vida quotidiana al voltant d'aquestes tanques. (Fotos: Josep Brangulí /ANC). 

 

SENYALITZACIÓ HORITZONTAL DE PASSOS DE VIANANTS (1930's)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

 

*1930.- Delimitació de pas de vianants amb plaques metàl·liques a la cruïlla de la Ronda de Sant Pere i la Rambla de Catalunya. (Foto: Gabriel Casas / ANC).

El primers senyals verticals instal·lats per alertar els conductors de la presència de passos de vianants no van ser suficients com a mesura per prevenir els atropellaments. D'altra banda, els vianants tampoc tenien una disciplina estricta en creuar les calçades pels llocs indicats. Així doncs, els senyals verticals es complementaren amb d'altres d'horitzontals amb l'objectiu de guanyar en seguretat vial.

Abans que les ratlles de pintura groga sobre l'asfalt esdevinguessin la forma més corrent de senyalitzar els passos, una altra modalitat molt més arcaica, però emprada durant anys en moltes ciutats europees va arribar a Barcelona cap als inicis dels anys 1930's.

Consistia en sèries de plaques metàl·liques d'uns 10 per 30 centímetres que s'estenien aliniades i incrustades sobre l'asfalt tot delimitant el perímetre de la zona de pas.

La seva textura rugosa, formada per puntets ben aliniats que sobreeixien sobre aquestes les plaques rectangulars formant linies de 10 per 4, advertien  als vianants dels marges de la zona per on calia passar. Al seu torn, els conductors que les aixafaven amb els seus pneumàtics ho associaven als conceptes de prudència i minva de velocitat.

Sabem que n'hi hagueren a l'entorn de la plaça Catalunya, si bé els documents gràfics que hem pogut trobar es redueixen a una imatge de la cruïlla Rambla de Catalunya amb Ronda de Sant Pere davant de la Casa Pich i Pon.