dimecres, 19 de febrer del 2025

GIMÉNEZ-SALINAS. Especialitats Farmacèutiques. Sagués 2-4 / Travessera de Gràcia (1926-1940's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER


L'empresa Giménez-Salinas y Cia dedicada a la representació i comercialització de productes farmacèutics es va constituïr a Barcelona el 4 de juny de 1917 durant la Primera Guerra Mundial. El seu fundador, Jerónimo Giménez-Salinas Gil (Almeria 1872-Barcelona 1931) havia arribat a Barcelona amb el canvi de segle i el seu esperit emprenedor el va a portar a establir la primera seu de la seva empresa a la Dreta de l'Eixample (carrer Pau Claris 111, a la mateixa illa de La Pedrera). Allà havia iniciat des de 1905 la seva activitat com empresari representant i dipositari de productes farmacèutics al costat del seu soci Bascans. Va ser al 1926 quan va traslladar la seu de la seva empresa a un nou edifici emplaçat al carrer Sagués cantonada Travessera de Gràcia pràcticament al límit del barri de Galvany amb la Diagonal i l'Esquerra de l'Eixample. 

*1926.- Façana de l'empresa Giménez-Salinas & Cia. al carrer Sagués cantonada amb Travessera de Gràcia (Foto: Autor desconegut / todocoleccion.com).

Emplaçament de la seu de l'empresa Giménez-Salinas i Cia. al carrer Sagués 2-4 cantonada amb Travessera de Gràcia, sobre un plànol de 1933. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1912.- Primeres activitats de Giménez-Salinas associat amb Bascans, que apareixen en aquest anunci com a dipositaris de l'Aigua dels Carmelites Boyer, que amb els anys ve ser coneguda com Agua del Carmen. (Font: Diario de Guipúzcoa).

 
*1926.- La Gaseta Municipal va publicar aquell any diversos anuncis del trasllat de l'empresa des del número 111 de Pau Claris a la Dreta de l'Eixample fina a la nova seu a Sant Gervasi-Galvany. (Font: ARCA).

El paisatge que oferia aleshores aquell sector del barri Galvany era molt diferent a l'actual. La Travessera de Gracia no estava del tot urbanitzada ni l'alineació de les finques presentava una regularitat en el tram que discorria entre el final del carrer Casanova i l'arrencada del carrer Calvet. D'altra banda,  els ultims plans urbanístics havien previst que el carrer Villarroel travessés la Diagonal per morir en l'arribar a Travessera. La finca de la Travessera que feia cantonada amb la vorera dels numeros parells del carrer Sagués, havia estat ocupada anteriorment per una empresa de fabricació de caixes de cartró, propietat de Juan Moya, que duia el nom comercial de Cajas y Reclamos Moya S.A. [1]. L'edifici havia estat reformat i ampliat diverses vegades i en el moment de ser ocupat per l'empresa de Giménez-Salinas disposava de baixos i dues alçades més amb una renglera de finestres a cada façana.

1930's.- L'empresa tenia una seu a Lisboa i l'altra a Barcelona i ostentava la representació dels productes d'una gran quantitat de laboratoria catalans i altres espanyols. (Font: todocoleccion.com)

L'empresa va anar guanyant quota de mercat al sector farmacèutic fins esdevenir una de les més importants del país. Va obrir també una seu a Lisboa i era dipositari de la producció de molts laboratoris d'arreu de l'Estat. 

*1928.- Retall publicitari de Giménez-Salinas y Cia. després de la inauguració de la seva seu al barri de Galvany



*1930's.- La Magnèsia italiana San Pellegrino de Torí i la pomada Rinoleina contra els processos gripals, dos dels productes més populars que comercialitzaven els Giménez-Salinas. 

Abans de la seva mort Gimenez Salinas (nascut Jerònimo Giménez Gil) va afegir el cognom de la seva mare al seu primer i adoptà el segon del pare també com a segon seu. Tot plegat Jerónimo Giménez-Salinas Gil. El 23 de gener de 1931 moria a Barcelona sense que, per uns mesos, pogués viure ni l'eufòria de la proclamació de la República, ni el dramatisme dels episodis políticosocials posteriors. El seu fill Jerónimo Gimenez-Salinas i Filvà va heretar el negoci. En la seva esquela apareixia com a Cavaller de la Legió d'Honor i Oficial d'Instrucció Pública en llengua francesa.




*1940.- Dues imatges posteriores a la Guerra Civil, captades des de l'avinguda Diagonal on es pot veure, a la dreta, l'edifici de l'empresa i l'inici del carrer Calvet a l'esquerra. (Foto: Josep Domínguez Martí)

Acabada la Guerra Civil i a començaments dels anys 1940, el terreny és adquirit per la família d'Antonio Puig que procedirà a l'enderrocament de l'edifici i a la construcció d'un altre on quedarà fixada la seu de l'empresa de parfums i fragàncies. Aquesta nova seu és inaugurada el 1946. 

_________________

[1].- Després d'abandonar la finca del carrer Sagués on s'instalà Giménez Salinas el 1926, Juan Moya, l'empresari de caixes de cartró de luxe que havia ocupat anteriorment aquell mateix terreny, es va suïcidar a la seva fàbrica del carrer Vergós el 1934, deprimit per problemes econòmics.  



dilluns, 10 de febrer del 2025

GIMNASOS DE JUAN ESTRANY. Plaça Beat Oriol 4, Canuda 31, Rambla Catalunya 6 (Plaça Catalunya) i Rambla dels Estudis 3. (1857-1887)

MIQUEL BARCELONAUTA

AgraÏments a ENRIC COMAS i PARER



Els primers establiments per a la pràctica de la gimnàstica que van existir a Barcelona van veure la llum en la primera meitat del segle XIX. Pero no va ser fins després de 1850 quan van començar a proliferar sempre vinculat als conceptes de salut i higiene. 

Al costat de noms que podem considerar pioners en l'arribada de la cultura gimnàstica a Barcelona (Eudald Thomase, Bernabé Barrio, Carlos Berthier i el germans Emmanuelle i Josep Vall Cardona) hi destacaven també els gimnasos que figuraven a nom de Juan Estrany i Xairó (1836-1887). 

Al 1857, amb només 21 anys, Estrany decideix iniciar la seva trajectòria personal en el negoci de la gimnàstica oferint-ne classes a particulars [1]. Amb l'experiència assolida com a instructor de gimnàstica en diverses escoles i col·legis privats de la ciutat i especialment al Cos de Bombers, va aprofitar el magatzem que tenien al número 4 de la Plaça del Beat Oriol (avui de Sant Josep Oriol) al costat de l'esglèsia del pi, per donar-hi lliçons de gimnàstica per a senyores, nens i adults. A la Guia de Barcelona de 1863 ja apareix el gimnàs d'Estrany.

*1857.- Nota publicada per Juan Estrany a l'edició de Diario de Barcelona del 15 de novembre d'aquell any, on predicava les excel·lències i els grans beneficis que comportava per a la salut la pràctica de la gimnàstica, tot anunciant la posada en marxa de les seves sessions gimnàstiques a la plaça del Beat Oriol, davant de la façana lateral de l'Església del Pi.    

*1863.- Juan Estrany anunciant el seu Gimnàs Higiènic per començar la temporada el 15 d'octubre d'aquell any (Font: ARCA/Diario de Barcelona).

D'altra banda, Estrany presumia d'haver viatjat i visitat els millors gimnasos d'Europa i ser l'encarregat  de les classes d'educació física dels principals col·legis de Barcelona. També presentava, en exhibicions públiques dels seus alumnes als teatres, els mètodes emprats i era fàcil veure'l els diumenges al matí al Saló de Sant Joan practicant exercicis amb els seus alumnes

Posteriorment, Estrany va habilitar un gimnàs de dimensions més grans, dotat de cordes, anelles i altres elements per a la pràctica de l'exercici físic i el va situar al primer pis del número 31 del carrer de la Canuda, fent cantonada amb Ventrallans, on anys després s'hi emplaçaria la Sala Mozart. El nou gimnàs d'Estrany rivalitzava amb d'altres establiments com el Gimnàs Higiènic i Ortopèdic de Carlos Berthier a la plaça de Sant Sebastià núm. 15 o el d'Emmanuelle Vall al carrer Ataülf número 8.

*1879.- Portada del número 10 de la Revista Universal Ilustrada que recull un anunci del Gimnàs Estrany al carrer de la Canuda número 31

Al 15 de novembre de 1881 i per un espai curt de temps que no arribaria als 2 anys, Estrany va traslladar el gimnàs als baixos de la Casa Vives de la Plaça Catalunya quan encara estava identificada amb el número 6 de la Rambla de Catalunya, just al costat del Teatre Eldorado.

L'estada a l'emergent Plaça de Catalunya va ser doncs breu i el 1883, mentre pretenia també instruir en gimnàstica als bombers graciencs, el seu gimnàs ja s'anunciava a la premsa situat al número 3 de la Rambla dels Estudis, el seu últim emplaçament on estigué fins a la seva mort esdevinguda al 1887.

*1883.- Informació apareguda a El Busilis el 16 de desembre d'aquell any, segons la qual Estrany sol·licitava estendre la seva instrucció gimnàstica als bombers de Gràcia.

*1887.- Esquela de Juan Estrany i Xairó publicada a El Diluvio del 26 de maig d'aquell any. 

____________

[1].- Torrabadella Flix, Xavier. Los gimnasios de Barcelona durante el reinado de Isabel II (1837-1868). Universitat Autònoma de Barcelona. ISSN: 1989-9289


dimarts, 4 de febrer del 2025

EL BARRI DELS CAMPS DE FUTBOL (1900-1920).

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

Durant les dues primeres dècades del segle XX, quan el futbol era encara un esport emergent en procés d'expansió, un gran nombre de camps per a la pràctica d'aquest esport es van anar estenent per la zona de l'Esquerra de l'Eixample al voltant de l'entorn de l'Hospital Clínic i l'Escola Industrial 

Aquest conjunt de camps de futbol, dels qual en trobareu notícia en aquest mateix blog a través dels seus corresponents articles, eren pràcticament un al costat de l'altre. 

L'àrea en questió estava delimitada pels carrers d'Aribau, Coello (actual Londres), Comte Borrell i Provença.

*1910's.- Retall d'un plànol de Barcelona de l'època en el que s'han identificat els diferents camps de futbol que van establir-se en aquella àrea de l'Esquerra de l'Eixample. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília - Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1912.- Detall dels camps de joc existents a la ciutat de Barcelona- (Font: Revista Stadium. Edició del 15 d'abril de 1912. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

      Futbol Club Barcelona      

El Futbol Club Barcelona fundat pel suís Hans Gamper va establir-se a partir de 1912 al Camp del carrer de la Indústria, altrament conegut com l'Escopidora, que era situat entre els carrers Indústria (avui Paris), Comte d'Urgell, Coello (avui Londres) i Villarroel. Va abandonar-lo al 1922 per inagurar el seu nou Camp de Les CortsNúmero 1 del plànol. 


    Club Deportivo Español     

El Club Deportivo Español, al que el rei Alfons XIII va atorgar el titol de Real a partir de 1912, va jugar al camp del carrer Muntaner, conegut també com el camp de les fabes, des de 1911 fins que es va traslladar al camp de la carretera de Sarrià, inicialment conegut com Can Ràbia. al 1923. Anteriorment al camp del carrer Muntaner hi havien jugat l'Hispania (1901-1903) i el Barça (1905-1909)  i durant dues temporades va estar ocupat pel Velòdrom Parc d'Esports (1909-1911). Número 2 del plànol. 


        Football Club España        

El FC España, va tenir el seu terreny de joc dins la quadrícula formada pels carrers Urgell/Rosselló/Villarroel/Còrsega enfront l'Hospital Clínic. Posteriorment es va instal·lar al camp del carrer Balmes cantonada amb Travessera de Gràcia. Número 3 del plànol. 


         Sport Club Català

L'Sport Club Català, considerat el club degà del futbol català per haver estat fundat el 1898, va tenir el seu camp de joc dins l'illa formada pels carrers Aribau/Indústria/Muntaner i Coello. Número 4 del plànol. 


         Football Club Internacional

El Football Club Internacional és el precedent històric de la Unió Esportiva de Sants, en la fundació del qual va participar després de fusionar-se amb d'altres equips d'aquell barri a l'any 1922. El primer camp de joc de l'Internacional va estar emplaçat a l'espai delimitat pels carrers Rossello/Urgell/Provença i Comte Borrell, fins que va passar a jugar al camp del carrer València amb Entença, al costat de la linia del ferrocarril, i després al camp del carrer Galileu a Sants. Número 5 del plànol. 


         Sport Club Universitary

L'Sport Club Universitary va establir-se a sobre de l'Hospital Clínic dins l'illa formada pels carrers Còrsega, Villarroel, Indústria (avui París) i Casanova. El terreny de joc tenia una orientació Besòs/Llobregat, que no era la tendència habitual d'aquest conjunt de camps de futbol, que tenien les porteries als costats muntanya i mar del terreny de joc. Número 6 del plànol. 



                                            Football Club Continental 

Aquest club va tenir el seu camp de joc en un terreny que la Federació Catalana d'Atletisme havia habilitat per als seus atletes. Era situat al costat del de l'SC Català, dins la quadrícula delimitada pels carrers Muntaner, Còrsega, Aribau i Indústria. Número 7 del plànol.

dijous, 23 de gener del 2025

CASA PAU MILÀ i FONTANALS. Ronda Universitat 2. / Pelai 1. (1865-1919)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a  VALENTÍ PONS TOUJOUSE, JORGE ÁLVAREZ i ENRIC COMAS i PARER


*1886.- La Casa Pau Milà i Fontanals al vèrtex del carrer de Pelai amb Ronda de la Universitat. A la dreta de la imatge veiem les acàcies acabades de plantar al carrer Pelai

Construïda durant els anys 1864 i 1865 per l'arquitecte Elies Rogent i Amat (1821-1897) fou una de les primeres construccions de l'entorn de la plaça de la Universitat després de l'enderroc de la muralla i del baluard de Tallers a la dècada anterior. La casa fou encarregada a Rogent pel pintor, escriptor i catedràtic de teoria de l'art Pau Milà i Fontanals (1810-1883), per aixecar-la sobre la cantonada fomada entre els carrer de Pelai i la Ronda Universitat amb vistes a la plaça del mateix nom.

Pau Milà i Fontanals i Elies Rogent i Amat, promotor i arquitecte de l'edifici respectivament

Era un edifici molt senzill sense ornaments ni elements destacables i amb una gran simplicitat en les seves façanes. Disposava només de quatre alçades amb una planta baixa a manera d'entresòl amb obertures a peu de vorera per donar llum i ventilació al soterrani. 

*1900's.- Vista de l'edifici des de la plaça Universitat.

Va ser al 1919 quan l'edifici va canviar radicalment el seu aspecte exterior en transformar-se en la Casa Ramon Julià, obra de l'arquitecte il·licità Marcel·lià Coquillat i Llofriu (1865-1924). Amb les façanes d'un estil eclèctic, si bé inserit bàsicament dins el corrent noucentista pròpi de l'època, el nou edifici va afegir un cos semicircular a la cantonada tot donant especial protagonisme a la cupùla que corona el xamfrà. A banda de la cùpula, li foren afegides dues alçades més que la construcció anterior i va quedar completada tal com avui la podem veure.

1930's.- La Casa Ramon Julià que encara avui ocupa aquell mateix terreny on hi hagué l'antiga Casa Milà i Fontanals

dissabte, 18 de gener del 2025

PISTA DE PATINATGE DEL GALVANY SKATING RINK. Pla de Galvany. (1932)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i JOANA FRANCÈS


Aquesta pista de patinantge s'estenia sobre el Pla de Galvany entre l'espai que anteriorment havia ocupat el Mundial Sport i l'esplanada d'entrada al Turo ParkSe la coneixia amb el nom de Galvany Skating Rink i sobre ella es congregava una considerable quantitat de joves patinadors. També va ser l'escenari de partits d'hoquei patins. 

Tot i que quedava situada fora dels límits estrictes del Turó Park, va ser una atracció notable si bé la seva existència va ser efímera després d'inaugurar-se el primer dia de maig de 1932. El projecte d'urbanització de l'actual plaça Francesc Macià amb la construcció dels primers edificis, així com i l'obertura de l'avinguda Pau Casals per unir la plaça amb el Turo Park, van propiciar la desaparició d'aquesta pista i del pla de Galvany. 

*1932.- La pista del Galvany Skating Rink. Al fons hi podem veure les cases del carrer Calvet. (Foto: Autor desconegut. Col·lecció privada de Dariusz Osiak)

*1933.- Una altra imatge de la pista de patinatge del Galvany Skating Rink. 

*1932.- D'aquest manera tan esqüeta anunciava La Vanguardia la inauguració de la pista. (Edició del 28 d'abril d'aquell any),

*1932.- Retall del diari La Veu de Catalunya corresponent a la seva edició del dia 1 de maig d'aquell any, on s'anuncia activitat esportiva d'hoquei patins a la pista de Galvany. (Font: ARCA).

diumenge, 12 de gener del 2025

CASA MIGUEL DE CARVAJAL. Casanova / Diagonal. Construcció original. (1925)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE

*1925.- La Casa Miguel de Carvajal, poc després d'enllestir-se la seva construcció, amb la cúpula que presidia la cantonada. (Foto: Claudi Duran Ventosa. Fons. Foto Ferran /ANC)

Edificada en plena dictadura primoriverista, la Casa Miguel de Carvajal és una construcció noucentista -una finca regia com es diria en l'actual argot immobiliari-, que ocupa la cantonada muntanya/Besòs de la crüilla entre la Diagonal (número 680) i l'últim tram del carrer Casanova (número 250).

L'edifici continua existint en l'actualitat, si bé la seva aparença original es va veure alterada considerablement per la remunta de què fou objecte per afegir-hi un pis més. La remunta, que va incorporar un sisè pis a la finca, va respectar notablement l'estil de l'edifici. Dissortadament però, va comportar l'eliminació de la cúpula. Aquest element desaparegut, que donava especial elegància i caràcter a l'edifici, era de base arrodonida i es projectava cap el cel com una mena de templet amb diverses finestres, que envoltaven la part inferior de la base de la cúpula ressegint el perímetre arrodonit de la façana a la cantonada. També es van reformar els baixos eliminant les sortides exteriors del semisoterrani a peu de vorera.

*2020's.- Aspecte actual de la façana de la Casa Miguel de Carvajal. (Foto: Valentí Pons Toujouse).

diumenge, 5 de gener del 2025

GIMNASOS DE MIQUEL GIBERT i successors (1880-1919)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat en col·laboració amb ENRIC COMAS i PARER i VÍCTOR OLIVA


  

Entre els prohoms pioners de l'esport a Barcelona la figura de Miquel Gibert i Oliva (1842-1902) adquireix una especial rellevança quan ens referim als propietaris dels primers gimnasos establerts a la ciutat a les acaballes del segle XIX. En aquells temps, el fenòmen de l'esport i la seva pràctica tot just començaven a introduir-se entre la societat barcelonina.

El primer gimnàs de Gibert, situat al carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call cantonada amb Marlet, prop de la Catedral, havia estat abans propietat d'Eusebi Ferrer i Mitayna, probablement el precursor d'aquest tipus d'establiments a la ciutat. Ferrer ja al 1878 havia establert el seu primer gimnàs en un soterrani del número 4 del Passatge del Crèdit. Al 1880 va traslladar-lo al barri del Call i poc després Miquel Gibert va comprar-lo. S'anunciava com una instal·lació higiènica, expressió que en aquells anys era com un sinònim de pulcritud, salubritat i de salut. L'altra nota que caracteritzava el gimnàs era que l'activitat que s'hi feia anava adreçada indistintament a ambdós sexes, amb horaris especials per a les senyores. S'hi podien trobar aparells gimnàstics fins aleshores desconeguts per la ciutadania, com politges, torns, paral·leles ortopèdiques, cordes per escalada, escales verticals i inclinades, etc.

*1881.- Vista de l'Estació del carril de Sarrià a la plaça de Catalunya amb Pelai. A la dreta de la imatge, sobre la mitgera de la finca contígua a l'estació, s'hi pot veure retolat un anunci del Gimnàs Higiènic del Miquel Gibert. A sota el podem veure ampliat. (Foto: Josep Esplugas i Puig)




*1891.- Emplaçament del primer gimnàs de Miquel Gibert al barri del Call, concretament a la cruïlla entre els carrers de l'Arc de Sant Ramon del Call i Marlet (Font: Plànol traçat per Pere Garcia Faria. Fons del Centre Excursionista de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).


*1887.- Anunci publicat al Diario de Barcelona (Font: ARCA).

L'èxit del negoci va fer decidir a Gibert d'ampliar-lo a partir de 1891 incorporant un segon gimnàs a la seva empresa. El va establir a l'emergent Eixample, concretament al carrer Roger de Llúria número 43 en el moment de la seva inauguració (i després 27, amb la renumeració que es va realitzar en aquell carrer a principis de segle XX). D'altra banda, com explicava Amadeu Llaverías a Los Deportes [1], el local del barri del Call seria objecte d'una suculenta oferta de traspàs per part d'un industrial, la qual cosa aconsellà a Gibert de traspassar-lo i reobrir-lo al carrer de Mercaders, prop del Mercat de Santa Caterina.

*1891.- Emplaçament del gimnàs de Miquel Gibert a l'Eixample. Era situat al número 43 de l'antiga numeració del carrer Roger de Llúria (avui 27) entre la Gran Via i el Carrer Diputació  (Font: Plànol traçat per Pere Garcia Faria. Fons del Centre Excursionista de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1890.-  Anunci insertat al diari La Vanguardia dels gimnasos de Miquel Gibert (Font: ARCA

Miquel Gibert era també gravador i això explica la meticulositat amb què presentava els aparells gimnàstics i les instal·lacions dels seus gimnasos a la publicitat de l'època.

*1903.- Gravat en el qual es reprodueixen amb tot luxe de detalls les instal·lacions del gimnàs i els diferents tipus d'aparells del local de Miquel Gibert al barri del Call. (Font: ARCA / Los Deportes), 

El 9 de setembre de 1902 als 60 anys moria a Barcelona Miquel Gibert i Oliva. Els seus fills Miquel i Josep Gibert Pujol el succeiren en la direcció del gimnàs del carrer Roger de Llúria fins a la seva desaparició el 1919.

*1902.- Esquela de Miquel Gibert Oliva publicada al diari La Veu de Catalunya. (Font: ARCA)

El gimnàs Gibert va tenir una estreta relació amb el món del futbol. Fou la seu del club X, que posteriorment es fusionaria amb l'Espanyol, i al 1906 s'hi van reunir els principals clubs catalans per constituir la Federació Catalana de Futbol.

___________

[1].- Llaverias, Amadeu. Los Deportes. Any 7 número 30, pàgina 470. Edició del dia 26 de juliol de 1903.