dimecres, 12 de juny de 2019

MEF. Materiales Modernos y Maquinaria para la Construcción. Mallorca 406. (1936-1970's)

Agraïments a JESÚS SERDIO i ELOI FERNÁNDEZ CASTILLO
 
 

La història del magatzem situat al carrer Mallorca 406, entre el passatge Font i el carrer Sardenya, arrenca cap a l'any 1920 quan va ser construit juntament amb els altres, que ocupaven tot el tram (entre el 410 i el 420) fins al carrer Marina. Eren un conjunt de locals amb una nau i façanes acabades amb frontó. El del numero 406 era més ample comparat amb els altres que pràcticament compartien iguals dimensions.
Ja al 1921 Cristóbal Roman va sol.licitar la instal·lacio d'un motor quan el local era un garatge d'automòbils, Posteriorment va ser ocupat per l'empresa NAG, en realitat la secció d'automòbils d'AEG Ibérica de Electricidad S.A.

*1921.- Plànol inclòs a l'expedient de sol·licitud d'instal·lació d'un motor al garatge de Mallorca 410. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona).

*1928.- Retall d'un anunci publicat a La Vanguardia.

*1932.- Identificació del local sobre un plànol de l'època. L'actual plaça de la Sagrada Família era encara dedicada al general Barrera. (Font. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

L'empresa MEF (Materiales Modernos y Maquinaria para la Construcción), promoguda per l'enginyer industrial Rafael Campalans havia tingut la seva primera seu al carrer Aribau 142, tocant a Rosselló. Comercialitzava d'una banda material de construcció i productes per impermeabilitzar parets i sostres (Bianco, Isolit, Isotol, etc.) i de l'altra lloguer de maquinària. Cap al 1936 apareixen els primers anuncis que la localitzen al magatzem de Mallorca 406.

*1931.- Publicitat dels productes de MEF quan tenia la seu al carrer Aribau. (Font: todocoleccion)

*1936.- Publicitat en català dels productes de MEF quan l'empresa ja s'havia instal·lalt al número 406 de Mallorca.

 
 
Cap als inicis dels anys 1960's, la nau del magatzem del carrer mallorca 406 ocupada per MEF va ser sotmesa a una profunda reforma. La façana va ser refeta trencant la semblança amb les de la resta de magatzems d'aquell tram de carrer. Se li va donar un aspecte més modern amb àmplies portes i finestres. El frontó va desaparèixer i la part superior va ser modificada amb un acabament horitzontal mentre les parets eren recobertes mitjançant un revestiment molt propi de l'epoca: els gresites (petites rajoletes ceràmiques) en aquest cas d'un color entre blau marí i morat.    
 
*1962.- El magatzem ocupat per MEF reformat de façana i amb una coberta nova. (Font: SACE).
 
*1962.- Furgoneta de MEF en un anunci de l'empresa
 
*1966.- En aquesta foto es pot apreciar la reforma del local que va deixar de tenir l'aparença exterior de la resta de magatzems de la zona a l'altra banda del passatge Font.
 
L'empresa MEF viu en aquells temps un periode de creixement i col·labora en la construcció d'alguns edificis emblemàtics de la ciutat i del seu entorn (Escoles Universitàries Politècniques al campus de Pedralbes, nova terminal de l'aeroport del Prat, etc.)
 
*2010.- El tren de rentat Sagrada Família, mantenia encara el revestiment de gresites i conservava a la façana el nom (MEF) i el logotip d'aquesta empresa amb el cargol sota la pluja i el sol brillant. (Foto: Autor desconegut)
 
Amb el canvi de segle, l'espai es refarà novament per acollir un tren de rentat de cotxes, conegut com a Sagrada Família, amb l'interior parcialment descobert i acessos d'entrada i sortida, que manté algunes referències de l'antiga empresa MEF. Finalment, al 2016 el local torna a ser reformat per acollir una botiga de material oficial del FC Barcelona, que elimina qualsevol record del passat.  
 
*2018.- L'antic magatzem convertit en botiga oficial del FCB en una zona extraordinàriament turística.

dissabte, 8 de juny de 2019

PISTA DE PATINATGE. Plaça de la Sagrada Família (1958-2001)

Agraïments a JESUS SERDIO i ELOI FERNÁNDEZ CASTILLO


Cap a finals de la dècada dels 1950's, l'ajuntament de la ciutat va començar a prendre's seriosament l'objectiu de dotar els espais públics, places i jardins de zones de jocs infantils. Una de les instal·lacions estrella varen ser les pistes de patinatge.
Juntament amb la de Plaça Tetuàn, una de les primeres en aparèixer va ser la de la Plaça de la Sagrada Familia, que va ser aprovada pel consistori al maig de 1957. A la Gaceta Municipal de setembre d'aquell mateix any es publicava l'adjudicació de les obres al senyor Jaime Pañella Pagés i cap als inicis de l'any següent la pista va ser inaugurada en una zona lateral de la plaça tocant a la vorera del carrer Mallorca.
L'espai tenia forma ovoide i consistia en una modesta superficie ben encimentada i llisa per permetre el lliscament dels patins, envoltada per una barana metàl·lica contínua amb una interrupció per permetre el pas d'entrada i la sortida.  La seva construcció va requerir d'anivellar la superfície per salvar la inclinació de la plaça.

*1960.- Vista aèria de la pista de patinatge amb el temple de Gaudí en construcció al fons. La façana de la Passió a penes s'aixecava uns metres sobre el nivell del carrer. (Foto: todocolección).
 
 
*1957.- Retall de La Vanguardia del dia 1 de juny on s'informava de la propera construcció de la pista de patinatge.
 
*1957.- La Gaceta Municipal de Barcelona, en el seu número de 9 de setembre d'aquell any, informava de l'adjudicació de les obres a la plaça de la Sagrada Família que incloien la construcció de la pista de patinatge. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)
 
Aquesta pista de patinatge va romandre a la plaça durant més de quaranta anys, fins que amb el canvi de segle va ser suprimida a l'any 2001 en una de les reformes executades a la plaça. 
 
 *1974.- Vista a vol d'ocell de la plaça amb la pista de patinatge encerclada en groc. (Font: SACE/AMB).
 
*1976.- Una imatge pròxima de la pista amb alguns joves patinant i la façana de la Passió recent coronada. (Foto: Ian Berry/Magnum Photos).
 
*1988.- Una altra imatge de la pista on es pot apreciar que per nivellar el pis de la pista i salvar la inclinació del terra de la plaça cap al mar es va haver de fer obra. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona).  


*2001.- Obres de reforma de la plaça. La plantació de noves fileres d'arbres al tram que creua la plaça des de Mallorca a Sardenya va comportar la desaparició de la pista de patinatge. (Foto: Autor desconegut). 

dissabte, 1 de juny de 2019

CARTELLÀRIA BARCELONINA. 1944.



 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL. (S. XII - 1868)


 
*1860's.- Portalada de l'església de Sant Miquel. (Foto: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona).
 
Temple aixecat sobre construccions romanes, unes antigues termes públiques, de les quals se n'aprofità el mosaic del terra del frigidarium (banys freds), que representava peixos i animals marins [1]. Era una construcció annexa a l'edifici de l'ajuntament, situada al costat dret mirant cap a mar des de l'entrada actual de plaça Sant Jaume.  
 
Fragment del mosaic de les antigues termes romanes que hi hagué sobre el terreny de l'església de Sant Miquel.
 
Fou cap al 1157 en temps de Ramon Benenguer IV que es va reconstruir  l'església. El conjunt presentava un campanar d'estil gòtic al costat del presbiteri, que era coronat per una torre alta datada de de començaments del segle XIV. La nau de l'església, amb volta i quatre capelles als costats de dimensions desiguals, tenia afegit, a manera de vestíbul, un cos rectangular amb quatre capelles.
 
*1850.- El campanar de l'església de Sant Miquel en una làmina de l'època (Font: todocoleccion)
 
El 1516 es va inaugurar una nova façana d'estil plateresc amb la portalada gòtico-renaixentista, que s'atribueix a Gabriel Pellicer i Pau Mateu. Al 1561 el francès René Ducloux es va fer càrrec de les escultures, un Sant Miquel situat al timpà i envoltat als laterals pels també arcàngels Gabriel i Rafael.
A l'anomenada capella del Santíssim s'hi va instal·lar, cap a mitjans del segle XVI, el sepulcre en alabastre de Jeroni Descoll i d'Oliva, vicecanceller de la corona catalano-aragonesa entre 1546 i 1554, que fou l'home que va finançar la construcció del portal renaixentista. Aquest sepulcre s'ha conservat al Museu Diocesà de Barcelona.
A l'interior del temple s'hi va afegir cap a l'any 1598 una tribuna destinada en exclussiva al Consell Municipal. Els jurats hi anaven a pregar abans de celebrar les seves juntes i deliberacions.
 
*1854.- L'església de Sant Miquel en els quarterons de Garriga i Roca)
 
El 1711 la volta de la nau va ser guarnida amb pintures murals per l'artista bolonyés Ferdinando Galli Bibbiena (1647-1743), i recoberta a finals del XVIII amb una volta postissa. L'àbsis presentava una decoració barroca a cornises i columnes, obra del mestre osonenc Salvador Gurri i Corominas (1749-1819). La pintura barroca de la Glòria, obra d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) presidia la vosta de l'àbsis.DEesprés de la Guerra del Francès va ser enterrat a l'església de Sant Miquel el noble francès Louis François de Bourbon-Conti (VI príncep de Conti), que s'havia refugiat a Barcelona fugint de la França revolucionària. Posteriorment al 1844 el duc d'Orleans ordenaria la seva exhumació i trasllat a França.
1823 és una altra data significativa en la història d'aquest temple. Entre els dies 15 de gener i 12 de juny d'aquell any, les seves parets van acollir la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que hi havia estat portada per protegir-la de les trifulques violentes entre liberals i absolutistes.
El 1835 el temple va perdre la seva condició d'església parroquial i va passar a ser la capella particular de la Casa de la Ciutat. L'administració municipal no trigaria en ordenar el seu enderrocament que facilitaria l'ampliació de les seves dependències. El 1868 va ser desmuntada i se'n conservaren dos elements: la portalada gòtico-renaixentista que avui podem veure al carrer Ample, al costat de la basílica de la Mercè i el campanar, que fou curosament desmuntat i reconstruït a l'església de la Concepció del carrer Aragó. L'enderroc va permetre també descobrir una porta tapiada d'estil romànic amb dues columnes de capitells corintis, probablement d'inicis el segle XIII. Malgrat la descoberta aquesta porta no es va conservar i va desaparèixer amb l'enderroc.
 
*1900's.- La portalada principal, traslladada al carrer Ample al costat de la basílica de la Mercè, i el campanar, reconstruit amb algunes modificacions, a la parròquia de la Concepció al carrer Aragó, són les dues peces principals que es van conservar de l'antiga església de Sant Miquel.
 
[1].- Aquests mosaics van ser arrencats en l'enderroc de 1858 i es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya

divendres, 31 de maig de 2019

EDIFICI NOVÍSSIM DE L'AJUNTAMENT. Alçada i volumetria originals (1967-2000)

Agraïments a ELOY FERNÀNDEZ CASTILLO


*1969.- L'edifici Novissim ja enlairat, mentre encara es donaven els últims retocs als edificis de connexió amb els antics (Foto: Arxiu Municipal de Barcelona).

El 4 de març de 1958 l'ajuntament de Barcelona va publicar les bases d'una convocatòria per ampliar les seves dependències municipals. El seu nom oficial va ser Conjunto de antreproyectos de Edificios Complementarios al Palacio Municipal i va suposar la construccio d'un nou edifici anomenat Novíssim, que s'afegia a l'antic i al nou i s'aixecava a l'entorn de la plaça de Sant Miquel.
Les bases establien que l'objectiu era construir un nou edifici d'oficines administratives i tècniques per l'Ajuntament sobre el solar delimitat per la plaça de Sant Miquel i els carrers Gegants, Templaris i Font de Sant Miquel [1]. Calia també solucionar la comunicació amb els altres edificis més antics i esponjar algunes illes annexes per guanyar espai per aparcaments i assegurar la iluminació natural dels altres edificis. 
El concurs va ser adjudicat al projecte elaborat pels arquitectes municipals Lorenzo García-Barbón y Fernández de Henestrosa (autor del Corte Inglés de la Plaça Catalunya) i Enric Giralt Ortet. La seva proposta es va imposar a la presentada per Oriol Bohigas i Josep Maria Martorell que quedà segona.
Les obres es van executar durant l'etapa coneguda com del desarrollisme porciolista i es van estendre durant gairebé una dècada. L'empresa Huarte i Cia va començar la construcció el dia 2 d'abril de 1961 i es perllongà fins el 1969, si bé el volum del Novíssim ja havia assolit la seva cota màxima de 12 pisos d'alçaria al 1967. La façana va ser guarnida amb unes plaques rectangulars dissenyades per l'escultor Josep Maria Subirachs que presentaven  variacions sobre l'escut de Barcelona.

*1967.- Vista de la façana mar del carrer Templaris. (Foto: Fons SACE)

*1968.- Vista aèria i lateral de l'edifici encara en contsrucció (Foto: Fons SACE)

El resultat va ser un edifici que trencava radicalment la homogeneïtat de les alçades dels edificis veins i en general de tota Ciutat Vella i competia amb les torres gòtiques d'esglésies pròximes com ara Sant Just, Santa Maria del Pi o els dos campanars i el cimborri de la catedral. En aquella època d'edificis singulars, les construccions d'alçada eren un símbol de prestigi i poc importava que minimitzessin joies del gòtic del centre de la ciutat antiga.
El pas dels anys però, no va poder confirmar que es tractava d'un edifici robust i de qualitat, ans al contrari el Novíssim va quedar sovint afectat pels múltiples problemes que presentava la seva estructura.
Finalment a l'any 2000 coincidint amb el 30 aniversari de la seva inauguració, la volumetria i alçada originals de l'edifici van ser alterades quan es va optar per enderrocar les quatre últimes plantes. 
El Novíssim retallat va quedar en només 8 plantes i va deixar de desafiar construccions veines.

2010's.- El Novíssim després de la retallada dels últims quatre pisos.

[1].- Esquinas, Felicia. La Municipal núm,. 62. Barcelona 2000.


dilluns, 27 de maig de 2019

L'EDAT DE PEDRA. Escultura. Parc de la Ciutadella. (1895-1917)





Emplaçada a l'entorn de l'Hivernacle del parc de la Ciutadella i promoguda per la Junta de Ciències Naturals, aquesta escultura havia de formar part d'un grup que representarien animals prehistòrics escampats pel recinte del parc. D'aquell projecte finalment només es va esculpir el mamut, que ha arribat als nostres dies i que trobem en un dels marges del llac, prop de la Cascada Monumental. 
L'obra, que és posterior a l'Exposició Universal de 1888, va ser projectada per l'escultor igualadí Jaume Campeny i Santamaria (1858-1922) i ens mostrava un home nu lluitant cos a cos contra un ós salvatge. Hi destacava l'acurat treball sobre la pedra en la musculació del cos humà i en la pell de l'òs. [1]
Va ser inaugurada a l'any 1895 i premiada amb la tercera medalla en l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de 1896.
La van retirar el 1917 sense que es conegui el seu destí actual, que constitueix un dels petits enigmes sense resoldre de la història de l'estatuària pública de la ciutat.
 
Josep Campeny
 
 
[1].- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep Maria i Remesar, Antoni. Art públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Àmbit Serveis Editorials. 2009. 
 
 
 

diumenge, 26 de maig de 2019

FONT MÀGICA DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888. Parc de la Ciutadella.



 


*1888.-Dos dibuixos de la Font Màgica amb l'expectació en el públic que generava.

Un precedent poc conegut de la famosa Font Màgica de Carles Buïgas a l'Exposició de 1929, fou la que es va instal·lar al recinte de l'antiga Ciutadella amb motiu de la primera Exposició de Barcelona a l'any 1888.
Coneguda també com a Font Màgica, estava integrada per un conjunt de brolladors situats sobre una làmina d'aigua rectangular amb un cos central de forma octogonal del que emergien un total de quinze brolladors d'aigua. El seu emplaçament era entre l'actual edifici del Parlament de Catalunya i l'antiga capella de la Ciutadella, al bell mig del recinte de l'Exposició. Erròniament moltes fonts diuen que era davant del Palau de la Indústria en un altre estany de perímetre rodó.
 
 
*1888.- Ubicació exacta de la Font Màgica de l'exposició de 1888 sobre el plànol oficial del recinte. (Font: Institut Cartògràfic i Geològic de Catalunya) 
 
Havia estat projectada per l'arquitecte sallentí Josep Torres i Argullol (1850-1909), que va comptar amb el suport de la companyia elèctrica The Anglo American Brush Electric Light Corporation. A la nit, l'aigua expulsada cap a munt i els costats rebia l'impacte d'un conjunt de llums de colors i servia per amenitzar els concerts de la Banda Municipal de Música, sovint acompanyats tambe amb espectacles de focs artificials. Tot plegat provocava una gran admiració dels visitants de l'Exposició. La font va ser desmuntada en acabar el certàmen. 
 
 
 
 
 

CARTELLÀRIA BARCELONINA. 1934

 
 
 


 
 
 





dijous, 23 de maig de 2019

CLÍNICA DE SANTA MADRONA. Aragó 300. (1951-1990)

 
 
*1950's.- Vista de l'edifici de la clínica des del passatge Méndez Vigo.




Equipament sanitari situat al número 300 del carrer d'Aragó, fent cantonada amb el passatge de Méndez Vigo, la Clínica Maternal de Santa Madrona estava vinculada a l'Obra Social de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i anteriorment a l'Institut de la Dona que treballa i al Montepío de Santa Madrona fundat per mossèn Gaietà Soler a l'any 1900.
Va ser inaugurada el dia 31 d'octubre de 1951, coincidint amb la celebració de la Diada de l'Estalvi, després de ser traslladada a l'Eixample des del seu anterior emplaçament del Torrent de les Flors número 154 al barri de Gràcia. Ocupava un xalet noucentista amb un petit espai ajardinat i delimitat per un reixat.
La clínica va complir amb la seva funció assistencial a les dones durant 32 anys fins que el 30 de setembre de 1983 va tancar portes. La Caixa va al·legar que la sanitat pública havia assumit ja amb escreix les necessitats socials de l'àmbit materno-infantil de la sanitat. Les dones que continuaven afiliades a l'Institut Santa Madrona van ser aleshores integrades als serveis de la Clínica Dexeus.  

*1951.- Crònica de la inauguració de la Clínica Maternal de Santa Madrona a La Vanguardia del dia 1 de novembre.

El palauet va ser enderrocat a l'any 1990 per tal d'aixecar sobre el terreny un edifici de nova planta on s'instal·là la seu social de l'empresa Carburos Metálicos.

*1990.- La Vanguardia del dia 18 de juny d'aquell any anunciava la compra de l'immoble per l'empresa Carburos Metálicos, que pocs mesos després va iniciar l'enderroc del palauet que havia acollit la Clinica Santa Madrona.