Aquest recinte esportiu ocupava la banda de ponent de l'illa delimitada per Gran Via, Llança, Sepúlveda i Vilamarí, amb façana als tres primers carrers esmentats.
Va tenir una ocupació regular funcionant inicialment de forma provisional al llarg de l'any 1950. Disposava d'una pista per bicicletes de 200 metres de corda i una altra pista de ciment al centre de 36 x 18 metres. Durant la primavera de 1951 es varen ampliar les graderies per acollir els partits dels VII Campionats del Món i XVII d'Europa d'Hoquei Patins. La graderia principal quedava escapçada a la cantonada Gran Via - Llança per un solar triangular on a la dècada dels seixanta s'hi va aixecar un edifici d'habitatges. Les localitats de general quedaven situades a la banda de Gran Via. En la part del carrer Sepúlveda s'hi va habilitar un gimnàs i els vestidors. El recinte disposava d'enllumenat nocturn i el seu aforament podia variar dels 7.000 als 10.000 espectadors en funció del tipus d'esport que si practicava. Boxa, voleibol i bàsquetbol eren els més habituals. Fins i tot estava previst cobrir-lo, obra que finalment mai es va realitzar. Però el Pabellón va viure les seves jornades més glorioses els mesos de juny de 1951 i 1954 quan la selecció espanyola d'hoquei patins s'hi va proclamar campiona del món en aconseguir sengles victòries davant el seu màxim rival: la selecció portuguesa. El recinte acollí pràcticament la totalitat dels partits dels dos campionats del món d'hoquei, arribant-s'hi a jugar un total de més de 10 partits al dia.
Una altra jornada inoblidable va ser la nit del 9 de juliol de 1951, quan el Pabellón del Deporte va ser testimoni de la primera actuació a Barcelona de l'equip de bàsquet dels mítics Harlem Globe Trotters que es varen enfrontar en partit d'exhibició als Boston Whirlwings.
Als anys 1952 i 1953 s'hi van disputar els Sis Dies de Barcelona, una competició ciclista de resistència.
A partir del dia 6 de gener de 1953 aquest espai va reorientar la seva activitat per a convertir-se en un canòdrom on es feien apostes de curses de llebrers. La construcció del Palau Municipal d'Esports del carrer Lleida va allunyar del Pabellón les pràctiques esportives per dedicar-se gairebé exclusivament a canòdrom. A la dècada dels seixanta al Canòdrom Pabellón s'hi venien també les entrades dels partits de futbol del Barça.Amb l'arribada de la democràcia va servir d'escenari dels primers mítings polítics en les campanyes lectorals de 1977 i 1979. Però amb el temps l'espai es va anar degradant i tot plegat destil.lava una atmòsfera de decadència que feia presentir el seu final. Aquest va arribar poc abans del canvi de segle. L'any 1999 es suspengueren les curses i poc després el canòdrom es va enderrocar per construir-hi l'escola de formació de l'ONCE.
