divendres, 21 de gener de 2022

CENTRAL TELEFÒNICA DE LES ARENES. Construcció original. Gran Via 393. (1928-1950)


El primer logotip de Telefònica.

Els anys 1920's van representar l'inici i consolidació de la implantació del servei de telèfon a Barcelona. Un pas cabdal per generalitzar aquest servei va ser la constitució de la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE). A Barcelona, la nova entitat va aixecar el conegut gran edifici central a Plaça de Catalunya a la cantonada entre el Portal de l'Àngel i el carrer Fontanella. 

No obstant, a banda de la seva seu principal, Telefònica va construir simultàniament altres tres centrals al llarg de la ciutat, que actuaven de subcentrals que conformaven la xarxa automàtica de la companyia per fer arribar les línies en les millors condicions possibles als barris i punts més allunyats del centre. Una d'aquestes centrals va ser la coneguda com Central de les Arenes [1] que es va construir en els anys 1927 i 1928 en el número 393 del carrer de les Corts (nom de l'actual Gran Via de les Corts Catalanes) entre els carrers de Llança i Vilamarí molt a prop de la plaça de toros i la plaça d'Espanya. 

*1927.- La fletxa vermella assenyala el solar on es va aixecar l'edifici de la Central de Les Arenes aleshores en construcció. (Foto: Josep Domínguez).

*1928.- La Central Telefònica de Les Arenes durant la seva construcció. A l'esquerra es pot distingir el perfil de la part superior de la plaça de toros. (Foto: Claret).

La Central Telefònica de les Arenes en el seu projecte i construcció original era un edifici de dues plantes d'alçada coronat per una torreta (element característic en els edificis de la companyia a Barcelona) que era situada en un dels extrems del terrat.

Es va construir simultàniament a la Central de Plaça Catalunya. El projecte de les subcentrals i les obres de construcció van ser encarregats a Luis Clavero Margatí amb el que van col·laborar també els arquitectes Moyano i Rosado. El petit edifici destacava per la seva aparença industrial. S'hi va emprar una estructura de formigó amb llosa plana als forjats, la qual cosa facilitava la posterior instal·lació de la maquinària. A l'exterior hi destacava l'amplitud dels finestrals que li conferia un aspecte de petita factoria. [2].


*1930.- L'edifici original ja acabat, poc després de la seva inauguració. (Foto: Arxiu de la Compañía Telefónica Nacional de Espanya)

*1930.- Vista a vol d'ocell de l'entorn de la Plaça Espanya amb la Central de Les Arenes assenyalada amb la fletxa groga.


*1928.- Un dels primers anuncis on apareix la subcentral telefònica automàtica de Les Arenes juntament amb els altres locals on Telefònica va habilitar taules de demostració per mostrar al públic el funcionament dels telèfons automàtics. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

En el període de la dictadura franquista l'edifici va ser remuntat cap als inicis dels anys 1950's. S'hi va afegir una alçada més, que va permetre igualar tot l'immoble a tres plantes, atès que es va eliminar la torreta. L'ampliació es va dur a terme simultàniament en el temps a l'ampliació de l'edifici dentral de la plaça Catalunya, que va créixer per la banda del carrer Fontanella, mantenint perfectament la unitat d'estil. 

2020's.- Estat actual de l'edifici. 

[1].- A banda de la de Les Arenes les altres dues subcentrals eren les del Clot (GranVia/Monumental) i la de Travessera de Gràcia al carrer Salmerón.

[2].- García Algarra, Francisco Javier.- De Gran Via al Distrito C. El patrimonio arquitectónico de Telefónica.  (Tesi doctoral). UNED. Desembre 2011.

divendres, 7 de gener de 2022

EL TRAM DESAPAREGUT DEL CARRER AMPLE (segle XVI - 1920's)


Com el seu nom indica, el carrer Ample va ser una de les vies de més amplària entre el nucli de carrerons estrets i poc airejats propers a la Muralla de Mar. Discorre en Paral·lel al Passeig de Colom i constituïa una via idònia per anar des del Portal de la Pau fins a la Basílica de Santa Maria del Mar, conformant un traçat en paral·lel al front marítim i el port.

Aquesta via naixia a la part baixa de les Rambles amb el Carrer del Dormitori de Sant Francesc (després dedicat a Josep Anselm Clavé) fins a la plaça del Duc de Medinaceli. És a partir d'aquest punt on realment arrenca el carrer Ample, que des d'allà continuava en direcció al barris del Born i Santa Maria del Mar vorejant l'església de la Mercè.

Llargària actual del carrer Ample, que coincideix amb la línia verda traçada sobre aquest plànol dels anys 1930's. A la dreta, la línia vermella correspon al tram desaparegut, que discorria sobre l'emplaçament de l'actual edifici de Correus i arribava més enllà de la Via Laietana en un petit tram que després de la reforma es va afegir al carrer dels Agullers. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).


El tram vermell, dibuixat sobre aquest plànol de començaments del segle XX, indica la part del carrer Ample que va desaparèixer entre el carrer de la Fusteria i l'inici del carrer dels Agullers, el qual va absorbir les finques dels números 73-78 a 87-94 de l'antic carrer Ample. El nou edifici de Correus construït entre 1926 i 1928 va suposar la desaparició dels números 55 al 69 a la banda muntanya i del 58 al 68 al costat mar. Per la seva banda, l'obertura de la Via Laietana va comportar l'enderroc de l'edifici número 71 i ja anteriorment s'havien enderrocat els dels números 70 al 76. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1908.- Imatge de l'edifici que ocupava el número 71 del carrer Ample poc temps abans del seu enderrocament. Aquest immoble quedava emplaçat entre els carrers de la Bomba (esquerra) i de les Banquetes (dreta), avui també desapareguts. (Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya).   

Abans de l'obertura de la Via A del Pla de Reforma Interior del Casc Antic de Barcelona, que comportava la construcció i urbanització de la Via Laietana, el carrer Ample arribava més enllà de la futura via i tenia continuïtat fins al carrer dels Agullers.

El tram desaparegut doncs comprenia el segment on avui queda tallat pel carrer de la Fusteria a la paret de l'edifici de correus enlairat a partir del 1926. Amb l'execució de la Reforma a partir de 1908, l'últim tram del carrer Ample (el que actualment va de Via Laietana al carrer de les Portadores va ser afegit al carrer Agullers, que va haver de ser renumerat des del seu nou començament.

*1911.- L'antic palau del Comte de Cabra, al número 59 del carrer Ample, es prepara per a ser enderrocat. (Foto: Frederic Ballell i Maymí).  



*1885.- El Montepío Catalán de Quintas era situar al número 64 del carrer Ample (just on avui hi ha l'edifici de Correus). Aquesta entitat permetia als joves evitar de prestar el servei militar a canvi de pagar una quantitat aleshores establerta en 1.500 pessetes. Lògicament  només les classes benestants podien disposar d'aquesta exempció. Aquesta qüestió seria anys després un dels detonants de l'esclat de la Setmana Tràgica.  


*1886.- També al desaparegut número 64 del carrer Ample hi hagué el Banco Vitalicio de Cataluña que tenia molta presència especialment pel que feia a les assegurances de vida. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1907.- Relació de les finques del carrer Ample afectades pel primer tram (1908-1909) de la reforma i l'obertura de la Via A (Via Laietana) amb indicació del nom dels seus propietaris i les seves adreces. Va ser publicada a La Vanguardia en l'edició del dia 27 de desembre d'aquell any.