divendres, 31 d’agost del 2012

METRO / METRO NEW WAVE / 666. Llull 145. Poblenou. (Anys 1980's)



 
 
  
En el mateix local on als anys 1970's hi hagué la discoteca pionera i convencional Giovane, l'evolució jovenívola i musical va portar en pocs anys a convertir aquell local en un nucli d'esbarjo ben diferent. El canvi estètic va ser radical i Metro New Wave primer i 666 després van exercir d'imans que atreien les tribus urbanes més radicals.
Metro apareixia cap a començaments de la dècada dels 1980's, mantenint bàsicament la mateixa estructura interior que l'antic Giovane. Però ben aviat va començar a ser un dels nuclis preferits dels joves adscrits al moviment punk. Per convicció i voluntat del clients, en part recolzada pels propis promotors, Metro esdevé aviat un temple llòbreg de brutícia i transgressió portada al límit, on sovint resulta dificil mantenir l'ordre i fixar la frontera entre el permès i el prohibit. Molts veins del barri recorden encara que passar de bon mati per davant del local suposava assistir a la contemplació d'un panorama postbèlic, corull d'inmundícia, farcit de tota mena de bruticia, on sovint no hi faltaven trossos de carn i visceres provinents de pollastreries i carnisseries que els punks més radicals portaven per organitzar les seves batalles campals presidides per aquella mena de veneració pel fàstic. Els incidents porten a  refundar el local que esdevé Metro New Wave  que es va orientar més cap al moviment  power pop, technopop i new wave.  
Amb el pas dels anys i dels incidents el local canvia de cara i adopta una nova personalitat connectada amb l'onada gòtica de pells blanques i rostres empal·lidits, ungles lacades rigorosament de negre i roba fosca amb proliferació de creus, amulets fúnebres amb cadenes i metalls resplandents. El nom del nou local és 666 amb una estètica interior allò més radical amb rengleres de nínxols a les parets, canelobres i calaveres per arreu i taüts que fan de taula, talment com si es tractés d'un cementiri o d'una fira funerària on famílies com els Monsters o els Adams s'hi haurien trobat d'allò més bé. A la pista de la planta baixa la marxa és imparable i sonen les músiques de grups com Siouxie & The Banshees, Sisters Of Mercy, The Cure o Parálisis Permanente.


*1980's.- Dues imatges de la decoració interior del 666 (Font: Johnny G.G.)
 
No hi van faltar les actuacions en directe com el concert de The Chameleons al juny de 1985.
666 va tancar a finals dels 1980's, quan els seus promotors van optar per aprofitar l'aura olímpica i la popularitat creixent del barri que els portà o obrir el Psicòdromo al carrer Almogàvers.  
 
*1985.- L'entrada al concert de The Chameleons al 666. 
 
 

CARRER DE L'INFERN.


Un dels molts carrers que van desaparèixer amb l'obertura de la Via Laietana va ser el petit carrer de l'Infern. Amb prou feines arribava als dos metres d'amplada i discorria entre els carrers Ripoll i Riera de Sant Joan, avui també despareguts. El seu emplaçament quedaria avui situat sobre la plaça d'Antonio Maura, a la intersecció de la Via Laietana amb l'avinguda de la Catedral. Com es pot comprovar en la foto de l'any 1908, de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, hi havia en els seus últims anys una Acadèmia de Dibuix Industrial i dues barres verticals tancaven l'accés als carros en els dos extrems de la via, probablement a causa de la seva estretor.
Antoni Vallèsca fa esment d'aquest carrer en el seu llibre Las calles de Barcelona desaparecidas, tot indicant que el seu nom prové del soroll insuportable provocats pels cops de martell sobre els malls dels ferrers que hi tenien els seus tallers i que el veinat comparava amb un infern.

El traç vermell assenyala el lloc on era situat el carrer de l'Infern sobre una foto en la que es poden veure les obres d'urbanització de la plaça Antonio Maura abans de la construcció dels edificis. Abaix el carrer de l'Infern sobre un plànol de l'època.