Josep Baguñá i Martra (1870-1942) juntament amb Gaietà Cornet i Palau (1878-1945)varen constituir a l'any 1904 la societat Baguña & Cornet, una editorial que va tenir l'honor de publicar a partir de l'any següent l'històric setmanari infantil En Patufet, que es mantindria als quioscs fins al 1938.
Aquests dos joves emprenedors van repartir-se la feina. Baguñá era l'editor i Cornet el dibuixant. Tot i que inicialment la impremta i les dependències administratives de la societat estigueren emplaçades en d'altres llocs, el 1910 varen encarregar a l'arquitecte Vicenç Artigas i Albertí (1876-1963) la construcció d'un taller de gravats al carrer Mallorca 192, tocant a Aribau.
Aquest modest edifici constava només de baixos, pis principal i golfes, amb una façana modernista de maó vist culminada amb un arc. A la planta baixa hi destacava el reixat del finestral a peu de carrer, mentre que al primer pis, sobre un rètol amb el nom de la societat fet amb trencadís de peces ceràmiques, hi havia un conjunt de tres finestres amb la del mig cegada amb una representació de Sant Jordi i el drac feta de peces de ceràmica. Completava la decoració de la façana un escut de Catalunya, malmès voluntàriament després de la Guerra Civil i situat sota l'arc que tancava la part superior.
Convé destacar que aquesta construcció es va presentar al concurs del 1911 que anualment celebrava l'Ajuntament de la ciutat, que en aquella edició va atorgar el primet premi a la Fàbrica Casaramona de Puig i Cadafalch.
A banda d'En Patufet, l'editorial de Baguña i Cornet va editar també altres revistes com Chiquitín, Virolet o Miniaturas, que eren impreses a dues tintes amb la coberta a color. Aquestes publicacions eren venudes pel sistema de subscripció per un preu anual de 6 pessetes.
*1913/1924.- Publicacions editades per Baguñá & Cornet.
Després de la Guerra Civil l'estructura de l'empresa va passar a mans dels germans Josep Maria i Jaume Baguñà i Gili amb el nom de Baguñá Hermanos S.L.
*1943.- Nou nom de l'empresa després de la Guerra Civil
El Patufet ressuscitat a l'any 1968
L'edifici va ser enderrocat cap a finals dels anys 1960's per construir-hi el bloc d'oficines que avui hi podem veure.
