Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banys. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banys. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 d’octubre del 2023

ELS BANYS POPULARS DE BARCELONA a la Travessera de Gràcia (1943-1969)

Acabada la Guerra Civil, la Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB), va construir un edifici de sis plantes més atic al números 218-220 de la Travessera de Gràcia, entre el carrer de Bailèn i el Paseig de Sant Joan (aleshores General Mola), relativament a prop de la plaça Joanic i del mercat d'Abaceria Central.

*1940's.- L'edifici que acollia els Banys Populars de Barcelona poc després de la seva inauguració (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / ANC /Agbar). 

Als baixos d'aquest edifici sobre d'una mena de porxo rera columnes s'hi va instal·lar un rètol on s'hi  podia llegir Baños Populares de Barcelona S.A. La SGAB ja disposava d'altres establiments d'aquest tipus als barris de Sant Antoni (Ronda de Sant Pau 46) i el Clot (Sèquia Comtal 4-6). En l'estat de misèria i mancances que havia provocat la guerra aquest banys higiènics pretenien aportar una millora en la higiene dels nombrosos ciutadans que encara no podien disposar d'accés a l'aigua corrent o d'uns banys domèstics en condicions. De fet, ja en temps de la Segona República s'havien projectat un seguit de banys publics, però l'esclat de la guerra va retardar la seva posada en marxa.

*1950's.- Logotip dels Banys Populars de Barcelona.

L'edifici va començar a aixecar0-se al 1941 i havia estat projectat per Lluís Bonet i Garí, arquitecte vinculat a la continuació de les obres de la Sagrada Família un cop desaparegut Antoni Gaudí al 1926.  

El 1943 el Club Natació Catalunya (CNC) va passar a gestionar l'equipament dels banys mitjançant un conveni amb la SGAB. Aquest fet va permetre l'inici d'una etapa d'identificació del club amb la vila de Gràcia i per extensió a un seguit de barris propers (Dreta de l'Eixample, Sagrada Família, Guinardó i Camp de'n Grassot). Al mateix temps, la instal·lació dels banys s'utilitzava per celebra-hi algunes competicions i esdeveniments esportius, la qual cosa alimentava la seva projecció popular. 

El conjunt disposava d'una piscina de 25 x 12 metres amb una fondària que oscil·lava entre el metre i mig i els tres. A la banda més profunda s'hi van colocar unes palanques de salts i un trampolí. Després de la que el Club Natació Barcelona, tenia a l'escullera, aquesta va ser la segona piscina coberta de la ciutat. D'altra banda, a l'altell que envoltava la piscina es va aprofitar l'espai per instal·lar-hi un bar amb taules, uns futbolins i funcionava com a mirador sobre el rectangle d'aigua de la piscina. Una perruqueria doble, masculina i femenina, completava la instal·lació. 


*1941.- Secció transversal de la sala on hi havia piscina i el seu entorn (Font: Agbar)

Els banys i la piscina es van inaugurar el 30 d'octubre de 1943 amb una jornada esportiva on no hi van faltar ni salts de trampolí ni partit de waterpolo.


*1943.- Curiosa crònica de la jornada inaugural de les instal·lacions i la piscina el 30 d'octubre d'aquell any. (Font: Hemeroteca Mundo Deportivo)

Tot i el seu èxit inicial, amb els pas dels anys aquests banys anirien perdente protagonisme i el negoci rendabilitat. Els nous habitatges disposaven ja de sanitaris i banys per no haver de completar la higiene personal en aquesta instal.lació. D'altra banda, el CNC necessitava unes instal·lacions més grans i de més entitat. Finalment serien clausurats al 1969 igual que els altres banys dels barris de Sant Antoni i el Clot. 

Posteriorment el local va ser aprofitat per instalar-hi la popular discoteca Trocadero als anys 1970's, que juntament amb el veí cine Delicias conferien a aquest tram de la Travessera un ambient d'esbarjo especial i molt concorregut de públic sobretot als caps de setmana.

*1940's.- Entrada al recinte dels Banys Populars de Barcelona de Travessera de Gràcia. (Foto: AGBAR)

*1940's.- Vista de l'interior dels Banys Populars de Barcelona amb la piscina, el trampolí i les palanques en primer terme. (Foto: Salvador Garriga Torres/COAC).

dissabte, 13 de febrer del 2021

ESTABLECIMIENTO DE BAÑOS DE LIMPIEZA Y SANIDAD. Escudillers / Nou de Sant Francesc (1805-1808)



L'edició del Diario de Barcelona del dia 10 de maig de 1805 publicava un suplement en el que es donava notícia de la imminent obertura d'uns banys de caràcter públic. Era aquest el primer establiment d'aquestes característiques que s'obria a la ciutat. El seu promotor era el francès Jean-Joseph Lebaud, un home vinculat a la cultura de l'aigua i de l'higienisme, un moviment que encara trigaria anys en representar una opció amb suficients adeptes  dins una ciutat com Barcelona, que en aquest sentit es beneficiava d'aquestes noves modes desenvolupades especialment a França i altres països europeus.


A l'Europa de finals del segle XVIII i especialment des de la publicació al 1790 del llibre del metge vienès J.P.Frank titulat La misèria del poble, mare de les malalties, es va anar consolidant una nova disciplina mèdica separada de la medicina pública o forense que, com a ciència profilàctica desplegava tot un cos doctrinal propi per tal d'erradicar malalties com la febre groga o el còlera molt pròpies d'ambients urbans amb gran concentració de persones.

Tot aquest moviment, que s'aniria consolidant a través del segle XIX, va tenir a Barcelona l'expressió del seu caràcter pioner en aquest establiment, probablement el primer quant a la seva acurada organització i multiplicitat de l'oferta de serveis. L'article esmentat classificava i descrivia els serveis d'higiene que s'oferien a la població en tres grans grups: Els banys bàsics de neteja personal, els destinats a la salut (banys de mar) i finalment  els banys orientats específicament a la cura de diverses afeccions o malalties concretes. Els banys anaven acompanyats d'altres serveis suplementaris que incloïen, tovalloles, roba blanca, llits per descansar, o fins i tot articles de restauració (begudes i entrepans) per fer més agradable l'estada. 

*1805.- Descripció dels diversos tipus de serveis que s'oferien en aquest establiments de banys (Font: Diario de Barcelona. Edició del 10.5.1805)

Els preus dels serveis quedaven fixats en reals de velló, la moneda en curs en aquella època. I s'oferien subscripcions i abonament amb una rebaixa considerable sobre el preu del bitllet unitari convencional del servei.

*1805.- Fragment de la llista de preus dels banys de neteja i banys de mar expressats en reals de velló.


*1805.- Condicions especials vigents per la compra dels serveis de banys mitjançant subscripció. (Font: Diario de Barcelona. Edició del 12.5.1805)

Al 1808 en plena ocupació napoleònica derivada de la Guerra del Francès, l'establiment va ser traslladat i va quedar emplaçat, en un format més senzill, al carrer de l'Arc del Teatre prop del Jardí Botànic.

diumenge, 27 d’octubre del 2019

BANYS PÚBLICS MUNICIPALS DE LA PLAÇA D'ESPANYA (1929-1980's)

Agraïments a CARMEN GIMÉNEZ, ELOI FC i VALENTÍ PONS TOUJOUSE.
 
*1929.- Vista de la plaça d'Espanya durant els dies de l'Exposició Internacional. Al fons l'edifici-hotel que acollia les termes municipals. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / AMB)

Els primers banys públics municipals a Barcelona van aparèixer amb la Exposició Internacional de 1929. Eren al subsòl d'uns dels hotels que envoltaven la plaça d'Espanya. Concretament el que ocupava la cantonada entre la Gran Via i l'arrencada del carrer Creu Coberta. Van ser oberts al públic amb el nom de Termas Municipales.


*1929.- Retall de premsa en el que es reprodueix una nota de l'Ajuntament que defensa la idoneïtat de les termes públiques, poc abans de la inauguració de les de Plaça d'Espanya. (Font: El Diluvio. Edició del 28 de juliol. Biblioteca de Catalunya).
 
 
*1929.- Dues imatges de l'interior de les termes. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes/ANC)
 
 
*1929.- Dues imatges més de les termes i les dutxes circulars de la plaça Espanya (Font: Blog bereshit)
 
Com tantes altres coses, aquestes termes van caure en l'oblit un cop clasusurat el gran esdeveniment internacional que va suposar l'Exposició. Al cap de menys d'un any presentaven un estat lamentable d'abandonament.
 
*1930.- Acabada l'Exposició, La Vanguardia del 16 de març proposava la recuperació de les malmeses termes per als nens de les escoles municipals amb aquest article. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Tot i això reapareixerien uns anys després ja dintre el periode republicà promoguts pel Club Femení i d'Esports i foren reoberts com a piscina del club a l'octubre de 1932. L'acte d'inauguració va ser presidit pel president Francesc Macià i pel batlle de la ciutat Jaume Aiguader.

*1932.- La piscina de les termes de la Plaça d'Espanya reinaugurada dintre del local social del Club Femení i d'Esports. Francesc Macià i Jaume Aiguader hi són presents.
 
El Club Femení i d'Esports va desaparèixer al 1936 amb l'inici de la Guerra Civil. A partir d'aleshores els banys tornaren a viure una etapa d'oblit i decadència.
No obstant això, a la postguerra van tornar a entrar en servei per pal·liar les mancances de molta gent sense llars en condicions i progressivament es van anar deteriorant. El seu ús més frequent però, va ser el d'urinari públic. El vestíbul del local que les acollia es completava amb una administració de travesses, un estanc i un servei d'enllustrador de sabates. La pista d'aquesta instal·lació es perd a començaments de la dècada dels 1980's.

*1960's.- L'entrada a les termes ja en fase d'avançada decadència. (Foto: Autor desconegut).

dijous, 24 de maig del 2018

BANYS LA DELICIOSA. Platja de la Barceloneta. (1867-1930's)

Agraïments a RAMON VILALTA

Un dels establiments de banys més antics de la Barceloneta va ser el que es va obrir l'any 1867 per iniciativa de Tomàs Ribalta a la Platja de la Deliciosa.
Aquests banys quedaven emplaçats al final del passeig Nacional entre la instal·lació militar de defensa coneguda com la Bateria del Astillero i els tallers de les drassanes Nueva Vulcano.
El mateix Ribalta obriria al 1893 al costat de La Deliciosa els populars Banys Sant Sebastià probablement els de més anomenada de tota la història de la Barceloneta.
Inicialment els banys La Deliciosa eren populars per la seva plataforma de fusta que d'endinsava força metres dins el mar i permetia als banyistes exercitar-se en l'art de tirar-se a de cap a l'aigua.   
La pista del banys La Deliciosa es perd a finals dels anys 1930's amb l'esclat de la Guerra Civil, període en el que es van viure continuats bombardeigs a la zona 


 
*1930's.- Emplaçament dels Banys de La Deliciosa al costat dels Banys Sant Sebastià a la Barceloneta. 
 
Publicació adreçada als abonats dels banys.  
 
*1889.- Vista de la passarel·la que hi havia sobre la platja de La Deliciosa, que s'endinsava cap al mar i permetia als banyistes capbussar-se. (Dibuix de Pau Febrés)
 
*1920's/1930's.- Dues imatges dels banys La Deliciosa. Al fons es veuen les instal·lacions de les drassanes de Nueva Vulcano. (Foto: Autor desconegut)  
 
 
 
 
1930's.- Dues imatges de grups d'homes joves assidus dels banys La Deliciosa.