CANÒDROM MERIDIANA. Carrer de la Riera d'Horta / Concepción Arenal (1964-2006)

MIQUEL BARCELONAUTA

El Canòdrom Meridiana va ser construït entre els barris del Congrés i La Sagrera sobre una superfície rectangular de 10.000 metres quadrats. que correspon a l'illa delimitada pels carrers Concepció Arenal, Riera d'Horta, Pardo i Ignasi de Ros. Les curses de llebrers i especialment les apostes que duien aparellades havien generat una notable afició a Barcelona. En acabar la Guerra Civil, continuaven  actius el Canòdrom Sol de Baix a Les Corts i el Canòdrom Barcelona, que havia substituït a l'antic Kennel a la carretera de Sarrià. Durant el franquisme s'hi afegiren tres noves instal·lacions d'aquest tipus: A l'entorn de la plaça d'Espanya i a partir de 1953 el Pabellón del Deporte (Llança(Sepúlveda/Gran Via) va ser convertit en canòdrom; el 1955 apareixia el Canòdrom Loreto que romangué actiu fins el 1962 i aquell mateix any, al costat del Reial Club de Polo, al final de la Diagonal, va obrir-se el Canòdrom Avenida, després rebatejat com Diagonal. Finalment, ja entrada la dècada dels 1960's, l'oferta d'instal·lacions per acollir curses de llebrers es va completar amb la construcció del Canòdrom Meridiana, que va ser l'últim i el més modern de la ciutat.

La construcció d'aquest nou canòdrom s'havia iniciat a finals de 1962 segons un projecte dels arquitectes Antoni Bonet Castellana (1913-1989) i Josep Puig i Torné (1929-2020). L'edifici principal s'estenia al llarg de la Riera d'Horta i constava d'una única graderia en forma de grill de taronja. A la planta superior, plantejada com una mena de mirador, un ampli passadís permetia la circulació interna dels espectadors cap a les finestretes de les apostes i el bar, mentre que la planta inferior era reservada a l'activitat dels cuidadors dels gossos amb espais dedicats a serveis, oficines i a les gosseres on descansaven els llebrers que competien a la pista.    

Arquitectònicament hi destaca l'estructura penjant que suporta el forjat de la coberta i que està constituïda per una successió de lamel·les de protecció solar a manera de brise soleil. Per la seva singularitat el canòdrom va ser catalogat com Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. La inauguració oficial del recinte es va celebrar als inicis de 1964.

*1962.- Vista a vol d'ocell de la construcció de la graderia del canòdrom. A l'extrem inferior dret es pot veure l'església del barri del Congrés i al fons la Meridiana. (Foto: Fons TAF/ANC).

  

*1961.- Dues imatges més de la construcció de la tribuna del Canòdrom Meridiana. 

*1964.- Aspecte general que oferia el canòdrom en els seus primers mesos d'activitat. (Foto: Francesc Català-Roca).

*1964.- Dues imatges de la graderia del canòdrom amb l'ambient que es formava entre els jugadors d'apostes al passadís interior i les lamel·les que pengen de la coberta. (Fotos: Francesc Català-Roca).

*1970's. Cues a les finestretes per formalitzar les apostes. (Foto: Xavier Martí Alavedra / Marge Books).

1960's.- Els llebrers preparant-se per la cursa amb la graderia del canòdrom plena de gom a gom. (Foto: Canòdrom Meridiana). 

*1964.- Moment del tret de sortida d'una cursa  (Foto: Francesc Català-Roca).

*1970's.- Una cursa en ple desenvolupament.  (Foto: Arxiu La Razón).

*1980's.- Imatge nocturna del Canòdrom Meridiana. (Foto: Xavier Martí Alavedra / Marge Books).

Puntualment sobre la gespa del centre de la corda s'hi celebraven competicions i exhibicions gimnàstiques. Durant el període d'esplendor de les curses de llebrers (1970's-1980's) aquest canòdrom va acollir diversos Campionats d'Espanya d'aquesta disciplina arribant a celebrar-ne 14 entre 1965 i 2005. Les curses de llebrers van iniciar un declivi notable a partir dels anys 1990's i des de 1999 el Canòdrom Meridiana va ser l'únic que es mantenia en actiu a Espanya.

Finalment al 2006 es va clausurar com a canòdrom i va passar a propietat municipal al 2010. L'edifici acull des de novembre de 2020 l'Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica i l'antiga pista de curses una zona verda.

PARC D'ESPORTS DEL SOL DE BAIX. CANÒDROM PARK / PARQUE. Les Corts - Sants (1932-1951)

A cavall entre els barris de Sants i les Corts, el Parc d'Esports del Sol de Baix ocupava una part important dels terrenys avui delimitats per la Travessera de les Corts, la Gran Via de Carles III, l'avinguda de Madrid i el carrer Joan Güell. Fou inaugurat durant els primers dies de juny de 1932 per iniciativa de la Asociación Hípico Galguera de Cataluña. En el projecte original la corda de la pista per a curses de llebrers es complementava amb altres dues per curses de motos i de trotons respectivament, mentre que l'espai central era apte com a terreny de joc de futbol, rugbi o beisbol.

*1932.- El projecte original del Parc d'Esports del Sol de Baix incloia, apart del canòdrom, tot un seguit d'instal·lacions esportives. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo. Cliqueu sobre el  plànol per ampliar-lo)

 

*1932.- Les curses hípiques de trotons eren habituals també en els primers anys del Sol de Baix

 

 

*1932.- Al Parc Esportiu del Sol de Baix es van arribar a celebrar curiosos espectacles com aquesta Batalla Naval i Aèria a l'estiu de 1932 (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per engrandir-la) 

 

El plat fort de la instal·lació era però, el Canòdrom Park que va donar una gran embranzida a l'afició barcelonina per les curses de llebrers i a les apostes que generaven. Al mateix temps, les curses de trotons no es varen consolidar i varen desaparèixer pràcticament del Sol de Baix. El 1934 coincidint amb la revetlla de Sant Joan es va inaugurar l'enllumenat que permetia celebrar curses nocturnes.

 

 

L'esclat de la Guerra Civil trencaria les optimistes perspectives inicials d'aquest parc esportiu que durant el conflicte bèl·lic va concentrar gairebé tota la seva activitat en les curses de llebrers. Els civils que es varen adherir a l'aixecament feixista contra la República del juliol de 1936 es concentraren a les graderies del canòdrom durant els dies previs a la data escollida pel cop d'estat. La nit del 19 de juliol molts falangistes i simpatitzants de Franco es varen desplaçar des del Sol de Baix fins a la Caserna del Bruc de Pedralbes  per unir-se a l'Alzamiento.

En acabar la Guerra Civil els franquistes varen procedir a traduir el nom del canòdrom a la lengua del imperio i el rebatejat Canódromo Parque va continuar la seva singladura fins a  començaments dels anys 1950's.
Però a banda de les curses de llebrers i algunes de ciclistes i motociclistes, un altre esdeveniment esportiu trobaria acollida al Sol de Baixa finals dels anys 1940's. Es tractava de les curses de midgets, uns petits bòlids que es desplaçaven a grans velocitats sobre la pista de cendra del canòdrom. Aquesta modalitat automobilística era força espectacular i al mateix temps perillosa. Els accidents eren freqüents i la protecció física dels pilots mínima. Aviat van ser prohibides per ordre governativa quan es va descobrir la gran quantitat d'apostes clandestines que generaven.
 

 

*1949.- Cartell anunciador de les curses de midgets, en l'última etapa del Canòdrom del Sol de Baix

 

*1950.- Curses de midgets sobre la pista de cendra del Canòdrom del Sol de Baix. (Font: No-Do)

 

L'històric canòdrom del Sol de Baix tancaria el 1951, però només tres anys després se n'obriria un altre, el Loreto, que mantindria viva l'afició pels llebrers en aquella zona de la ciutat.

CANÒDROM DEL KENNEL CLUB. Pedralbes. (1934-1938)

*1934.- El Canòdrom Kennel Club amb la caserna militar del Bruc al fons. (Foto: Bert i Claret. Arxiu Nacional de Catalunya)

Als anys trenta del segle passat l'afició a les curses de llebrers a Barcelona va ser força popular i era habitual que la premsa esportiva de l'època hi dediqués diàriament articles sobre les reunions celebrades i els resultats de les curses.

En països tan diversos com Anglaterra, França, Bèlgica, Estats Units, Xile, Panamà o Austràlia aquest tipus de curses i el negoci de les apostes que duia aparellat, constituien un passatemps molt estés durant aquells anys.

El 1933 es va crear el Kennel Club de Barcelona amb l'objectiu de fomentar la cria de gossos llebrers  i, al mateix temps, portar a la ciutat una programació estable de curses dels millors exemplars. El Kennel Club va establir els seu canòdrom principal en els terrenys que el Polo Club havia adquirit al final de la Diagonal després d'abandonar els seus antics terrenys a la carretera de Sarrià, justament al lloc on un any després inauguraria un segon canòdrom: el Kennel Sarrià.

Per a la pista de curses el Kennel disposava d'una patent de llebre elèctrica i un sistema de gàbia d'arrencada de les curses que anul.lava els avantatges en la sortida i preservava als animals de qualsevol accident.

*1934.- Dues imatges més del canòdrom del Kennel Club dies abans de la seva inauguració. 

El mateix recinte tenia un espai per aillar totalment els llebrers durant les quatre hores prèvies a la cursa, i així evitar qualsevol tipus de suspicàcia entre el públic. Per fer les apostes disposava d'un conjunt de 36 finestretes. L'arribada de les curses era fotografiada cinematogràficament per poder dictaminar el guanyador en cas de dubte.

La pista tenia un recorregut d'un quart de milla (400 metres), la llebre donava la volta sencera al circuit en vint-i-cinc segons i la seva velocitat era regulable des d'una cabina de control enlairada. Les tribunes podien acollir fins a 5.000 persones i el canòdrom disposava d'una potent il·luminació elèctrica. L'extensió total del recinte superava amb escreix els 20.000 metres quadrats i els propietaris dels llebrers tenien els seus animals instal·lats en una zona específica. El nombre de gossos del Kennel Club va arribar va passar del centenar. 

El conjunt, inaugurat al gener de 1934, va passar a ser el més modern i distingit de la ciutat.  La seva vida es perllongà fins a finals de la Guerra Civil i després quedà inutilitzat i integrat en les instal·lacions del Real Club de Polo. 

Caps als any 1950's un nou canòdrom l'Avenida (després Diagonal) va passar a concentrar l'afició llebrera en aquella zona del final de la Diagonal.

*1936.- Pissarra on s'anotaven les apostes i els resultats de les curses al Canòdrom del Kennel Club Barcelona. (Foto: Arxiu La Vanguardia)

CANÒDROM KENNEL DE SARRIÀ (1935-1938) CANÓDROMO BARCELONA (1940-1944)

*1936.- Un anunci de les curses de llebrers que es van celebrar al Kennel de Sarrià coincidint amb el cinquè aniversari de la proclamació de la República.

Quan el Real Polo Club va abandonar les instal·lacions que tenia a la carretera de Sarrià el 1932, l'ampli parc esportiu que va deixar enrere va ser ocupat als pocs anys pel complex esportiu Piscines i Sports i pel canòdrom Kennel de Sarrià. Aquest canòdrom situat rera el camp de l'Espanyol va ser inaugurat a l'octubre de 1935, ocupava espais de l'antiga pista d'hipica del Polo i va acollir curses de llebrers fins al final de la Guerra Civil.

Disposava de dues tribunes, un paddock de forma hexagonal on es feia el pesatge dels llebrers i tenia al costat una pista annexa de cendra per curses motociclistes de dirt-track.

Cal destacar que en aquells anys hi havia un altre canòdrom amb el mateix nom, el Kennel Club, inaugurat un any abans i situat al final de la Diagonal (aleshores Avinguda 14 d'abril) al costat de les noves instal·lacions del Polo Club.

Durant la Guerra Civil a partir de l'agost de 1936 els treballadors del canòdrom el varen intervenir, iniciant un periode d'autogestió en el que assignaven part dels seus guanys a finançar les milícies antifeixistes.

Acabada la Guerra el Kennel de Sarrià va canviar el seu nom convertint-se en Canódromo Barcelona, nom amb el que va continuar les seves activitats fins el 1944. En la seva ultima etapa (1945-1946) el canòdrom va fer les funcions de velòdrom ja que acollia proves ciclistes.

*1942.- Anvers i revers d'un val bescamviable per una entrada de preferència del Canòdrom Barcelona, que algunes botigues obsequiaven als seus clients.

CANÒDROM CLUB CATALUNYA DEL GUINARDÓ (1934-1936)

*1935.- Vista general del canòdrom. (Foto: Josep Brangulí / ANC)

*1935.- Anunci del Canòdrom Guinardó publicat del numero 344 (setembre 1935) de la revista Mirador. (cortesia de Bereshit http://enarchenhologos.blogspot.com/)

Inaugurat la vigília de Sant Pere de l'any 1934, el Canòdrom Club Catalunya, també conegut com el Canòdrom del Guinardó, era situat darrera del recinte de l'Hospital de Sant Pau entre els carrers del Mas Casanova, Torrent de Melis, Avinguda Mare de Déu de Montserrat i Telègraf, en un espai anomenat parc del Guinardó on hi havien diverses instal·lacions esportives entre elles una moderna piscina inaugurada simultàniament. Aquest canòdrom va ser un dels primers de la ciutat que diposà d'una llebre-reclam accionada amb dispositiu elèctric i d'un modern enllumenat artifical.

La graderia era força gran, amb un aforament per a 20.000 persones, situada al pla més baix del complex esportiu del Guinardó. El canòdrom va funcionar a ple rendiment fins al començament de la Guerra Civil.

Les instal·lacions comptaven amb tres accessos d'entrada. Una conduïa directament a la piscina des de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i les altres dues portaven al canòdrom,  una des del carrer Telègraf, que aleshores quedava tallar precisament per un dels extrems del camp i una altra des del carrer Mas Casanoves.

*1975.- Una de les entrades al recinte del Canòdrom del Guinardó (Foto: Carme Martín)

Anar al canòdrom del Guinardó no era fàcil. Aquell indret no disposava de bones comunicacions amb el centre de la ciutat. S'hi podia arribar amb el tramvia elèctric d'Horta que passava pel carrer Indústria, mitjançant els autobusos que sortien des de la  Plaça Lesseps i arribaven fins el Passeig de Maragall o prenent els autobusos Roca que sortien del carrer Pelai i pujaven fins el Guinardó. També s'habilitaven taxis col·lectius des de la Plaça de Catalunya.

Als anys 1940's, un cop acabada la Guerra Civil, l'antic canòdrom del Guinardó ja no va acollir mai més curses de llebrers i es va convertir en el Campo de Deportes del Frente de Juventudes i, amb el pas dels anys, en el Camp d'Esports del Guinardó seu de l'equip de futbol del FC Martinenc (curiosament anomenat oficialment UD San Martín durant el franquisme).

*1934.- Anunci de la jornada inaugural del Canòdrom Club Catalunya coincidint amb la Revetlla de Sant Pere d'aquell any

*1935.- Identificació del lloc on era situat el canòdrom del Guinardó en un plànol de Barcelona de l'època en el qual es pot apreciar perfectament la silueta del recinte. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya ICC. Cliqueu a sobre per agrandir).

*1934.- Les graderies del canòdrom plenes de públic. Al fons es poden veure les siluetes de l'edifici principal de l'Hospital de Sant Pau i les torres de la Sagrada Família. (Foto: Joan Bert i Ramon Claret/ANC).

*1934.- Els llebrers exhibits pels seus cuidadors sobre el podi abans de començar la cursa. (Foto: Joan Bert i Ramon Claret/ANC).

*1934.- Una cursa en acció. (Foto: Joan Bert i Ramon Claret/ANC).

CANÒDROM AVENIDA / DIAGONAL (1962-1984)

*1962.- Anunci promocional del dia de la inauguració del canòdrom Avenida

El dia 7 de gener de 1962 Barcelona va perdre un important recinte de curses de llebrers quan va tancar portes el Canòdrom Loreto. No obstant això, aquest buit va ser cobert ràpidament, només un mes després, quan el 21 de febrer del mateix any la Sociedad Galguera Loreto inaugurava un nou canòdrom a la part final de la Diagonal, tocant a les instal·lacions del distingit Reial Club de Polo. El nou recinte va ser batejat inicialment com a Canòdrom Avenida i comptava amb una magnífica terrassa de 85 metres de llarg per 20 d'ample, unes graderies amb 72 llotges, un acollidor saló social amb llar de foc i serveis de bar i restaurant. Malgrat la seva llunyania del centre de la ciutat va aconseguir aplegar una bona part de l'afició que encara hi havia aleshores a Barcelona per les curses i les apostes de llebrers. 

A finals dels anys setanta el canòdrom va canviar el seu nom paral·lelament al de la Diagonal que va deixar de ser dedicada al generalísimo. El rebatejat Canòdrom Diagonal va continuar oferint curses amb jornades nocturnes a l'estiu abans de tancar portes definitivament el 1984.

*1979.- Publicitat del canòdrom quan va canviar el seu nom d'Avenida per Diagonal

Un banderí del Canòdrom Diagonal (gentilesa d'Enric H. March. Vegeu més informació sobre canòdroms barcelonins al seu bloc Bereshit http://enarchenhologos.blogspot.com/)

CANÒDROM LORETO (1955-1962)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1955.- El Canòdrom Loreto poc després de la seva inauguració. (Foto: Carlos Pérez de Rozas)

 

 

*1959.- Tres imatges aèries del Canòdrom Loreto que s'estenia entre la Travessera de les Corts i els carrers Loreto i Burdeus. (Font: Fons SACE. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).  

 

Situat al l'extrem del barri de Les Corts, tocant a la carretera de Sarrià, aquesta instal·lació per a curses de llebrers va obrir portes l'any 1955, i sempre va tenir un alt nivell d'activitat durant el seus sis anys d'existència. Al Canòdrom Loreto s'hi van disputar diversos campionats d'Espanya en els quals la superioritat de les societats llebreres barcelonines (Loreto i Pabellón fonamentalment) era indiscutible. L'any 1957 el Loreto va acollir el Campionat d'Europa de llebrers que va guanyar un exemplar espanyol del Canòdrom Pabellón. La rivalitat entre els gossos espanyols i els francesos era molt acusada en aquestes competicions d'àmbit europeu.

La societat que gestionava el canòdrom celebrava anualment el dia de la seva patrona, la Mare de Deú de Loreto, amb un programa d'actes que, any rera any, incloia una missa a la parròquia de Sant Eugeni I Papa (a la cantonada Comte Borrell/Londres) i d'altres celebracions socials, a banda de diverses curses de llebrers.

*1957.- Una de les medalles de la II Copa d'Europa de Llebrers en Pista, celebrada al Canòdrom Loreto.

A finals de 1960 ja s'anunciava el proper tancament d'aquest canòdrom. S'havien venut els terrenys a una immobiliària per a construir-hi habitatges i la societat celebraria l'última cursa al Loreto la nit del 7 de gener de 1962 per emigrar a un nou canòdrom situat al final de la Diagonal just al costat del Reial Club de Polo. El trasllat només trigaria unes setmanes a fer-se realitat. L'Agrupación Galguera Loreto va quedar instal·lada al nou Canòdrom Avenida -després rebatejat com Diagonal- on va continuar la seva activitat a partir del 21 de febrer de 1962.

Localització del Canòdrom Loreto en un plànol de 1962 (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

PABELLÓN DEL DEPORTE/CANÒDROM PABELLÓN (1950-2001)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments especials a FRANCISCO ARAUZ

*1990's.- Rètol a la façana del Canòdrom Pabellón al carrer Llança en els seus darrers anys de funcionament (Foto: Arnim Schulz)

Aquest recinte esportiu ocupava la banda de ponent de l'illa delimitada per la Gran Via i els carrers Llança, Sepúlveda i Vilamarí, amb façana a les tres primeres vies esmentades. Fins a l'any 1948 els terrenys havien estat ocupats pel Viver de Plantes i Arbres de Josep Vidal.

*1948.- Treballs de neteja del solar on s'edificaria el Pabellón del Deporte. A la imatge es poden veure diverses palmeres arrencades per alliberar l'espai. Aquest terreny havia estat ocupat anteriorment per un viver de plantes i arbres i presentava una densitat de vegetació força important, que va ser eliminada per deixar via lliure al pavelló esportiu. (Foto: Col·lecció privada de Francisco Arauz) 

*1948.- Dues imatges captades en direcció a la cantonada Llança/Paral·lel des d'on accedien els camions per realitzar  els  treballs preliminars de buidatge, moviment de terres i preparació del terreny per construir-hi la pista del pavelló d'esports abans de l'aixecament de la graderia principal. (Foto: Col·lecció privada de Francisco Arauz) 

*1948.- Treballs de fonamentació de la graderia principal del carrer Llança. (Foto: Col·lecció privada de Francisco Arauz).

*1949.- Construcció de la graderia principal del carrer Llança cap al cantó de Sepúlveda. Es pot apreciar que en aquest punt el marcador ja estava instal·lat abans de l'acabament de les graderies. (Foto: Col·lecció privada de Francisco Arauz).

*1950.- Obres de condicionament del Pabellón del Deporte per acollir-hi proves esportives. A la imatge es pot apreciar la graderia del carrer Llançà (la més gran), la pista de bicicletes en construcció davant de la part posterior de l'Editorial Araluce a la cantonada Llança-Gran Via i al fons les façanes de la plaça de toros de Les Arenes i de l'Hotel núm. 1 de l'Exposició Internacional del 1929 a la plaça d'Espanya.  (Foto: Col·lecció privada de Francisco Arauz) 

El Pabellón va tenir una ocupació regular funcionant inicialment de forma provisional al llarg de l'any 1950. Disposava d'una pista per bicicletes de 200 metres de corda i una altra pista de ciment al centre de 36 x 18 metres. Durant la primavera de 1951 es varen ampliar les graderies per acollir els  partits dels VII Campionats del Món i XVII d'Europa d'Hoquei Patins. La graderia principal quedava escapçada a la cantonada Gran Via - Llança per un solar triangular on a la dècada dels seixanta s'hi va aixecar un edifici d'habitatges. Les localitats de general quedaven situades a la banda de Gran Via. En la part del carrer Sepúlveda s'hi va habilitar un gimnàs i els vestidors. El recinte disposava d'enllumenat nocturn i el seu aforament podia variar dels 7.000 als 10.000 espectadors en funció del tipus d'esport que si practicava. Boxa, voleibol i bàsquetbol eren els més habituals. Fins i tot estava previst cobrir-lo, obra que finalment mai es va realitzar. Però el Pabellón va viure les seves jornades més glorioses els mesos de juny de 1951 i 1954 quan la selecció espanyola d'hoquei patins s'hi va proclamar campiona del món en aconseguir sengles victòries davant el seu màxim rival: la selecció portuguesa. El recinte acollí pràcticament la totalitat dels partits dels dos campionats del món d'hoquei, arribant-s'hi a jugar un total de més de 10 partits al dia.

 

 *1951.- Tot i les seves evidents limitacions, el franquisme va considerar el pavelló de l'esport com una gran instal·lació poliesportiva. Imatge de la graderia durant un partit de basquetbol amb el perfil del Palau Nacional i els desapareguts Palau Central i Torre de la Llum al fons. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo)

Plànol dels accesos i la disposició de les graderies durant el Campionat Mundial d'Hoquei Patins del 1954.

*1954.- Una entrada a la graderia superior del carrer Llança del Pabellón del Deporte per la jornada nocturna del dia 29 de maig del Campionat del Món d'Hoquei Patins.  

Una altra jornada inoblidable va ser la nit del 9 de juliol de 1951, quan el Pabellón del Deporte va ser testimoni de la primera actuació a Barcelona de l'equip de bàsquet dels mítics Harlem Globe Trotters que es varen enfrontar en partit d'exhibició als Boston Whirlwings.
Als anys 1952 i 1953 s'hi van disputar els Sis Dies de Barcelona, una competició ciclista de resistència.

A partir del dia 6 de gener de 1953 aquest espai va reorientar la seva activitat per a convertir-se en un canòdrom on es feien apostes de curses de llebrers. La construcció del Palau Municipal d'Esports del carrer Lleida va allunyar del Pabellón les pràctiques esportives per dedicar-se gairebé exclusivament a canòdrom. A la dècada dels seixanta al Canòdrom Pabellón s'hi venien també les entrades dels partits de futbol del Barça.
Amb l'arribada de la democràcia va servir d'escenari dels primers mítings polítics en les campanyes lectorals de 1977 i 1979. Però amb el temps l'espai es va anar degradant i tot plegat destil.lava una atmòsfera de decadència que feia presentir el seu final. Aquest va arribar poc abans del canvi de segle. L'any 1999 es suspengueren les curses i poc després el canòdrom es va enderrocar per construir-hi l'escola de formació de l'ONCE.

*1953.- L'estiu d'aquell any el Pabellón del Deporte es va convertir en una gran pista de gel per acollir l'espectacle Viena sobre hielo que, tal i com diu l'anunci, no era apte per a menors. (Cliqueu a sobre de la imatge per agrandir-la. Font: La Vanguardia).

*1950's.- El Pabellón del Deporte camí de reformar-se per acollir el canòdrom. (Foto: TAF. Helicòpters).

*1969.- Una imatge típica del canòdrom. El públic comença a omplir les graderies mentre els encarregats dels llebrers els passejen abans d'iniciar la cursa. (Foto: Jordi Pol / AFB)

*1970.- Vista aèria del pavelló ja convertit en canòdrom. (Foto: Fons SACE. Institut Cartogràfic de Catalunya)

*1984.- El Pabellón del Deporte conservava encara el seu rètol original durant la seva darrera etapa en que esdevingué només canòdrom. Els camions del canòdrom Meridiana transportaven els llebrers i els carregaven i descarregaven a la cantonada Sepúlveda-Llança

*1989.- Vista interior del Canòdrom Pabellón en els seus últims anys de funcionament. Les graderies quedaven entaforades a l'interior d'illa de forma irregular i asimètrica. (Foto: Gustau Nacarino).