dissabte, 15 d’agost del 2015

MIX. Music Snack Scotch Bar. Plaça Francesc Macià. (1972-1973)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

A l'octubre de 1972 un nou local s'incorporava a l'oferta d'oci de l'entorn de la plaça Calvo Sotelo. El Mix es definia com un Music Snack Scotch Bar i fent honor al seu nom presentava una diversitat de músiques als seus clients, tant en la modalitat enllaunada com en directe. Era situat als baixos de l'edifici propietat de l'asseguradora suïssa Winterthur i al costat de la cafeteria La Oca, una de les més populars de l'època en aquella zona. 
La seva programació incloia sessions de jazz, música brasileira, pop i al cap d'uns mesos incorporaria també la música clàssica, una novetat molt poc habitual en aquest tipus de locals. Al novembre de 1972 hi va actuar el pianista Tete Montoliu i a partir de 1973 les "nits clàssiques" del Mix eren tot un esdeveniment. La vida del local va ser però, molt curta i a la temporada següent va deixar de funcionar.

*1973.- Final del carrer Urgell arribant a la plaça Calvo Sotelo (avui Francesc Macià), on es pot veure el rètol del Bar Musical Mix als baixos de l'Edifici Winterthur.


*1972.- La Vanguardia del 29 d'octubre publicava aquest retall sobre la variada oferta musical que es podia trobar al Mix.


*1972.- Programació del novembre d'aquell any dins el 7è. Festival de Jazz de Barcelona.

*1973.- Un retall de premsa del mes d'abril anunciant les nits clàssiques del Mix. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

PARC D'ATRACCIONS TURÓ-PARK. (1912-1927)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i RAMON VILALTA


*1912.- Vista de la ciutat des del Turó Park.

Inaugurat el 1912 com a Parc d 'Atraccions, el Turó-Park ocupava una superfície considerablement mes àmplia que la dels actuals jardins. Per la part de muntanya arribava fins a l'actual carrer dels Valero, baixava per Calvet fins on avui circula el carrer del Mestre Nicolau i d'aquí fins a la riera de Ballescà que discorria aproximadament per l'actual curs del carrer Ganduxer, al límit de les instal·lacions esportives del Reial Polo Club. Els terrenys eren propietat del matrimoni format per Josep Bertrand i Salsas i Manuela Girona i Clavé, membres de dues de les famílies mes acabalades de la ciutat. L'entorn que envoltava el lloc era encara molt poc urbanitzat i encara menys edificat, amb nomes algunes cases aïllades, llevat del nucli del Camp d'en Galvany al voltant del mercat del mateix nom, que arrencava a partir del carrer Calvet en direcció Besòs

*1922.-  Imatge captada des de l'esplanada del Camp d'en Galvany durant una cerimònia militar de jura de bandera. A l'esquerra de la imatge s'hi pot apreciar-se el perfil de la muntanya russa de les atraccions del Turó-Park. (Foto: Merletti)

La seva construcció s'explica en part per la necessitat de les famílies burgeses de la part alta de la ciutat (Sarrià, Bonanova, Sant Gervasi...) de disposar d'una zona d'atraccions propera a les seves finques, que no requeria de desplaçar-se fins a altres punts mes llunyans com el Saturno Parque de la Ciutadella o el Casino de l'Arrabassada.
El parc tenia tres accessos. Un per la zona sud sobre l'actual avinguda de Pau Casals, un altre prop de l'actual plaça de Sant Gregori Taumaturg i el tercer pel carrer Calvet a la cantonada amb Calaf. El nombre d'atraccions i zones d'esbarjo que es podien trobar al Turó-Park era força diversa i comprenia les següents instal·lacions:


Carrusel

Muntanya Russa (Scenic Railway)


*1914.- Arnau Izard i Llonch


Joc de l'ànec


Teatret


Pistes de Patinatge




*1917.- Ignasi Canals i Tarrats

Waterchute



Gòndoles Venecianes



Globus aerostàtic


Restaurant




*1917.- Imatge del bar del parc d'atraccions (Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)


El parc d'atraccions va tancar el 1927, després que les instal·lacions patíssin diversos incendis. Posteriorment Josep Bertrand va pactar amb l'Ajuntament de cedir part del seu terreny per a parc públic, a canvi de permetre la urbanització de l'entorn en unes condicions beneficioses per treure'n rèdit immobiliari.

Gràcies a Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981), la zona va esdevenir un jardí frondós i elegant amb entrada principal pel final de l'actual avinguda Pau Casals. El carrer que delimita el parc per la part de muntanya va rebre el nom de Josep Bertrand, tal com se'l coneix avui.


*1910's.- Els límits inicials del Turó-Park en un plànol de l'època. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

*1929.- El recinte del Turó-Park quan va deixar d'acollir el Parc d'Atraccions, poc abans de la intervenció paisatgística de Rubió i Tudurí i de la reurbanització de l'entorn. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Curiositats de la història del Turó-Park

Concurs de gossos (1912).
La mezzo soprano Conxita Supervia amb el seu gosset premiat al concurs caní (Foto: Frederic Ballell)

Concurs de gossos (1913). Font: La Il·lustració Catalana




Exhibició d'una tribu d'Orient amb dromedaris (1913). Font: Mercurio


Concurs de nines (1913). Font: La Il·lustració Catalana


Festa de la Creu Roja (1916)  Font: La Hormiga de Oro


Festa de les Regions (1920). Font: Mundo Gráfico


Concurs de nadons (1922). Fotos: Marín