PLAÇA DE CALVO SOTELO (des de 1979 FRANCESC MACIÀ). Botigues i comerços. Anys 1970's

MIQUEL BARCELONAUTA

La dècada dels anys 1970's suposa la consolidació arquitectònica definitiva de la plaça amb l'edificació a l'últim solar que quedava per construir: el que fa cantonada amb la Diagonal i el carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui avinguda de Josep Tarradellas). Allà es conclou entre 1970 i 1972 l'aixecament de la torre anomenada inicialment del Banco de Vizcaya i rebatejada Edifici Macià després del canvi de nom de la plaça. L'edifici de 20 plantes i 75 metres es l'únic gratacels de la plaça si considerem que la veina Torre Barcelona, seu actual del Grup Godó, ja queda fora d'ella. Va ser projectat per l'arquitecte Josep Lluís Soteras i Mauri (1907-1989) donant preferència a la façana tota de vidre acolorit de tons ataronjats que reflecteix el sol envers l'exterior i que en els seus baixos conté l'obra escultòrica de Josep Maria Subirachs (1927-2014) titulada Comunicació-Computació. La promoció va ser de la immobiliària La Llave de Oro a través de l'empresari Lluís Marsà.

*1970's.- L'edifici del Banco de Vizcaya en primer terme, última edificació que quedava per completar el cercle de la plaça. (Font: Postals Escudo de Oro).

 

   

Detalls dels relleus escultòrics de Josep Maria Subirachs als baixos de l'Edifici Macià, A l'esquerra Comunicació i a dreta Computació. (Fotos: Juan María Pérez / La Vanguardia)

Aquest procés envers l'acabament de la plaça, ja iniciat a la dècada anterior, acaba conferint a l'espai un aire de modernor, que actualitza aquell component ineludiblement burgés que ja ostentava des dels anys posteriors a l'acabament de la Guerra Civil. Eren els temps del Lamoga i les sales de festes d'estiu més properes del nord de la Diagonal (El Cortijo i Rosaleda) que alehores ja havien desaparegut. Tot plegat fa que la zona de Calvo Sotelo aparegui davant dels ulls dels barcelonins, especialment els més joves, com a un nou espai de centralitat, allunyat dels tradicionals del centre de la ciutat. Els caps de setmana i festius, la presència de grups de joves al voltant d'alguns establiments que actuen com a improvisats punts de trobada (bàsicament l'entorn de La Oca i després del Pokin's) i d'una munió de discoteques, pubs i bars musicals concentrats principalment al voltant del triangle que formen els carrers Bori i Fontestà, Beethoven i Mestre Nicolau, afavoreixen grans concentracions humanes en la zona. D'altra banda, i des d'una òptica ideològica, la notable presència de jovent de ment conservadora o si més no despolititzada, fa que l'apelatiu Zona Nacional sigui aplicat a la plaça com l'avantsala d'accés als barris benestants i popularment anomenats pijos situats per sobre de la Diagonal. L'únic cinema de la plaça, el Rialto, va tancar portes al 1977.

També són remarcables en aquesta dècada els canvis al nomenclàtor dels carrers. Així amb la mort del dictador i l'adveniment de la democràcia, els anys 1970's es van tancar amb substancials canvis de nom en el carrers de l'entorn. La pròpia plaça a partir del 20 de desembre de 1979 es dedica al primer president de la Generalitat Republicana Francesc Macià (1859-1933) tot descartant al polític conservador José Calvo Sotelo (1893-1936), un dels màrtirs preferits del franquisme després del seu assassinat dies abans de l'inici de la Guerra Civil. L'Avinguda Diagonal, que durant tota la dictadura va honorar al Caudillo Franco recuperava el seu nom original. De la mateix a manera, la via d'accés al Turó Park que el règim franquista va dedicar al colpista Manuel Goded Llopis (1882-1936), militar responsable del fracassat Alzamiento a Barcelona el 19 de juliol de 1936, va tornar a recuperar el nom del violoncel·lista universal Pau Casals. D'altra banda, el president de la Generalitat recuperada Josep Tarradellas (1899-1988) hauria d'esperar una dècada mes a tenir el seu propi carrer quan al 1989, ja després de la seva mort, se li va dedicar l'anteriorment conegut com de la Infanta Carlota Joaquima. 

La Plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià) amb els seus cinc trams de vorera. (Font: Barcelofília)

A

Del carrer Calvet - Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal) fins a l'Av. del General Goded (després Pau Casals)

* Cases Ferrer i Cajigal.  (Diagonal 600 i Calvo Sotelo 1-5)

Diagonal 600.- Granja La Catalana

Calvo Sotelo 1.- Magda. Perfumeria.

Calvo Sotelo 2.-  Farmàcia Vilanova.

Calvo Sotelo 3.- Rialto Cinema. (fins a 1977). 

Wien

Pokin's. Hamburgeseria (des de 1979).

Calvo Sotelo 4.- 

Calvo Sotelo 5.- Sándor. Cocteleria

Estanc

Mantequerias Lafuente

B

De l'Av. del General Goded (després Diagonal) fins a l'Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal) 

* Annex a les Cases Ferrer i Cajigal

Calvo Sotelo 6.- 

C

De l'Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal) fins al carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui Av. de Josep Tarradellas). 

* Edifici Banco de Vizcaya (després Edifici Macià)

Calvo Sotelo 7.-  Banco de Vizcaya (des del 1972)

D

Del carrer de la Infanta Carlota Joaquima (avui Av. de Josep Tarradellas) fins al carrer del Comte d'Urgell.

* Edifici d'Oficines (Calvo Sotelo 8-9 / Comte d'Urgell 261-263 / Infanta Carlota 134)

Calvo Sotelo 8.- Zoppas Electrodomèstics

Calvo Sotelo 9.- Leiro. Ximeneies per la llar

Edifici d'Oficines. Infanta Carlota 134-138.-  

Infanta. Moda femenina 

Mister Dollar. Cabaret

E

Del carrer del Comte d'Urgell fins a l'Av. del Generalísimo Franco (després Diagonal)

Calvo Sotelo 10.-  Edifici Wintertur. Assegurances

La Oca. Dinner Shop  

La Oca Express. Cafeteria

Mix.  Bar musical. (1972-1973)

La Oca Gourmet. Restaurant. (des de 1974)

Bazar La Oca. llibres, diaris i revistes (a l'interior)

General Óptica

Trilla. Rodier. Moda (des de 1972)   

Skröner. Televisors

_____________

En aquest mateix blog vegeu també l'article. Plaza de Calvo Sotelo (1940-1979) en aquest enllaç:

https://barcelofilia.blogspot.com/2011/10/plaza-de-calvo-sotelo-1940-1981.html

i els articles de l'etiqueta Plaça Francesc Macià en aquest altre:

https://barcelofilia.blogspot.com/search/label/Pla%C3%A7a%20Francesc%20Maci%C3%A0

CAMP DE FUTBOL DEL CARRER SANT SEBASTIÀ. CF NUMÀNCIA. Pla de Galvany. (1900's-1910's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i DARIUSZ OSIAK

En els primers anys del segle XX l'emergent esport del futbol va tenir un gran nombre de camps de joc i de clubs emplaçats a la zona de l'Esquerra de l'Eixample. Amb no gaires excepcions altres zones i barris de la ciutat es van anar incorporant també a la pràctica d'aquest esport. No gairé lluny d'allà, al barri de Galvany, dins de l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles [1], va instal·lar-se el camp de joc del Football Club Numància, un club modest que al llarg de la seva història va donar sempre prioritat als jugadors joves per formar els seus equips. 

*1900's.- Equips juvenils jugant al camp del carrer Sant Sebastià instal·lat sobre l'antiga esplanada de Galvany. (Foto: Autor desconegut. Col·lecció privada de Dariusz Osiak)

El camp de joc del Numància, conegut com el camp de Sant Sebastià, era situat en un dels extrems del carrer del mateix nom, que a partir de 1907 va ser dedicat al linguïsta i frenòleg català Marià Cubí (1801-1875). Aquest terreny de joc s'estenia en direcció al terme de Sarrià a partir del carrer Calvet, aleshores edificat només en el costat contigu al barri Galvany i completament orfe d'edificacions a la banda Llobregat on hi havia el gran descampat conegut com a Pla de Galvany, sovint escenari de parades militars. Només la fàbrica de la Sederia Vilumara tocant a la Diagonal i el Convent de les Monges Caputxines, malmès i destruït durant la Setmana Tràgica, s'aixecaven en aquell indret proper a l'actual plaça de Francesc Macià.

*1900's.- El camp de futbol del carrer Sant Sebastià amb la masia de Can Campana al fons. (Foto: Autor desconegut. Col·lecció privada de Dariusz Osiak)

El camp de futbol del Numància quedava situat davant del terreny que aviat s'urbanitzaria com el Parc d'Atraccions del Turó Parc. En aquest indret i davant de la masia de Can Campana es va aprofitar l'esplanada de l'antic Camp de Galvany per dotar al club d'aquest modest terreny de joc sense graderies i amb escasses instal·lacions que va romandre actiu fins ben entrada la dècada dels 1910's. Inicialment, ja hi havia jugat el Football Club Condal (1902), però més tard fou l'esmentat FC Numància que hi va competir en segona divisió amb equips juvenils (o segons equips), fins que a final de 1911 va assolir l'ascens a la Primera Divisió del Campionat de Catalunya.

*1902.- L'edició de Los Deportes del 9 de març d'aquell any, publicava la primera notícia sobre l'aparicio d'un nou club anomenat F.C. Condal que jugava els seus partits al camp de la plaça Galvany. Suposadament es la primera referència al camp del carrer Sant Sebastià abans de ser ocupat pel FC Numància.

El camp de futbol del carrer Sant Sebastià va ser desmantellat al 1917 però l'espai encara seria aprofitat en el futur per instalar-hi la pista i les instal·lacions annexes del Mundial Sport (1924) i posteriorment (1932) la pista de patinatge del Galvany Skating Rink. Aquest terrenys són avui ocupats per l'Avinguda de Pau Casals i l'accés principal als jardins del Turó Parc.

_____________________

[1].- Sant Gervasi de Cassoles va quedar annexionat a Barcelona a l'any 1897.

PISTA DE PATINATGE DEL GALVANY SKATING RINK. Pla de Galvany. (1932)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i JOANA FRANCÈS

Aquesta pista de patinantge s'estenia sobre el Pla de Galvany entre l'espai que anteriorment havia ocupat el Mundial Sport i l'esplanada d'entrada al Turó Park. Se la coneixia amb el nom de Galvany Skating Rink i sobre ella es congregava una considerable quantitat de joves patinadors. També va ser l'escenari de partits d'hoquei patins. 

Tot i que quedava situada fora dels límits estrictes del Turó Park, va ser una atracció notable si bé la seva existència va ser efímera després d'inaugurar-se el primer dia de maig de 1932. El projecte d'urbanització de l'actual plaça Francesc Macià amb la construcció dels primers edificis, així com i l'obertura de l'avinguda Pau Casals per unir la plaça amb el Turo Park, van propiciar la desaparició d'aquesta pista i del pla de Galvany. 

*1932.- La pista del Galvany Skating Rink. Al fons hi podem veure les cases del carrer Calvet. (Foto: Autor desconegut. Col·lecció privada de Dariusz Osiak)

*1933.- Una altra imatge de la pista de patinatge del Galvany Skating Rink. 

*1932.- D'aquest manera tan esqüeta anunciava La Vanguardia la inauguració de la pista. (Edició del 28 d'abril d'aquell any),

*1932.- Retall del diari La Veu de Catalunya corresponent a la seva edició del dia 1 de maig d'aquell any, on s'anuncia activitat esportiva d'hoquei patins a la pista de Galvany. (Font: ARCA).

REIAL CLUB DE TENNIS BARCELONA. Instal·lacions a Ganduxer / Modolell. (1913-1953)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS, ENRIC COMAS i PARER i VÍCTOR OLIVA

*1924.- Model de carnet de soci del Real Barcelona Lawn Tennis Club, nom que va tenir fins al 1940 l'actual Reial Club de Tennis Barcelona (RCTB). Al document hi figura també l'escut antic de l'entitat.

Abans que les instal·lacions del Reial Club de Tennis Barcelona (RCTB) s'establissin al carrer Bosch i Gimpera de Pedralbes on són actualment, van ocupar durant més de 40 anys un espai de terreny situat a la confluència dels carrer Ganduxer i Modolell, rere el Turó Park,  just davant d'on avui s'aixeca l'església de Sant Gregori Taumaturg a la plaça rodona que porta el mateix nom.

Aquest club amb el nom de Barcelona Lawn Tennis Club havia començat les seves activitats al 1899 promogut per un grup d'anglesos residents a la ciutat. La seva primera seu va ser al carrer Pau Claris, entre Mallorca i València, just darrera del Palau Simón, una edificació dels primers anys de l'Eixample tristament desapareguda. Posteriorment van passar al carrer Laforja amb Alfons XII al barri de Sant Gervasi.

Finalment va ser al 1912 quan van començar a condicionar uns terrenys propietat de Josep Bertrand prop del Turó Park, que s'havien llogat per disposar de més pistes de joc. El club havia arribat als 200 socis i només un any després li seria atorgat pel rei Alfons XIII el títol de reial. El canvi d'emplaçament va ser celebrat a la Maison Doreé el 26 de gener de 1913. Les noves instal·lacions quedaven situades a la confluència dels carrers Ganduxer i Modolell i comptaven amb set pistes de tennis i un ampli local social amb una característica teulada a dues aigües d'un estil molt anglosaxó. 

*1912.- De la creixent projecció del tennis a Barcelona en dóna fe aquesta notícia en la que s'esmenta la pròxima obertura de les noves instal·lacions del Barcelona Lawn Tennis Club (antecessor del RCTB). 

*1913- El 26 de gener d'aquell any el club va organitzar una festa al restaurant Maison Dorée per celebrar l'acabament de les obres. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

*1913.- Una imatge de la pista número 1 amb el local social al fons en els primers anys de funcionament de les instal·lacions del Barcelona Lawn Tennis Club a Ganduxer/Modolell. Al fons sobresurten algunes edificacions del carrer Modolell. (Font: Diputació de Barcelona) 

El club s'havia fusionant amb el Catalunya Tennis Lawn i un cop concedit el nom de Reial es convertiria amb el pas dels anys en l'actual Reial Club de Tennis Barcelona (RCTB). Aviat s'hi veurien conegudes figures internacionals en la pràctica d'aquest esport, que sempre desprenia una pàtina de distinció i posició social per part dels seus seguidors i practicants, que l'allunyava d'altres disciplines esportives més populars com era el cas del futbol 

El nou emplaçament va permetre en les següents dècades el desenvolupament de l'esport del tennis. S'hi van celebrar els primers torneigs internacionals i des del punt de vista social era un habitual lloc de trobada de l'alta societat barcelonina.  

*1915.-  Un grup de senyores seguint els partits.  Al fons es veuen algunes edificacions del carrer Modolell.  (Foto: Autor desconegut). 

*1916.- La pista número 1 dels terrenys del carrer Ganduxer era situada a l'entrada del recinte després de l'edifici que acollia la seu social i era situada en un pla lleugerament inferior al nivell de l'entrada. Això permetia la formació d'una petita graderia on es situava el públic per seguir els partits. (Foto: RCTB).

*1930's.- Plànol de les instal·lacions del RCTB. Es pot apreciar com el Turó Park arribava aleshores fins als límits de l'actual carrer de Johann Sebastian Bach i la plaça de Sant Gregori Taumaturg encara no existia. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília) 

Nevada a l'entrada de vehicles del carrer Modolell

*1920's.- Una invitació per a la revetlla de Sant Joan. (Font: todocoleccion.com) 

*1926.- Coberta del calendari esportiu de la Temporada 1926/27 de l'Associació de Lawn Tennis de Catalunya, entitat equivalent a la federació catalana de clubs. A la part superior es pot distingir l'escut del Reial Barcelona Lawn Tennis. (Font: Col·lecció privada de Víctor Oliva)

*1931.- Durant la Segona República el club va recuperar el seu nom d'origen perquè es van suprimir les denominacions de Reial. 

El 1933 el club va acollir les eliminatòries de Copa Davis entre Anglaterra i Espanya. Els britànics es van imposar per 4-1. Enrique Mayer era aleshores el jugador espanyol més rellevant. Un any abans havia guanyat la final de dobles mixtos del prestigiós torneig de Wimbledon fent parella amb la nordamericana Elizabeth Ryan.

*1933.- L'anglès Bunny Austin i l'espanyol Enrique Mayer abans de començar el partit de Copa Davis disputat a l'abril d'aquell any a les pistes del RCTB. (Foto: Carlos Pérez de Rozas)

*1940's.- Un dels projecte d'ampliació i reforma dels locals de Ganduxer de l'arquitecte Lluís Girona i Cuyàs que no es va arribar a realitzar.

*1940's.- Vista de l'exterior del local social del RCTB captada des del carrer Ganduxer. 

*1947.-A l'estiu d'aquell any, la primera dama argentina Eva Perón va visitar Barcelona i s'allotjava al Palau de Pedralbes. La revetlla de Sant Joan la va celebrar a les pistes del RCTB (Foto: Carlos Pérez de Rozas). 

Celebració nocturna d'un grup de directius i socis del club sota el passeig arbrat que separava les pistes de tennis

*1952.- Vista aèria de les pistes del RCTB al barri del Turó poc abans del seu trasllat a Pedralbes. (Font: Fons TAF / ANC).

1- Edifici Social 

2- Pistes de tennis

3- Carrer Ganduxer

4- Carrer Modolell

5- Carrer Johann Sebastian Bach

6- Via Augusta

7- Palau dels Comtes de Fíguls (Escola Virtèlia)

8- Pistes del RC Tennis Turó.

*1952.- Dues imatges més, captades a vol d'ocell, sobre les pistes de Ganduxer / Modolell en els seus últims anys de funcionament. (Font: TAF. Helicòpters /ANC)

Arribats els anys 1950's era clar que el complex del RCTB s'estava quedant petit i la projecció del club demandava més espai i disposar de més pistes que les set que hi havia a Ganduxer. A l'any 1951 es va optar per iniciar el trasllat a Pedralbes. El lloc escollit va ser els terrenys de Can Canet de la Riera prop de l'avinguda de Pedralbes (aleshores coneguda com Avenida de la Victoria).  La decisió no va ser ben rebuda per un important nombre de socis que van considerar el trasllat a una zona massa allunyada i es van donar de baixa. La davallada d'associats al club va ser de 753 a 342. No obstant això, la directiva presidida pel Comte de Godó va continuar endavant amb el projecte. S'hi va condicionar l'antic mas com a seu social i s'urbanitzà la zona. Allà el tennis català i espanyol obtindria aviat un important prestigi internacional. El nou complex seria seu del trofeu Comte de Godó i a partir dels anys 1960's de les eliminatòries de la Copa Davis, que van ser protagonistes de l'inici dels èxits de l'equip espanyol amb tennistes com Manolo Santana, Manuel Orantes, Josep Lluís Arilla i Joan Gisbert. 

MUNDIAL SPORT. Pla de Galvany. (1924-1928)

 Agraïments a JOANA FRANCÈS i ENRIC COMAS i PARER

*1926.- Plànol de l'època on es pot distingir el Mundial Sport (encerclat en vermell) que era situat entre el Camp de Galvany i la Diagonal amb l'actual plaça de Francesc Macià encara per urbanitzar en la seva part muntanya. A sota una ampliació més definida d'aquesta instal·lació esportiva i recreativa.(Font: Ajuntament de Barcelona).

En les primeres dècades del segle XX  l'actual plaça de Francesc Macià era ja un espai previst des del punt de vista urbanístic però no urbanitzat encara. En aquella zona el carrer Calvet marcava el límit i només disposava d'edificacions a la part del cantó Besòs quan s'hi ascendia en direcció cap a la Bonanova. Al cantó Llobregat hi havia el Convent de les Monges Caputxines, incendiat i saquejat durant la setmana Tràgica del 1909, un gran descampat conegut com a Camp de Galvany utilitzat sovint per assajar desfilades i maniobres militars i que va donar nom al barri contigu i finalment el Turó Park que ocupava un espai molt més extens que l'actual i que funcionava com àrea recreativa i d'atraccions.

Després de l'enderroc de l'esmentat Convent de les Monges Caputxines es va instal·lar en aquell mateix indret, un espai lúdic i recreatiu habilitat per a pràctiques esportives que es va conèixer com Mundial Sport. El recinte tenia forma el·líptica i era envoltat d'arbres. Figurava a la publicitat amb l'adreça de Diagonal (aleshores avinguda d'Alfons XIII) números 601-610 i la primera notícia que tenim de la seva existència coincideix amb la celebració de la Revetlla de Sant Pere de 1924 anunciada en diversos retalls de la premsa local. 

*1924.- Anunci de la revetlla de Sant Pere d'aquell any al Mundial Sport. (Font: Hemeroteca La Vanguardia) 

*1926.- Vista a vol d'ocell de la cruïlla entre la Diagonal (aleshores Avinguda d'Alfons XIII) i el final del carrer Comte d'Urgell. Ja s'hi endevinava la forma arrodonida de la plaça actualment dedicada a Francesc Macià. A l'altra banda de la Diagonal les instal·lacions del Mundial Sport perimetrades en color groc.   

El promotor i artífex del Mundial Sport va ser l'emprenedor Josep Homs, germà de Delfí Homs que era el propietari de El Ingenio, la popular botiga de màgia del carrer Princesa. Homs era un home especialitzat en l'organització de combats de boxa, la qual cosa explica que el gruix de les activitats esportives celebrades al recinte estiguessin vinculades a l'esport del ring. 

*1924.- Una ressenya d'una matinal boxística dominical en els primers mesos de funcionament del Mundial Sport. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 13/9/1924).

*1925.-  Un altre retall sobre l'activitat pugilística al Mundial Sport. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 10/11/1925).

*1925.- Un combat de boxa celebrat a les instal·lacions del Mundial Sport el dia 15 de novembre d'aquell any. Els púgils són el català Josep Gironès i l'italià Leo Giunchi. (Foto: Ramon Claret i Joan Bert /ANC).

Més enllà de la pràctica de l'esport i la organització de combats de boxa, així com la celebració de revetlles i la seva utilització com a sala de ball, l'altra activitat principal del Mundial Sport es va complementar oferint espectacles teatrals a l'aire lliure, especialment a l'estiu de 1927, quan l'actor Josep Gisbert va promoure la creació en aquest recinte del Teatro de Verano Guerrero

*1927.- Poques setmanes abans de l'obertura del Teatro de Verano Guerrero al Mundial Sport, la premsa ja en parlava tot lloant la figura de Josep Gisbert que va negociar amb Josep Homs la presentació de números teatrals i de varietats al recinte. (Font: El Día Gráfico. Edició del 24/5/1927)

*1927.- A principis de juny d'aquell any ja s'anunciava l'obertura del Teatre d'Estiu Guerrero al Mundial Sport. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Publicació del dia 11.6.1927)

*1927. - ... i només uns dies després es feia públic tot el programa de la inauguració de la temporada d'estiu. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Publicació del dia 17.6.1927)

*1928.- Anunci publicat l'1 d'agost de 1928 que evidenciava la clausura definitiva del Mundial Sport  posant a la venda tots els seus elements. Rere quedaven quatre anys d'activitat.

*1932.- Retall de l'edició del diari esportiu madrileny As corresponent al dia 21/06/1932, que conté una breu descripció de les característiques del Mundial Sport, que ja havia desaparegut uns anys abans.  

A l'agost de 1928 la pista i les instal·lacions del Mundial Sport van quedar inactives i en els mesos  següents serien enderrocades. Urgia tancar el cèrcol de la plaça i concloure la urbanització pendent d'aquella zona de la Diagonal. Els primers edificis a construir-se foren els projectats per l'arquitecte Josep Maria Rodríguez Lloveras que va dissenyar l'edifici en corba executat el 1935 que arriba des de l'inici del carrer Calvet fins a l'entrada de l'actual Avinguda de Pau Casals. Al mateix temps, aquell era en punt d'arrencada de la Travessera de Gràcia que abans de la urbanització travessava la Diagonal i s'ajuntava amb l'altra travessera, la de Les Corts, passada la carretera de Sarrià.