dissabte, 14 de desembre de 2013

NUMERACIÓ PER TRAMS DE LA RAMBLA (1851-1955)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER 
 
 
La numeració de les populars Rambles no ha estat sempre igual que l'actual. Avui els números comencen a l'extrem del Portal de la Pau davant del monument a Colom  i acaben a Canaletes a la confluència amb Pelai i Plaça Catalunya.
Quan a començaments del segle XIX es van numerar les cases dels carrers de la ciutat, la numeració de la Rambla seguia un criteri de continuïtat. Així doncs, una botiga emblemàtica com fou la impremta-llibreria Verdaguer era al número 87 davant del Teatre del Liceu. 
 
 
*1845/1886.- La mateixa llibreria amb l'antiga numeració contínua de tota la Rambla i la resultant de la nova que pertanyia a la Rambla del Mig.
 
A partir de 1851 la numeració va ser objecte d'un important modificació. La mateixa llibreria Verdaguer sense moure's de lloc va quedar emplaçada al número 5 de la Rambla del Mig. La numeració havia passat a dividir-se per trams que s'assignaren a cadascuna de les Rambles amb diferent denominació. El nou sistema però, tenia un altre tret definitori, el popular Pla de l'Os o Pla de la Boqueria servia com a eix a partir del qual les numeracions avançaven en sentit muntanya o en sentit mar. Així doncs, des de la Boqueria fins a plaça Catalunya les Rambles de Sant Josep, Estudis i Canaletes tenien numeracions separades totes tres en sentit muntanya. Contràriament, des del Pla de la Boqueria fins al Portal de la Pau, a les Rambles de Caputxins i Santa Mònica els números avançaven en sentit mar.
 
 *1851.- Referència al canvi de numeració (Font: Diario de Barcelona. Edició del dia 2 de juny. ARCA. Cliqueu a sobre per ampliar )
   
*1851.- Fragment d'un anunci publicat a Diario de Barcelona el 20 d'agost d'aquell any, on s'aprecia la transformació del núm. 39 de la Rambla en el número 1 de la Rambla de Sant Josep.
 
El 1955 l'ajuntament franquista presidit per l'alcalde Simarro va decidir acabar amb aquella situació que sovint generava confusions i malentesos no només entre els forasters sino també entre els autòctons, que no coneixien bé quina Rambla venia després de l'altra.
Tot mantenint els noms històrics de cada tram de Rambla, la numeració va ser íntegrament unificada. Per la banda mar, el número 1 coincidia amb la Comandància de Marina, i el 2 a l'altra banda de carrer s'adjudicava a l'edifici situat entre el Govern Militar i el passatge de la Banca. Pel que fa a l'extrem muntanya,  a la Rambla de Canaletes, els últims immobles van quedar numerats amb el 135 a la banda Llobregat i amb el 142 a la banda Besòs com a últims edificis de la Rambla.
 
*1933.- El Pla de la Boqueria feia de centre neuràlgic en aquell sistema antic de numeració. Per sobre del pla les numeracions eren correlatives en sentit muntanya i per sota del pla en sentit mar. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)
 
 
*1955.- La Vanguardia del dijous 5 de maig anunciava així el canvi de numeració.
 

PALAU SAMÀ. Passeig de Gràcia / Gran Via (1860's-1947)

Article elaborat amb el suport d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ 
Agraïments a ENRIC COMAS I PARER


*1874.- Una imatge antiga de la Gran Via, encara sense empedrar, captada des del tram situat entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia. A la dreta, la flexta vermella ens indica una de les façanes laterals del Palau Samà. (Foto: Joan Martí. Arxiu Històric de la Ciutat)

La Casa Salvador Samà coneguda també com Palau Samà o del Marquès de Marianao va ser una de les primeres edificacions de mitjans del segle XIX que es va construir a l'aleshores emergent passeig de Gràcia. Era situada a la cantonada amb Gran Via (on avui s'aixeca l'edifici de la companyia d'assegurances Generali, abans conegut com Banco Vitalicio).
L'obra fou encarregada com habitatge familiar per Salvador Samà,  marquès de Marianao,  a l'arquitecte barceloní Josep Oriol Mestres i Esplugas (1815-1895), que ja havia construït la Casa Gibert al centre de la plaça Catalunya i seria l'autor de moltes de les primeres edificacions de l'Eixample. Els Samà i el marquesat de Marianao pertanyien a una nissaga familiar que havia estat vinculada al tràfic i explotació d'esclaus negres a Cuba.

Salvador Samà, marquès de Marianao (Foto: Fototeca.cat)

L'any de construcció d'aquest palau familiar es fixa cap a finals de la década dels 1860's, molt probablement el 1869. Un any abans s'havien presentat els plànols a l'ajuntament de Barcelona [1]. L'edifici constava de planta soterrània, baixa, principal i segon pis. Els pis soterrat era ocupat per la cuina, la bugaderia i les estances per al personal del servei. La familia Samà vivía a la planta baixa i al principal mentre que al segon pis hi havien dos habitatges de lloguer als qual s'accedia per escales interiors independents. A la part del darrera de l'edifici hi havia un jardí. L'entrada principal era situada al tram de façana del passeig de Gràcia. El saló principal de la casa va ser decorat pel pintor Eduard Llorens cap als 1880's.

*1870's.- Vista de la façana del Palau Samà a la cantonada de Passeig de Gràcia amb Gran Via (Foto: Arxiu Històric de la Ciutat).

*1870's.- L'entrada principal al palau era al Passeig de Gràcia (Foto: Arxiu Històric de la Ciutat). 

El Palau Samà va sobreviure a la guerra civil però la seva privilegiada ubicació en una de les cruïlles més destacades de la ciutat no li a permetre passar de la década dels 1940's. El projecte de construcció del monumental edifici del Banco Vitalicio, una de les obres més destacades de l'arquitectura franquista a la ciutat, prendria el seu relleu. El 1947 el Palau Samà va començar a ser enderrocat i avui només en queda el testimoni d'una font de marbre que es conserva a les Galeries Condal.

*1910's.- Vista general del Palau Samà amb els jardins que l'envoltaven per la part lateral i posterior. (Foto: Laurent i Cia.)

*1917.- El Palau Sama des dels Jardins de la Reina Victòria (Foto: Josep Brangulí/ANC)

*1947.- Obres d'enderrocament del Palau Samà per construir-hi l'edifici del Banco Vitalicio.

*1949.- El Banco Vitalicio de España ja en plena construcció sobre l'emplaçament on hi hagué el Palau Samà.(Foto: Josep Brangulí)


[1].  Rosselló i Nicolau, Maribel. La casa Salvador Samà de Josep Oriol Mestres. Un exemple d'arquitectura residencial de les primeres dècades d'urbanització de l'Eixample. Accés al treball complet en aquest enllaç: