CÚPULA DEL COLISEUM. Activitats Culturals. (1935-1971)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

*1919.- Fragment del projecte original del Coliseum en el que es veu la cúpula de l'edifici. (Font: Arxiu Històric del COAC).  

Situat sobre el mateix solar que anteriorment havia acollit el Palacio de la Ilusión, l'edifici del Coliseum (1919-1923), va ser construït segons un projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Nebot (1883-1965) al número 575 de la Gran Via, entre Balmes i Rambla de Catalunya. Es va inaugurar el 10 d'octubre de 1923 amb la projecció cinematogràfica del film de la Gaumont, La moderna Dalila amb l'actriu hongaresa Maria Corda encapçalant el repartiment. El cine sonor no hi arribaria fins sis anys després, quan al 27 de setembre de 1929 s'hi va presentar el film La chanson de Paris protagonitzada per Maurice Chevalier.  

L'edifici d'un estil eclèctic monumental inspirat en el corrent Beaux-Arts parisenc, disposava en la seva part superior d'una cúpula situada sobre el pati de butaques, que permetia realitzar-hi activitats paral·leles a les que es presentaven a la sala principal del local.  Són precisament aquestes activitats artistiques i culturals i l'ús que es va fer durant molts anys de l'espai de la cúpula, el que justifica la inclusió en aquest blog sobre la Barcelona desapareguda d'aquest espai de l'actual sala Coliseum, que avui segueix funcionant com a sala de teatre i d'espectacles musicals. 

*1919.- Plànol de la façana completa del Coliseum. El local aplegava en el moment de la seva inauguració un total de 1.815 butaques. (Font: Arxiu Històric del COAC). 

A l'espai interior situat entre el sostre de la sala i la coberta octogonal de cúpula se'l va anomenar Cúpula del Coliseum. L'arquitecte Francesc de Paula Nebot va presentar un projecte a l'octubre de 1923 que preveia instal·lar-hi un casino. No obstant, aquesta idea mai no va reeixir.

*1923.-  Plànol signat per Francesc de Paula Nebot del projecte que preveia instal·lar un Gran Casino a la cúpula del Coliseum. (Font: Arxiu Històric del COAC). 

Malgrat la desestimació del projecte inicial del casino, la cúpula acolliria al llarg de la seva existència la seu de diverses entitats, així com un seguit de manifestacions culturals i artístiques que recollim tot seguit:

1935-1939

A la dècada següent, concretament al 1935, van començar les obres d'adeqüació de la cúpula i el seu entorn per instal·lar-hi la seu permanent del Foment d'Arts Decoratives (FAD), que des de 1929 era emplaçada al carrer Avinyó. 

*1935.- Dues imatges captades des de la terrassa exterior, sobre la façana del Coliseum i davant de l'espai de la cúpula, que recullen els treballs que s'hi realitzaven per adequar la sala interior. (Fotos: Gabriel Casas i Galobardes).

*1935.- Tres imatges dels operaris treballant a l'interior de la cúpula per enllestit la nova seu del FAD. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes).

Finalment al maig de 1936, el Foment d'Arts Decoratives (FAD) va establir la seu de l'entitat a la cúpula de l'edifici en un acte d'inauguració que va comptar amb la presència del president de la Generalitat Lluís Companys. L'espai interior havia estat dissenyat pel decorador i interiorista Valeri Corberó i Trepat (1908-2001) i va quedar distribuit en dos pisos, el més baix decorat amb frescos de Evarist Molrà, mentre que el superior, que s'utilitzà com a sala d'exposicions, quedava conformat com un espai octogonal envoltat de columnes i decoració de Santiago Marco.

*1936.-  Inauguració de la Cúpula del Coliseum amb la presència del president la de Generalitat Lluís Companys i del conseller de Cultura Ventura Gassol, que apareixen al centre d'aquesta imatge captada des del pis superior. (Foto: Carlos Pérez de Rozas).

*1936.- Un dels accessos a l'espai de la Cúpula del Coliseum poc després de la seva inauguració com a seu del FAD (Foto: Sala)

L'edifici del Coliseum es va salvar miraculosament dels efectes d'una explosió al març de 1938 que va destruir els edificis colindants a la cruïlla amb Balmes, a menys de 50 metres. Una de les bombes llançades per l'aviació italiana aliada de Franco, va impactar sobre un camió carregat d'explosius i el resultat va ser dantesc. 

*1938.- Efectes de l'explosió produïda la la cantonada Balmes / Gran Via, al costat del Coliseum, el dia 17 de març d'aquell any.

1941-1950

Després de la Guerra Civil l'espai de la cúpula fou condicionat per celebrar-hi diverses desfilades de moda amb participació exclusiva de modistos espanyols davant la Guerra Mundial i l'aislacionisme dels aliats cap al règim de Franco. Mentrestant el FAD patia la lògica repressió del nou règim més ocupat en manifestacions de caire patriòtic que no pas artístic.

*1942.- Les demostracions de pentinats amb ondulación permanente presentades per l'empresa Solriza també van ser presents a la cúpula aquells anys (Fotos: Brangulí)

Un dels certàmens més populars dels celebrats a la cúpula era el Salón de la Moda Española, que periòdicament organitzava la Coordinadora d'Alta Costura. Se n'hi celebraven varies edicions al llarg de l'any fins que a la dècada següent el saló va canviar d'ubicació passant a ocupar els salons de l'Hotel Ritz.

*1941.- Fullet informatiu del 1r. Saló de la Moda Espanyola amb el simbol de Falange a la coberta.

*1944.- Desfilada en l'acte inaugural del Salón de la Moda Española el 27 de setembre d'aquell any. (Foto: Carlos Pérez de Rozas /AFB).

*1944.- Cartell del Salón de la Moda Española organitzat per la Cooperativa d'Alta Costura.

Durant aquest període el FAD no va deixar d'organitzar tota mena de manifestacions artístiques, exposicions de pintura i escultura i concerts de petit format, que malgrat les dificultats que sovint imposava l'autoritat vigent, permetien mantenir viu aquell petit racó de cultura al mig de la ciutat.   

*1945.- Programa de l'homenatge organitzat pel FAD al pianista d'ascendència anglesa nascut a Catalunya Frank Marshall (1883-1959). 

*1950.- El Salón de la Moda Española continuava celebrant les seves edicions a la cúpula. Aquest és el cartell del certàmen de primavera del 1950 i les invitacions que es van expedir per assistir-hi. (Font: Col·lecció privada de Francisco Arauz).

1950-1971

*1953.- Vista aèria de la Cúpula del Coliseum amb l'edifici de l'Instituto Nacional de Previsión en construcció darrera, quan ja s'enllestien les seves plantes superiors sobre el solar arrassat per l'explosió de 1938.

A l'any 1951 el FAD va organitzar a la cúpula el primer Salón del Hogar Moderno, que tindria una periodicitat anual i seria l'embrió del posterior saló Hogarhotel, que a partir de 1961 es va celebrar a l'espai firal de Montjuïc, i després esdevindria ExpoHogar.

*1956.- Cartell de la sisena edició del Salón del Hogar Moderno dissenyat per Joan-Josep Tharrats. (Font: todocoleccion.com)

Cap a finals de la dècada dels 1950's. el crític d'art Alexandre Cirici i Pellicer funda l'Associació d'Artistes Actuals i concep la idea de crear un Museu d'Art Contemporani a Barcelona tot aprofitant l'espai de la cúpula per obrir-hi aquest espai de museístic. Lògicament l'oficialitat de l'època, que tenia poc o gens d'interès per l'art contemporani, refusa el projecte i no recolza la proposta. Cirici ho planteja aleshores al FAD i amb el suport del jurista, escriptor i crític d'art Cesáreo Rodríguez-Aguilera es crea una societat anònima per impulsar el futur museu amb 100 participacions de 1.000 pessetes de l'època. Als propietaris se'ls atorga la condició de socis fundadors.

Només un any després, el 21 de juny de 1960, s'inaugura aquest primer centre d'art contemporani de la ciutat, autèntic precedent de l'actual MACBA, a base de petites donacions d'artistes i entitats. A banda d'artistes catalans com Guinovart, Argimon, Ràfols Casamada, Tharrats o Hernández Pijuán també hi participen també alguns d'espanyols com Rafael Canogar, Antonio Saura o Rafael Zabaleta i d'altres d'estrangers instal·lats a Espanya com l'alemany Erwin Bechtold, l'equatorià Enrique Tábara o la francesa Nadia Werba.

*1960.- Acte d'inauguració a la Cúpula del Coliseum del primer Museu d'Art Contemporani de la ciutat, una iniciativa d'Alexandre Cirici i Pellicer, al que podem veure a la dreta de la foto, juntament amb d'altres autoritats i la senyora Maria Carme Pallejà Ricart, directora del museu, al centre de la imatge.

*1960.- Ressenya publicada a La Vanguardia del dia 23 de juny d'aquell any, que dóna compte de la inauguració del Museu d'Art Contemporani. 

El nou espai quedava configurat com un afegitó al Museu d'Art Modern del Parc de la Ciutadella, que tancava el seu recorregut cronològic en el modernisme. Sense cap mena de suport ni subvenció oficial, aquesta experiència museística a la Cúpula del Coliseum amb prou feines va durar tres any. Entre 1960 i 1963 s'hi van celebrar un total de 23 exposicions. L'última d'elles, titulada El arte y la paz, un tema prou delicat als ulls de l'oficialitat del moment, va generar la desconfiança del règim i l'espai va ser clausurat. El seguent capítol de la història dels orígens d'un museu d'art contemporani a Catalunya seria al castell de la Geltrú a partir de 1969.  

Relació d'exposicions presentades al Museu d'Art Contemporani de la Cúpula del Coliseum.

* 1960

Moisès Villèlia

Antoni Bonet

Romà Vallès

Gravats britànics contemporanis

* 1961

Angel Ferrant

Jean Fautrier

Ràfols-Casamada

Enrique Tábara

Jordi Curós

Josep Maria de Sucre

Eva Fischer

* 1962

Massieu-Monzón

August Puig

Miquel Vázquez

Grupo Hondo

Juan Ripollés

Ietta Donega

Grupo Signo

Nadia Werba

* 1963

Exposició El Arte y la Paz (censurada)

Finalment a l'any 1970 el FAD va abandonar la Cúpula del Coliseum per instal·lar la seva nova seu al carrer de Brusi número 45 tocant a Plaça Molina. És a partir d'aleshores que la cúpula va quedar com un espai tancat, inutilitzat i tristament oblidat. 

* 2020's.- Estat actual de l'escultura que corona la cúpula del Coliseum. 

MUSEU DEL CLAVEGUERAM. Passeig de Sant Joan. (1995-2005)

*1998.- L'edicle d'accés al Museu del Clavegueram. Al fons el monument a Jacint Verdaguer.

Instal·lació museística sorgida a l'abric de les obres de la Barcelona Olímpica i més concretament de la construcció del col·lector d'aigües existent  al subsòl de l'eix Passeig de Sant Joan-Lluís Companys-Parc de la Ciutadella pel passeig dels Til·lers fins a desembocar al mar. 

El Museu del Clavegueram es va inaugurar a l'any 1995 sota un tram del Passeig de Sant Joan situat entre la Diagonal i el carrer València. La seva gestió es va encarregar a la Fundació Pere Garcia Faria, entitat que porta el nom de qui fou l'enginyer de la xarxa de clavegueram de la ciutat. L'accés des del carrer es realitzava a través d'un modern edicle de vidre i marbre mitjançant un ascensor o unes escales que portaven fins a la cota dels col·lectors. L'esmentat edicle constituïa, a més a més, l'element bàsic d'identificació visual del museu des de l'exterior.

Aquest projecte museístic havia estat ideat pels enginyers Joan Ramón de  Clascà, Jaume Vilalta i Albert Serratossa, amb el suport de l'aleshores alcalde Pasqual Maragall a partir de la celebració d'una exposició anomenada Sota la Ciutat, que s'organitzà a l'any 1991 en ocasió de les obres dels nous col·lectors.

 

 

*1991.- Portada i contingut del catàleg de l'exposició Sota la Ciutat, que fou el precedent de la concepció del Museu del Clavegueram. (Font: todocoleccion.com).

 

El museu va disposar durant els seus pocs anys de funcionament d'abundant material gràfic, que incloïa mapes, plànols, dibuixos i fotografies com a suport a l'explicació de les diferents etapes  de la història del clavegueram barceloní, amb referències a les antigues tècniques de recollida d'aigues pluvials i residuals des de l'antiga Grècia, Roma i Babilònia fins als entramats de clavegueram existents en èpoques més recents a les gran ciutats europees.

L'objectiu del museu era doncs explicar, mitjançant visites guiades, el funcionament dels pasadissos soterranis que conformen la xarxa de clavegueram de la ciutat des d'una perspectiva històrica. Malgrat la seva originalitat,  el museu es va anar degradant amb el pas dels anys amb una davallada considerable del nombre de visites. A l'any 2000 va patir una inundació i a partir d'aleshores, l'ocupació de  l'espai per part de persones sense sostre o simples brètols amb idees destructives, va acabar provocant el seu tancament reiteradament reivindicat per les protestes dels veins, per la inseguretat que generava especialment a les nits.

A l'any 2003 es va produir un primer tancament de la instal.lació, que dos anys després va ser victima d'una nova ocupació després que es va forçar l'entrada. Durant un parell de setmanes va quedar obert sent objecte de diversos saqueigs i ocupacions. Els desperfectes dels accessos es van reparar però va quedar definitivament tancat.

*2009.- Imatge de la degradació soferta per l'edicle d'entrada al museu amb els vidres trencat i peces de marbre arrencades. (Foto: Roser Vilallonga / La Vanguardia).

Tot i un anunci de reobertura a l'any 2009, la rehabilitació de l'espai museístic no es va arribar a  concretar. L'ajuntament no es va decidir a  tornar a posar-lo a l'abast del públic quan es va acabar la concessió de gestió a la Fundació Garcia Faria.

Amb l'execució de les obres de la reforma i enjardinament de les voreres del passeig de Sant Joan es va aprofitar l'avinentesa per fer desaparèixer totalment aquells accessos.

El cas del Museu del Clavegueram és d'aquells que ens obliga a fer una reflexió sobre  la sostenibilitat de determinats projectes gestats en èpoques d'eufòria urbanística, que si no van acompanyats d'uns criteris de manteniment i conservació acaben esdevenint víctimes de la degradació i l'abandonament. 

 

*2017.- A l'espai que ocupaven els accesos al Museu del Clavegueram hi queden només com a vestigi tres respiradors al costat de la parada de l'autobús. (Fotos: GoogleEarth).

 

BARCELONA MUNDIAL PALACE. Embarcador, Cafè-Restaurant i Centre d'Exposicions. Portal de la Pau. (1908-1918)

Agraïments a JULIÁN MURLANCH FOLGUERA

*1910's.- Una imatge exterior del restaurant Mundial-Palace en una targeta postal de l'època.

L'edifici que avui ocupa la seu de l'Autoritat Portuària, va ser completat el 1907 seguint un projecte del 1903 de l'enginyer i aleshores subdirector d'Obres del Port Julio Valdés y Humaran, amb l'objectiu de fer les funcions d'embarcador per a passatgers. El cos central de la façana de l'edifici va ser coronat amb un grup escultòric al·legòric a Barcelona, la navegació i el comerç, que va ser  adjudicat a l'artista local Joan Serra mitjançant concurs públic convocat el 1906.

La planta baixa de l'edifici acollia un ampli conjunt de serveis orientats al viatger marítim amb les instal·lacions de dipòsit i reconeixement d'equipatges, que van ser lliurades per l'autoritat portuària als responsables de Duanes l'1 de juny de 1907. Tot seguit, es va publicar l'anunci del concurs públic per a l'arrendament del primer i segon pis per explotar-hi un cafè-restaurant i també de dos quioscs de la planta baixa. Aquest concurs va ser adjudicat als senyors Enric Vilalta i Josep Serra Farré abans d'acabar-se l'any.

*1905.- L'edifici del Mundial Palace en construcció.

*1907.- Espais destinats a reconeixement, inspecció i dipòsit d'equipatges a la planta baixa. (Font: Memòria d'Obres del Port de Barcelona 1907-1910)

*1907.- Vestíbul de l'edifici amb les escales d'accés al pis superior. (Font: Memòria d'Obres del Port de Barcelona 1907-1910)

La primera planta o pis principal quedava estructurada en dos vestíbuls laterals i un de central, que donaven accés a un saló de 40 metres de longitud i 10 d'amplada amb una alçada de 11,5 metres en el punt més alt rematat per una coberta de vidre. A la part posterior de l'edifici hi havien les dependències de cuina, rebost, bodega i serveis auxiliars del restaurant.
La segona planta era ocupada per les habitacions de l'arrendatari del local i altre personal destinat al restaurant.
Al gran saló de la planta principal s'hi va instal·lar el luxós restaurant batejat amb el nom de Mundial Palace amb capacitat per unes 500 persones
 

 *1909.- Vista interior del menjador del Restaurant Mundial-Palace

El banquet inaugural va celebrar-se la nit del dia 1 de febrer de 1908 i uns mesos després el restaurant va rebre al visita del rei Alfons XIII. Ben aviat va passar a ser un dels preferits per la burgesia de la ciutat de començaments del segle XX. A banda de ser emprat per a banquets organitzats per cercles socials, culturals, esportius i polítics, les classes més benestants el contractaven també sovint per celebrar-hi casaments.

*1908.- Fragment de la crònica publicada a l'edició de La Vanguardia del dia 2 de febrer, l'endemà del banquet d'inauguració del Mundial Palace.

  

Una de les característiques principals que oferia el restaurant eren els àpats amb cuina estrictament vegetariana que s'hi servien els dissabtes. El 29 de març de 1908 hi va tenir lloc un banquet per a celebrar la constitució de la Lliga Catalana Vegetariana a la que hi assistiren les més de 250 persones associades.

Un any després de la inauguració del restaurant es va instal·lar un Museu Comercial, promogut per la Unió del Productors per al Foment de l'Exportació, on s'hi podien trobar tota mena de productes de consum.

*1909.- Publicitat sobre l'exposició de productes que es va organitzar amb el nom de Museu Comercial a les dependències del Mundial-Palace. (Font: Revista Mundial Políglota. Casa Editorial Viuda de Tassó)

*1910.- Ampliació del Museu Comercial (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 24 d'abril)

1909.- Publicitat del Cafè- Restaurant Mundial-Palace.

El Cafè-Restaurant Mundial Palace va funcionar fins a l'any el 1918. A partir d'aquella data, l'edifici es va destinar a ser la seu de la Junta d'Obres del Port i posteriorment de les diferents institucions que han governat el Port Autònom fins a l'actualitat que acull la seu de l'Autoritat Portuària.

L'edifici ha perdut alguns detalls del seu aspecte original com a resultat d'algunes ampliacions o reformes, no excessivament respectuoses amb l'estructura original.

Algunes celebracions al restaurant del Mundial Palace publicades a La Vanguardia:

  

                                                     12 de maig de 1908

17 de maig de 1914 

13 de juny de 1914 

PALAU D'EXPOSICIONS DE BELLES ARTS. Gran Via. (1868-1874)

MIQUEL BARCELONAUTA

 

*1870.- Vista del Palau d'Exposicions i la seva porta d'accés. (Foto: Joan Martí. Bellezas de Barcelona) 

Una edificació museística de vida efímera i aparença austera fou aquest Palau d'Exposicions de Belles Arts, que el mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera va bastir a la Gran Via entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya el 1868.

L'edifici ocupava el solar on després i hagué el Cinema Ideal (després Palace), el restaurant Casa Llibre i avui l'hotel Avenida Palace. En aquells primers anys de formació de l'Eixample aquest palau era envoltat de les primeres torres amb jardí que la burgesia anava construint fora muralles, tot iniciant el procés imparable d'urbanització progressiva de la quadrícula Cerdà.

Aquest edifici, molt poc conegut i amb escassos testimonis gràfics de la seva existència, tenia a la seva façana inscripcions amb els noms d'alguns artistes com Alonso Cano, Velázquez, Murillo, Viladomat, etc. Curiosament fou construït amb un permís de només cinc anys i enderrocat a principis de l'any 1874.

En el projecte hi va col·laborar també el valencià Rafael Guastavino que hi va exposar diferents projectes.

Recull d'exposicions promogudes per Rafael Guastavino en aquest palau.

Article ampliat el 22 de setembre de 2024

AQUARI DE LA BARCELONETA (1963-1987)

*1966.- Façana i accés principal a l'Aquari

*1966.- Vista aèria des de la façana posterior de l'Aquari de la Barceloneta, que apareix assenyalat amb una fletxa groga. (Foto: TAF.ANC)  

El 22 de juny de 1963 fou inaugurat pel general Franco l'edifici de l'Institut d'Investigacions Pesqueres (IIP), que presidia una placeta situada al final del Passeig Nacional (avui de Joan de Borbó), entre els banys El Astillero i els de Sant Sebastià, en un indret que era punt final d'algunes linies d'autobusos i tramvies. El projecte provenia de l'any 1953 per iniciativa de l'alcalde Simarro.
Aquest edifici acollia a la seva planta baixa un aquari, que segons la premsa de l'època era un dels més importants d'Europa pel que fa a la fauna marina mediterrània. La resta de l'edifici era ocupat per oficines, biblioteca i laboratori. L'any 1965 l'aquari va rebre 40.000 visitants que pagaven 10 pessetes per l'entrada. Els nens fins a 7 anys tenien l'accés gratuït. Un any després la premsa anunciava la futura creació d'un Museu de la Ciència i la Tècnica del Mar vinculat a l'IIP que mai va arribar a realitzar-se.
La instal·lació contenia 44 tancs d'aigua a més d'un gran dipòsit central amb tortugues centenàries i exhibia en total més de 200 espècies. Malgrat els elogis inicials rebuts des de la premsa oficial, el cert és que l'aquari va anar caient progressivament en un abandó creixent, que es va accentuar encara més a partir de la fi de la dictadura i l'arribada de la democràcia. Amb el pas dels anys tot aquell edifici traspuava una atmosfera decadent i pròpia d'uns altres temps amb una aparença de manteniment insuficient. A mitjans dels anys 1980's, coincidint amb l'inici de la rehabilitació de la zona dels antics banys, l'aquari va ser tancat. Segons els tècnics municipals l'edifici, aixecat sobre antics sorrals, patia greus problemes estructurals de fonamentació i perillava. Finalment, les instal·lacions de l'aquari, aleshores propietat del Consell Superior d'Investigacions Científíques, van ser desmantellades a la tardor de 1987. Tot i que el CSIC volia conservar l'edifici per acollir-hi oficines seria enderrocat posteriorment. Els peixos i la fauna marina supervivent van passar a dependre del Zoològic i a ser exhibits a l'Aquarama. L'enderroc definitiu no es va produir fins el 2002.