PASSEIG DE MARTÍNEZ ANIDO. Parades de melons i síndries. (1940's-1970's)

 

1940.'s.- Imatge de les parades de melons i síndries al Passeig de Martínez Anido. Al fons la façana del Castell dels Tres Dragons. (Foto: Jaume Prat / Fons de la  Família Prat). 

Entre els nombrosos carrers, places, avingudes i vies públiques que el franquisme va dedicar als militars especialment destacats en la seva lluita contra el comunisme i el separatisme per gloria de la sagrada unitat de la pàtria, el passeig de Martínez Anido va ocupar  el tram exterior del recinte del Parc de la Ciutadella més pròxim al mercat del Born. 

Nascut com a Passeig de la Indústria en els dies de la primera Exposició Universal de 1888, el franquisme va utilitzar aquesta via per retre homenatge al militar gallec Severiano Martínez Anido, un home nascut al 1862 al Ferrol, curiosament la mateixa localitat on uns anys després vindria al món l'invicto Caudillo Franco. Anido va participar a les campanyes militars de les Filipines i del nord d'Àfrica i al 1911 obtenia el rang de general després d'haver estat designat del rei Alfons XIII.  Entre novembre de 1920 i octubre de 1922 va ocupar el lloc de Governador Civil de Barcelona després de haver estat escollit com l'home més idoni per dirigir la repressió sobre el creixent moviment obrer anarcosindicalista. Fou en aquesta època, especialment violenta per la lluita dels anarquistes contra els pistolers a sou del Sindicat Únic i la patronal, que Anido va destacar per la repressiva aplicació de la Llei de Fugues, que permetia a la policia disparar i eliminar als detinguts simplement al·legant intents de fugida després de les detencions. 

Severiano Martínez Anido

El 1923 va ser nomenat Ministre de l'Interior pel general Primo de Rivera i es mantingué com a titular de diversos Ministeris fins al 1930. La proclamació de la Segona República l'obligà a exiliar-se a França i no tornaria a Espanya fins després de l'esclat de la Guerra Civil per posar-se al costat dels militars insurrectes que liderava Franco. Anido no va poder veure la victòria del bàndol nacional. Nomenat pels nacionals com a responsable de Seguretat Interior, va morir a Valladolid la vigília de Nadal de 1938 als 76 anys. 

*1930's.- Els pagesos del mercat  abans de la Segona República

El 1940 el règim franquista va dedicar el passeig de la Indústria (avui passeig de Picasso) a Martínez Anido dins d'una campanya de canvi de noms dels carrers. En realitat aquesta via ja funcionava com a mercat a l'aire lliure de fruita vinculat al veí Mercat del Born des d'abans de la República, circumstància que es va consolidar després de la guerra. Era estampa habitual veure el passeig ocupat durant els dies feiners per grans piles de síndries i melons que li conferien un espectacular aspecte cromàtic de tonalitats verdes i grogues. Els melons eren conreuats al Prat de Llobregat però sovint es venien com a portats directament de València.

*1968.- L'espectacle de color que oferien les parades en una targeta postal de l'època.

Aquest ús mercantil del passeig va fer que les autoritats municipals dediquessin pocs recursos al manteniment de l'espai urbà amb poca atenció als plàtans que anaven morint sense ser reposats. El 1975 aquest mercat va desaparèixer a causa del trasllat del Mercat Central de la fruita del Born a Mercabarna dins els terrenys de la Zona Franca. 

El passeig de Martínez Anido esdevindria uns anys després, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, el Passeig de Picasso. S'hi s'instal·là una obra d'Antoni Tàpies consistent en un gran cub de vidre sobre la vorera contigua a la tanca del Parc de la Ciutadella. També es van construir els trams d'habitatges que mancaven al passeig, reproduint els porxos de Fontseré i completant i donant uniformitat al conjunt.

MERCADILLO DE LES DRASSANES (S.XIX-1950)

*1940's.- Emplaçament principal del Mercadillo de les Drassanes. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la) 

Des de mitjans dels segle XIX la venda ambulant sense regulació es va anar apropiant dels carrers de la part baixa del Raval, especialment sobre els més pròxims a la Caserna de les Drassanes. Els carrers Migdia, Arc del Teatre, Cid i Berenguer el Vell concentraven aquesta activitat comercial que incloia preferentment venda de fruites, hortalisses i peix i també transaccions d'objectes robats de tot tipus. No hi mancanva tampoc la venda de cigarretes de segona mà elaborades amb el tabac sobrant de les burilles trobades pel terra durant el dia i relligades amb paper de fumar barat per a un nou consum.

Paco Villar descriu amb cruesa aquest ambient comercial existent durant el canvi de segle [1], un ambient infecte presidit per la pestilència i fortor dels carrers que tufejaven a peix, entre núvols de mosques que circulaven sobre les parades improvisades i de deixalles acumulades sobre l'empedrat que feien d'aquells carrerons un niu d'insalubritat i de misèria.  

Amb el pas dels anys va ser al carrer del Portal de Santa Madrona, aprofitant el seu tram més pròxim al Paral.lel allà on la via era més ampla, on finalment es va concentrar la plana major dels establiments de llocs de venda al aire lliure, que va ser conegut com el Mercadillo de les Drassanes.  

  

 

*1946.- Tres imatges d'un reportatge fotogràfic de Josep Brangulí on es pot veure l'ambient del mercadillo instal·lat rera mateix dels murs de les Drassanes, en el tram del carrer del Portal de Santa Madrona comprès entre els carrers Cid i Peracamps (Fotos: Josep Brangulí) 

 

Acabada la Guerra Civil, la misèria i la fam dels primers anys del franquisme varen tornar a consolidar aquest lloc com a centre neuràlgic de la venda ambulant del Barri Xino. Una gernació de gent necessitada es concentrava diàriament al costat de la paret inclinada del recinte de les Drassanes per comprar o vendre, per regatejar o pactar un preu i moltes vegades també per robar el que es podia o recollir les restes del que no es venia o quedava descartat.

El 1950, les autoritats varen decidir acabar (o almenys intentar-ho) amb aquella concentració de venda ambulant a la zona i es va condicionar un vell edifici militar del final del Paral.lel com a mercat. Li van posar el nom de Mercat del Carme i va ser predecessor de l'altre Mercat del Carme, que a partir de 1972 hi hagué al carrer de l'Arc del Teatre.

 

*1950.- Amb el trasllat el mercadillo va abandonar el carrer del Portal de Santa Madrona per emplaçar-se a l'altre costat del Paral·lel com a Mercat del Carme.  

 

[1].- Villar, Paco. Historia y Leyenda del Barrio Chino. Edicions La Campana.  Ajuntament de Barcelona. 1996.

MERCAT DOMINICAL DEL LLIBRE DE SANT ANTONI. Instal·lació provisional al carrer del Comte d'Urgell (2011-2018)

*2015.- El mercat del llibre de Sant Antoni sota la coberta del carrer Comte d'Urgell.(Foto: Jordi Ferrer)

A l'any 2009, sota el mandat de l'alcalde socialista Jordi Hereu, començava el procés de reforma del Mercat de Sant Antoni que, a banda de la modernització en profunditat de tot el recinte del mercat i de la seva activitat comercial, va permetre alliberar una part de la muralla i el baluard de Sant Antoni que aparegué al subsòl. El procés de reforma va ser llarg i s'estendria durant més de nou anys. Les parades de l'interior del mercat i les dels encants de roba del seu perímetre es van instal.lar en dues carpes provisionals a la Ronda de Sant Antoni, entre Casanova i Comte d'Urgell. El trasllat es va produir el 10 d'octubre d'aquell any.

El mercat dominical de llibres, amb el seus punts de compravenda, intercanvi i mercadeig de revistes antigues, llibres, cromos, i més recentment videojocs, també va haver de marxar del seu emplaçament habitual a les voreres del perimetre de l'illa. Aquest canvi però, va haver d'esperar una mica més i no es va fer efectiu fins al 2011.
 

*2011.- Operaris acabant d'enllestir la coberta amb la silueta del Mercat de Sant Antoni al fons. (Foto: Manolo García)

Mentre que, com s'ha apuntat abans, el mercat i parades de roba es van establir a la Ronda de Sant Antoni, entre Casanova i Urgell, el nou emplaçament del mercat dominical del llibre antic es va ubicar finalment sobre la calçada del carrer del Comte d'Urgell, entre Tamarit i Floridablanca. Això va requerir de construir una gran coberta metàl·lica  a dues aigües de vorera a vorera. El trànsit del carrer quedava tallat els diumenges per tal de permetre les activitats del mercat de llibres incloses les tasques de muntatge i desmuntatge. Aquest nucli central de parades es complementava amb un altre sobre la vorera de muntanya del carrer Tamarit, entre Urgell i Borrell.

La instal·lació de la coberta de 17,8 metres d’amplada per 107 metres de llargada va obligar a fer modificacions al carril bici i a les parades d’autobús de les línies 20 i 37. El 24 de juliol de 2011, amb el nou alcalde Xavier Trias acabat d'arribar a l'Ajuntament, el mercat dominical del llibre s'estrenava sota la coberta.
El tall de trànsit al carrer Comte d'Urgell es produia tots els diumenges des de les tres de la matinada fins a les cinc de la tarda. A mitjanit els paradistes ja transportaven els seus carros (baguls de fusta amb rodes) amb el material a exposar sota la coberta amb el carrer sense trànsit.

*2015.- Primers moviments de baguls a la matinada del diumenge per instal·lar sota la coberta el Mercat del Llibre. (Foto: Marcel Albet Guinart).

 

*2014.- Vista nocturna de la coberta des de la cantonada Comte d'Urgell/Floridablanca. (Foto: Roser Paredes Baulida).
 

A partir d'aleshores i durant set anys, els habituals i incondicionals del mercat dominical es van acostumar a passejar sota la carpa per xafardejar el material exposat a les parades, que quedaren disposades en dos trams seguint la llargaria del carrer i la coberta.

 

*2013.- El mercat de llibres del diumenge sota la carpa en plena activitat. (Foto: Mané Espinosa. La Vanguardia)

 

El 20 de maig de 2018 va ser l'últim diumenge què va funcionar el mercat del llibre sota la carpa de Comte d'Urgell. El diumenge següent ja va quedar instal·lat a les noves paredes que envolten el mercat, que finalment havia inaugurat la seva reforma. Aquella llarga provisionalitat s'havia acabat i al novembre la calçada central del carrer Comte d'Urgell entre Floridablanca i Manso tornava a veure el cel, ja sense l'estructura de la carpa.
 

ANTIC MERCAT DEL CARME. Carrer Carrera / Paral.lel. (1950-1972)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i ELOY FC

*1964.- Vista a vol d'ocell de l'emplaçament de l'antic Mercat del Carme. (Foto: Fons SACE)

Acabada la Guerra Civil els carrers que envoltaven la part del darrera de les Drassanes eren un conglomerat de venda ambulant. El nou règim, obsessionat en netejar la cara del Barri Xino, va lluitar per erradicar aquest tipus de comerç sense control. Una decissió va ser treure-la dels carrers del Portal de Santa Madrona, Arc del Teatre, Ponent, Peracamps etc. L'alternativa era ordenar-la i concentrar-la en un solar situat a l'altra banda del Paral·lel,  molt a prop de la Central Elèctrica del carrer Carrera.

Aquesta operació va intentar suprimir l’animat i sempre concorregut Mercadillo de les Drassanes del carrer del Portal de Santa Madrona, on s'hi afegien tot tipus de venedors no autoritzats, la qual cosa comportava en molts casos un perill notable per la salut pública i la salubritat de la via pública.

*1966.- Espai ocupat per l'antic Mercat del Carme, rera la xemeneia de la central del carrer Carrera. (Foto: Fons SACE)

 

El nou espai que s'habilità pel mercat era situat a la zona de les antigues Hortes de Sant Beltran, davant del tram de muralla de les Drassanes, entre el carrer Carrera i el tros del Passeig de Colom rebatejat després com de Josep Carné. Havia estat anteriorment d'ús militar i a final dels anys 1940’s era de propietat municipal dedicat a acumular blocs de pedra provinents d’enderrocs d’edificis.

A l'entrada del mercat dins una fornícula hi havia una imatge de la Mare de Déu del Carme, que va donar nom al mercat, tot i que molts veins el coneixien també com el Mercat de les Drassanes. La inauguració va tenir lloc el dia 9 de maig de 1950. La venda ambulant no es va aconseguir erradicar del tot perquè als voltants del mercat seguien apareguent venedors sense els papers en regla.

A mitjans de la dècada dels 1960's es va començar a plantejar el seu trasllat que no es concretaria fins el 1972 amb l'entrada en funcionament del nou Mercat del Carme del carrer de l'Arc del Teatre.

MERCAT DEL CARME. Carrer de l'Arc del Teatre 63. (1972-2006)

Agraïments a ROSA MARIA LLORENS HERRERO i VALENTÍ PONS TOUJOUSE

A l'any 1972  el Mercat del Carme va creuar el Paral·lel per ocupar un local cobert construït per l'Ajuntament en l'espai delimitat pels carrers Cid, Berenguer el Vell i Arc del Teatre, prop del dispensari de Peracamps. Entre les finques afectades hi havia la del carrer Cid 12, just al costat d'on abans de la Guerra Civil s'aixecava l'històric i legendari dancing La Criolla  i també la de la vella taverna La Mina que va acabar desapareguent. 

Enrera quedaven més de vint anys d'un mercat atrotinat que sobrevivia a l'inici del Paral.lel, sobre el solar que hi havia al carrer Carrera al costat de l'actual Institut Consell de Cent i de la benzinera Ubach.

Un cop executades les expropiacions, els vells edificis foren enderrocats a partir de 1965 i el nou edifici del mercat va començar a ser construit el 1969 segons un projecte dels arquitectes Josep Anglada, Daniel Gelabert i Josep Ribas. El ritme de construcció va ser lent i no exempt de dificultats com les derivades de l'accés pel trànsit rodat, que eren notables atesa l'estretor dels carrers circumdants d'aquella zona.
Arquitectònicament el mercat era d'una sola alçada amb només planta baixa i una coberta plana transitable que era utilitzada com aparcament. La inauguració es va fer en dos actes, que van comptar amb la presència de l'aleshores incombustible alcalde José María de Porcioles. Primer el 28 de juliol de 1972 amb moltes parades encara per enllestir i finalment el 13 d'octubre del mateix any. El nom oficial de l'equipament era Mercado de Nuestra Señora del Carmen.

El mercat, que donava servei a una àmplia superficie de l'aleshores conegut com a Distrito V, no va arribar mai a quallar i va anant perdent clientela, especialment amb el  canvi de segle, fins que l'ajuntament va decidir tancar-lo el 9 de novembre de 2006 per enderrocar-lo tot seguit.

 

*1963.- Identificació de les finques afectades pel projecte de nou Mercat del Carme que encara trigaria nou anys més a inaugurar-se. (Font: Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Barcelona)

 

 

*1969.- Notificació municipal per desallotjar el pis enviada a un dels veins de les finques afectades. (Font: Col·leccio privada de Rosa Maria Llorens Herrero)

  

 

*1972.- Primera inauguració del mercat encara sense acabar el dia 28 de juliol. (Font: Hemeroteca La Vanguardia) 

 



*1972.- Notícia de la inauguració definitiva del mercat per l'alcalde Porcioles el divendres dia 13 d'octubre. El nombre de vehicles que podia acollir l'aparcament (80) apareix exageradament inflat. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

MERCAT DEL NINOT. Instal·lació provisional. Plaça Duran i Reynals. (2009-2015)

*2013.- L'accés sud al mercat provisional del Ninot plantat sobre la plaça Duran i Reynals. A l'esquerra de la imatge la paret del recinte de l'Hospital Clínic i la bandera de la Universitat de Barcelona onejant sobre el frontó de la Facultat de Medicina.

Entre maig de 2009 i octubre de 2015 el Mercat del Ninot va quedar instal·lat en una carpa provisional de mòduls prefabricats davant de la Facultat de Medicina de l'Hospital Clínic, amb sengles entrades pels extrems properes als carrers de Còrsega i Provença i una de central a l'alçada del carrer Rosselló,

Mentrestant les obres de rehabilitacio i reforma de l'antic recinte del mercat es van perllongar durant sis llargs anys fins al maig de 2015 que fou inaugurat el nou Ninot en les vigílies de les eleccions municipals que va perdre l'alcalde convergent Xavier Trias davant de la candidata de Barcelona en Comú Ada Colau.

El mercat provisional va viure el canvi de nom de la plaça sobre el que estava instal·lat, que va passar a ser dedicada a Duran y Reynals d'acord amb la proposta aprovada per l'ajuntament, que deixava enrera l'antic nom dedicat al doctor Ferrer i Cajigal. Va suposar també la pèrdua provisional d'una zona verda que històricament mai ha quedat prou consolidada, en part per les dificultats per al creixement d'arbres de gran capçada a causa de l'aparcament soterrani que hi ha sota la plaça.

MERCAT DE SANT GERVASI (1912-1967)

*1915.- L'antic Mercat de Sant Gervasi en els seus primers anys de funcionament.

 

El primer Mercat de Sant Gervasi fou inaugurat oficialment el dia 14 d'agost de 1912. Era situat al darrera mateix de l'edifici de la Casa Consistorial de l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles. Es tractava d'una construcció d'estructura de ferro rematada amb una coberta formada per cinc segments de plans inclinats que permetien l'entrada de llum natural a l'interior.  L'obra portava més de vuit anys acabada quan es va obrir al públic i l'adjudicació de les parades de venda va ser un procés molt llarg i polèmic. 

 

*1910.- La obertura del mercat es va retardar molts anys malgrat estar l'edifici enllestit. Ho testimonia aquest retall publicat a La Vanguardia del 30 d'agost  d'aquell any.

 

 

*1912.- Nota apareguda a La Vanguardia del dia 15 d'agost on s'informa de la inauguració del mercat de Sant Gervasi. Sobta la referència al camp de Galvany, que era on es troba el mercat del mateix nom del carrer Santaló. Podria tractar-se per tant d'un error. No obstant això, l'altra referència a la seva situació darrera les antigues Cases Consistorials no ofereix dubte que es tracta del Mercat de Sant Gervasi i no del de Galvany

 

. 

*1950's.- El Mercat de Sant Gervasi a vista d'ocell amb la façana posterior de l'antic ajuntament de l'exvila al costat.

Amb el pas dels anys, a l'altra banda del mercat es va urbanitzar la plaça de Joaquim Folguera, notable poeta mort prematurament als 25 anys. Els franquistes varen rebatejar la plaça per dedicar-la al poeta i polític español Gaspar Núñez de Arce, nom amb que es va  batejar també l'estació del ramal del Tibidabo dels Ferrocarrils, que va entrar en servei el primer dia de 1955. L'any 1980 es va recuperar el nom de Joaquim Folguera per aquesta plaça i l'estació del tren va passar a dir-se Putget. 

L'any 1967 el vell mercat fou enderrocat juntament amb l'antiga casa consistorial i en el seu lloc es va construir l'actual, inaugurat el 19 d'octubre de 1968 i reformat el 2013. 

 

*1967.- El barri de Sant Gervasi havia crescut molt i l'antic mercat s'havia quedat petit. A compte de l'espai que ocupava l'edifici de l'antic ajuntament i d'una part de la plaça de Frederic Soler es va construir el nou. (Font: La Vanguardia, edició del 11.3.1967. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

 

*1970's.- El nou mercat de Sant Gervasi tal com era abans de la seva remodelació del 2013.

 

MERCAT CENTRAL DEL PEIX. C. Wellington (1953-1983)

*1990.- Vista de l'edifici que va acollir el Mercat Central del Peix al carrer Wellington poc abans de ser enderrocat.

Des de finals del segle XIX, el comerç majorista de peix i marisc es realitzava en un espai situat al Passeig de Circumval·lació entre el Parc de la Ciutadella i l'actual l’Estació de França. Fou amb el canvi de segle que aquesta activitat es va traslladar al Mercat del Born, tot i que, en aquells temps, encara era un mercat de barri i no tenia caràcter ni consideració de mercat central.

Però la concentració de la venda majorista de peix al Born no va semblar una solució definitiva i les autoritats de la ciutat es van plantejar tot seguit la possibilitat de construir un dipòsit específic. El lloc escollit va ser la galeria de material de ferrocarrils de  l’Exposició Universal, coneguda com la Galeria de les Màquines. Aquest edifici era situat al primer tram del carrer Sicília, contigu al recinte del Parc de la Ciutadella i el zoològic, i conegut avui com carrer Wellington. Als anys 1920's ja havia acollit el mercat central d'aus i volateria. El projecte però, trigaria a reeixir i no es faria realitat fins el 1931, moment en què el mercat majorista del peix es va establir amb caràcter permanent en aquell espai.

Durant el franquisme el recinte va ser objecte d'una notòria reforma i ampliacio aprovada l'any 1947. Els barcelonins van poder contemplar la maqueta del nou equipament exposada a la Galeria Condal del passeig de Gràcia a l'estiu de 1948. Les obres no començaren fins a finals de 1950 i, finalment, el 18 de juliol de 1953 es va inaugurar el nou Mercado Central del Pescado, que comptava amb una superfície de 4.500 metres quadrats i una cambra frigorífica de 1.600 metres cúbics amb una alçada de sostre de 3,5 metres. El nou recinte incorporava també instal·lació d'aigua salada, molls de descàrrega i oficines per als gremis. Des de l'exterior, l'aspecte era auster i presentava un conjunt de naus amb seccions de sostres abombats, sobre els que destacava una torreta en un dels extrems, on hi figurava el nom del mercat sota un escut de la ciutat.

El Mercat Central del Peix va tancar portes la nit del 3 al 4 d'octubre de 1983 quan va ser traslladar a les noves instal·lacions de Mercabarna a la Zona Franca. Durant els anys següents el recinte del carrer Wellington va continuar sent conegut com el Mercat del Peix, però la seva funció ja era ben diferent: servia de dipòsit municipal on anaven a parar els vehicles robats, abandonats o sota custòdia judicial. Finalment, l'edifici va ser enderrocat el 1992 dins el procés de reurbanitzacio de l'entorn arrel de la celebració a  Barcelona dels Jocs Olímpics.

MERCAT DEL NINOT a l'aire lliure. (1893-1933)

*1901.- Una vista del barri del Ninot on pot apreciar-se la quantitat de tavernes i bodegues que hi havia a començaments del segle XX.

Situat a l'extrem sud de l'antic municipi de Les Corts, els orígens del Mercat del Ninot cal buscar-los en el veí vapor tèxtil Batlló, avantpassat de l'actual Escola Industrial, que reunia a les seves rodalies un petit mercat ambulant, que s'hi instal·lava els dissabtes al matí per captar clients a la sortida de la feina entre els obrers amb les butxaques plenes de la setmanada que els pagaven. D'aquell gran vapor tèxtil encara en queda avui com a testimoni el passatge Batlló, entre els carrers de Rosselló i Provença, al costat de l'Hospital Clínic. 

Pero el punt inicial del barri del Ninot era situat una mica més avall, en direcció a Barcelona, on es va formar un nucli de tavernes i comerços al voltant del carrer Villarroel, entre València i Mallorca, que arribava fins al popular Pont del Mico (Casanova-Aragó) a la frontera ferroviària amb Barcelona.
Segons ha comentat Lluis Permanyer seguint les memòries de l'escriptor Lluis Millé, el nom de Mercat del Ninot prové d'una d'aquestes tavernes en la que s'hi va col·locar un ninot farcit de palla, la qual cosa va propiciar que l'establiment quedés batejeat com la taverna del Ninot. L'establiment en qüestió era situat a l'actual núemro 107 del carrer València i va pertànyer a un comerciant de ferros vells de nom Joan Clapés que la va obrir el 1880.  Altres autors afegeixen que, anys després, la pubilla de la taverna es va prometre amb un jove pescador de la Barceloneta, i en una visita a casa seva va presenciar el desballestament d'un vaixell. La noia va quedar encisada amb el mascaró de proa que representava un grumet que portava a la mà el títol aconseguit a l'escola nàutica. Els companys del jove van serrar el ninot i el van portar a casa la pubilla i el seu pare el va col·locar a la façana de la taverna, fet que en va incrementar la fama quan la gent de l'indret va començar a dir vaig a comprar vi al Ninot i, per extensió, es referien també a aquell mercat ambulant que hi havia prop de la taverna com el Mercat del Ninot.

En aquells temps les mercaderies tenien que pagar taxes i impostos per entrar a Barcelona, de manera que anar a comprar a aquell mercat situat prop de la frontera entre ambós municipis permetia aconseguir els productes més barats. Aquest fet va provocar més d'una picabaralla entre els ajuntaments de Les Corts i Barcelona. Finalment, el municipi de Les Corts va decidir condicionar el terreny i el Mercat del Ninot s'acabà consolidant en l'explanada que avui ocupa la mansana Villarroel-Provença-Casanova-Mallorca on es va inaugurar el 20 de juny de 1893. De primer se'n deia Mercat del Porvenir (o de l'Avenir), però popularment sempre es va conèixer amb el nom de Mercat de Ninot. En aquells primers temps, les parades eren a l'aire lliure, sense coberta fixa. El 1912 l'ajuntament va comprar els terrenys i l'any 1933 es va cobrir el recinte amb l'estructura metàl·lica dissenyada per Antoni de Falguera Sivilla i Joaquim Vilaseca Rivera amb un tancament perimetral de maó vist. Durant el franquisme es va tornar a oficialitzar la seva denominació original com a Mercado del Porvenir, però recuperada la democràcia es va tornar a imposar la denominació popular de Mercat del Ninot.

*1910.- Una vista del Mercat del Ninot a l'aire lliure. Els edificis del fons són del carrer Mallorca.