diumenge, 25 de juliol del 2021

BODEGA PASCUAL (C. Santaló entre Calaf i Rector Ubach) (1920's-2014)

Una de les bodegues típiques de l'entorn del mercat de Galvany va ser aquest establiment conegut popularment al barri com La Bodegueta de Santaló. Era situada al número 79 davant de l'edifici dels Franciscans en aquell tram de carrer on el desnivell es força notable fent pujada en direcció a la Via Augusta.

Segons algunes fonts del barri, el Bar Pascual va estar inicialment emplaçat a l'altra banda del carrer Santaló just enfront, al número 86, als baixos d'un immoble que va ser enderrocat als anys 1960's.

La seva aparença interior era la típica d'una bodega de barri amb  barrils de vi, per a la seva venda a granel, i amb els seus clients fidel amb els got a la mà comentant qualsevol detall de l'actualitat sempre presents i amb alguns personatges habituals que s'hi passaven gairebé tot el dia. El local incloïa també l'habitatge dels amos amb un pati exterior al fons 

*2000's.- Interior del Bar Bodega Pascual (Foto: Autor desconegut

El 2014 la bodega va tancar per jubilació dels seus propietaris i al l'any següent al local s'hi va instal·lar la Llibreria Casa Usher.  Els nous propietaris van tenir cura de mantenir els vestigis del què havia estat l'antic local conservant les rajoles adossades a la paret i el paviment hidràulic del terra de les diferents estances.

diumenge, 18 de juliol del 2021

LA TOUR. Cafeteria. Cocteleria. Urgell 261. (1960's-1980's)

 


A partir de mitjans dels anys 1960's el costat mar de la plaça Calvo Sotelo (avui Francesc Macià), el que limitava amb la part superior de l'Eixample (final dels carrers Urgell i Villarroel, carrer Buenos Aires) va començar a poblar-se de nous edificis que aviat van completar la urbanització d'aquell sector fins aleshores encara ple de descampats.

La zona, que ja era noble a la banda superior de la plaça, amb locals com Sandor, Lamoga o la perfumeria Magda, va incorporar així nous establiments al costat mar. Al final del carrer Comte d'Urgell, en un dels baixos de l'edifici d'oficines que havia ocupat el solar del desaparegut Club Patín, va obrir una moderna cafeteria snack-bar i cocteleria, coneguda amb el nom de La Tour.

Interiorisme d'inspiració parisenca amb un neó al carrer a la porta d'entrada que evocava les línies de la torre Eiffel, identificaven ràpidament aquest establiment, que aviat va aconseguir integrar-se a la zona i a la nit d'aquell sector que enllaçava el capdamunt de l'Esquerra de l'Eixample amb la Diagonal més elegant i burgesa.

El periodista Joan de Sagarra. en un dels seus articles a La Vanguardia. recordava aquella zona i haver visitat sovint La Tour amb Gabriel García Márquez per tal de prendre les ultimes copes de la nit. Explicava Sagarra que el barman del local (un competent canari que havia vingut de Papikra) feia un dels millors dry martini de la ciutat.

[1].- De Sagarra, Joan. Todo pasaba en la calle Buenos Aires. Suplement Vivir pàg. 4. La Vanguardia Edició del 7 de juliol de 2019. 

divendres, 16 de juliol del 2021

BARCELONA GOLF CLUB (1912-1914) / REIAL CLUB DE GOLF PEDRALBES (1914-1954)

Agraïments a ELOI FERNÁNDEZ CASTILLO


Durant més de la meitat del segle XX, Barcelona va tenir un camp de golf dintre dels límits del seu terme  municipal. Va ser entre 1912 i 1954. El seu nom inicial Barcelona Golf Club de Pedralbes, inaugurat el 10 de juliol de 1912. L'espai ocupava un gran terreny de conreu de 28 hectàrees sobre una finca que havia estat comprada en subhasta per Eusebi Güell, a l’antic alcalde de Barcelona Enric Duran Duran  a l'any 1899. 
Quedava emplaçat rere del Palau Reial de Pedralbes i delimitat per la Caserna del Bruc, la carretera d'Esplugues i arribava gairebé fins l'actual avinguda de Pedralbes. El seu principal promotor i fundador va ser Cosme Damián de Churruca y Dotres, segon Comte de Churruca i emparentat amb Eusebi Güell. El vincle familiar derivava de que el fill d’Eusebi Güell estava casat amb Virginia Churruca Dotres, germana de don Cosme.  
El camp de joc ocupava deu hectàrees de la finca i disposava d’un recorregut de 9 forats. Tres de Par 4, i sis de Par 3. Les oficines, vestidors i local social del club eren l'antiga masia de Can Vidal, que quedava a l'interior del recinte i que amb el temps es va dotar de piscina i dues pistes de tennis. Una de les primeres competicions que s'hi celebraren va ser la Copa Baró de Güell i al poc temps el rei Alfons XIII va concedir al club el títol de Reial passant a ser conegut oficialment com Reial Club de Golf Pedralbes.

*1919.- Primers practicants de golf a Barcelona al camp de Pedralbes. Al fons el dipòsit d'aigües de Finestrelles. (Foto: AFB/Autor desconegut).

*1913.- Noticia publicada a La Vanguardia al gener d'aquell anys sobre les activitats, tant esportives com socials, que es realitzaven al Barcelona Golf Club. Destaca la presència de molts noms britànics, entre ells els de diverses figures (Witty, Parsons...) vinculades als primers anys del FC Barcelona.
 

*1930's.- Plànol del camp de golf de Pedralbes amb indicació dels 9 forats que hi havien en el seu recorregut. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

*1920's.- La masia de Can Vidal, completament coberta d'heures a la foto. va esdevenir el local social del club de golf. (Foto: Autor desconegut)

Durant la Guerra Civil els terrenys del camp de golf van servir per fer instrucció militar aprofitant que la Caserna del Bruc era just al costat. 
Acabada la Guerra va retornar a les seves activitat fins que finalment al 1954, el camp de golf de Pedralbes va ser clausurat i es va procedir al seu trasllat al terme municipal del Prat de Llobregat en un terreny molt més gran de superfície. 

*1943.- Amb l'adveniment del franquisme les famílies de l'alta aristocràcia barcelonina, que havien estat fidels al nou règim, van tornar a concentrar-se al golf de Pedralbes, que tornava a ser escenari habitual de les seves trobades socials. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Aquest canvi d'emplaçament al delta del Llobregat va comportar també el canvi de nom del club, que passà a ser el Reial Club de Golf del Prat. Posteriorment a l'any 2003 seria novament traslladat a l'entorn de la finca de Torrebonica als afores de Terrassa. 

dimarts, 13 de juliol del 2021

ARIZONA PEDRALBES. Restaurant. (1950-1965)

Amb un format de saló de té a les tardes, restaurant al vespre i ball a continuació, l'Arizona Pedralbes va aparèixer a la zona de la carretera d'Esplugues molt a prop de la Creu de Pedralbes. Eren els inicis dels anys 1950's  i en aquella zona de la part alta de la ciutat, encara aleshores poc urbanitzada i amb carrers sense asfaltar, havien proliferat els balls i restaurants que, especialment als estius, s'omplien d'una clientela de bona posició social.  El local va ser inaugurat amb motiu de la revetlla de Sant Joan de 1950 i disposava de jardins i d'una excel·lent terrassa amb bones vistes sobre la ciutat inaugurada, segons es desprèn de les hemeroteques, a la revetlla de Sant Joan de 1951



*1950.- Primers anuncis publicats a premsa de l'Arizona amb motiu de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)


*1951.- A l'any de la seva obertura l'Arizona inaugurava la seva terrassa aèria. També incorporava a la seva oferta els berenars amb pa i tomàquet. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Les sessions de ball eren amenitzades durant aquells primers anys per Roqueta i el seu conjunt musical. El local era situat prop de les instal·lacions del Club de Golf Pedralbes, que no trigaria gaires anys a tancar i ser traslladat el 1954 al Prat de Llobregat. 

Amb el temps el local evolucionaria cap a la boite Mario's (anys 1970's-80's) i després a la discoteca Quartier Pedralbes.

dissabte, 10 de juliol del 2021

MEUBLÉ BUENOS AIRES. Carrer Sant Pau 55. (1931-1937)


Situat entre l'eix que formaven els carrer Sant Ramon i Espalter i l'embocadura del carrer Robador, davant del que avui és l'edifici de la nova Filmoteca, aquest establiment va ser durant els temps de la Segona República un dels meublés més actius d'aquella zona, caracteritzada per la prostitució de carrer i per la presència de clíniques de malalties venèries i rentats de baixos i botigues de gomes (Clínica Oriental. El Gato Negro...).

El local s'anunciava en diverses revistes satíriques de l'època (Papitu) i presentava com a novetat un servei de Radiophola, que permetia escoltar música a les habitacions.

*1933.- Emplaçament del Hotel-Meublé Buenos Aires al carrer de Sant Pau. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).