Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benzineres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Benzineres. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de març del 2026

LA BENZINERA DEL PARAIGUA. Carrrer del Doctor Pi i Molist. Estructura original visible. (1967)

 MIQUEL BARCELONAUTA


*1967.- La bezinera poc després d'inaugurar-se. (Font: Cuadernos de Arquitectura)

Situada al barri de Porta, entre la plaça del Virrei Amat i l'antic Hospital Mental de la Santa Creu, al número 110 del carrer del Doctor Pi i Molist fent cantonada amb el carrer de Deià i limitant amb el barri del Turó de la Peira, aquesta benzinera destacava en el seu dia per l'entramat metàl·lic que servia de protecció contra la pluja als clients i als vehicles que hi repostaven. Això li va valer en l'imaginari popular del barri el nom de la benzinera del paraigua i també de la benzinera del bolet.

La benzinera va ser projectada per l'arquitecte tarragoní Josep Puig i Torné (1929-2020), autor entre d'altres obres del Canòdrom Meridiana. L'estructura del paraigües era de 20 metres de diàmetre i d'alumini anoditzat natural. Actuava como a superfície reflexant de la il·luminació nocturna, que es resolia amb uns grans focus orientats cap al sostre i complementada amb tubs fluorescents, que ajudaven a  definir l'estructura pintada de color gris. Altrament, l'estructura de les oficines, situades en l'edifici annex, era pintada en color vermell viu.

Josep Puig i Torné

*1967.- Plànol de la planta de la benzinera (Font: Cuadernos de Arquitectura)

La benzinera va ser inicialment propietat del senyor Miquel Casaponsa i Reig i el seu soci Manuel Sánchez, que posteriorment la va dirigir. 

La particular estructura va quedar coberta pel revestiment que posteriorment se li va practicar i que va comportar la pèrdua de la seva originalitat inicial. Avui és una benzinera més de la marca Repsol, que ha perdut qualsevol tipus de singularitat fins al punt que passa pràcticament desapercebuda a l'observador. 

Estructura original de la benzinera (Foto: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris). 

*2018.- La benzinera reformada (Foto: José M. Medina)

diumenge, 21 de febrer del 2016

ESTACIÓ DE SERVEI / BENZINERA. Balmes/Diagonal (1930-1965)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

 


Una de les estacions de servei a l'automobilista i de repostatge de benzina més històriques de la ciutat va ser la que era emplaçada a la cantonada de Balmes amb Diagonal davant de l'embocadura del final del carrer París.
Oberta a començament dels anys 1930's coincidint amb la proliferació de benzineres i tallers d'automòbils al carrer Balmes després de la cobertura de les vies, el negoci va ser promogut per Josep Solanellas que li va posar el nom de American Auto Service. Era molt comú aleshores que les estacions de servei portessin noms escrits amb anglés, que evocaven també la identificació de la indústria de l'automòbil amb el país nordamericà.


*1935.- Les benzineres de la ciutat en un retall d'un anunci publicat a La Vanguardia.

*1930.- L'estació de servei American Auto Service propietat de Josep Solanellas.

Acabada la Guerra Civil el negoci va perdre aquest nom a causa que no s'admetien noms comercials amb paraules no espanyoles. La benzinera va passar a ser gestionada per l'empresa GEDSSA i va esdevenir un clàssic a la Diagonal fins que a mitjans de la dècada dels anys 1960's el terreny va ser venut i s'hi va aixecar l'esvelt gratacels de 24 pisos del Banco Atlántico (avui BancSabadell), obra de Francesc Mitjans i Santiago Balcells, que juntament amb el Comercial Transatlántico (avui Deutsche Bank) de Diagonal/Passeig de Gracia, trencaven la uniformitat d'alçades de la zona, afegint un toc de modernitat a l'skyline barceloní, fet que fou força criticat en el seu moment.


*1968.- L'edifici del Banco Atlántico en la seva fase final de construcció. Aquest gratacels es va enlairar sobre el solar que abans havia ocupat la benzinera.

Enllaç d'interès al bloc La Barcelona Oblidada

dilluns, 8 de desembre del 2014

BENZINERA I ESTACIÓ DE SERVEI BALMES - J.PUJOL MACIÀ. Balmes 140 - Còrsega 289. (1931 - 1970's)

Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i FRANCISCO ARAUZ
Agraïments a ISARD ALFONSO

*1930's.- Entrada a la benzinera i estacio de servei pel carrer Balmes. (Foto: Bert i Claret / ANC)

Quan a l'any 1928 es va procedir al soterrament de les vies del la línia de Barcelona a Sarrià que circulava pel carrer Balmes, un tram d'uns 200 metres va quedar situat fora dels límits de la via pública. Era el comprès entre Rosselló i la Diagonal on les vies abandonaven el curs de Balmes desplaçant-se lleugerament en direcció Besòs per anar a buscar el començament de la Via Augusta
Tot aquest espai no aconsellava aleshores la construcció d'edificis d'altura sobre l'espai cobert. Avui amb el pas del temps el problema com és força evident està resolt. Tota la superfície sobre el trajecte del tren va ser ocupat pel la benzinera estació de servei de Joan Pujol Macià, inaugurada el 13 de juny de 1931, que juntament amb la del Servei Estació del carrer Aragó va ser una de les més populars de la ciutat.

*1931.- Anunci publicat a La Vanguardia del dia 12 de juny d'aquell any en el que s'informa de l'obertura de l'Estació de Servei. 

*1936.- La mateixa entrada de la foto anterior durant una vaga de benzineres. A l'extrem superior esquerre de la imatge es pot veure una de les cúpules de la desapareguda Casa de les Conxes. (Foto. Pérez de Rozas)

*1950's.- Dibuix publicitari de la benzinera executat per Àlex Ribó.
 
*1960's.- L'accés a l'estació de servei per la cantonada de Balmes/Còrsega al costat de la Casa Trinxet.

Tot aquest gran complex de servei a l'automobilista estava dividit en dues seccions. La primera entre Rosselló i Còrsega tenia accés pel número 140 del carrer Balmes on hi havien instal·lats els subministradors de benzina i una part dels tallers. La sortida superior era pel mateix xamfrà de Balmés i Còrsega, al costat de l'estret pati de la Casa Trinxet que era veïna de l'estació de servei.
L'altra secció arrencava del número 289 del carrer Còrsega al costat de la Casa de les Conxes i era dedicada al servei de frens. A la part superior, seguint per la superfície de l'antic traçat de les vies, tenia sortida a la Diagonal.
Després de la plorada desaparició de la Casa Trinxet el 1967, el llarg triangle de Balmes entre Rosselló i Còrsega seria edificat a partir dels anys 1970's quan la benzinera va tancar. La part superior del carrer Còrsega també havia desaparegut uns anys abans  

*1930's.- Entrada a la secció del servei de frens del carrer Còrsega. Al fons del local es pot apreciar la sortida a Diagonal. El pati i la paret exterior de l'esquerra de la imatge pertanyen a la Casa de les Conxes. (Foto: Bert i Claret / ANC)

*1930.- Imatge captada des de l'interior del servei de frens de Còrsega 289. Al fons es pot veure el carrer Balmes i l'entrada a la benzinera pel xamfrà amb Còrsega. (Foto: Bert i Claret / ANC)

Espai ocupat per la Benzinera - Estació de Servei de J. Pujol Macià sobre un plànol de l'any 1933. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1935.- Les principals benzineres de l'època, entre les que hi figura la de J. Pujol Macià, en aquesta llista d'un anunci publicat a La Vanguardia. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1930's.- L'entrada a l'estació de servei (fletxa vermella) en una foto captada des de la cantonada Rosselló-Balmes.

dijous, 17 d’octubre del 2013

ESTACIÓ DE SERVEI RENAULT. Balmes / Mallorca (1930's)

 

El carrer de Balmes va ser durant molts anys una via plena de benzineres. La raó la podriem trobar en el passat ferroviari d'aquest carrer que el feia poc atractiu per a viure-hi. Com també va passar fins a començaments dels 1960's amb el carrer Aragó, les espesses fumeres dels trens ennegrien les façanes dels edificis. En el cas del carrer Balmes aquesta situació es va aturar l'any 1929 quan es va procedir al soterrament de les vies. Però el cas és que després de la cobertura encara subsistien moltes benzineres i tallers de reparació d'automòbils.
L'Estació de Servei Renault figurava a nom de Joan Canals i ocupava el número 105 de Balmes fent xamfrà amb el carrer Mallorca. Disposava d'un taller darrera en forma de ela  i tenim notícia que va romandre en servei durant la década dels anys 1930's. Acabada la guerra la benzinera va ser suprimida i al solar s'hi aixecaria posteriorment un edifici de façana neoclàssica que avui acull l'hotel Barcelona Center.

 
 
*1934.- El carrer Balmes era el carrer de les benzineres. Davant mateix de l'Estació de Servei Renault (al fons en cercle vermell) n'hi havia una altra. 
 
 
*1935.- Un llistat de benzineres barcelonines inserit en un anunci publicitari on apareix la de Juan Canals al carrer Balmes 105 (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
 

dimecres, 13 de juliol del 2011

ROJAS & MASFERRER S.L. Vehicles d'importació. Muntaner / Diagonal (1947-1960)

Article elaborat amb el suport de JAIME ALEMANY

*1954.- A mà esquerra el magatzem d'exposició de cotxes d'importació a la cantonada Diagonal / Muntaner (Foto: Arxiu Zerkovitz)

Durant el franquisme era estrany veure circular cotxes d'importació i el models estrangers d'automòbils als que només podien accedir les classes benestants. Des de finals dels anys 1940's Rojas & Masferrer S.L. va ser un dels negocis més importants d'aquest ram a Barcelona. Allà es podien adquirir models fabricats a l'estranger i automòbils de marca de segona mà. A la cantonada Diagonal-Muntaner, just on ara s'aixeca l'Hotel Presidente, hi havia una benzinera i el magatzem i botiga d'exposició que es complementava amb una altra petita botiga al número 3 del veí carrer del Bon Pastor. Just a l'altra banda del carrer la petita sucursal de la Llibreria Francesa permetia tenir accés a periòdics i revistes estrangeres a uns preus especialment cars.
El pare del propietari, Narcís Masferrer Sala (1867-1941), havia estat un gran impulsor de l'esport català, a més de director de El Mundo Deportivo, cronista esportiu i vicepresident del Barça (de fet, va formar part de la comissió fundacional del club blaugrana al 1899). Es també qui va donar nom al desaparegut Trofeu Masferrer de ciclisme, celebrat a Girona entre el 1932 i el 1994.
L'any 1960 el solar va ser venut i el magatzem va desaparèixer per començar l'edificació del Presidente, un bloc de setze pisos que en inaugurar-se l'any 1962 era l'hotel més alt de la ciutat.  Rojas & Masferrer van continuar el seu negoci fins a mitjans dels anys seixanta al carrer Bon Pastor i en els ultims anys es van dedicar també a comercialitzar piscines desmuntables.

*1956.- Un anunci de venda d'automòbils d'importació de Rojas & Masferrer