diumenge, 20 de maig de 2018

STEEL CLUB 68. Discoteca. Avda. Jordà 1. (1968-1970)

Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO


Una de les discoteques perifèriques nascudes a resultes del boom d'aquest tipus de locals cap a finals dels anys 1960's, l'Steel Club 68 era situada al costat de la sala de cinema Lux, on arrenca l'Avinguda del Jordà davant de l'Hospital de Sant Rafael. al barri de la Vall d'Hebron, si bé l'entrada al local era a la part del darrera, al costat de la Masia Figuerola, entre els carrers Judea i Sinaí.
Funcionava els caps de setmana i festius i era freqüentat per joves dels barris de la zona i també pel personal que treballava als hospitals de la zona. Oferia actuacions en directe i va tenir una vida força efímera.
No hem trobat cap referència gràfica del local més enllà d'alguns inserts a la cartellera d'espectacles de La Vanguardia durant els anys 1968 i 1969. Una gran quantitat de conjunts que no arribarien a l'èxit com Su-and-So, Los Pumas, Grupo 66, Los Fugitivos, Los No, Los Amos, Ruffo y sus 4, Los Tiburones, Coalas Grup, King's Boys o Spiral-7 van actuar sobre la pista d'aquesta discoteca. Altres de més coneguts com Micky y los Tonys hi van tocar al març de 1969.
El local va ser posteriorment ocupat per magatzems de diverses empreses.

*2017.- Espai per on s'accedia a la discoteca Steel Club 68
 
*1968.- Una de les primeres actuacions en directe a la discoteca. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
 
 
*1969.- L'Steel Club 68 a la cartellera de La Vanguardia (Edició del 19 d'abril)


Micky y los Tonys, probablement l'únic grup d'èxit dels molts que van actuar al Steel Club 68.

dissabte, 19 de maig de 2018

PLAÇA D'ESPANYA. Primera urbanització. (1890's-1927)

Agraïments a ELOY FC, RAMON VILALTA i MAITE MAR


*1899.- Últims treballs de construcció de la plaça de toros de les Arenes des del descampat de la futura plaça Espanya encara  per urbanitzar. (Foto: J. Valdés)

El projecte d'Ildefons Cerdà d'urbanització del Pla de Barcelona ja preveia l'existència d'una plaça a la intersecció entre la Gran Via i l'eix Paral·lel/Creu Coberta, als límits entre Barcelona i Hostafrancs.
La construcció de la Plaça de toros de Les Arenes, inaugurada a l'any 1900, va donar un nou protagonisme a la zona i la plaça es va anar definit en dos espais centrals: un de circular centrat entre l'eix del carrer Tarragona i l'inici del carrer Creu Coberta i un altre d'allargat que donava continuïtat a la plaça seguint l'eix de la Gran Via en direcció Llobregat. 
A la banda muntanya s'hi havien establert diverses fondes i cases de menjar al costat del primer cinema Boheme, mentre que al costat mar s'hi anava format una gran esplanada, si bé hi hagueren durant un temps edificis que seguien la façana mar de la Gran Via i que serien enderrocats entre 1915 i 1918.
A la cantonada de Gran Via amb el Paral·lel hi hagué a principis del segle XX el teatre Palacio de las Arenas, que després de l'incendi de 1908 va ser substituït pel Cinematógrafo Teatro España
Aquesta ordenació inicial de la plaça va subsistir pràcticament, amb algunes petites variacions, fins a l'esclat de les obres de l'Exposició Internacional de 1929 que canviarien radicalment el disseny de la plaça i el seu entorn, tot atorgant-li definitivament una centralitat fins aleshores no consolidada. 

*1908.- Recepció oficial per la inauguració de la urbanització de la plaça d'Espanya. A l'acte hi va assistir l'alcalde accidental Francesc Puig Alfonso. (Foto: Frederic Ballell i Maymí)

*1908.- Retall del diari La Vanguardia sobre la inauguració de la urbanització de la plaça Espanya.
 
*1908.- La plaça Espanya poc després d'inaugurar-se la seva primera urbanització. El cercle central era aleshores utilitzat per plantar-hi l'envelat de les festes del barri d'Hostafrancs. Es pot apreciar que encara no s'hi havien plantat els arbres. Als fons el Palacio de les Arenas que va ser destruït per un  incendi aquell mateix any.
 
 
  
*1910's.- Plànol de la Plaça Espanya on es poden apreciar les dues zones centrals. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

*1911.- El cercle central de la plaça amb alguns edificis a la banda mar de la Gran Via encara dempeus. Al fons a la dreta s'endevinen les siluetes de les torres de la Fàbrica Casaramona, actual seu del Caixafòrum.
 
 
*1913.- Una altra imatge del centre de la plaça amb l'arbrat ja consolidat. A la cantonada amb el Paral·lel, el Cinematógrafo-Teatro España havia substituït al Palacio de las Arenas.
 
*1914.- Els primers anys de la dècada van coincidir amb els de millor esplendor vegetal dels jardins situats en la zona central del costat Llobregat 
 
 
 
 
 
*1915/18.- Diverses imatges dels enderrocs dels edificis situats a la banda mar de la plaça on s'ajuntaven la Gran Via i el Paral·lel. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)
 
La construcció de les estacions soterrades del Metro Transversal i de l'estació final de la línia dels Ferrocarrils Catalans cap al Llobregat va portar també mesos d'obres al centre i l'entorn de la plaça amb la construcció dels accesos i un templet. Les obres varen fer perdre vegetació i jardins a la plaça i les dues estacions van ser inaugurades al 1926. El 27 de maig la dels Catalans i el 10 de juny la del Metro Transversal.  
 

*1923.- Imatge aèria amb les obres a l'estació del metro transversal al centre de la plaça. 
 
*1925.- Imatge aèria de la plaça amb la nova ordenació del sector mar ja dibuixada en corba d'acord amb el projecte d'accés a l'Exposició Internacional que es celebraria a l'any 1929
  
*1926.- Últims anys de la primera urbanització de la plaça ja amb les balaustrades de les boques d'accés al metro transversal visibles al cercle central. En primer terme a la dreta es veu el templet d'accés a l'estació dels Ferrocarrils Catalans. L'enjardinament d'aquesta zona havia perdut molta vegetació respecte de la dècada anterior, tot i que hi mantenia l'avet. Les obres derivades de l'Exposició Internacional eren a punt de començar a la plaça.

*1926.- Les obres de l'Exposició en marxa amb el Palau Nacional a mig construir igual que els pavellons d'entrada. Mancava encara enlairar les dues torres venecianes i encara es poden veure les quatre columnes originals on ara hi ha la Font Màgica. A la plaça encara  no havien començat les obres de la font central de Jujol ni la nova ordenació de les voreres.

Amb l'arribada de l'any 1927 la plaça Espanya va donar per acabada aquella primera etapa de la seva urbanització. En pocs dies, la plaça fou envaïda d'un exèrcit d'obrers i màquines amb l'objectiu de donar-li la fesomia que la convertiria en la gran porta d'accés a l'Exposició de 1929. S'hi van aixecar els hotels de maó vist (entre ells l'edifici del rellotge i el número 2 que durant molts anys acolliria les oficines d'expedició del passaport) i la font monumental de Josep Maria Jujol (1879-1949), que aviat emergiria al centre de la plaça, mentre es completaven les obres dels dos pavellons d'accés a l'exposició amb les torres venecianes al centre.
 
*1928.- Activitat frenètica a les obres de la plaça Espanya per deixa-la a punt per la inauguració de l'Exposició de 1929.

dijous, 17 de maig de 2018

HOTEL BARCELONA. Casp 1-13. (1961-2010's)





Tot just arrencar la dècada dels 1960's, la fesomia del primer tram del carrer Casp va canviar radicalment. Un nou edifici va irrompre en aquell espai flanquejat per les cases Rocamora i Pasqual Pons a l'inici del carrer. Aquesta última havia perdut el cupulí de la cantonada amb Passeig de Gràcia i les Rocamora el remat i la veleta del seu esvelt torreó.
La nova construcció que s'afegia al paisatge del carrer era un hotel de 7 pisos d'alçada i gairebé 40 metres de llargària encarat a dos llocs tan representatius com el Teatre Tivoli i Ràdio Barcelona.
L'Hotel Barcelona, nom amb que es batejà el nou establiment, contrastava radicalment amb els altres vells edificis de l'entorn. Havia començat a prendre posicions en el panorama de l'arquitectura urbana una nova generació d'arquitectes, que ja no seguien els cànons monumentalistes i neoclàssics dels primers anys del franquisme, abandonant aquell recurrent culte a la balaustrada als balcons dels pisos més baixos.
L'enderroc de l'antic recinte del Novedades havia començat el 1955 i dos anys després ja s'hi havia construït el primer pàrquing soterrani de pagament de la ciutat. Posteriorment l'arquitecte Miquel Ponsetí hi va construir la nova sala de cinema i finalment es va concloure el conjunt de l'obra amb l'hotel, obra de Francesc Mitjans i Miró, l'arquitecte del Camp Nou.  
Tot i que el projecte inicial contemplava un edifici d'oficines, l'hotel Barcelona va ser realitat uns anys després i inaugurat el 1961. La façana presentava un franja superior i una altra de lateral pel costat més proper al passeig de Gràcia formades per balcons-terrassa, mentre que la resta era com una mena de tauler d'escacs que alternava panells opacs de color clar amb finestres senceres del sostre al terra a cada pis. Tot i el seu aspecte exterior, en realitat l'espai de hotel era força estret. A cada planta, entre la caixa de la sala de cinema i la façana, hi havia les habitacions i el passadís. 
L'establiment hoteler es va moure sempre dintre de la qualificació de quatre estrelles, amb diferents reformes de l'interior executades amb el pas dels anys. Sense ser un hotel de gran luxe destacava per la seva comoditat i molt especialment per la seva centralitat a un pas de la Plaça Catalunya. Hi destacaven també les botigues amb grans aparadors a la planta baixa.
 
*1990's.- Posta de sol a l'Hotel Barcelona.
 
L'edifici que va acollir l'Hotel Barcelona va ser finalment enderrocat durant el 2017. Uns anys abans l'hotel havia ja tancat les seves portes per donar pas a un altre projecte hoteler amb un espai verd a l'interior de l'illa.
 
*2017.- Enderroc de l'Hotel Barcelona i el cinema Novedades. (Foto: Carles Riba)

dimarts, 15 de maig de 2018

CIRC A LA PLAÇA CASTELLA (1950)


*1950.- El circ Diamond instal·lat en la part del solar més pròxima a la Plaça Universitat. (Foto: Joan Francés Estorch)
 
El dia 12 d'octubre de 1943, el General Moscardó descobria una làpida al costat de l'Església dels Mercedaris en la que hi deia que l'espai resultant de l'enderrocament de l'antic Hospital Militar del carrer Tallers quedava convertit en una plaça que en endavant duria el nom de Castella.
L'església, avui dedicada a Sant Pere Nolasc, anxovada fins aleshores dins les dependències el vell hospital militar, va poder lluir des d'aleshores tot el seu esplendor després de la restauració dirigida per l'arquitecte Adolf Florensa. L'espai alliberat a un i altre costat de l'església trigaria encara anys en urbanitzar-se de forma adequada i definitiva.   


*1950.- Publicitat i anuncis del Circ Diamond, que aparegueren a les planes de La Vanguardia)
 
Durant els primers dies de maig de 1950 el Circ Diamond va plantar la seva carpa en el sector d'aquell solar més pròxim a la plaça Universitat. El circ ocupava per primera i única vegada l'espai de la plaça Castella oferint actuacions fins el dia 18 de maig d'aquell mateix mes, diada de l'Ascensió, en que va ser desmuntada la carpa i el circ va continuar el seu camí. En aquells dies encara no estaven construïts els edificis i equipaments que van permetre tancar i donar forma a la plaça. 

*1950.- Una altra imatge de la carpa instal·lada sobre el solar de l'antic Hospital Militar a la plaça Castella. Al fons es veuen els darreres dels edificis de la plaça Universitat i començament de la Ronda de Sant Antoni. (Foto: Joan Francés Estorch)
 
*1953.- Aquell any es va aprovar el projecte d'enjardinament i ordenació de la plaça Castella. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

dissabte, 12 de maig de 2018

CASA JOSEP BERTRAND. Via Augusta / Modolell (1894-1962)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, VALENTÍ PONS TOUJOUSE, ENRIC MANOBENS i RAMON VILALTA

*1904.- Vista del xalet Bertrand abans de la reforma de l'edifici. En primer terme la rasa del carril Barcelona-Sarrià. amb el pont del carrer Modolell. (Font: Col·lecció privada Enric Manobens).
 
A l'any 1894 José Bertrand va encarregar a l'arquitecte sabadellenc Enric Fatjó i Torres (1862-1908) la construcció d'un xalet a la cantonada del carrer Modolell amb la via per la que discorria la línia fèrria del tren de Barcelona a Sarrià, que avui coneixem com la Via Augusta. A principis del segle XX l'Hotel Mont d'Or quedaria emplaçat just davant, a l'altre costat de les vies
 
*1894.- Plànol de la façana del projecte original de la Casa Bertrand presentat a l'Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles per obtenir-ne la llicència d'obres. (Font: Arxiu Municipal del Districte Sarrià-Sant Gervasi).
 
El 1911 Ramon Puigmartí i Planas era l'ocupant de l'edifici i va encarregar a Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931) l'ampliació del xalet. Puigmartí, que havia destacat com esportista participant en el campionat d'Espanya de lawn-tennis de 1911, va arribar a ser regidor de l'ajuntament a la dècada dels 1920's.
 
*1932.- Emplaçament del xalet Bertrand quan l'actual Via Augusta era encara coneguda com l'avinguda de Sarrià. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
 
La finca, inicialment numerada amb el 149 del carrer del Carril (després avinguda de Sarrià), passaria posteriorment a formar part de la Via Augusta amb el número 215.
A l'abril de 1960 es va produir un robatori al xalet que fou recollit per alguns mitjans de comunicació. Aleshores era habitat per Javier Puigmartí Bertrand, fill de l'anterior ocupant.   

 *1960.- Notícia apareguda a l'edició de La Vanguardia corresponent al dia 20 d'abril d'aquell any. Probablement l'habitant de l'immoble Javier Puigmartí Bertrand va ser l'últim que hi va viure. Dos anys després s'iniciava l'enderroc de la finca.

La febre immobiliària que va començar a expandir-se per aquella zona a partir de finals dels anys 1950's acabaria afectant també a aquesta edificació, que seria enderrocada a finals de 1962 per construir-hi un bloc d'habitatges de luxe posats a la venda a partir de 1965.

*1966.- Vista aèria del sector sud del barri de La Bonanova. Dins l'oval vermell, l'edifici d'habitatges que es va enlairar al solar on hi hagué el xalet de Josep Bertrand. (Font: Fons TAF).

dimecres, 9 de maig de 2018

PORTALADA D'ACCÉS A MIRAMAR. Montjuïc.

Agraïments a  JAUME SUSANY, JAUME MAS i ELOY FC



*1920.- Dues imatges de la mateixa fotografia on es pot veure la portalada amb forma d'arc, que donava accés a la zona del mirador de Miramar abans de les obres de l'Exposició de 1929. (Foto: Josep Brangulí ANC) 
 
L'antic camí de pujada cap al castell de Montjuïc des del sector de La Satàlia al Poble Sec discorria més o menys en paral·lel al passatge Vinyeta. Abans d'arribar al recinte de Miramar el camí feia un gir brusc i pronunciat cap a mà dreta per continuar després el seu curs de pujada cap al castell. Va ser precisament en aquest punt on, amb la sectorització de la zona de Miramar amb el seu mirador i restaurant, es va construir una entrada al recinte que tenia forma de portalada rematada per un arc. D'aquest element desaparegut del Montjuïc pre Expo-29, aparentment sense valor arquitectònic o artístic,  no n'hem pogut determinar ni l'any de la seva construcció ni del seu enderroc, tot i que tot fa pensar que aquest últim podria coincidir amb les obres d'urbanització de tot el recinte i entorn de Miramar des de la plaça de Carlos Ibáñez fins al punt d'arribada del transbordador aeri del port.
A l'espera de poder disposar de més dades, donem fe de l'existència d'aquesta portalada mitjançant les fotografies que incorporem a aquest article.


*1927.- La pendent sobre l'antic camí del Castell durant el procés d'urbanització de la plaça de Carlos Ibáñez. El general Primo de Rivera i un seguici oficial visiten les obres. A l'esquerra es veu l'entrada a Miramar amb la portalada

*1927.- Vista aèria de la zona de Miramar de la muntanya de Montjuïc. El cercle vermell indica l'emplaçament de la portalada (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)
 
 
*2010's.- Imatge actual del lloc on s'aixecava la portalada d'accés al recinte de Miramar. 

dissabte, 5 de maig de 2018

MULTISALES LAUREN SANT ANDREU. Passeig de Fabra i Puig (2002-2011)

Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO
 
 
Aquest complex format per 10 multisales, que totalitzaven un aforament de 1.598 espectadors, era situat al Passeig de Fabra i Puig, fent cantonada amb el carrer de les Monges. El solar havia estat ocupat antigament per unes cotxeres d'autobusos.
La inauguració va tenir lloc de dia 28 de març de 2002 i l'entrada en servei el 4 d'abril següent. Formava part de la cadena Lauren que en aquells moments aplegava un total de 5 multisales escampades per la ciutat.
 
1990's.- Imatge del lloc on es van construir els cinemes Lauren Sant Andreu (Font: Arxiu Roberto Lahuerta)
 
En els dies següents a l'obertura de les multisales, el Lauren Sant Andreu va ser protagonista de la presentació del film del director càntabre Mario Camus La playa de los galgos. El propi Camus i l'actriu Ingrid Rubio hi van ser presents.
L'optimista arrencada del cinema no va tenir una continuïtat al llarg del temps i la seva existència va quedar finalment reduïda a menys d'una dècada.
En el capítol de crònica negra cal destacar l'atracament frustrat produït el 17 de febrer de 2003, que va comportar la mort d'uns dels atracadors, un home de 35 anys d'orígen romanès que formava part del grup que pretenia robar la recaptació de les sales en el moment que els guàrdies de seguretat passaven a recollir-la.
 
*2003.- Un furgó de la policia judicial davant de les multisales el dia de l'intent d'atracament (Foto: Miquel Perales/La Vanguardia)

 
*2003.- Notícia del atracament frustrat publicada a La Vanguardia (Edició del 18 de febrer. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la) 

 
Els multicinemes Lauren Sant Andreu van tancar portes el 20 de gener de 2011 amb el corresponent conflicte laboral. Els 13 treballadors de la plantilla van protagonitzar un tancament a les instal·lacions del local en protesta contra l'empresa que es negava a indemnitzar-los.
Amb posterioritat al tancament i malgrat alguns intents per reobrir el cine (com el projecte presentat per la productora catalana Olwyn Films), el local seria finalment okupat a l'abril de 2016 després d'un cercavila popular pel col·lectiu alternatiu La Cinètika.
 
 
*2016.- El local de l'antic cinema ocupat. (Foto: Lorena Ferro)
 
*2016.- Aspecte que presentava una de les multisales quan es van okupar els cinemes. (Foto: Marc Rude)