MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a JOANA FRANCÈS i DARIUSZ OSIAK.
En els albors de la implantació del fenomen cinematogràfic a Barcelona varen ser molts els sistemes de projecció, que s'assajaren per seduir als espectadors que acudien impacients per trobar nous al·licients a la projecció d'imatges en moviment. És per això que proliferaren noms diversos d'aquests sistemes per tal d'assolir les patents corresponents que permetessin la seva explotació comercial. Kinetographe, Ekadsographe o Fonocromoscop en són només alguns exemples.
Un d'aquest sistemes va ser l'anomenat Metemcrómofo, que havia estat patentat al 1903. L'adjudicatari de la patent fou el religiós mossèn Francisco Viñas juntament amb Vicente Costes. A l'estiu d'aquell mateix any ja s'havien ofert algunes projeccions i al 1904 l'invent ja funcionava a ple rendiment i s'oferien funcions amb caràcter permanent a la sala del Teatre Principal al Pla de les Comèdies.
Les projeccions metemcromòfiques presentaven un ventall de combinacions de llums de colors sobre les imatges projectades en la pantalla, de manera que van constituir un dels múltiples reclams de la naixent indústria cinematogràfica.
Entre la ciutadania d'aquells primers anys del segle XX, es percebia un creixent atabalament per la diversitat de noms que, com s'ha apuntat al principi, adoptaven aquests sistemes de projecció i les mateixes sales on s'oferien al públic. Alguns eren de difícil pronúncia, la qual cosa provocà fins i tot algun comentari sarcàstic a la premsa de l'època.
Hi ha notícies de que fora ciutat, concretament al teatre Los Montes de Sabadell, també va funcionar un metemcrómofo el mateix any 1904, mentre que a Barcelona va estar actiu fins al 1905 quan apareixia també referenciat al local Gruta Luminosa [1] del carrer Casp 24.
