dissabte, 1 de novembre del 2014

BANCA ARNÚS. Primer edifici. Plaça Catalunya 22 (1920-1926)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i ENRIC COMAS PARER

*1920.- Edifici original de la Banca Arnús abans de la seva ampliació cap a la Rambla.

Evarist Arnús i de Ferrer (1820-1890) va ser un dels més destacats financers catalans del segle XIX, Es va iniciar com a funcionari municipal i s'especialitzà en operacions borsàries. Ja consolidat  com un home de solvència en el món de les finances, va promoure la creació del Casino Mercantil (1860). Més tard va fundar el Teatre Líric (1881), va presidir la Casa de la Caritat i fou un dels promotors més significats de l'Exposició Universal de 1888. El seu nét Gonçal Arnús i Pallós (1878-1945) va fundar el 1910 la Banca Arnús.
Corria l'any 1918 quan, davant la sorpresa de molts barcelonins, la Banca Arnús va comprar la Casa Teresa Maspons, l'immoble de Plaça Catalunya 22 cantonada amb Rivadeneyra, on des de principis de segle hi havia instal·lat el prestigiós restaurant Maison Dorée. La notícia va ser rebuda amb pena i tristor pels clients més habituals d'aquell temple de la restauració que havia introduït a la ciutat els meravellosos arts de la cuina francesa.
L'antiga Casa Teresa Maspons va ser reformada en profunditat i es va convertir en poc temps en un edifici regi, projectat pel prolífic i incansable arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, que va emergir en aquella vorera de mar de la Plaça Catalunya. Tenia cinc alçades a més de la planta baixa i destacava sobre les edificacions veïnes de només quatre. La façana era coronada per sengles motius escultòrics a cada banda de l'àtic afegit just per damunt del rètol de Banca Arnús. El poderós banquer no en tenia prou i uns anys després va comprar també la Casa Ignasi Serra, l'immoble del costat, amb l'objectiu d'ampliar la seu del banc i fer-la arribar fins a la Rambla.

*1921.- Les dues façanes (Rivadeneyra i Plaça Catalunya) del primer edifici de la Banca Arnús (Foto: Josep Brangulí/ANC)

Aquell primitiu edifici de la Banca Arnús va durar pocs anys en el seu estat original, perquè l'ampliació esmentada va alterar considerablement la seva fesomia en quedar integrat amb la resta del nou edifici. L'última alçada va ser ampliada i tot plegat va ser rematat per un seguit de cúpules fins a configurar la nova seu, que molts hem conegut amb el pas dels anys com el Banco Central, famós per l'espectacular l'atracament del 23 de maig de 1981, Quan l'entitat bancària va deixar l'edifici va acollir els magatzems de roba Mark & Spencer i posteriorment va ser adquirit per El Corte Inglés que hi va instal·lar una de les seves filials del grup (Sfera) abans de quedar definitivament integrat com un centre comercial més d'aquests grans magatzems.